Joan Pons Marquès (Sóller, Mallorca, 30 de setembre de 1894 – Palma, 31 de gener de 1971)

Arxiver, crític literari, historiador i poeta. Nét de Josep Lluís Pons i Gallarza, estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció de 1906-1912. Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Ingressa (1922) al cos d’arxivers i bibliotecaris i és destinat a l’arxiu d’Hisenda a Tarragona (1922-1929). Nomenat arxiver de la Diputació de les Balears (1929), es fa càrrec de la direcció de l’Arxiu del Regne de Mallorca (1930-1964). Com a  apoderat a les Balears del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic, intervé en la protecció de la Cartoixa de Valldemossa, les murades de Palma, l’església de Santa Margalida, etc. Publica articles d’investigació històrica al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publica articles sobre qüestions diverses a diaris i revistes (Sóller, Correo de Mallorca, etc.). Manté una polèmica sobre normalització lingüística amb Llorenç Villalonga des de les pàgines de La Nostra Terra. Presideix la Societat Arqueològica Lul·liana i dirigeix l’Almanac de les lletres (1921-1936). És membre de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, vicerrector de l’Estudi General Lul·lià, membre de l’Acadèmia de la Història i de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. És membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. Participa en la redacció de l’Avantprojecte d’Autonomia de Mallorca del 1931. Mor a Palma als 77 anys d’edat. Entre 1975 i 1977 es publiquen les seves obres completes a cura del pare Miquel Batllori i del pare Joan B. Bertran, amb el suport de l’Obra Social de Sa Nostra Caixa de Balears. Un carrer de Palma i el Saló d’Actes de l’edifici de Sa Nostra a Son Fuster porten el seu nom. Té una entrada a la GEC i una altra a la GEC.

Joan Lluc "Lucas" Estarellas Arbona (Palma, 5 d'octubre de 1939 - 25 de desembre de 1993).

Directiu d’empreses de transport marítim. Estudia el batxillerat a Monti-sion, per bé que fa el sisè curs i la revàlida superior a l’Institut Ramon Llull amb la promoció 1949-1955 juntament amb Mateu Roca Colom, Joan Caldentey Roca, Mateu Gené Soler, Antoni Simarro Bernat, Felip Amorós Salas, Joan Tortella Busquets i altres. Coneixedor dels móns del port de Palma i del transport per mar de mercaderies, participa en la creació de les empreses navilieres Contenemar i Iscomar, d’Andreu Seguí, especialitzades en la prestació de serveis de transport per mar de mercaderies en contenidors. Els anys seixanta i setanta del segle passat experimenten una notable expansió a l’empara de l’increment d’activitat dels sectors de la construcció i de l’hostaleria a les illes. Arran de l’entrada en servei els primers anys 60 dels vaixells roll on roll off, reaccionen incrementant les dimensions de les embarcacions i augmentant llur capacitat efectiva i relativa de càrrega, fet que els permet ser competitius en preus i en qualitat del servei (rapidesa, puntualitat, ritme, etc.). Al transport entre la Península i les illes afegeixen operacions de transport entre altres ports de la Península, Canàries i el Marroc. President d’Iscomar i executiu de Contenemar, porta la tasca executiva del grup i la seva gestió estratègica. Presideix la Comissió de Navegació de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació i fa part de la Comissió Executiva de l’entitat. És un dels principals animadors de les reunions anuals dels condeixebles de la promoció del 1955 de l’Institut. Casat amb Francisca Galmés Arbona, són pares de sis fills: Lluc, Miquel, Margalida, Mercè, Joan i Francisca. Mor sobtadament a causa d’una crisi cardíaca als 54 anys d’edat.

