Ignasi Ribas Muntaner (Palma, 29 de gener de 1905 - 7 de juny de 1984)

Professor de llengua i literatura. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic, de Palma, amb la promoció de 1916-1922.  Es llicencia en Filosofia i Lletres, branca de Llengua i Literatura, a la Universitat de Saragossa. Després de fer un temps classes a Cabra (Còrdova), s’estableix a Palma. Dóna classes de Llengua i Literatura a l’Institut de Segona Ensenyança de Felanitx el 1936-1937 i, posteriorment, al de Palma (després Institut "Ramon Llull"), primer com a professor auxiliar i, després, com a professor numerari. També fa classes al Col·legi la Salle, de Palma. Esdevé un dels professors de segona ensenyança més coneguts de l’illa. Va ser un home força religiós, molt donat  a les pràctiques pietoses. El mes de juny de 1936 signa el manifest “Resposta dels mallorquins als missatge dels catalans”. Casat amb Joana Garau, és pare de 5 fills. Jubilat, mor als 79 anys.

Miquel Capllonch Rotger (Pollença, 14 de gener de 1861-21 de desembre de 1935)

Pianista i compositor. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1877, mentre assisteix a classes de música amb Guillem Massot Beltran. Tot seguit passa a estudiar al Conservatori de Madrid. Acabada la carrera, obté una beca de la Diputació Provincial per ampliar estudis a Berlín (Alemanya), on contreu matrimoni amb Gabriela Miteau i té 4 fills. Composa peces per a piano i vocals. Resideix a Madrid, Barcelona i Palma. El 1961 és proclamat Fill il·lustre de Pollença. El 1966 l'Ajuntament li dedica un carrer de Palma.

Pere Garau Canyelles (Palma, 1861-1919)

Enginyer. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1877. Dissenya el traçat de la via del tren de Sóller i del tramvia de Sóller al Port de Sóller. Presenta un projecte d'eixample de Palma que és superat pel pla de Bernat Calvet. Elabora un pla d'ampliació del Port de Palma. Entre 1912 i 1919 és el director de la Junta del Port de Palma. El 1927 l'Ajuntament de Palma li dedica una plaça.

Catalina Pallicer Ferrer (Palma, 1920 c. - 3 de juny de 2006)

Biòloga i professora. Llicenciada en ciències naturals, s'encarrega de la substitució de Rafael Alvarado Ballester, catedràtic de l'Institut "Ramon Llull", quan aquest demana (1950) una excedència especial per fer la tesi doctoral i preparar oposicions a càtedra d'Universitat.  Ocupa aquesta plaça (1950-1953) fins que cessa a petició pròpia per fer oposicions a càtedra d'institut, que guanya (1955). Després d'uns anys a l'Institut d'Eivissa, obté el trasllat a l'Institut Joan Alcover. El 1952 explica als seus alumnes del tercer curs de batxiller del Ramon Llull, amb dues sessions, el tema titulat L'endogènesi compendia i explica la filogènesi, que implica el retrobament de les tesis de l'evolucionisme darwinista, prohibit en el centre i condemnat des del curs 1936-1937. Les seves explicacions el director Bartomeu Bosch, després d'uns dies d'incertesa,  les dóna per bones atenent l'opinió i els coneixements de Joan Capó Bosch, professor de religió, coneixedor de les tesis del teòleg i panlenteòleg francès Teilhard de Chardin. Amb la seves classes, Pallicer reposa a l'Institut el respecte pel mètode científic, qüestionat durant molts d'anys. El 1952 es dóna d'alta a la Societat d'Història Natural de les Balears. Contreu matrimoni amb Jaume Serra Carbonell, professor titular de matemàtiques de l'Institut "Ramon Llull". La darrera part de la seva docència l'exerceix com a titular de la càtedra de ciències naturals de l'Institut Joan Alcover.

