Cèlia Vinyes Olivella (Lleida, Catalunya, 16 de juny de 1915 – Almeria, 21 de juny de 1954)

Poetessa i professora. Nada a Lleida, es trasllada amb la família a Palma, quan el pare, Gabriel Vinyes Morant, ocupa la càtedra de pedagogia de l’Escola Normal de Mestres de Palma. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció 1927-1933, de la qual fan part Pau Frontera Homs, Manel Salas Garau, Bernat Vidal Oliver, Magdalena Palmer Verger i altres. A la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona cursa la llicenciatura en llengua i literatura, que a causa de la interrupció imposada per la guerra civil no acaba fins al 1941. El 1943 obté per oposició plaça de catedràtica de llengua i literatura d’institut i és destinada, a petició pròpia, a l’Institut d’Almeria. A més de les classes que li corresponen, escriu poesia en castellà i en català i desplega una gran activitat com a dinamitzadora cultural del centre i de la ciutat. La seva poesia, destinada en gran part a la lectura per part d’infants, s’emmarca en un corrent innovador dins d’unes circumstàncies ambientals de desinterès per la cultura. Contreu matrimoni amb Arturo Medina, catedràtic de l’Institut d’Almeria. Mor prematurament als 39 anys d’edat. Després del seu traspàs es publica un recull de la seva obra a cura del seu antic mestre Guillermo Díaz Plaja. L’Institut d’Almeria porta el seu nom. L’Ajuntament d’Almeria erigí un monument a la seva memòria, amb un bust seu fet en bronze, ubicat a una plaça de la ciutat. Té una entrada a la GEC.

Bibliografía

GEC, Cèlia Vinyes Olivella.

J. PLA, Las Orlas, P i P ed., pàg. 64-65, Palma, 1989.

Wikipedia, Celia Viñas

Fernando Esteve Chueca (Calatayud, Saragossa, 27 de gener de 1919 – Alcalá de Henares, Madrid, 10 de juliol de 1988)

Biòleg i professor. Ingressa a la Universitat de Madrid el 1935 per estudiar ciències naturals. La guerra civil interromp els seus estudis. Obté la llicenciatura en ciències naturals el 1945. El 1949 guanya per oposició una càtedra d’institut de ciències naturals, que exerceix als instituts de Cartagena (1949-1954), Palma (1954-1955) i Las Palmas (1956-1967). Publica articles a revistes científiques i es doctora en ciències biològiques a la Universitat Complutense (1965). El 1967 obté la càtedra de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada. El 1978 es trasllada per concurs a la càtedra de botànica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Alcalá de Henares, que ocupa (1979-1986) fins a la jubilació als 67 anys. Designat catedràtic emèrit, mor als 69 anys. Reuneix un herbari particular de més de 15.000 plecs, que dóna al Departament de Biologia Vegetal de la Universitat d’Alcalá de Henares. A Mallorca estableix una gran amistat amb Jaume Serra Carbonell, professor numerari de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull, amb qui sovint fa sortides al camp a la cerca d’exemplars botànics per al seu herbari. Els seus alumnes de Palma el recorden sobretot per la lliçó que els impartí en el curset de preparació per a la Revàlida Superior sobre l’herència genètica o lleis de Mendel, que encara recorden. Casat amb Matilde Raventós, és pare d’un fill i d’una filla.

Bibliografia

ABC, 14-VII-1988, pàg. 112 (esquela).

Manuel PEINADO i Fernando ESTEVE-RAVENTÓS, “Datos biogràficos y bibliografia del profesor Fernando Esteve Chueca”, Lazaroa, núm. 9, pàg. 11-18, 1986.

