Darrera sentència de mort de la Inquisició de Mallorca contra un xueta (1720)

Jordi Trullols Dameto (1670-1723), inquisidor de Mallorca (1702-1723), ordena actuacions contra els darrers criptojueus mallorquins. Signa la darrera sentència de mort dictada per la Inquisició de Mallorca contra un xueta (descendent de jueus conversos) acusat de practicar d’amagat la religió jueva. El condemnat, Gabriel Cortès, fuig de Mallorca cap a Liorna. És cremat en efígie en l’acte de fe de 1720.

Jordi Trullols Dameto, fadrí, mor a Palma el 29 de maig de 1723. El seu germà i hereu, Nicolau Trullols Dameto (1667-1729), partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, és recompensat per aquest (1707) amb el títol de marquès de la Torre. A la fi de la guerra de successió Felip V reconeix la validesa del títol.

Aleix Llull Castanyer (Palma, Mallorca, 6 de febrer de 1933 – Alaró, Mallorca, 8 de febrer de 1986)

Pintor i dibuixant. Estudia el batxiller al col·legi de Monti-sion (Palma), on fa part de la promoció 1943-1950. Es titula el juny de 1950, al costat de Pere Costa Porto, Josep Lluís Devecchi, Tomàs Feliu Amengual, Fernando Moscardó, Miquel Oliver Trobat, etc. Tot seguit estudia peritatge i professorat mercantil a l’Escola de Comerç. Acabats els estudis, es dedica a dibuixar, estudia pintura en el taller de Ramon Nadal i assisteix a uns cursos de ceràmica que s’imparteixen a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma.

El 1955 exposa per primera vegada un dibuix al Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts (Palma), hi guanya la medalla de plata de dibuix i rep nombroses felicitacions. Miquel Àngel Colomar li dedica una crítica molt elogiosa. Fa la primera exposició individual el 1957 en el Cercle de Belles Arts de Palma. Hi mostra dibuixos, com en les 11 exposicions que fa entre 1957 i 1971. Tot al llarg de la seva carrera realitza 31 exposicions individuals (Palma, Sóller, Formentor, Pamplona, Barcelona, Medellín, Zulte, Ostende, Gant, Malinas, Águilas i Alaró) i participa en nombroses exposicions col·lectives.

A partir de l’exposició de 1972 a la Galeria Blanes (Palma), la pintura ocupa el centre del seu treball. Tant a la pintura com als dibuixos els temes predominants són la figura humana, les natures mortes i les referències a la música, la lectura i la vida quotidiana. Ocupen l’espai plàstic mobles domèstics (taules, cadires, quadres, escales de fusta, etc.), objectes quotidians (ampolles, copes, tasses, fruites, etc.), retalls de periòdic, etiquetes, símbols de la lectura (llibres) i evocacions de la música (partitures, guitarres, trompetes, saxos, clarinets, etc.).

En els primers anys 70 amb el seu treball explora el món de la plàstica, amida les seves possibilitats, fa proves i defineix preferències. El 1977 ha aconseguit definir un estil singular, ben característic, que reflecteix una forta personalitat i un gran talent. Li agraden les formes rotundes, el dibuix ben remarcat i la juxtaposició de masses de color separades per línies divisòries potents. Les obres incorporen atmosferes que transmeten ànsies de reflexió, contemplació, laxitud i els plaers de la companyia càlida de la música, d’una guitarra o d’un trio de metall.

En l’etapa de maduresa, les obres respiren solidesa, equilibri i coherència. Entre 1972 i 1977 fa una pinzellada empastada, que després esdevé austera i plana. El cromatisme és sobri i contingut. La paleta combina ocres, verds, blaus, negres i blancs. Superposa plans a diferents nivells. Com diu Josep M. Miró Llull, l’artista suma en aquests anys la pintura amb un dibuix que recorda el dels grafits. Els pinzells posen de manifest l’interés de l’artista per l’expressionisme i el cubisme i l’admiració que sent, sobretot, per les figures de Picasso i Joan Gris.

El maig de 1985 exposa a la Galeria Maneu un conjunt de col·lages que recullen els seus referents iconogràfics de sempre, mentre la figura humana apareix poc o, simplement, no apareix, per bé que s’hi manté present a través de signes o símbols.

