Trinitat Huertas Rus, 2000 ca.
La seva pintura, reforçada sempre per un
dibuix sòlid i ben executat, delata influències surrealistes, per les quals
sent inclinació i admiració. Sobre la tela projecta el seu esperit auster, reflexiu i poètic. Fa ús de colors matisats, amb abundància de blancs i grisos, tons suaus i contrastos equilibrats. Treballa preferentment l'oli sobre tela i sobre paper, per bé que també fa ús d'acrílics i tècniques mixtes. La protagonista de l'obra és l'ànima humana, que presenta situada en un món misteriós, irreal, oníric i simbòlic.
Entre 1972 i 2010 exposa a Palma, Estocolm, Madrid, Múrcia, Molina de Segura (Múrcia), Pollença, Bilbao, Santander, Manacor i Barcelona. Participa en nombroses exposicions col·lectives. Fa la darrera exposició individual ala galeria Sampol Sampol ,
del carrer Blanquerna (Palma), que inaugura, amb assistència de molt de públic, la tarda del 19 de març del 2010. Signa les obres amb el segon cognom, Rus, que esdevé
signe identificatiu de la persona, l'artista i la pintura que fa. Usa sovint motius vegetals, el colom, la rosa, papallones i altres.
Entre 1972 i 2010 exposa a Palma, Estocolm, Madrid, Múrcia, Molina de Segura (Múrcia), Pollença, Bilbao, Santander, Manacor i Barcelona. Participa en nombroses exposicions col·lectives. Fa la darrera exposició individual a
El 1972 obté medalla de plata en els Premi Ciutat de Palma de Pintura. El 1974 torna a obtenir medalla de plata en el Premi Ciutat de Palma de Pintura. El 1976 aconsegueix el primer premi i medalla d'or en el I Certamen Internacional de Pintura del Port d'Andratx i medalla de bonze en el XV Certamen Internacional de Pintura de Pollença. El 1978 és guardonada amb la medalla d’honor
del Saló de tardor del Cercle
de Belles Arts de Palma.
El mural de 7 plafons que hi ha a la parròquia de Santa Maria Mare de l'Església, de Palmanyola (Bunyola), és obra seva (1980). Té obra a la pinacoteca del Consell Insular de Mallorca, Museu de Pollença (Mallorca), Museu de Porreres (Mallorca), Colecció Nacional d'Estocolm (Suècia), Fundació Barceló i The Florida Museum of Hispanic and Latin American Art, Miami (EUA) . Dedica al P. Antoni Martorell la tela titulada “A Martorell!”, la imatge de la qual esdevé el motiu d’identificació visual de les edicions anuals del Festival Internacional d’Orgue Antoni Martorell. Amb el nom de Rus, fa part del "Catàleg de pintors, escultors i ceramistes de Mallorca" ("Anuari 1990", pàg. 240-241), publicat el 1991 per Basilio Baltasar. Te l'entrada "Huertas Rus, Trinidad" a la Gran Enciclopèdia de Mallorca (v. 7, p. 66).
El mural de 7 plafons que hi ha a la parròquia de Santa Maria Mare de l'Església, de Palmanyola (Bunyola), és obra seva (1980). Té obra a la pinacoteca del Consell Insular de Mallorca, Museu de Pollença (Mallorca), Museu de Porreres (Mallorca), Colecció Nacional d'Estocolm (Suècia), Fundació Barceló i The Florida Museum of Hispanic and Latin American Art, Miami (EUA) . Dedica al P. Antoni Martorell la tela titulada “A Martorell!”, la imatge de la qual esdevé el motiu d’identificació visual de les edicions anuals del Festival Internacional d’Orgue Antoni Martorell. Amb el nom de Rus, fa part del "Catàleg de pintors, escultors i ceramistes de Mallorca" ("Anuari 1990", pàg. 240-241), publicat el 1991 per Basilio Baltasar. Te l'entrada "Huertas Rus, Trinidad" a la Gran Enciclopèdia de Mallorca (v. 7, p. 66).