Gonzalo Torrente Ballester (Serantes, Ferrol, Galícia, 13 de juny de 1910 –Salamanca, 27 de gener de 1999)

Narrador, dramaturg, assagista, articulista i professor. Estuda el batxillerat a La Corunya. El 1926 ingressa com a alumne lliure a la Universitat de Santiago, però per raons familiars aviat passa a Oviedo, on estudia dret. El 1935 es llicencia en història a Santiago. El 1940 es presenta a oposicions de càtedra d’institut de llengua i literatura, que guanya. Destinat a l’Institut d’Àvila, resta a Santiago en comissió de servei. Passa després a l’Institut del Ferrol. Combina la dedicació a l’ensenyament amb l’escriptura d’obres de novel·la, teatre, assaig, guions de cinema, traduccions i col·laboracions periodístiques. Com a escriptor aconsegueix nombrosos premis i guardons. Entre 1957 i 1962 publica la trilogia realista titulada Los gozos y las sombras. El 1972 rep el premi Ciutat de Barcelona de novel·la i el premi de la Crítica. El 1975 ingressa a la Real Academia Española de la Lengua (RAE). Obté el Premi Nacional de Literatura (1981), el premi Príncep d’Astúries de les Lletres (1982) (compartit amb Miguel Delibes), el premi Miguel de Cervantes (1985), el premi Planeta (1988), el premi Azorín (1996), etc. Pel que fa a la seva relació amb Mallorca cal destacar que el 1953 se li encarrega el panegíric de Joan Ballester, amb motiu de la seva proclamació com a fill il·lustre de Campos (Mallorca). Els anys de la segona meitat dels 50 ocupa la càtedra de llengua i literatura de l’Institut Ramon Llull (Palma). Els alumnes de Palma el recorden amb simpatia com un professor sòlid, divertit, irònic i eficaç. A principi dels 60 trasllada la càtedra a l’Institut de Pontevedra i, finalment, a l’Institut de Salamanca. És proclamat fill adoptiu de Campos en reconeixement de la seva ascendència campanera per part de la mare. És doctor honoris causa per diverses Universitats, entre elles la de Salamanca. L’Institut de Santa Marta de Tormes (Salamanca) i la biblioteca municipal de Salamnca duen el seu nom.

Guillem Julià Ollers (Campos, 14 de març de 1932 – Palma, 2 de juliol de 2014)

Prevere i canonge. Estudia al Seminari diocesà de Sant Pere, de Mallorca. Exerceix el seu ministeri com a vicari a la parròquia de Sant Miquel de Llucmajor i, posteriorment, a la parròquia del Sagrat Cor (Palma). És rector de la parròquia de Sant Domingo, d’Inca. Exerceix com a professor de religió a l’Acadèmia Nebrija, als Instituts Antoni Maura i Son Malferit i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB. Designat canonge de la Seu de Mallorca el 1980, es jubila el març del 2007 i passa a la condició de canonge emèrit. Mor als 82 anys d’edat.

Andreu Darder Canyelles (Palma, 1920 c. – 10 de març de 1986).

Empresari i matemàtic. Estudia el batxillerat a l'Institut de Palma amb la promoció que es titula el 1937. Destaca com a bon matemàtic, causa per la qual se li encomana fer classes de matemàtiques al centre a partir del curs 1937-1938, mentre cursa la llicenciatura a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona. Mobilitzat per l’Exèrcit, és destinat a la caserna ubicada a la Via Portugal, núm. 4, de Palma. Obté permís per fer classes de matemàtiques a l’Institut Ramon Llull, que explica de vegades vestit amb l’uniforme de carrer de soldat. Arribats els anys posteriors a la II Guerra Mundial, es dedica a l’empresa. Crea la societat dedicada a la distribució i venda de cotxes de les marques Morris i Ford. Alhora porta la gestió de l’Hotel Molins, de la cala Molins (Cala Sant Vicenç, Pollença). Desplega una intensa activitat sindical en el Sindicat d’Hostaleria, del que és president. Des d’aquest càrrec lidera la fundació (1976) de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) i fa part de la seva primera Junta directiva, que presideix Miquel Codolà Camps. Per encàrrec del bisbe Teodor Úbeda, presideix les oficines a Palma de les entitats financeres Foica i Caixa d’Inversió. Casat amb Maria Lluïsa Cerdà, filla del pintor Simeó Cerdà, mor a Palma el 1986 als 65 anys.

