Empresari, polític i soci de Creu Roja.
Fill de Francesc de Semir i Calbetó i Àngela Carrós Hansen, és germà de Francesc i Jaume. Estudia el batxillerat a Palma i obté el títol el 1901.
Dedicat als negocis, funda (1934) una empresa de transport de viatgers entre Manresa i Berga, la Companyia General d’Auto Transport SA (ATSA). Fa part d’una societat dedicada a la fabricació d’extintors i d’altres negocis industrials i comercials. Durant els anys del directori de Primo de Rivera, és designat diputat de la Diputació Provincial de Barcelona. Des d’aquest càrrec desplega una intensa activitat pública.
Mentre el seu pare treballa com a funcionari tècnic de la Delegació d’Hisenda a Palma, amb 16 anys es fa (1900) soci numerari de l’assemblea de Creu Roja a les Balears. El seu germà gran, Francesc, advocat, es casa a Palma amb Maria de l’Assumpció Rovira i Truiols.
Mor a Barcelona als 81 anys.
domingo, 30 de enero de 2011
sábado, 29 de enero de 2011
Joan Mir Peña (Palma 1878 c. - ? )
Químic, farmacèutic, professor universitari i soci de Creu Roja.
Estudia el batxillerat a Palma. Posteriorment es llicencia i es doctora en ciències físiques i químiques i en farmàcia. De Palma estant, prepara les oposicions a càtedra de física i química d’Institut. Per oposició guanya (1906) plaça de catedràtic i és destinat a Cadis. Més endavant aconsegueix que el trasllat de càtedra a Granada, on exerceix, a més, com a professor auxiliar de la Facultat de farmàcia.
Escriu treballs de la seva especialitat, com “La cafeína. Estudios químicos” (1901) i manuals per a estudiants, com “Compendio general de química general y descriptiva” (Cadis 1906), “Compendio de Física” (Palma 1908), “Física razonada para segunda enseñanza" (Granada 1927) y “Nociones de Física i Química” (Granada 1928). El febrer de 1940 és promogut a catedràtic de segona categoria (sobre les set existents) per antiguitat, amb un sou de 18.000 ptes.
És soci de Creu Roja des del 1901. També ho és el seu germà metge Josep, que és elegit (1905) vocal de la Junta directiva i subdirector del magatzem.
Referències
GEM, “Mir Peña, Joan”, volum 11, pàg. 48, Palma 1991.
Revista de Creu Roja
Estudia el batxillerat a Palma. Posteriorment es llicencia i es doctora en ciències físiques i químiques i en farmàcia. De Palma estant, prepara les oposicions a càtedra de física i química d’Institut. Per oposició guanya (1906) plaça de catedràtic i és destinat a Cadis. Més endavant aconsegueix que el trasllat de càtedra a Granada, on exerceix, a més, com a professor auxiliar de la Facultat de farmàcia.
Escriu treballs de la seva especialitat, com “La cafeína. Estudios químicos” (1901) i manuals per a estudiants, com “Compendio general de química general y descriptiva” (Cadis 1906), “Compendio de Física” (Palma 1908), “Física razonada para segunda enseñanza" (Granada 1927) y “Nociones de Física i Química” (Granada 1928). El febrer de 1940 és promogut a catedràtic de segona categoria (sobre les set existents) per antiguitat, amb un sou de 18.000 ptes.
És soci de Creu Roja des del 1901. També ho és el seu germà metge Josep, que és elegit (1905) vocal de la Junta directiva i subdirector del magatzem.
Referències
GEM, “Mir Peña, Joan”, volum 11, pàg. 48, Palma 1991.
Revista de Creu Roja
Francesc de Semir Calbetó (Arenys de Mar, 1847 - Barcelona, 21 d'abril de 1919)
Afeccionat al teatre, tècnic superior d’Hisenda i soci de Creu Roja.
