Metge, polític, acadèmic i voluntari de Creu Roja.
Estudià el batxillerat a Palma i féu la carrera de medicina a la Universitat de Madrid, on es llicencià i doctorà (1880).
Defensà l’alletament matern i introduí l’ús de la cocaïna com a anestèsic local en oftalmologia. Va ser metge forense i inspector de l’Ajuntament de Palma. Ingressà (1881) com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina, on ocupà el càrrec de vicesecretari i durant molts d’anys, el de secretari general. Va fer part (1892) de la Junta directiva del Col•legi de metges.
Publicà articles a la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”. Féu els parlaments inaugurals dels cursos de l’Acadèmia dels anys 1891, 1895 i d’altres. A l’Acadèmia Universitària de Palma, dirigida per Alexandre Rosselló i Pere Estelrich, impartí classes de medicina i farmàcia. Féu part (1894) del claustre de professors del Col•legi Politècnic Bellver.
Com a militant del partit lliberal, va ser elegit regidor i batle de Palma (1897-99).
Com a soci i voluntari de Creu Roja a les Balears, va fer part de la seva Junta Directiva, on ocupà els càrrecs de secretari (1893-97) i vicepresident (1902-05). Va donar suport (1901), juntament amb altres socis, al projecte de Creu Roja de crear a Palma un dispensari i consultori destinat a persones sense recursos.
viernes, 20 de agosto de 2010
jueves, 19 de agosto de 2010
Francesc Puigserver i de Rentierre (Palma 1870-1932)
Polític, batle de Palma i voluntari de Creu Roja.
Fill d’Ignasi Puigserver Santandreu (+ 16-IV-1906), va ser el major de cinc germans. Va obtenir (1913) la rehabilitació del títol de baró de Pinopar, concedit (1709) per l’arxiduc pretendent Carles d’Àustria a favor de Pere Descatlar i Net. Casat (1911) amb Magdalena Ripoll Herreros, no varen tenir descendència, cosa per la qual el succeí en el títol el seu germà Ignasi.
Com a militant del partit lliberal (grup weylerista) va ser regidor, tinent de batle (1929) i batle (1916-17) de Palma. Essent batle, va prohibir (1916) la venda a la Fira del Ram de llibres de religió no catòlica.
Fou soci (1925-32) de Creu Roja a les Balears i féu part de la seva Junta directiva (1927-31) en el temps de la presidència (1924-32) de Pere de Montaner i Gual, comte de Peralada.
Morí, als 62 anys, el 13 de juliol de 1932. Un carrer de Palma duu el seu nom.
Fill d’Ignasi Puigserver Santandreu (+ 16-IV-1906), va ser el major de cinc germans. Va obtenir (1913) la rehabilitació del títol de baró de Pinopar, concedit (1709) per l’arxiduc pretendent Carles d’Àustria a favor de Pere Descatlar i Net. Casat (1911) amb Magdalena Ripoll Herreros, no varen tenir descendència, cosa per la qual el succeí en el títol el seu germà Ignasi.
Com a militant del partit lliberal (grup weylerista) va ser regidor, tinent de batle (1929) i batle (1916-17) de Palma. Essent batle, va prohibir (1916) la venda a la Fira del Ram de llibres de religió no catòlica.
Fou soci (1925-32) de Creu Roja a les Balears i féu part de la seva Junta directiva (1927-31) en el temps de la presidència (1924-32) de Pere de Montaner i Gual, comte de Peralada.
Morí, als 62 anys, el 13 de juliol de 1932. Un carrer de Palma duu el seu nom.
martes, 17 de agosto de 2010
Jaume Miró-Granada Gelabert (Palma 7/VII/1918 - 26/II/2011)
Meteoròleg i soci de Creu Roja.
Fa el batxillerat al Col·legi La Salle de Palma (1929-36). Estudia ciències físiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1944).
Per oposició guanya (1946) plaça de meteoròleg al Servei Meteorològic Nacional i és destinat a Palma. És cap (1946-66) de l’oficina meteorològica de l’aeroport de Son Sant Joan, de Palma, i del Centre Meteorològic de les Balears (1967-71). Entre 1971 i 1985 presta serveis a l’Institut Nacional de Meteorologia, a Madrid, com a director de la secció de meteorologia hidrològica (1971-77) i com a cap del servei d’aplicacions de la meteorologia i el medi ambient (1978-85).
És president (1978-85) de l’Associació Meteorològica Espanyola i professor (1972-1986) de meteorologia de l’Escola d’Enginyers aeronàutics, de Madrid. Escriu nombrosos treballs sobre meteorologia mediterrània i hidrologia. Com a divulgador publica articles a revistes i a “Diario de Mallorca”. Utilitza el pseudònim “Es patró Jaume”.
És guardonat (1985) amb l’encomanda del Mèrit Civil. El 2007 és homenatjat per l’Institut Nacional de Meteorologia i l’Associació Meteorològica Espanyola. En el curs de l’acte rep la insígnia d’or de l’Institut Nacional de Meteorologia (INM).
El gener del 2007, Creu Roja a les Balears el distingeix amb la medalla a la constància per la seva permanència com a soci de l’entitat durant més de 25 anys. Mor a Palma als 92 anys.
