La Caixa de Pensions a les Balears. Inauguració de la primera oficina.

La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears va ser fundada a Barcelona el 1904 per Francesc Moragas i Barret. La primera oficina de l’entitat a Palma es va inaugurar el 23 de novembre de 1913 amb un gran acte social. Era situada al carrer d’en Quint (pas d’en Quint) a la cantonada amb el carrer de la costa d’en Brossa. Va dur la representació de l’INP a les Balears. Amb motiu de l’absorció (1990) de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, fundada el 1844, l’entitat va adoptar el nom de Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona. És coneguda per la logomarca de “la Caixa”.

Bibliografía

M.R./R.C., “La Caixa abrió su primera oficina en Palma hace 100 años”, Última Hora, 23-IX-2013, pàg. 24.

Jean Gardner Batten (Rotorua, Nova Zelanda, 15 de setembre de 1909 – Palma, Mallorca, 22 de novembre de 1982)

Aviadora, escriptora i aventurera. Afeccionada a l’aventura i a volar amb avió, obté el carnet de pilot d’aviació el desembre de 1930 al Regne Unit. És la primera dona que vola d’Anglaterra a Amèrica del sud. El 16 d’octubre de 1936 arriba amb el seu avió a Nova Zelanda en un vol d’onze dies i 45 minuts que la porta des del RU. Travessa en solitari l’Oceà Atlàntic en diverses ocasions. Rep diverses condecoracions, entre elles el guardó màxim de la Federació Aèria Internacional (FAI). El 1939, arran de l'inici de la II Guerra Mundial, el seu avió és requisat per al servei actiu, però el seu concurs personal no és acceptat. Aleshores es retira i no torna a volar. A partir dels anys 60 fixa la residència a Mallorca. Escriu les obres autobiogràfiques Solo Flight (1934), My Life (1938) i Alone in the sky (1979). Mor en el seu apartament del carrer Joan Miró, de Palma, als 73 anys a causa de la mossegada d’un gos. No vol que l’atengui cap metge. Inhumada al cementiri municipal de Palma, descansa en un níxol amb un baixrelleu amb la seva imatge, finançat pel govern de Nova Zelanda. Un carrer de la Bonanova (Palma) duu el seu nom.

Bibliografia

GEM, 18, 326

R.I., “Se cumplen 31 años de la muerte de la aviadora Jean Batten”, Última Hora, 22-XI-2013, pàg. 24.

Alceu Óscar Ribeiro Mendiondo. Defunció

Avui, 22 de novembre de 2013, a les 3 de la tarda, ha mort l'artista pintor Alceu Óscar Ribeiro Mendiondo a causa d'un emfisema pulmonar. A mitjan mes d'agost es va sentir indisposat, el setembre es veié obligat a deixar de pintar i l'octubre va ser hospitalitzat a una clínica de Palma.  Rebuda l'alta hospitalària una setmana després, passà a casa seva, on la salut es va deteriorar gradualment. Hospitalitzat de bell nou el dimarts dia 19 de novembre, ha expirat aquesta tarda acompanyat de la seva esposa Mª. Isabel i dels seus dos fills, Diego i Óscar. Tenia 93 anys. Nasqué a Artigas, Uruguai, el 13 de desembre de 1919, fill d'Eustacio i Eloísa. Deixeble de Joaquín Torres Garcia, deixa una obra plàstica i escultòrica, d'arrel constructivista, de gran força i solidesa. Resideix a Mallorca des del 1974.

No era el primogènit de la família Ribeiro Mendiondo, sinó el segon dels fills. El primogènit es deia Teófilo, que assumí la missió de donar continuïtat a les tasques ramaderes del pare a El Catalán. Edgardo era el tercer i la germana, Nefer Noel, era la petita. Alceu, que el 13 de desembre de 2013 hagués fet els 94 anys, sobrevisqué tots els germans. El dilluns 29 de novembre de 2013 és inhumat en el cementiri de Palma en una cerimònia íntima.