Segon fill d’Agustí de Semir Buch i Maria Josepa Calbetó Baralt, és germà d’Agustí i de Maria Assumpció.
Estudia a la Universitat de Barcelona i fa oposicions al cos tècnic superior d’Hisenda, que guanya. Destinat a la Delegació d’Hisenda a Palma, es dóna d’alta (1905) com a soci de número de Creu Roja juntament amb el seu fill Gabriel.
Durant els anys de joventut resideix a Arenys de Mar, on fa d’actor i dirigeix un grup d’afeccionats al teatre que ofereix representacions públiques (1870). Casat amb Àngela Carrós Hansen, és jubila com a Delegat d’Hisenda a Barcelona. Mor a Barcelona als 72 anys.
Segon fill d’Agustí de Semir Buch i Maria Josepa Calbetó Baralt, és germà d’Agustí i de Maria Assumpció.
Estudia a la Universitat de Barcelona i fa oposicions al cos tècnic superior d’Hisenda, que guanya. Destinat a la Delegació d’Hisenda a Palma, es dóna d’alta (1905) com a soci de número de Creu Roja juntament amb el seu fill Gabriel.
Durant els anys de joventut resideix a Arenys de Mar, on fa d’actor i dirigeix un grup d’afeccionats al teatre que ofereix representacions públiques (1870). Casat amb Àngela Carrós Hansen, és jubila com a Delegat d’Hisenda a Barcelona. Mor a Barcelona als 72 anys.
jueves, 20 de enero de 2011
Antoni Marquès Pons “Toni de Son Arro” (Ferreries, Menorca, 1924 – 2001)
Amo de Son Arro, persona generosa i altruista, regidor de l’Ajuntament, president de Creu Roja a Ferreries i de la Germandat de Donants de Sang de Creu Roja a Ferreries.
Nat a la finca de Sant Josep (Ferreries), és el fill major de Gabriel Marquès Seguí i Magdalena Pons Al•lès, que tenen 6 fills: 3 nois (Antoni, Miquel i Gabriel) i 3 noies (Maria, Margarida i Magdalena). En els primers anys de la dècada dels 40 passen de Sant Josep a Son Arro (Ferreries), una finca més extensa i més productiva. El pare la regeix durant 5 anys. A causa de la seva mort sobtada i prematura, assumeix la gestió de l’explotació agrària la seva vídua, que compta amb el suport del fill major, Antoni, encara menor d’edat.
Casat amb Àgueda Martí, tenen 10 fills, un dels quals mor en edat pupil·lar. Treballa a Son Arro durant prop de 40 anys fins que es retira. Passa aleshores a prestar serveis de xofer i transportista a una empresa de fabricació de mobles. Mentrestant, funda i presideix la Germandat de Donants de Sang de Creu Roja a Ferreries. És, a més, president (1984-88) de Creu Roja a Ferreries fins que Antoni Riudavets Salom accepta de substituir-lo (abril de 1988).
Persona senzilla, generosa i altruista, gaudeix de gran prestigi a la vila. És regidor de l’Ajuntament durant uns anys. Mor el 27 de novembre de 2001, als 77 anys, a causa d’una ràpida malaltia. El dia 8 de desembre de 2010 es posa el seu nom a les noves instal·lacions de l’oficina de Creu Roja i es penja un quadre memorial a la paret principal del local. A l’event hi assisteixen el batlle de Ferreries, Josep Carreres Coll; la regidora de Serveis Socials, Àngela Coll Truyol; el president de Creu Roja a Ferreries, Antoni Riudavets Salom; el president autonòmic i el secretari autonòmic de Creu Roja; la vídua, els fills i filles, nets, les seves germanes Margarida i Magdalena i altres familiars; el president de la Germandat de Donants de Sang de Ferreries i una àmplia representació d’amics i ferreriencs.