Fa el batxillerat al Col·legi La Salle de Palma (1929-36). Estudia ciències físiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1944).
Per oposició guanya (1946) plaça de meteoròleg al Servei Meteorològic Nacional i és destinat a Palma. És cap (1946-66) de l’oficina meteorològica de l’aeroport de Son Sant Joan, de Palma, i del Centre Meteorològic de les Balears (1967-71). Entre 1971 i 1985 presta serveis a l’Institut Nacional de Meteorologia, a Madrid, com a director de la secció de meteorologia hidrològica (1971-77) i com a cap del servei d’aplicacions de la meteorologia i el medi ambient (1978-85).
És president (1978-85) de l’Associació Meteorològica Espanyola i professor (1972-1986) de meteorologia de l’Escola d’Enginyers aeronàutics, de Madrid. Escriu nombrosos treballs sobre meteorologia mediterrània i hidrologia. Com a divulgador publica articles a revistes i a “Diario de Mallorca”. Utilitza el pseudònim “Es patró Jaume”.
És guardonat (1985) amb l’encomanda del Mèrit Civil. El 2007 és homenatjat per l’Institut Nacional de Meteorologia i l’Associació Meteorològica Espanyola. En el curs de l’acte rep la insígnia d’or de l’Institut Nacional de Meteorologia (INM).
El gener del 2007, Creu Roja a les Balears el distingeix amb la medalla a la constància per la seva permanència com a soci de l’entitat durant més de 25 anys. Mor a Palma als 92 anys.
lunes, 16 de agosto de 2010
Assemblea de Creu Roja a les Balears (1893)
Junta directiva elegida per la Junta General del dia 9-XI-1893
Lloc: seu del Govern Civil
Manuel Villalonga Pérez, president
Maties Company Mas, vicepresident primer
Julià Berga, vicepresident segon
Pere Escafí, vicepresident tercer
Eugeni Losada Mulet, secretari
Santiago Villalonga Llabrés, vicesecretari primer
Antoni Bosch, vicesecretari segon
Juan A. Perelló, dipositari
Bartomeu Ramonell i Ramonell, inspector
Font: Joan Pou Muntaner, “Noticias y Relaciones Históricas de Mallorca”, pàg. 284-285
Lloc: seu del Govern Civil
Manuel Villalonga Pérez, president
Maties Company Mas, vicepresident primer
Julià Berga, vicepresident segon
Pere Escafí, vicepresident tercer
Eugeni Losada Mulet, secretari
Santiago Villalonga Llabrés, vicesecretari primer
Antoni Bosch, vicesecretari segon
Juan A. Perelló, dipositari
Bartomeu Ramonell i Ramonell, inspector
Font: Joan Pou Muntaner, “Noticias y Relaciones Históricas de Mallorca”, pàg. 284-285
Manuel López Ruiz de Azagra (Castelló de la Plana 1914 - Palma 1998)
Metge especialista en al•lèrgies i col•laborador de Creu Roja.
Estudià a la Facultat de Medicina de la Universitat de Madrid, on es llicencià (1942). S’especialitzà en al•lèrgies.
Fou director de la Casa de Socors, de l’Ajuntament de Palma, de la qual escriví una descripció històrica, titulada “Casa de Socorro, 1901-1950”, que va editar (1987) l’Ajuntament de Palma. És autor de diversos treballs sobre les al•lèrgies a les Illes Balears. A partir del 1966 també va ser director del Servei d’al•lèrgies de l’Hospital de Creu Roja a Palma. Tingué la consulta privada al carrer Morei, núm. 2, de Palma.
Casat (1950) amb Maria Nadal Blanes, varen ser pares de tres fills: Joan Manuel, Gonçal i Felip.
Estudià a la Facultat de Medicina de la Universitat de Madrid, on es llicencià (1942). S’especialitzà en al•lèrgies.
Fou director de la Casa de Socors, de l’Ajuntament de Palma, de la qual escriví una descripció històrica, titulada “Casa de Socorro, 1901-1950”, que va editar (1987) l’Ajuntament de Palma. És autor de diversos treballs sobre les al•lèrgies a les Illes Balears. A partir del 1966 també va ser director del Servei d’al•lèrgies de l’Hospital de Creu Roja a Palma. Tingué la consulta privada al carrer Morei, núm. 2, de Palma.
Casat (1950) amb Maria Nadal Blanes, varen ser pares de tres fills: Joan Manuel, Gonçal i Felip.
viernes, 13 de agosto de 2010
Docmael López Palop (Énguera/València 1881 - Palma 1939)
Matemàtic, catedràtic d’Institut, polític i soci de Creu Roja.
Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià. Féu oposicions a càtedra d’Institut, que guanyà. Impartí classes a l’Institut de Maó i a l’Institut de Palma (1911-36).