Melòman de mena, participa en la fundació i presideix l’Associació Jordi Bosch d’Amics de l’Orgue. Casat (1967) amb la navarresa Pilar Sesma Eza, és pare de 7 fills. Mor prematurament el 1986 als 53 anys. Poc després del seu traspàs, la vídua i els fills traslladen la residència a Pamplona. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Hi ha obra seva al Museu de Mallorca, al Museu d’Art Contemporani dels Països Catalans (Banyoles) i a la pinacoteca de la Societat Sud-americana de Medellín (Colòmbia).

El 1991, amb motiu del cinquè aniversari de la seva desaparició, la Galeria Maneu li dedica una exposició antològica, que s’inaugura el dijous 14 de febrer, i publica el quadern núm. 26 de la Biblioteca Maneu amb un treball dedicat a l’estudi biogràfic del pintor i l'anàlisi de la seva obra, escrit per Josep M. Miró Llull. El 2007 la vídua i els fills creen la Fundació Aleix Llull Castanyer a Pamplona, amb l’objecte de promoure la catalogació i l’estudi de l’obra de l’artista i de mantenir viva la seva memòria.

Aleix Llull Castanyer, "Natura morta cubista", oli/tela

Bibliografia

Josep M. MIRÓ LLULL, “Aleix Llull”, Biblioteca Maneu, núm. 26, Palma, 1991

Josep M. MIRÓ LLULL, “Aleix Llull Castanyer”, Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears,  v. 3, pàg. 21-23, Palma, 1996

Guillem PUERTO, "Col·lages", catàleg exposició Aleix Llull a la Galeria Maneu, maig 1985.

GEM, 8, 125

Exposicions individuals

1957    Cercle de Belles Arts, Palma

1958    Galeria Aycate, Port de Sóller

1959    Galeria Gralla, Palma

1961    Club dels Poetes, Formentor

1962    Cercle de Belles Arts, Palma

1965    Hotel de Mar, Palma

            Caixa d’Estalvis Municipal, Pamplona

1966    Galeries Costa, Palma

1969    Galeries Costa, Palma

1970    Galeria AS, Barcelona

            Hotel Formentor, Pollença

1971    Hotel Bellver, Palma

1972    Galeria Blanes, Palma

1974    Galeries Costa, Palma

1975    Galeria Blanes, Palma

1977    Museu de Mallorca, Palma

1978    Galeria Bearn, Palma

            Sala Navarro, Barcelona

            Galeria Autopista, Medellín, Colòmbia

1980    Galeria Bearn, Palma

            Galeria Sud-americana, Medellín, Colòmbia

            Galeria Villa Salomé, Zulte, Bèlgica

1981    Galeria Drakkar, Ostende, Bèlgica

            Galeria Vyncke-Van Eyck, Gant, Bèlgica

1982    Galeria Bearn, Palma

            Galeria New Selection, Malinas, Bèlgica

1983    Galeria Joan Oliver Maneu, Palma

1984    Galeria Firenze, Águilas, Múrcia

            Sala Municipal, Ajuntament d’Alaró, Alaró, Mallorca

            Galeria Bennàssar, Pollença, Mallorca

1985    Galeria Joan Oliver Maneu, Palma

1991    Exposició antològica, Maneu Punt d’Art, Palma

Dades i rectors de la parròquia de Santa Catalina Thomàs (Palma)

Dades rellevants:

El 22 de juny de 1930 Pius XI signa la bul·la papal de canonització de la beata Catalina Thomàs.

Constitució canònica de la parròquia: 13 d’abril de 1938 (Bisbe Josep Miralles Asbert).

Benedicció de la seu provisional en el carrer Pons i Gallarza (actual edifici de l’Hospital de la Creu Roja): 27 de juliol de 1938.

Trasllat a un nou local provisional en el carrer Alfons el Magnànim (actual edifici de l’Hospital de la Creu Roja), cedit pel seu propietari Andreu Buades Ferrer: desembre de 1938.

Impartició del sagrament de la confirmació als nadons de la parròquia: 20 de maig de 1940 (Bisbe Josep Miralles Asbert).