La temàtica de la seva obra inclou natures mortes, paisatges portuaris, paisatges urbans, composicions informalistes, retrats i paisatges realistes depurats i abstractivitzats. L'estil predominant a la seva obra és el del constructivisme, que en ocasions barreja amb elements informalistes, l'abstracció, signes numèrics i elements formalistes. Mai no va fer, com s'ha dit, constructivisme geomètric. També practica l'escultura i la pintura mural. Seva és l'escultura Homenatge que l'Ajuntament de Palma dedicà al compositor mallorquí Jaume Mas Porcel i que es pot veure en els jardins del Conservatori de Música de Palma.

Per a més informació, vegeu a miquelcinema la pàgina Alceu Óscar Ribeiro Mendiondo (El Catalán, Artigas, Uruguai, 13 de desembre de 2013 - Palma, 22 de novembre de 2013).

Joaquim "Xim" Verdaguer Travessí (Palma, 6 de març de 1895 – 7 de març de 1966)

Vaig ser alumne seu d’anglès de cinquè i de sisè curs de batxillerat a l’Institut “Ramon Llull”. Record el seu domini de l’anglès, la gran cultura que tenia, l’esperit anglòfil que l’informava i la tolerància i paciència amb la que ens tractava sempre. La seva sordesa s’accentuava els dies de pluja. Amic de la tertúlia del bar Fígaro (passeig del Born) i del meu oncle Lluís Fuster, em va voler conèixer personalment abans de començar les classes i em va obsequiar amb el seu manual del primer curs d’anglès, que em va dedicar amb la pròpia mà.

Bibliografía

GEM, 18, 77-78

Redacció, "Joaquín Verdaguer Travesí", Paris Baleares, Janvier 1961, pàg. 1, París.

Màrius Verdaguer Travessí (Maó, 13 de juny de 1885 – Barcelona, 7 de desembre de 1963)

Escriptor, periodista, poeta, dramaturg, traductor i pintor. Desposa d’una cultura àmplia i sòlida. És el fill gran de Magí Verdaguer i Callís i d'Isabel de Travesí i Guàrdia. El 1893 la família fixa la residència a Palma. Cursa la carrera de mestre a Palma i es titula el 1905. Treballa com a col·laborador de La Almudaina fins que el 1913 es trasllada a Barcelona, on treballa al diari Las Noticias. El 1914 es licencia en dret a la Universirat de Barcelona. Posteriorment pren classes de dibuix i pintura a l’Acadèmia de Belles Arts.

Torna a Mallorca el 1940, on col·labora al Diario de Mallorca (1953-1958) i al setmanari barceloní Destino. El 1953 torna a Barcelona. Publica l’obra La ciudad desvanecida (1953), que és traduïda al català (1976). Tradueix textos de Thomas Mann, Giovanni Papini, Stephen Zweig, Goethe, Jünger i altres autors. Escriu algunes obres dramàtiques.

El 1962 l’Ajuntament de Maó el proclama fill il·lustre i li dedica un carrer de la vila. Casat, és pare d’una filla, que contreu matrimoni amb Manel Ponsetí. El seu germà Joaquim Verdaguer Travesí és 13 anys més jove que ell. Mossèn Jacint Verdaguer era cosí germà del seu pare. Mor a Barcelona als 78 anys d’edat.

Bibliografía

GEM, 18, 78

Bonaventura Rubí Servera (Palma, 11 d’abril de 1936 – 24 d’octubre de 2013)

Empresari, tècnic agrícola i polític. Estudia el batxillerat al col·legi de Monti-sion (Palma), on és condeixeble de Joan J. Fuster Abbad, Antoni Yarza, Alexandre Forcades, Joan Bosch, etc., i hi obté qualificacions excel·lents, que el porten a ser distingit amb el títol de príncep del col·legi. Completa la formació estudiant a Madrid la carrera d’Enginyer Tècnic Agrícola.Es titula el 1961 i s’especialitza en mecanització agrària (1980), construccions rurals (1980) i explotacions agropequàries (1981).

