Jaume Doménech Llompart (Inca, Mallorca, 12 de desembre de 1857 – Palma ?, 1929)

Es llicencia en medicina i cirurgia (1884) i en ciències físiques i químiques (1890). Comença a treballar a l’Institut Balear com a professor auxiliar numerari de ciències (1890). Obté per oposició la càtedra de física i química de l’Institut de Pamplona. Passa al de Terol per permuta i, finalment, es trasllada a Múrcia, on resta fins a la jubilació (1914-1929).

Pere Estelric Fuster (Santa Margalida, Mallorca, 1845 c. – Palma, 1912)

Professor. Dedicat a l’estudi de l’agricultura, és professor auxiliar de l’Institut Balear i, posteriorment, catedràtic d’agricultura (1899-1912). Publica El almendro y su cultivo en el mediodía de España e Islas Baleares (1907), La higuera y su cultivo en Mallorca (1888), un tractat d’agricultura i altres obres. Tradueix del francès al castellà (1902) Un hiver a Majorque, de George Sand i altres obres. Mor a Palma als 67 anys. Té una entrada a la GEM, la GEC i l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Un carrer de Santa Margalida duu el seu nom.

Manuel Ángel Alonso Pedreira (Pontevedra, 1921 - Madrid, 9 d'abril de 2009).

Professor de física i química. Es llicencia en ciències físiques i químiques a la Universitat de Madrid. Imparteix classes a l’Institut Ramiro de Maeztu (Madrid) com a professor auxiliar a partir de l’octubre del 1943. Oposita a càtedra d’institut, que guanya, i és destinat a l’Institut Ramon Llull de Palma, on està fins al 1954, quan accepta fer classes en comissió de servei a l’Escola de Pèrits Industrials de Bilbao. Passat un temps, demana l’excedència per treballar al servei de l’empresa privada. El 1968 demana la reincorporació a la càtedra i és destinat a la secció delegada de segona ensenyança de Madrid-Orcasitas, de la que és director. En el curs dels anys 80 obté el trasllat de la càtedra a l’Institut Ramiro de Maeztu de Madrid. Jubilat, mor a Madrid als 88 anys. Publica diversos manuals per a l’ensenyament de la química orgànica com Curso de Química Orgánica (1957-1958). Els alumnes de Palma el recorden com un professor excel·lent, competent i rigorós. Al llarg dels anys es manté en comunicació amb ells i viatja a Palma per assistir diverses vegades als dinars i celebracions de companyonia que organitzen. Sobretot, manté una relació fluïda amb alguns alumnes de la promoció del 1946-1953.

Guillem Nadal Blanes (Palma, 28 de febrer de 1911 – Zuric, Suïssa, 17 d’agost de 1976)

Diplomàtic i escriptor. Estudia el batxillerat al Col·legi de la Salle de Palma i s’examina a l’Institut amb la promoció que es titula el 1921-1927. Són condeixebles seus Gabriel Alomar Esteve i Ramon Rotger Moner, entre altres. Es llicencia i es doctora en filosofia i lletres i en dret a la Universitat de Madrid. El 1933 ingressa a la carrera  diplomàtica. Ocupa diversos càrrecs a Madrid, Berna, Londres, Bonn (1953-1958) i Puerto Rico (1964). És ambaixador a la Índia (1965-1974) i, posteriorment, a Turquia (1975-1976). Participa en la fundació de l’Obra Cultural Balear i és magister de la Maioricensis Schola Lul·lística. Com a escriptor publica 14 sonets i una cançó (1973). Tradueix al català obres d’autors alemanys i russos, com Rilke, Thomas Mann i Puskin. Escriu una antologia de poetes russos (1981). Mor als 65 anys durant un viatge d’Ankara a Mallorca, on té la seva residència habitual (Son Comparet, Son Servera, Mallorca). Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC. El 2006, amb motiu del 30è aniversari de la seva mort, l’Editorial Moll li dedica un llibre d’homenatge. El 15 d’abril del 2011 la Universitat de les Illes Balears i la llibreria Ágora li dediquen un acte d’homenatge en el que intervenen Damià Pons, Gerard Adrover, Joan Manel López Nadal i Gonçal López Nadal. El desembre del 2011 l’OCB de Manacor li dedica una conferència a càrrec de Gonçal López Nadal amb motiu del centenari del seu naixement.

Bibliografia

GEM, 11, 333-334.