Afeccionada a la música, assisteix regularment
als concerts d’orgue del Festival Antoni Martorell. Malalta i ingressada a la
Miramar, mor durant la celebració de la IX Edició del citat festival. Quan
comunica el denou el director del festival, l’organista italià Roberto Marini , el públic li dedica una emotiva ovació a peu dret. El crític d’art Josep Bauzà i Pizà publica
un escrit d’homenatge en el Diari
de Balears del 26 de setembre de 2011.
El
“A Martorell!” de Trinitat Rus
El quadre “A Martorell!” de Trinitat Rus és una
obra singular, d’un gran interès plàstic, que amaga sota les formes i els
colors una proposta ben captivadora de reflexió i pensament. D’una banda té uns
valors plàstics propis, a parer meu, ben sòlids. D’altra part acompanya aquests
valors amb una invitació a entrar dins el joc de les imatges, símbols,
indicacions y suggeriments que mostra, silenciosament o sonorament, depèn de
qui el mira i de com el mira.
L’anàlisi plàstica ens parla d’harmonies,
equilibris, línies de força, conjuncions i contrastos subtils, la contemplació
dels quals eleva l’esperit assossegadament, suaument, vers la percepció d’una
intensa i alhora profunda emoció estètica.
La combinació de verds degradats i de verds
vius formen un joc que sembla tenir vida pròpia i que transmet sentiments que
hom tendeix a associar amb la joia de viure i la festa de la vida quan hi regna
la pau, la solidaritat, la fraternitat i la benaurança.
Els daurats centrals conformen un espai
lluminós que rep o emet llum natural. El seu contrast amb els ocres que té al
costat, que absorbeixen llum, conformen una combinació de terra i sol que crea
a la retina de l’espectador impressions de relleu, volum, espai, profunditat i
força. No d’una força que colpeix o fer, sinó d’una força que commou i complau.
Les formes rectilínies, allargades, gairebé
geomètriques de l’arc, entren en diàleg amb la morbidesa del dibuix que
l’envolta. D’aquest diàleg se’n deriven per als espectadors sensacions
d’afirmació de les formes irregulars, atzaroses, capricioses i suaus de l’espai
central. Són formes que acaronen la vista, retenen la mirada i transmeten a
l’esperit sentiments de complaença, acceptació, conformitat, satisfacció i
benestar.
Si deixem les formes i ens centrem en
l’exploració del contingut, es a dir dels significats que contenen les imatges,
podríem dir que l’obra es presenta dividida en quatre plànols successius que li
donen una gran profunditat. En primer terme, destacat i separat de la resta de
la pintura, es veu una partitura autògrafa, real, d’una composició del P.
Martorell. És el motiu principal de la composició, el més proper a l’espectador.
Aquesta partitura se situa entre l’espectador i la resta de la pintura, com ho
indica l’ombra densa que projecta sobre ella.
El segon terme és ocupat per una musa (Euterpe
o Terpsícore) que sosté un violí amb la mà esquerra i l’arc amb la dreta. Fa sonar el violí
amb notes agudes, notes de melodia, no d’acompanyament, com explica la posició
de l’arc i de la mà esquerre. La imatge de la musa irradia claror, mentre amb
una mirada introspectiva i concentrada assaboreix el gaudi que rep de la música
que ella i l’orgue fan anar. El seu esguard és serè, com correspon a qui ha
deixat, si més no per un moment, el món dels sentits atret per la proximitat de
les emocions de l’esperit.
En un tercer terme s’hi veu un esbós de
l’orgue monumental de la Basílica de Sant Francesc de Palma, coronat per músics
i àngels que toquen i canten, tot simbolitzant la música que per a aquest
instrument ha compost amb devoció i delit, al llarg dels anys, el P. Martorell.