Nat a la finca de Sant Josep (Ferreries), és el fill major de Gabriel Marquès Seguí i Magdalena Pons Al•lès, que tenen 6 fills: 3 nois (Antoni, Miquel i Gabriel) i 3 noies (Maria, Margarida i Magdalena). En els primers anys de la dècada dels 40 passen de Sant Josep a Son Arro (Ferreries), una finca més extensa i més productiva. El pare la regeix durant 5 anys. A causa de la seva mort sobtada i prematura, assumeix la gestió de l’explotació agrària la seva vídua, que compta amb el suport del fill major, Antoni, encara menor d’edat.
Casat amb Àgueda Martí, tenen 10 fills, un dels quals mor en edat pupil·lar. Treballa a Son Arro durant prop de 40 anys fins que es retira. Passa aleshores a prestar serveis de xofer i transportista a una empresa de fabricació de mobles. Mentrestant, funda i presideix la Germandat de Donants de Sang de Creu Roja a Ferreries. És, a més, president (1984-88) de Creu Roja a Ferreries fins que Antoni Riudavets Salom accepta de substituir-lo (abril de 1988).
Persona senzilla, generosa i altruista, gaudeix de gran prestigi a la vila. És regidor de l’Ajuntament durant uns anys. Mor el 27 de novembre de 2001, als 77 anys, a causa d’una ràpida malaltia. El dia 8 de desembre de 2010 es posa el seu nom a les noves instal·lacions de l’oficina de Creu Roja i es penja un quadre memorial a la paret principal del local. A l’event hi assisteixen el batlle de Ferreries, Josep Carreres Coll; la regidora de Serveis Socials, Àngela Coll Truyol; el president de Creu Roja a Ferreries, Antoni Riudavets Salom; el president autonòmic i el secretari autonòmic de Creu Roja; la vídua, els fills i filles, nets, les seves germanes Margarida i Magdalena i altres familiars; el president de la Germandat de Donants de Sang de Ferreries i una àmplia representació d’amics i ferreriencs.
miércoles, 19 de enero de 2011
Francesc Jaume Ferrer (Palma, 27 de juny de 1899 – 4 de novembre de 1970)
Prevere i primer rector de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, de Palma.
Estudia al Seminari Diocesà de Sant Pere (Mallorca) i per oposició ingressa al col•legi de la Sapiència. Rep l’ordenació sacerdotal el 2 de juny de 1928.
És nomenat (1928) vicari del Sagrat Cor i, posteriorment, de Sant Jaume, de Palma (1931). El 1938 és designat vicari encarregat de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, de nova creació, càrrec que compatibilitza durant uns anys amb el de vicari de Sant Jaume. La nova parròquia s’ubica inicialment a la planta baixa del xalé Buades, poc després adquirit per Creu Roja per instal·lar-hi l’hospital. El local destinat a església té accés directe des del carrer a través d’un portal propi que dóna a la via d’Alfons el Magnànim (aleshores, carretera de Sóller) en un espai posteriorment ocupat per la càmera hiperbàrica i avui destinat al servei de farmàcia del centre.
S’encarrega d’iniciar, seguir i impulsar les obres de construcció del nou temple i de les edificacions annexes, que són les primeres que entren en servei. El conjunt s’ubica actualment a la plaça de Santa Pagesa, núm. 5. És nomenat rector de la citada parròquia el 1944, quan l’església es trasllada a l’actual sala d’actes parroquial, mentre continuen les obres de construcció del temple, que s’obre al culte a final dels anys 40 o principi dels 50, encara sense acabar. Compta amb la col·laboració successiva de dos grans vicaris, Bartomeu Ferrer i Pere Joan Llabrés Martorell.
A més de la feina pròpia de la parròquia, fa classes de religió a diversos centres, predica exercicis espirituals i es dedica a la direcció espiritual de religioses i laics. Manté sempre una relació privilegiada amb Creu Roja, les instal·lacions de la qual resten situades dins el terme de la parròquia que dirigeix. Té el costum de participar personalment i presidir sovint les celebracions religioses i les cerimònies de benedicció i inauguració de serveis o vehicles. De complexió gran i forta, s’agrada de donar una mà als picapedrers en la construcció dels murs de càrrega del temple mitjançant la col·locació de grans pedres de marès.