Miquel Fortesa Pinya (Palma, 16 de juliol de 1888 - 9 de novembre de 1969)

Enginyer de camins i poeta. Estudia el batxillerat a l'Institut General i Tècnic Balear i fa part de la promoció que es titula el 1905. Estudia a 'Escola Superior de Camins de Madrid. És cap de la Delegació del Ministeri d'Obres Públiques a les Balears (1940-1958). És elegit primer president de l'Obra Cultural Balear (1962-1969) i promou la impartició de cursos de llengua catalana a l'Estudi General Lul·lià de Mallorca. Escriu reculls de poemes, traduccions de poesia i publica l'assaig Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966). El 1975 l'Ajuntament posa el seu nom a un carrer de Palma.

Rafael Alvarado Ballester (Tarragona, 7 de setembre de 1924 - Madrid, 10 d'abril de 2001)

Biòleg i acadèmic. Fa el batxillerat a l'institut Cardenal Cisneros de Madrid. Es llicencia en ciències naturals a la Universitat de Madrid (1945) i s'hi doctora en Biologia (1951). Guanya per oposició la càtedra de ciències naturals de l'institut Ramon Llull de Palma (1950) i en pren possessió. Tot seguit designa Catalina Pallicer professora encarregada de l'assignatura i demana  l'excedència per acabar la tesi doctoral i preparar oposicions a càtedra d'Universitat. El 1953 guanya per oposició la càtedra de Zoologia dels invertebrats de la Universitat de Madrid. És elegit membre numerari de la Real Academia Española de la Lengua (1981).

El bar Mavi (Palma, Mallorca)

L’establiment, ubicat en el carrer 31 de Desembre, de Plama, s’inaugura el 14 de juliol de 1955. Gabriel Llabrés Carbonell i Maria Cirer Ferrer, naturals de Sencelles, havien deixat el poble i havien vingut a Palma amb el propòsit d’obrir-se camí i prosperar. Gran part de la clientela que atenen els primers anys prové dels tallers propers. També eren clients seus els xofers dels autocars i autobusos que pernoctaven a unes cotxeres properes. L’horari habitual que tenien abastava des de les 9 del matí a les 3 de la matinada.

El 1960 s’inaugura el polígon de Son Castelló, que el 1968 resta saturat. Aquests fets impliquen la pèrdua de bona part de la clientela antiga. Es posen aleshores a servir dinars a un local de l’Hotel Colon, que era al costat. Més endavant amplien el local del Mavi, que passa a ser un bar restaurant.

El fill de la casa, Jordi Llabrés Cirer, es casa amb la filla de l’adrogueria veïna, Maria Mateu Guasch. El fill que tenen, Gabriel Llabrés Mateu, s’incorpora a la plantilla de l’establiment el 1993, després de fer el servei militar. Posteriorment, es casa amb Susanna López. Són actualment els titulars del negoci. Mai no han volgut identificar-se amb cap grup ni amb cap afecció. Atenen igual els seguidors del Barça i els del Madrid. Han servit dinars i sopars d’encàrrec al PSM, PP, UM, Esquerra Republicana, etc. També atenen comandes d’entitats bancàries, com ara l’antiga Banca Catalana, i altres empreses.

Una de les especialitats de la casa és el “nocturn”, un entrepà de llom, pollastre o vedella, amb formatge fos, tomàtiga i ceba al forn. Les paelles mixtes són excel·lents i, sobretot, sempre tenen la mateixa qualitat i el toc de sabor que els dóna la casa.

Entre els clients habituals hi ha el cantant Joan Bibiloni, l’antic batlle de Palma Ramon Aguiló Munar, el tennista Carles Moià, el músic Marià Cortès i Cortès amb els seus amics i molts d’altres. Els matins dels dies feiners s’apleguen en el bar els jubilats de la barriada per fer un cafè o un rebentat, mentre corren les tertúlies.

Bibliografía

Lourdes DURÁN. “Un ‘nocturno’ en el Mavi”, Diario de Mallorca, 12-IV-2014, pàg. 15.