Bartomeu Muntaner Bordoll (Palma, 1826 – 7 de desembre de 1897)

Bibliotecari. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear. El 1851 ingressa com a auxiliar a la Biblioteca Pública de Mallorca, de la qual n’és el director durant 35 anys (1860-1895). Alhora es fa càrrec de les funcions de bibliotecari de l’Institut Balear. És ascendit al nivell d’oficial el 1875. Fa l’inventari de la biblioteca del marquès de la Romana. És director de la revista Almacén de Frutos Literarios (1847-1848) i del diari El Mallorquín (després Diario de Palma). Té cura de l’edició de diversos textos històrics. Fa part de la relació de professors i alumnes il·lustres de l’Institut Balear elaborada el 1953. Hi ha un retrat seu, realitzat per Joan Pla Balbastre, a la sala de professors de l’IES Ramon Llull. Té una entrada a la GEM. És vicepresident de la Comissió Provincial de Monuments i secretari de les Conferències de Sant Vicenç de Paül de Mallorca. És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història des del 1861. Jubilat, mor als 71 anys d’edat.

Bibliografía

GEM, 19, 108.

Joan POU MUNTANER, “Noticias y relaciones …”, pàg. 106-107, t. IX, Societat Arqueològica, Palma, 1998.

Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, año V, núm. 5, pàg. 74-80, Madrid, 1875.

Joan PLA, Las Orlas, P. & P. editores, Palma, 1989.

Emili Aranyó Passant (Mataró, Maresme, 1918 – Palma, Mallorca, 25 de juny de 2014)

Empresari. És fill d’Enric Aranyó i Rodon i nét d’Emili Aranyó i Rosell, descendents d’una família provinent d’Arenys de Munt. El 1882 l’avi munta a Mataró una fàbrica dedicada a la producció de mitges de seda i de sedalina, que comercialitza amb la marca Damita. També usa les marques Excella i Norma. El 1926 el pare, director del negoci, el modernitza i amplia fins que la plantilla supera el centenar de treballadors. El 1935 trasllada una part de la fabricació a Palma, on gira sota el nom de Calceteria Mallorquina S.A. Arran de la mort del pare el 21 de febrer de 1939, es fa càrrec de l’empresa mallorquina, de la que l’oncle Joan n’és soci. Adapta el negoci als canvis que imposa el pas del temps i obre una secció nova de venda al detall de peces de vestir i de mitges amb establiment obert al carrer de Sant Miquel (planta baixa de l’Edifici La Equitativa). Com a col·laborador contracta el català Artur Mateos, qui s’encarrega de la gestió de la botiga i de la promoció de les vendes. Casat i pare d’una filla, resta vidu. El 1970 decideix tancar el negoci i assumir la gerència dels Magatzems Salvat S.A., que ocupen un edifici sencer al carrer Colom, de Palma. Uns anys més tard es casa en segones núpcies amb Guadalupe Salas Garau, amb qui comparteix l’esperit empresarial i solidari que els caracteritza. Des dels consells d’administració dels que fan part (Salinera Espanyola S.A., Ibifor S.A., etc.) participen en la gestió d’empreses diverses del grup de la família Salas. Alhora despleguen una activitat continuada de gestió de diverses explotacions agràries com les de Son Pacs (Palma) i Son Berga (Alaró). S’agraden de viatjar sovint a l’estranger per motius de negoci i, sobretot, d’oci. Es manté al capdavant de Magatzems Salvat fins que li arriba la jubilació. Amic dels amics i donat a prestar suport generós a les persones del seu entorn i a les iniciatives i els projectes que el convencen, es caracteritza per la seva discreció, lucidesa, visió àmplia de les coses i per la capacitat que té d’anàlisi crítica actualitzada i sempre ben mesurada dels problemes que afecten els interessos generals. Exemple d’una combinació ben catalana de seny i esperit de negoci, mor a Palma als 95 anys, després d’una vida plena i molt activa. El seu traspàs es produeix un any i mig després del de l’esposa.

N.B. Aranyó és el nom d'un poble de la Segarra, actualment pràcticament deshabitat.