A petició pròpia es jubila als 70 anys, per bé que no deixa l’activitat de predicació i animació religiosa. Mor un any i mig després de jubilar-se i és inhumat al petit cementiri de l’ermita de Valldemossa.
Estudia al Seminari Diocesà de Sant Pere (Mallorca) i per oposició ingressa al col•legi de la Sapiència. Rep l’ordenació sacerdotal el 2 de juny de 1928.
És nomenat (1928) vicari del Sagrat Cor i, posteriorment, de Sant Jaume, de Palma (1931). El 1938 és designat vicari encarregat de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, de nova creació, càrrec que compatibilitza durant uns anys amb el de vicari de Sant Jaume. La nova parròquia s’ubica inicialment a la planta baixa del xalé Buades, poc després adquirit per Creu Roja per instal·lar-hi l’hospital. El local destinat a església té accés directe des del carrer a través d’un portal propi que dóna a la via d’Alfons el Magnànim (aleshores, carretera de Sóller) en un espai posteriorment ocupat per la càmera hiperbàrica i avui destinat al servei de farmàcia del centre.
S’encarrega d’iniciar, seguir i impulsar les obres de construcció del nou temple i de les edificacions annexes, que són les primeres que entren en servei. El conjunt s’ubica actualment a la plaça de Santa Pagesa, núm. 5. És nomenat rector de la citada parròquia el 1944, quan l’església es trasllada a l’actual sala d’actes parroquial, mentre continuen les obres de construcció del temple, que s’obre al culte a final dels anys 40 o principi dels 50, encara sense acabar. Compta amb la col·laboració successiva de dos grans vicaris, Bartomeu Ferrer i Pere Joan Llabrés Martorell.
A més de la feina pròpia de la parròquia, fa classes de religió a diversos centres, predica exercicis espirituals i es dedica a la direcció espiritual de religioses i laics. Manté sempre una relació privilegiada amb Creu Roja, les instal·lacions de la qual resten situades dins el terme de la parròquia que dirigeix. Té el costum de participar personalment i presidir sovint les celebracions religioses i les cerimònies de benedicció i inauguració de serveis o vehicles. De complexió gran i forta, s’agrada de donar una mà als picapedrers en la construcció dels murs de càrrega del temple mitjançant la col·locació de grans pedres de marès.
A petició pròpia es jubila als 70 anys, per bé que no deixa l’activitat de predicació i animació religiosa. Mor un any i mig després de jubilar-se i és inhumat al petit cementiri de l’ermita de Valldemossa.
lunes, 17 de enero de 2011
Llorenç Villalonga Pons (Palma, 1 de març de 1897 – 28 de gener de 1980)
Escriptor, metge psiquiatre i col·laborador voluntari de Creu Roja.
Fill de Miquel Villalonga Muntaner i de Joana Pons Marquès, fa el batxillerat a l’Institut Balear, de Palma (1909-1915) i estudia medicina i cirurgia a Múrcia (1918-20), Barcelona (1920-23), Madrid (1923-24) i Saragossa (1924-27), on es llicencia (1927). S’especialitza en psiquiatria a Barcelona (1936).
Instal·lat a Palma, treballa com a metge generalista en una consulta privada (1927), la clínica Peñaranda (1928-33), l’Hospital Provincial (1933-35), l’Hospital Psiquiàtric (1937) i el dispensari i consultori de Creu Roja (1937), del carrer 31 de desembre, on atén les especialitats de psiquiatria i nutrició.