Benedicció de la primera pedra de l’edifici definitiu de la parròquia: 16 de febrer de 1941.

Nomenament de Francesc Jaume Ferrer com a rector de la parròquia: 31 d'octubre de 1941.

Trasllat del sagrari amb processó des del local provisional al local ubicat en els baixos de l’actual casa del rector: 18 de juliol de 1944.

Benedicció del temple de nova planta: 9 de maig de 1954 (Bisbe Joan Hervàs Benet).

Celebració del 50è aniversari: 13 d’abril de 1988.

Missa solemne de clausura del 75è aniversari: 18 de maig de 2013 (Bisbe Xavier Salinas Vinyals).

Vicari encarregat i rectors:

Francesc Jaume Ferrer, vicari encarregat (1938-1941)

Francesc Jaume Ferrer (1941-1969)

Sebastià Capó Leal (1969-1974)

Pere-Joan Llabrés Martorell (1974-1986)

Miquel Orell Sureda (1986-2001)

Ramon Lladó Rotger (2001-actual.)

Han estat vicaris de la parròquia:
Jaume Daviu Romaguera
Brtomeu Ferrer Ordinas
Miquel Alomar Esteve
Jaume Pons Canyelles
Joan Bisellach Llompart
Jaume Fortesa Roca
Cil Buele Ramis
Jaume Canyelles
Jaume Vives Canyelles
Pere Llabrés Martorell
Jaume Capó Leal
Vicenç Orvay Ribas
Josep Amengual Batle (M.SS.CC)
Joan Martorell Mir
Antoni Guillem Gómez Serra
 Etc.                                              

Bibliografia

Amalia ESTABÉN, “75 aniversario de la parroquia de Santa Catalina Thomás”, Última Hora, 2-VI-2013, Palma.

AADD, “50è aniversari de la parròquia de Santa Catalina Thomàs i barriada Bons Aires (1938-1988)”, Conselleria d’Educació i Cultura, Govern Balear, 118 pàg., Palma, 1988.

Pere LLABRÉS MARTORELL, “Sor Catalina Tomàs, la nostra santa”, 64 pàg., Palma, 1980

Alfred Gómez Barnusell (Barcelona, 18 de gener de 1932 – Palma, 1993)

Psicòleg, pedagog i professor universitari. Fill d’una família modesta, estudia al col·legi de Monti-sion gràcies a una beca que guanya i manté a causa del seu aprofitament dels estudis. Fa part de la promoció de batxillers de Monti-sion de 1949 al costat de Guillem Rosselló Bordoy, Pere Mir, Miquel Vaquer, Josep Canyelles, Valentí Ramallo, Mateu Esteva Sulla, etc.

Per ajudar la família, treballa en oficis diversos com ara representant de colònies, caixer de la cafeteria Miami (Palma), cantant d’una companyia de sarsueles (la de Marcos Redondo), auxiliar administratiu de l’empresa Mines Isern i altres.

Ingressa en el Seminari de Sant Pere (Mallorca) , on resta durant dos anys i escaig (1952-1955). A continuació cursa la carrera de magisteri a l’Escola Normal de Palma i es titula (1956). El 1957 guanya les oposicions a mestre nacional amb el número 1 de la convocatòria. És destinat, successivament, a la Soledat, Maria de la Salut i Sant Joan de Déu. El 1960 fa part del grup inicial de professors del col·legi Lluís Vives. Mentrestant, cursa la carrera de filosofia i lletres i es llicencia el 1968. Tot seguit cursa la llicenciatura en psicologia i obté el títol el 1973. Es doctora en psicologia amb la tesi “El magisterio como profesión”. A partir de 1975 és professor de psicologia de l’educació de la UIB i el 1986 guanya per oposició la càtedra universitària corresponent.

Entre 1975 i 1993 és director del Secretariat d’accés a la Universitat i des del 1978 és, alhora, director de l’Escola de Formació de Professorat d’EGB Alberta Jiménez.

Publica articles sobre psicologia, educació i temes referents a persones grans. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Casat amb Maria Jaume, és pare de 5 fills. Exemple d’una vida d’esforç i de superació personal, mor a Palma als 61 anys. El 1995 la Universitat de les Illes Balears (UIB) li dedica un llibre d’homenatge.