Rep en herència del seu pare vàries finques rústiques, entre elles Son Saletes (Sencelles). Hi fa inversions en millores dels conreus agrícoles i ramaders que finança amb la venda de vàries propietats rústiques. El seu esperit emprenedor i innovador el porta a presidir el Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles de les Balears i (1972-1987), del Consell General d’Enginyers Tècnics Agrícoles (1987-1999) i de l’Institut Nacional d’Enginyers Tècnics Agrícoles d’Espanya (1993-1997). Lidera la fundació (1985) de la Federació Agrícola i Ramadera de les Balears (FARB), embrió de l’actual ASAJA, que presideix (1985-1998). Participa en la fundació de l’Associació d’Agroturismes de les Balears, que presideix (1986-1992).

Al final dels anys 80 crea a Sencelles la Unió Sencellera i es presenta a les eleccions municipals i és regidor (1987-1991). Posteriorment, és president del PP a Sencelles fins al desembre de 2012. És tinent de batlle de Sencelles (1991-2012). És president l’Associació d’Estacions de Servei de les Balears (1983-1986). És funcionari de la Conselleria d’Agricultura del Govern de les Illes Balears. Presideix l’Associació de Persones Grans de Sencelles des del 1999. D’altra part, és un dels primers dirigents del moviment dels Cursets de Cristiandat, amb els que col·labora en les etapes d’implantació a Mallorca i d’expansió posterior a la Península. És autor del llibre El almendro en Mallorca (1980).

El vaig conèixer durant la meva etapa com a cap de préstecs i crèdits del Banc Atlàntic (Palma).(1969-1971). D’aleshores ençà mantenim una molt bona relació de coneixença, respecte i consideració. Evitem sempre els temes polèmics que l’envolten més enllà de la seva voluntat i a pesar de la seva honestedat. Enamorat del camp, obert, comunicatiu, sincer i idealista, exerceix d’empresari i de promotor d’iniciatives col·lectives i d’associacions empresarials. Malgrat les sotragades de la vida, mai no perd ni l’humor, ni la ironia que el caracteritzen.

Casat amb Maria Serafina Cano, és pare de quatre fills: Elisa, Ventura, Margalida i Helena. Amb motiu del seu traspàs, la seva filla Helena li dedica un article al diari, que es publica als diaris de Palma. Té una entrada a la GEM.

Bibliografía

Helena RUBÍ, “Una vida de colores”, Última Hora, 26-X-2013, pàg. 24, Palma.

Joan PLA, “Las Orlas”, pàg. 231, P. i P. editores, Palma, 1989.

M.R. “Los empresarios destacan el espíritu emprendedor de Rubí”, Última Hora, 26-X-2013, pàg. 24, Palma.

GEM, XV, 14

DD.AA. “Qui és qui a Mallorca”, Promomallorca ed., pàg. 493, Palma, 1999.

Economistes de les Balears

Relació d'economistes de les Balears. Els uneix el fet d'haver col·laborat en les edicions del "Informe Econòmic i Social de les Illes Balears" i de la "Evolució econòmica de les Balears".

Pere Costa Porto

Víctor Garau Jaulin du Seutre

Alonso Ramallo Massanet

Antoni Fleixas Antón

Àngel Barahona Bibiloni

Bernat Salvà Alloza

Antoni Barceló Veny

Pere Albertí Huguet

Antoni Sastre Albertí

Francesc Sastre Albertí
Ferran Navinés Badal
Jaume Gelabert Vich
Francisca Oliver i Oliver

i ...

Mercè Amer Riera

Esteve Bardolet Jané

Carles Manera Erbina

Artur Saurí del Río

Paulí Buchens Adrover

Antoni Campins

Pere Mascaró Pons

A

José Antonio Roselló Rausell

Joan Mir Obrador

Antoni Montserrat Moll