Cèlia Vinyes Olivella (Lleida, Catalunya, 16 de juny de 1915 – Almeria, 21 de juny de 1954)

Poetessa i professora. Nada a Lleida, es trasllada amb la família a Palma, quan el pare, Gabriel Vinyes Morant, ocupa la càtedra de pedagogia de l’Escola Normal de Mestres de Palma. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció 1927-1933, de la qual fan part Pau Frontera Homs, Manel Salas Garau, Bernat Vidal Oliver, Magdalena Palmer Verger i altres. A la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona cursa la llicenciatura en llengua i literatura, que a causa de la interrupció imposada per la guerra civil no acaba fins al 1941. El 1943 obté per oposició plaça de catedràtica de llengua i literatura d’institut i és destinada, a petició pròpia, a l’Institut d’Almeria. A més de les classes que li corresponen, escriu poesia en castellà i en català i desplega una gran activitat com a dinamitzadora cultural del centre i de la ciutat. La seva poesia, destinada en gran part a la lectura per part d’infants, s’emmarca en un corrent innovador dins d’unes circumstàncies ambientals de desinterès per la cultura. Contreu matrimoni amb Arturo Medina, catedràtic de l’Institut d’Almeria. Mor prematurament als 39 anys d’edat. Després del seu traspàs es publica un recull de la seva obra a cura del seu antic mestre Guillermo Díaz Plaja. L’Institut d’Almeria porta el seu nom. L’Ajuntament d’Almeria erigí un monument a la seva memòria, amb un bust seu fet en bronze, ubicat a una plaça de la ciutat. Té una entrada a la GEC.

Bibliografía

GEC, Cèlia Vinyes Olivella.

J. PLA, Las Orlas, P i P ed., pàg. 64-65, Palma, 1989.

Wikipedia, Celia Viñas

Fernando Esteve Chueca (Calatayud, Saragossa, 27 de gener de 1919 – Alcalá de Henares, Madrid, 10 de juliol de 1988)

Biòleg i professor. Ingressa a la Universitat de Madrid el 1935 per estudiar ciències naturals. La guerra civil interromp els seus estudis. Obté la llicenciatura en ciències naturals el 1945. El 1949 guanya per oposició una càtedra d’institut de ciències naturals, que exerceix als instituts de Cartagena (1949-1954), Palma (1954-1955) i Las Palmas (1956-1967). Publica articles a revistes científiques i es doctora en ciències biològiques a la Universitat Complutense (1965). El 1967 obté la càtedra de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada. El 1978 es trasllada per concurs a la càtedra de botànica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Alcalá de Henares, que ocupa (1979-1986) fins a la jubilació als 67 anys. Designat catedràtic emèrit, mor als 69 anys. Reuneix un herbari particular de més de 15.000 plecs, que dóna al Departament de Biologia Vegetal de la Universitat d’Alcalá de Henares. A Mallorca estableix una gran amistat amb Jaume Serra Carbonell, professor numerari de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull, amb qui sovint fa sortides al camp a la cerca d’exemplars botànics per al seu herbari. Els seus alumnes de Palma el recorden sobretot per la lliçó que els impartí en el curset de preparació per a la Revàlida Superior sobre l’herència genètica o lleis de Mendel, que encara recorden. Casat amb Matilde Raventós, és pare d’un fill i d’una filla.

Bibliografia

ABC, 14-VII-1988, pàg. 112 (esquela).

Manuel PEINADO i Fernando ESTEVE-RAVENTÓS, “Datos biogràficos y bibliografia del profesor Fernando Esteve Chueca”, Lazaroa, núm. 9, pàg. 11-18, 1986.