Bibliografia

GEM, 6, 278 i 19, 47

Joan PLA, “Las Orlas”, pàg. 181, P & P ed., Palma, 1989

Martí X. MARCH i Eduard RIGO CARRATALÀ, “Psicologia i pedagogia: llibre homenatge a Alfred Gómez Barnusell”, UIB, Palma, 1995

Professors de l'IES Ramon Llull (Palma)

Promoció 1949-1955

Carles José Guitart, geografia i història, secretari

Joan Galmés Gomila, llengua grega, cap d’estudis

Joan Capó Bosch, religió i llatí

Jaume Daviu Romaguera, llatí

Jaume Capó Villalonga, religió

Jaume Serra Carbonell, matemàtiques

Catalina Pallicer Ferrer, ciències naturals

Fernando Esteve Chueca, ciències naturals

Ignasi Ribas Muntaner, llengua i literatura

Joan Garcia Fayos, llengua i literatura

Rafel Ferreres Ciurana, llengua i literatura

Ignasi Bonnín Valls, llengua i literatura

Josep Morell Ripoll, matemàtiques

Josep Font Trias, filosofia

Joaquim Verdaguer Travessí, anglès

Feliu Calafat Morey, francès

José Casares Roldan, física i química

Jaume Mir Ramis, dibuix

Joan Pla Balbastre, dibuix

Francesc Picó Paulo, francès

Sebastià Castell Cabot, llatí

Bartomeu Bosch Sansó, llatí, director

Guillem Estarellas Nadal, matemàtiques

Antoni d’Olesa Frates

Jaume Lladó Ferragut

Francesc Homar Llinàs, gimnàstica i FEN

Col·legi de Nostra Senyora de la Sapiència (Mallorca)

Col·legials de 1958

Manel Bauçà Ochogavia

Miquel Mulet Coll

Joan Trias Lladó

Gabriel Lliteres Miralles

Lluc Morell

Miquel Llompart

Jaume Santandreu Sureda

Joan Pla Garcia

Font: Modèlics i modelicons, núm. 29, Palma, maig 2012

Joan A. Pla Garcia (Felanitx, Mallorca, 22 de desembre de 1934 - Palma, 29 de juny de 2016)

Escriptor, periodista i dibuixant. Fill de Joan Pla Balbastre, professor de dibuix, i de Josefa Garcia Martínez, mestra d’escola, fa els estudis primaris a València i hi comença el batxillerat, que continua a l’institut de Felanitx (cinquè i sisè) (1950-1951 i 1951-1952) i finalitza (setè i examen d’estat) a l’institut Ramon Llull (Palma) (1952-1953). Acabat el batxillerat, marxa amb el pare a Santiago de Xile, on es matricula a la Facultat de Medicina i, alhora, treballa en tasques de restauració de quadres, mobles artístics i antiguitats. Després de la mort sobtada del pare (als 48 anys), torna a Mallorca (1955) per cursar estudis d’humanitats, filosofia i teologia al Seminari de Sant Pere (Palma). Entre 1957 i 1960 és membre del Pontifici Col·legi Major de Nostra Senyora de la Sapiència (Palma). El 1960-1961 segueix els estudis de teologia a la Pontifícia Universitat de Salamanca. Es llicencia (1963) en filosofia i lletres a la Universitat Complutense (Madrid).

Com a escriptor publica novel·la, biografia, assaig i cròniques. És autor de les novel·les “Tiempo en un reloj de arena” (19657), “Hora de muertes” (1970), “Maremagnum” (1972), “Morts de cara al sol” (1986) i “Llum de l’Est” (1999). Amb la novel·la "Hora de muertes" guanya el premi Ramiro Calle i amb "Maremagnum" el premi Águilas. Amb "Llum de l'Est" és finalista del premi Ramon Llull, de l'editorial Planeta. Escriu les biografies “Manuel Benítez , el cordobés” (1972), “Luis Miguel Dominguín” (1972), “Gabriel Barceló, semblanza de un líder” (1993) i “Miquel Nigorra: arrels, branques i fruits” (2003). Escriu els llibres de cròniques “Vint anys d’angelots” (1997), “Las Orlas, memoria de un tiempo feliz” (1989) i “Relojería Alemana, toda una institución” (2005). Dins l’àmbit de l’assaig i l’anàlisi crítica escriu “Daniel Codorniu, humanización del arte”.