Militant del Partit Republicà Federal, va ser elegit (1931) regidor de l’Ajuntament de Palma i nomenat tinent de batlle. Féu part, en representació de l’Ajuntament, de l’Assemblea que discutí (juliol 1931) l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Com a militant d’Unió Republicana va ser elegit (1936) vicepresident de la Diputació provincial de les Balears. L’abril del 1936 fou elegit compromissari per a l’elecció del president de la República. Després del cop d’estat del 18-VII-1936, és detingut (agost de 1936) i empresonat. Sotmès a consell de guerra (23-VI-1938), és condemnat a cadena perpètua.
Va ser soci (1932-36) de Creu Roja a les Balears i de la Societat Matemàtica Espanyola (1912-39). Casat (1909) amb Assumpció Bermejo, varen tenir cinc fills. Morí (28-II-1939), als 57 anys, a l’Hospital Provincial de Palma a causa de l’agreujament del seu estat de salut.
Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià. Féu oposicions a càtedra d’Institut, que guanyà. Impartí classes a l’Institut de Maó i a l’Institut de Palma (1911-36).
Militant del Partit Republicà Federal, va ser elegit (1931) regidor de l’Ajuntament de Palma i nomenat tinent de batlle. Féu part, en representació de l’Ajuntament, de l’Assemblea que discutí (juliol 1931) l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Com a militant d’Unió Republicana va ser elegit (1936) vicepresident de la Diputació provincial de les Balears. L’abril del 1936 fou elegit compromissari per a l’elecció del president de la República. Després del cop d’estat del 18-VII-1936, és detingut (agost de 1936) i empresonat. Sotmès a consell de guerra (23-VI-1938), és condemnat a cadena perpètua.
Va ser soci (1932-36) de Creu Roja a les Balears i de la Societat Matemàtica Espanyola (1912-39). Casat (1909) amb Assumpció Bermejo, varen tenir cinc fills. Morí (28-II-1939), als 57 anys, a l’Hospital Provincial de Palma a causa de l’agreujament del seu estat de salut.
Mateu Jaume Garau (Llucmajor 1811 - Palma 1886)
Teòleg, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86) i impulsor de Creu Roja.
Estudià a la Universitat Lul•liana (1926-29) i al Seminari Diocesà de Mallorca (1929-35). Ordenat de prevere (1935), fou secretari de cambra dels bisbes de Mallorca Antoni Pérez de Hirias, Rafel Manso i Miquel Salvà Munar. Es doctorà (1849) en teologia a la Universitat de Madrid i guanyà (1952) per oposició una canongia de la Seu de Mallorca. Va ser rector del Seminari conciliar de Sant Pere, de Mallorca (1949-58) i professor de Teologia dogmàtica i Sagrada escriptura. Inaugurà (1858) l’edifici de la seva seu (actual casa de l’Església). Féu la coronació pontifícia de la Mare de Déu de Lluc (10-VIII-1884).
Desplegà un gran activitat per estendre l’ensenyament entre els infants i els obrers joves. Donà suport a la creació del “Cercle d’Obrers Catòlics” de Palma (1877) i de Manacor (1880). Construí els primers temples dels suburbis de Palma. Inicià una col•lecció de peces artístiques procedents d’esglésies i convents de Mallorca, que fou el nucli generador del Museu Diocesà de Mallorca, inaugurat (1906) pel bisbe Campins.
Davant diversos atacs i posicions d’obstrucció i de buit, donà suport explícit i públic a la Creu Roja i va acceptar (1880) la presidència d’honor de la seva Comissió provincial. Patrocinà la creació de la Societat Arqueològica Lul•liana, que fundà (1880) Bartomeu Ferrà Perelló. Per la seva labor social el Govern espanyol li va concedir l’Encomanda d’Isabel la Catòlica.
Estudià a la Universitat Lul•liana (1926-29) i al Seminari Diocesà de Mallorca (1929-35). Ordenat de prevere (1935), fou secretari de cambra dels bisbes de Mallorca Antoni Pérez de Hirias, Rafel Manso i Miquel Salvà Munar. Es doctorà (1849) en teologia a la Universitat de Madrid i guanyà (1952) per oposició una canongia de la Seu de Mallorca. Va ser rector del Seminari conciliar de Sant Pere, de Mallorca (1949-58) i professor de Teologia dogmàtica i Sagrada escriptura. Inaugurà (1858) l’edifici de la seva seu (actual casa de l’Església). Féu la coronació pontifícia de la Mare de Déu de Lluc (10-VIII-1884).
Desplegà un gran activitat per estendre l’ensenyament entre els infants i els obrers joves. Donà suport a la creació del “Cercle d’Obrers Catòlics” de Palma (1877) i de Manacor (1880). Construí els primers temples dels suburbis de Palma. Inicià una col•lecció de peces artístiques procedents d’esglésies i convents de Mallorca, que fou el nucli generador del Museu Diocesà de Mallorca, inaugurat (1906) pel bisbe Campins.
Davant diversos atacs i posicions d’obstrucció i de buit, donà suport explícit i públic a la Creu Roja i va acceptar (1880) la presidència d’honor de la seva Comissió provincial. Patrocinà la creació de la Societat Arqueològica Lul•liana, que fundà (1880) Bartomeu Ferrà Perelló. Per la seva labor social el Govern espanyol li va concedir l’Encomanda d’Isabel la Catòlica.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)