Gonzalo Torrente Ballester (Serantes, Ferrol, Galícia, 13 de juny de 1910 –Salamanca, 27 de gener de 1999)

Narrador, dramaturg, assagista, articulista i professor. Estuda el batxillerat a La Corunya. El 1926 ingressa com a alumne lliure a la Universitat de Santiago, però per raons familiars aviat passa a Oviedo, on estudia dret. El 1935 es llicencia en història a Santiago. El 1940 es presenta a oposicions de càtedra d’institut de llengua i literatura, que guanya. Destinat a l’Institut d’Àvila, resta a Santiago en comissió de servei. Passa després a l’Institut del Ferrol. Combina la dedicació a l’ensenyament amb l’escriptura d’obres de novel·la, teatre, assaig, guions de cinema, traduccions i col·laboracions periodístiques. Com a escriptor aconsegueix nombrosos premis i guardons. Entre 1957 i 1962 publica la trilogia realista titulada Los gozos y las sombras. El 1972 rep el premi Ciutat de Barcelona de novel·la i el premi de la Crítica. El 1975 ingressa a la Real Academia Española de la Lengua (RAE). Obté el Premi Nacional de Literatura (1981), el premi Príncep d’Astúries de les Lletres (1982) (compartit amb Miguel Delibes), el premi Miguel de Cervantes (1985), el premi Planeta (1988), el premi Azorín (1996), etc. Pel que fa a la seva relació amb Mallorca cal destacar que el 1953 se li encarrega el panegíric de Joan Ballester, amb motiu de la seva proclamació com a fill il·lustre de Campos (Mallorca). Els anys de la segona meitat dels 50 ocupa la càtedra de llengua i literatura de l’Institut Ramon Llull (Palma). Els alumnes de Palma el recorden amb simpatia com un professor sòlid, divertit, irònic i eficaç. A principi dels 60 trasllada la càtedra a l’Institut de Pontevedra i, finalment, a l’Institut de Salamanca. És proclamat fill adoptiu de Campos en reconeixement de la seva ascendència campanera per part de la mare. És doctor honoris causa per diverses Universitats, entre elles la de Salamanca. L’Institut de Santa Marta de Tormes (Salamanca) i la biblioteca municipal de Salamnca duen el seu nom.

Guillem Julià Ollers (Campos, 14 de març de 1932 – Palma, 2 de juliol de 2014)

Prevere i canonge. Estudia al Seminari diocesà de Sant Pere, de Mallorca. Exerceix el seu ministeri com a vicari a la parròquia de Sant Miquel de Llucmajor i, posteriorment, a la parròquia del Sagrat Cor (Palma). És rector de la parròquia de Sant Domingo, d’Inca. Exerceix com a professor de religió a l’Acadèmia Nebrija, als Instituts Antoni Maura i Son Malferit i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB. Designat canonge de la Seu de Mallorca el 1980, es jubila el març del 2007 i passa a la condició de canonge emèrit. Mor als 82 anys d’edat.

Andreu Darder Canyelles (Palma, 1920 c. – 10 de març de 1986).

Empresari i matemàtic. Estudia el batxillerat a l'Institut de Palma amb la promoció que es titula el 1937. Destaca com a bon matemàtic, causa per la qual se li encomana fer classes de matemàtiques al centre a partir del curs 1937-1938, mentre cursa la llicenciatura a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona. Mobilitzat per l’Exèrcit, és destinat a la caserna ubicada a la Via Portugal, núm. 4, de Palma. Obté permís per fer classes de matemàtiques a l’Institut Ramon Llull, que explica de vegades vestit amb l’uniforme de carrer de soldat. Arribats els anys posteriors a la II Guerra Mundial, es dedica a l’empresa. Crea la societat dedicada a la distribució i venda de cotxes de les marques Morris i Ford. Alhora porta la gestió de l’Hotel Molins, de la cala Molins (Cala Sant Vicenç, Pollença). Desplega una intensa activitat sindical en el Sindicat d’Hostaleria, del que és president. Des d’aquest càrrec lidera la fundació (1976) de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) i fa part de la seva primera Junta directiva, que presideix Miquel Codolà Camps. Per encàrrec del bisbe Teodor Úbeda, presideix les oficines a Palma de les entitats financeres Foica i Caixa d’Inversió. Casat amb Maria Lluïsa Cerdà, filla del pintor Simeó Cerdà, mor a Palma el 1986 als 65 anys.