Com a periodista treballa a RTVE, per a la que escriu guions de la sèrie “Semblanzas de un personaje” i és col·laborador de redacció del programa “Fantástico” (1978-1980), que realitza Fernando Navarrete i presenta José M. Iñigo. Duu la crítica teatral i és reporter del diari SP (1966-1968), redactor de Nuevo Diario (1968-1969) i des del 1969 és reporter i columnista del diari Pueblo (Madrid), que l’envia com a corresponsal a Rabat i a la “Marxa verda” (1975) i a Lisboa durant els primers 15 mesos (1974-1975) de la“Revolució dels clavells”. És redactor del diari Baleares (1976-1978 i 1982-1995). Entre 1978 i 1981 és cronista parlamentari, director adjunt i director del diari El Imparcial. El 1982 torna a Mallorca, treballa un temps per al Diario de Mallorca (1981) i, tot seguit, s’incorpora a El Día de Baleares. El 1982 torna al diari Baleares,  on treballa fins que aquest mitjà es converteix (1995) en el Diari de Balears, primer diari que es publica a les illes en llengua catalana, pel al que treballa fins al 2001. El 1987 funda i dirigeix el setmanari El Quid d’informació general de Calvià (Mallorca). És col·laborador de El Mundo. El Día de Baleares del 2001 ençà. Ha publicat col·laboracions a El Tiempo (Bogotà) i Interviu (Madrid). Durant un temps és (1997-1998) cap de comunicació de la Fundació Kovacs (Palma). El 2004 fa el pregó de Setmana Santa de Felanitx.

Pel que fa a docència, és professor del Col·legi Lluís Vives (Palma) i de l’Institut Eduardo Torroja (del CSIC) (Madrid). Amb relació amb la publicitat, és redactor publicitari de Lintas (Unilever) (Madrid) i cap de publicitat de Sherwin Williams (1966-1967).

Com a dibuixant crea (1977), mentre és redactor del diari Baleares, els “angelots d’en Pla”, que il·lustren i acompanyen els seus articles. La vinyeta “El Puput” neix amb el primer número de El Día de Baleares i la titulada “Puput i angelots” s’inicia (2001) a El Mundo. El Día de Baleares i s’hi manté d’aleshores ençà.. Realitza exposicions individuals dels seus dibuixos i d’algunes pintures a Madrid (1967), Rabat (1973), Oviedo (1962), Felanitx (1992) i Palma (1994).

Escriu la seva biografia Jaume Santandreu Sureda, que titula “Joan Pla i Garcia, vist per a sentència”. Té una entrada a la GEM i una altra al “Qui és qui a Mallorca”. És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Han estat grans amics seus Vicenç Jasso, Jaume Santandreu, Bartomeu Fortesa, Jeroni Fito, Antoni Soto, Marià Cortès, etc. Professa gran respecte i afecte a Mn. Joan Capó Bosch i a Mn. Miquel Moncadas Noguera. El 1951 participa com a professor en el curset de cristiandat que es fa per a alumnes de sisè i setè de l'IES Ramon Llull. Aviat esdevé un dels primers dirigents del moviment dels cursets i és citat com a tal per Francesc Fortesa Pujol en el llibre “Historia y memoria de los Cursillos”. Casat (16-III-1963) amb Dolores Martín Fito, és pare de tres fills (Joan Manel, Òscar i Cèsar) i avi de dues nétes (Irene i Laia).

Bibliografia

AA.DD., “Qui és qui a Mallorca”, Promomallorca ed., pàg. 419, Palma 1999

GEM, 13, 169

Jaume SANTANDREU, “Joan Pla i Garcia, vist per a sentència”, Lleonard Muntaner ed., Palma, 2000

Joan PLA GARCIA, “Dotze respostes a Antoni Bennàssar”, Modèlics i modelicons, múm. 29, pàg. 19-27, Palma, maig, 2012.