Malgrat que l’orgue sigui a un tercer terme, la música que se sent a l’interior
del quadre és la música de l’orgue. El violí en fa el complement.
En un quart terme es veu una imatge des
Colomer. No se sap si és una imatge projectada sobre la tela o una imatge
estàtica. Simbolitza Mallorca, la seva cultura, les seves tradicions, el seu
paisatge, la seva llengua, la seva gent: és la terra de Martorell, és el nostre
país.
Una segona mirada de l’obra permet descobrir-hi
que la pintora, joguissera, ha introduït un acudit que trasbalsa el sentit
general i directe de la
pintura. A la part inferior esquerre ens confessa que el
paper sobre el que ha pintat la composició s’ha desenganxat parcialment i s’ha
enrotllat en forma d’un con.
D’aquesta manera ens diu que l’obra només
conté dos termes reals, el primer ocupat per la partitura musical i el de la
pintura que ocupa tota ella un sol pla: el segon terme. Ens diu que, pel que fa
al quadre, la pintura és només l’acompanyament de la partitura musical. Ens diu
que la pintura tot i la seva bellesa està al servei de l’element central: la
partitura, la creació musical. Ens diu que la pintura és fràgil i de fàcil deteriorament,
mentre la composició de la partitura és resistent i perdurable. Ens diu que el
quadre està fet per exaltar la composició musical, que és el més importat de
l’obra, allò on l’espectador ha de cercar el gaudi i el goig que ella, la
pintura, ens proposa i exalta.
Encara diu més coses. Però convé que ho deixem
aquí, perquè aquesta és la invitació que ens fa ara, ara mateix, el quadre de
Trinitat Huertas Rus.
Gràcies.
Basílica de Sant Francesc, 6-X-2008
Sant Francesc d’Inca, 7-XII-2008
Exposicions individuals
1972 Galeria Blanes, Palma
1972 Galería Latina, Palma
1972 Galería Latina, Estocolm
1972 Galería Mouro, Santander
1973 Galería Wilson, Bilbao
1974 Galería Latina, Palma
1974 Galería Vidal Espinosa, Múrcia
1975 Galeria Es Cau, Manacor
1975 Galería Latina, Palma
1976 Círculo 2, Madrid
1976 Galería Artistas Reunidos, Andratx,
Mallorca
1976 Casino de Águilas, Múrcia
1976 Galería Zen, Molina de Segura,
Múrcia
1977 Cercle de Belles Arts ,
Palma
1977 Galería Galnova, Madrid
1978 Galería ABA, Múrcia
1978 Galeria d’Art Jaume III, Palma
1979 Galeria Es Cau, Manacor
1979 Galeria Martex, Barcelona
1980 Galeria d’Art Jaume III, Palma
1981 Bennàssar Galeries, Pollença
(Mallorca)
1984 Galeria Joaquim Mir, Palma
1989 Galeria Nou Art , Palma
1990 Galeria Monserrat
Amèrica, Barcelona
1991 S’Agricola, Manacor
1991 Son Llarg, Estellencs, Mallorca
1994 Cercle de Belles Arts ,
Palma
1995 Cas Capcer, Llucmajor, Mallorca
2003 Fundació Mathias Kühn, Palma
2003 Fundació Mathias Kühn, Cala d’Or,
Mallorca
2005 Rincón del Arte, Granada
2010 Galeria Sampol Sampol, Palma
Exposicions col·lectives
1972 Exposició Premis Ciutat de Palma de Pintura
1972 Exposición Nacional de Arte
Contemporáneo,
Madrid
Madrid
1972 XI Certamen Internacional
de Pintura de Pollença
1973 Exposició Premis Ciutat de Palma de
Pintura
1973 Concurs Nacional de Pintura 1973, Madrid