Escriu novel·les tan destacades com “Mort de dama” (1931), “Bearn” (1956 i 1961), “L’hereva de donya Obdúlia” (1964), “Andrea Victrix” (1973) i altres. Les seves obres de teatre més conegudes són “Faust” (1956) i “Els desbarats” (1965), recull de peces costumistes, còmiques, absurdes i de vegades esperpèntiques. Dirigeix la revista “Brisas” (1934-36). Escriu l’article “Mi manifiesto” (1936), en el qual critica els intel·lectuals mallorquins signants del document “Resposta dels mallorquins al missatge dels catalans”.
La seva obra, coherent, clara, nostàlgica i influïda per la literatura francesa, sobretot per Marcel Proust, té gran ressonància i li proporciona prestigi i anomenada. Casat amb Teresa Gelabert, resideix un temps a Binissalem (1937-40). Mor a Palma als 82 anys. El 1981 l'Ajuntament de Palma posà el seu nom a una plaça. El 1984 és proclamat fill il·lustre de Palma.
Referències
GEM, “Villalonga Pons, Llorenç”, v. 17 , pàg. 189-190 , Promomallorca Edicions, Palma 1991.
VIQUIPÈDIA, “Llorenç Villalonga i Pons”, darrera revisió 21-IX-2010.
“Llorenç Villalonga”, Biografia, escriptors.cat.
Fill de Miquel Villalonga Muntaner i de Joana Pons Marquès, fa el batxillerat a l’Institut Balear, de Palma (1909-1915) i estudia medicina i cirurgia a Múrcia (1918-20), Barcelona (1920-23), Madrid (1923-24) i Saragossa (1924-27), on es llicencia (1927). S’especialitza en psiquiatria a Barcelona (1936).
Instal·lat a Palma, treballa com a metge generalista en una consulta privada (1927), la clínica Peñaranda (1928-33), l’Hospital Provincial (1933-35), l’Hospital Psiquiàtric (1937) i el dispensari i consultori de Creu Roja (1937), del carrer 31 de desembre, on atén les especialitats de psiquiatria i nutrició.
Escriu novel·les tan destacades com “Mort de dama” (1931), “Bearn” (1956 i 1961), “L’hereva de donya Obdúlia” (1964), “Andrea Victrix” (1973) i altres. Les seves obres de teatre més conegudes són “Faust” (1956) i “Els desbarats” (1965), recull de peces costumistes, còmiques, absurdes i de vegades esperpèntiques. Dirigeix la revista “Brisas” (1934-36). Escriu l’article “Mi manifiesto” (1936), en el qual critica els intel·lectuals mallorquins signants del document “Resposta dels mallorquins al missatge dels catalans”.
La seva obra, coherent, clara, nostàlgica i influïda per la literatura francesa, sobretot per Marcel Proust, té gran ressonància i li proporciona prestigi i anomenada. Casat amb Teresa Gelabert, resideix un temps a Binissalem (1937-40). Mor a Palma als 82 anys. El 1981 l'Ajuntament de Palma posà el seu nom a una plaça. El 1984 és proclamat fill il·lustre de Palma.
Referències
GEM, “Villalonga Pons, Llorenç”, v. 17 , pàg. 189-190 , Promomallorca Edicions, Palma 1991.
VIQUIPÈDIA, “Llorenç Villalonga i Pons”, darrera revisió 21-IX-2010.
“Llorenç Villalonga”, Biografia, escriptors.cat.
Josep-Francesc Sureda i Blanes (Palma, 1 de setembre de 1916 – 6 de maig de 1983)
Metge, humanista, pintor afeccionat i col·laborador voluntari de Creu Roja.
Fill de Miquel Sureda i Blanes i de Joana Blanes Viale, estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1940) i s’especialitza en urologia (1942). Es doctora a la Universitat Central de Madrid (1944) i s’especialitza en aparell circulatori (1948) i en medicina interna i endocrinologia i nutrició (1965).