GEC, Guillem Nadal i Blanes

Josep Lluís Pla García (Felanitx, Mallorca, 25 de maig de 1939 – Palma, 16 de setembre de 2004)

Professor i artista plàstic. Fill de Joan Pla Balbastre, professor de dibuix de l’Institut de Felanitx i del Ramon Llull, estudia el batxillerat a l’Institut de Felanitx (1951-1953) i, després, a l’Institut Ramon Llull (1953-1957) amb la promoció dels germans Josep Lluís i Miquel Adrover Fortesa-Rei, Rafel Aulí Cunill, Víctor Moll, Servand Pérez i altres. Es llicencia a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid), per bé que havia fet els primers cursos a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (València). Imparteix classes de dibuix al Col·legi Lluís Vives i, posteriorment, al Cide. Oposita a càtedra d’institut, obté plaça i és destinat a l’Institut de Santander. Passats uns anys, trasllada la càtedra a l’Institut Ramon Llull, del que és director (1980-1989). Des de ben jove s’agrada de posar els seus coneixements artístics al servei de l’ensenyament, tasca que ocupa la major part del seu temps i del seu interès. El decenni que dirigeix l’Institut demostra competències i habilitats molt notables per a la direcció de personal i la gestió pedagògica. Operat del cor els anys 80, es reincorpora a la feina habitual. Casat amb Maciana Bauzà, tenen un fill i una filla. És germà de Joan A. Pla Garcia, autor de Las Orlas (1989). Mor prematurament, abans de fer els 60 anys.

Joan Pons Marquès (Sóller, Mallorca, 30 de setembre de 1894 – Palma, 31 de gener de 1971)

Arxiver, crític literari, historiador i poeta. Nét de Josep Lluís Pons i Gallarza, estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció de 1906-1912. Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Ingressa (1922) al cos d’arxivers i bibliotecaris i és destinat a l’arxiu d’Hisenda a Tarragona (1922-1929). Nomenat arxiver de la Diputació de les Balears (1929), es fa càrrec de la direcció de l’Arxiu del Regne de Mallorca (1930-1964). Com a  apoderat a les Balears del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic, intervé en la protecció de la Cartoixa de Valldemossa, les murades de Palma, l’església de Santa Margalida, etc. Publica articles d’investigació històrica al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publica articles sobre qüestions diverses a diaris i revistes (Sóller, Correo de Mallorca, etc.). Manté una polèmica sobre normalització lingüística amb Llorenç Villalonga des de les pàgines de La Nostra Terra. Presideix la Societat Arqueològica Lul·liana i dirigeix l’Almanac de les lletres (1921-1936). És membre de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, vicerrector de l’Estudi General Lul·lià, membre de l’Acadèmia de la Història i de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. És membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. Participa en la redacció de l’Avantprojecte d’Autonomia de Mallorca del 1931. Mor a Palma als 77 anys d’edat. Entre 1975 i 1977 es publiquen les seves obres completes a cura del pare Miquel Batllori i del pare Joan B. Bertran, amb el suport de l’Obra Social de Sa Nostra Caixa de Balears. Un carrer de Palma i el Saló d’Actes de l’edifici de Sa Nostra a Son Fuster porten el seu nom. Té una entrada a la GEC i una altra a la GEC.

Joan Lluc "Lucas" Estarellas Arbona (Palma, 5 d'octubre de 1939 - 25 de desembre de 1993).

Directiu d’empreses de transport marítim. Estudia el batxillerat a Monti-sion, per bé que fa el sisè curs i la revàlida superior a l’Institut Ramon Llull amb la promoció 1949-1955 juntament amb Mateu Roca Colom, Joan Caldentey Roca, Mateu Gené Soler, Antoni Simarro Bernat, Felip Amorós Salas, Joan Tortella Busquets i altres. Coneixedor dels móns del port de Palma i del transport per mar de mercaderies, participa en la creació de les empreses navilieres Contenemar i Iscomar, d’Andreu Seguí, especialitzades en la prestació de serveis de transport per mar de mercaderies en contenidors. Els anys seixanta i setanta del segle passat experimenten una notable expansió a l’empara de l’increment d’activitat dels sectors de la construcció i de l’hostaleria a les illes. Arran de l’entrada en servei els primers anys 60 dels vaixells roll on roll off, reaccionen incrementant les dimensions de les embarcacions i augmentant llur capacitat efectiva i relativa de càrrega, fet que els permet ser competitius en preus i en qualitat del servei (rapidesa, puntualitat, ritme, etc.). Al transport entre la Península i les illes afegeixen operacions de transport entre altres ports de la Península, Canàries i el Marroc. President d’Iscomar i executiu de Contenemar, porta la tasca executiva del grup i la seva gestió estratègica. Presideix la Comissió de Navegació de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació i fa part de la Comissió Executiva de l’entitat. És un dels principals animadors de les reunions anuals dels condeixebles de la promoció del 1955 de l’Institut. Casat amb Francisca Galmés Arbona, són pares de sis fills: Lluc, Miquel, Margalida, Mercè, Joan i Francisca. Mor sobtadament a causa d’una crisi cardíaca als 54 anys d’edat.