1973 Saló de tardor, Cercle de Belles Arts ,
Palma
1973 XII Certamen Internacional de
Pintura de Pollença
1974 I Concurso de Pintura
Española Contemporánea, Madrid
1974 I Certamen Internacional de Pintura,
Sa Nostra, Palma
1974 Exposició Premis Ciutat de Palma de
Pintura
1974 XIII Certamen Internacional de
Pintura de Pollença
1974 Saló de tardor, Cercle de Belles Arts ,
Palma
1975 II Certamen Internacional de
Pintura, Sa Nostra, Palma
1975 XIV Certamen Internacional de
Pintura de Pollença
1975 Saló de tardor, Cercle de Belles Arts ,
Palma
1975 Expsició Premis Ciutat de Palma de Pintura
1976 I Certamen Internacional d’Andratx
(Mallorca)
1976 XV Certamen Internacional de Pintura
de Pollença
1976 Premis Calvià 1976, Calvià
(Mallorca)
1976 Saló de tardor, Cercle de Belles Arts ,
Palma
1977 III Certamen Internacional de
Pintura, Sa Nostra, Palma
1977 IV Bienal Internacional de Arte de Marbella (Málaga)
1977 Saló de tardor, Cercle de Belles Arts ,
Palma
1977 I Mostra d’Arts Plàstques, Sa Pobla (Mallorca)
1977 XVI Certamen Internacional de
Pintura de Pollença
1977 Exposició Premis Ciutat de Palma de
Pintura
1978 Saló de tardor,Cercle de Belles Arts ,
Palma
1978 Saló de tardor,
1978 XVII Certamen Internacional de
Pintura de Pollença
1980 XIX Certamen Internacional de
Pintura de Pollença
1983 Salon d’Avignon 1983, Avignon,
França
1983 Salon Intrernacional d’Evian, Evian,
França
1983 Certamen Vila de Santanyí (Mallorca)
1985 Bienal de Pintura de es Illes Balears , Palma
1985 Saló de tardor, Sa Llonja, Palma
1986 Certamen de Pintura de
Llucmajor (Mallorca)
1986 Certamen de Pintura i
Dibuix Vila de Santanyí
1987 XI Mostra d’Arts Plàstiques, Sa Pobla (Mallorca)
1987 Exposición I Premio de Pintura Ron
Bacardí, Málaga
1987 X Certamen de Pintura Eusebio Sempere, Onil
(Alacant)
1987 I Concurs de Pintura “El Teatre”, Consell Insular Mallorca
1988 IV Fira Inter. d’Art Modern i Contemporani, València
1988 IV Fira Inter. d’Art Modern i Contemporani, València
1991 I Premi de Pintura Fundació Barceló , Palma
1994 5 Rue de Surrealisme, Dusseldorf,
Alemanya
2004 Galeria Mathias Kühn, "Grans Creadors", obra
gràfica, Palma
2005 IV Edición Feria Española
de Arte Contemporáneo, Madrid
2005 “Arte Balear en Madrid”, Centro
Puerta de Toledo, Madrid
2005 “5 pintores a la Joaquim Mir ”,
Exposició itinerant, Lluc, Inca i Palma
CORT, núm. 673-674, 1 novembre 1972
PERLAS Y CUEVAS, novembre 1975
DICCIONARIO RÀFOLS, 2, 237
GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 7, 66
Gaspar SABATER, "Rus o el triunfo de la sensibilidad", Galeria Galnova, Madrid 1977
GALERIA JAUME III, Catàleg exposició del 15 al 27 de setembre de 1980
Joan OLIVER FUSTER, "Rus", 'Las Artes', Catàleg de pintors, escultors i ceramistes a Mallorca, Basilio Baltasar ediciones, pàg. 240-241, Palma 1990
Virgínia GARRIDO VERD, "Presentación", catàleg exposició Rus a la Galeria Sampol Sampol, Palma 2010
Josep BAUZÀ PIZÀ, "Adéu a Trinidad Huertas Rus i José L. González "Tudanca", Diari de Balears, 26-IX-2011, Palma
No hay comentarios:
Publicar un comentario