Exerceix la medicina en la seva consulta privada del carrer Baró de Pinopar (Palma), on atén les visites d’una clientela nombrosa i addicta. Col·labora com a voluntari amb l’Hospital de Creu Roja a Palma, del quadre mèdic del qual fa part com a cardiòleg (1957), al costat d’altres 25 especialistes. Participa en la fundació (1961) i és el primer director del centre d’educació especial Mater Misericordiae, de la Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de Maria.
Metge eminent, proper al malat i amb capacitat de comunicar-se amb ell i entendre-lo, gaudeix d’una personalitat polifacètica, humanística i sensible. S’agrada d’estudiar i investigar temes de medicina, publicar articles de medicina a revistes especialitzades i llegir prosa, poesia, publicacions d’història, art i arqueologia. Afeccionat a la pintura, fa paisatges rurals, urbans, jardins, marines i natures mortes. Malgrat tot, la medicina absorbeix de ple la seva activitat en els anys 50 i 60.
És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears, professor de l’Escola Lul•lística Maioricensis, president del Museu Arqueològic d’Artà, membre del patronat del Museu de Mallorca, membre numerari de la Societat Catalana de Biologia, etc. Rep el premi Blanquerna de la Diputació Provincial de les Balears per la memòria que escriu sobre el projecte d’Hospital Provincial.
Casat (1940) amb Francisca Trujillo Guasp, tenen cinc fills: Joana Maria, Maria Coloma, Maria Francisca, Miquel i Maria Dolors. A causa d’una afecció cardíaca, mor a Palma l’abril de 1983, als 66 anys d’edat.
Referències
GEM, “Sureda Blanes, Josep Francesc”, v. 17, pàg. 61, Promomallorca Edicions, Palma 1991.
Felipe GARÍN ORTIZ DE TARANCO (director), “El pintor José Francisco Sureda y Blanes (1916-1983)”, Fundació Barceló, Palma 1993.
Fill de Miquel Sureda i Blanes i de Joana Blanes Viale, estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1940) i s’especialitza en urologia (1942). Es doctora a la Universitat Central de Madrid (1944) i s’especialitza en aparell circulatori (1948) i en medicina interna i endocrinologia i nutrició (1965).
Exerceix la medicina en la seva consulta privada del carrer Baró de Pinopar (Palma), on atén les visites d’una clientela nombrosa i addicta. Col·labora com a voluntari amb l’Hospital de Creu Roja a Palma, del quadre mèdic del qual fa part com a cardiòleg (1957), al costat d’altres 25 especialistes. Participa en la fundació (1961) i és el primer director del centre d’educació especial Mater Misericordiae, de la Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de Maria.
Metge eminent, proper al malat i amb capacitat de comunicar-se amb ell i entendre-lo, gaudeix d’una personalitat polifacètica, humanística i sensible. S’agrada d’estudiar i investigar temes de medicina, publicar articles de medicina a revistes especialitzades i llegir prosa, poesia, publicacions d’història, art i arqueologia. Afeccionat a la pintura, fa paisatges rurals, urbans, jardins, marines i natures mortes. Malgrat tot, la medicina absorbeix de ple la seva activitat en els anys 50 i 60.
És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears, professor de l’Escola Lul•lística Maioricensis, president del Museu Arqueològic d’Artà, membre del patronat del Museu de Mallorca, membre numerari de la Societat Catalana de Biologia, etc. Rep el premi Blanquerna de la Diputació Provincial de les Balears per la memòria que escriu sobre el projecte d’Hospital Provincial.
Casat (1940) amb Francisca Trujillo Guasp, tenen cinc fills: Joana Maria, Maria Coloma, Maria Francisca, Miquel i Maria Dolors. A causa d’una afecció cardíaca, mor a Palma l’abril de 1983, als 66 anys d’edat.
Referències
GEM, “Sureda Blanes, Josep Francesc”, v. 17, pàg. 61, Promomallorca Edicions, Palma 1991.
Felipe GARÍN ORTIZ DE TARANCO (director), “El pintor José Francisco Sureda y Blanes (1916-1983)”, Fundació Barceló, Palma 1993.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)