Gabriel Llabrés Quintana (Binissalem, 25 de març de 1858 – Palma, 15 de març de 1928)

Historiador, investigador i professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear i cursa els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1881 ingressa en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs i és destinat a la biblioteca provincial de Terol (1881). El 1882 passa a la Biblioteca Provincial de Barcelona, on treballa al costat de Marian Aguiló. El 1883 imparteix classes a l’Institut Balear com a profesor auxiliar de lletres i funda el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, del que és el primer director. El 1895 guanya les oposicions a càtedra de geografia i història, que exerceix als instituts de Maó (1895-1899), Cáceres (1899-1902), Osca (1903-1905), Sant Sebastià (1907), Santander i Palma, on torna a Mallorca el 1913 com a catedràtic de l’Institut General i Tècnic. El 1901 es doctora a Madrid. El 1917 és elegit president de la Societat Arqueològica Lul·liana. El 1922 pateix un ictus cerebral, però es recupera i continua treballant. El 1923 és nomenat delegat d’excavacions arqueològiques a Mallorca i dirigeix les excavacions de Pollentia. Tot al llarg de la seva vida publica més de 346 referències. Mor a Palma pocs dies abans de fer els 70 anys. Té una entrada a la GEC i una altra a la GEM. El seu fill Joan Llabrés Bernal (1900-1975) dóna continuïtat als seus treballs. Una placa d’una aula de l’Institut Ramon Llull des dels anys 70 del segle passat recorda i honora el seu mestratge. Des del 1930 un carrer de Palma duu el seu nom. El seu arxiu es conserva a la Biblioteca Gabriel LlabrésQuintana.

Bibliografía

Gabriel BIBILONI. Els carrers de Palma, GB editor, pàg. 347-348, Palma, 2012.

GEM, 7, 293.