Joan Aguiló Valentí "Cera" (Palma, Mallorca, 1867- 2 de gener del 1933)

Advocat, terratinent i polític. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1883. Tot seguit es l licencia en dret. És regidor (1920-1922), tinent de batle (1922-1926) i batle (1927-1930) de l’Ajuntament de Palma. Celebra el VII Centenari de la Conquesta de Palma pel rei Jaume I. Asfalta els carrers principals del raval de Santa Catalina i posa els fonaments del grup escolar Jaume I. Propietari de Son Joan Arnau (Sineu i Lloret de Vistalegre) i d’altres possessions, rep en herència del seu pare la propietat del rafal del Secar de la Reial i una part del cabal de la font d’en Baster. Mor als 65 anys. Té una entrada a la GEM.

Vicenç Jasso Garau (Palma, Mallorca, 21 de juliol de 1934)

Pedagog i investigador. Acaba els estudis primaris (1942-1944) a l'Escola preparatòria de l'Institut Ramon Llull (Palma) i fa els secundaris a l’Institut Ramon Llull (1944-1951). Supera l’examen d’estat amb la qualificació d’excel·lent i premi extraordinari. Tot seguit cursa els estudis eclesiàstics al Seminari de Sant Pere (1951-1958) i s’ordena de prevere el 1959. Secularitzat (1971), obté el títol de mestre (1973). A la Universitat de Barcelona es llicencia en filosofia i lletres (secció de pedagogia) (1977) i es doctora en pedagogia (1982) amb la tesi Cultura y educación. Un estudio en antropologia cultural. La transmisión de los sistemas culturales a través de los cuentos populares, dirigida pel Dr. Miquel Bertran Quera, que aprova amb la qualificació d’excel·lent.

Exerceix de vicari “in càpite” a Biniamar (1959-1962) i de rector de Selva (1962-1971). Exerceix de mestre de primària (1974-1982). Des del 1977 és professor contractat de la UIB (1977-1985). És professor titular d’escola universitària (1985-1998) de teoria i història de l’educació. El 1998 accedeix a càtedra, que exerceix tot al llarg de 6 anys (1998-2004). Durant 10 anys (1992-2002) és secretari de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UIB. Es jubila el 2004.

Fa la tesi de doctorat sobre les rondalles de Mn. Antoni M. Alcover a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Sobre el mateix tema amplia la investigació i en col·laboració amb Catalina Torrens Vallori publica, entre altres, les obres següents:

- L’entorn natural i el medi cultural a les rondalles mallorquines (1998).

- Fantasia, realitat i il·lusió. El sorprenent encís educatiu de les rondalles mallorquines (1999).

- Les rondalles mallorquines. Identitat i etnografia (2007)

- La religiositat popular en les rondalles mallorquines (2013).

- Les rondalles mallorquines (2013).

- La cuina en les rondalles mallorquines (2013)

A més, ha publicat articles i col·laboracions a diverses revistes científiques i de divulgació. Casat (1971) amb Catalina Torrens Vallori, són pares d’una filla i d’un fill.

Manel Cirer Arbona (Palma, Mallorca, 1860 - 1 de setembre de 1940)

Agent d’assegurances, articulista, polític i directiu de la Creu Roja. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1876. De jove milita en el Partit Lliberal Fusionista. Més endavant milita en el Partit Republicà Federal i en el Partit Republicà Federal Socialista. Quan es constitueix (8-IV-1934) el Partit d’Esquerra Republicana Balear, n’és designat president honorari, segons consta als estatuts fundacionals. A les eleccions del novembre de 1911 és elegit diputat de la Diputació Provincial pel partit republicà juntament amb Miquel Trian Villalonga. A les eleccions de 1931 és elegit regidor de l’Ajuntament de Palma. Pren part en la vida cultural de l’illa a través de la publicació d’articles d’opinió i de crítica de pintura, participa en societats com l’Associació d’Artistes Pintors (1911-1915), de la qual és tresorer; i lidera d’iniciatives com la d’aixecar a Palma un monument a Ramon Llull, motiu pel qual visita (23-XI-1912) el batlle de Barcelona i s’entrevista (octubre de 1913) amb el president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba. Juntament amb Baltasar Champsaur, Josep Monlau, Eusebi Estada i Alexandre Rosselló fa part de la Junta directiva de l’Ateneu Balear elegida el 1888, en la segona etapa de la institució.Dicta conferències i publica articles d’opinió sobre temes d’actualitat en els quals defensa posicions nacionalistes, catalanistes, progressistes i republicanes. Dirigeix (1884-1985) el setmanari Ecos y Brisas, col·labora (1899) a la revista Fígaro i als diaris La Almudaina i La Última Hora. Com a agent d’assegurances, té el despatx al carrer de Can Vallori, núm. 2, de Palma.

Margalida Comes Camps (Alaior, Menorca, 25 de novembre de 1892 - Exeter, Anglaterra, 28 d’agost de 1973)

Biòloga, pedagoga i professora. Filla del mestre d’ecola progresista Gabriel Comas Ribas, natural d’Esporles (Mallorca), i de Rita Camps Mus, natural de Maó (Menorca). És la la gran de cinc germans (Margalida, Aina, Joan, Maria i Conxa). Cursa el batxillerat com a alumne lliure a l’Institut de Segon Ensenyament de Palma amb qualificacions molt brillants fins al punt que el seu expedient acadèmic, considerat el millor de la història del centre, incorpora excel·lents amb matricula d'honor en totes les assignatures llevat de cinc (llatí I, llatí II, dibuix, gimnàstica I i gimnàstica II) culmina amb l’obtenció del grau de batxiller amb la qualificació de premi extraordinari a la convocatòria del juny del 1910. La seva germana Maria i el seu germà Joan també varen ser alumnes brillants de l’Institut esmentat. A més va tenir dues germanes més (Aina i Conxa). Acabat els estudis de batxillerat, cursa la carrera de magisteri a l’Escola Normal de Palma. Després de viatjar per Europa amb el pare durant uns mesos, s’estableix a Albi (Carcasonne, França) durant vuit mesos com a repetidora de llengua castellana, mentre obté al Brevet élémentaire, títol que l’habilita per impartir l’ensenyament primari a França. De retorn a Espanya, ingressa a l’Escola d’Estudis Superiors de Magisteri de Madrid, on es prepara  per a la docència a les Escoles Normals. Durant els anys d’estudi (1912-1915) assisteix a les classes pràctiques que dirigeix el professor Josep Fuset i Tubià en el Laboratori de Biologia Marina de les Balears. Acaba els estudis el 1915 amb el número u de la secció de ciències. El setembre de 1915 s’incorpora com a professora numerària de física, química i història natural a la Normal de Santander. El 1921 inicia la carrera de Ciències Naturals a Madrid i comença a treballar per a l’obtenció del doctorat en ciències naturals a la Universitat de Barcelona (1928), mentre passa a treballar a l’Escola Normal de Tarragona, de la que és directora. Passa, després, a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya i el 1933 s’incorpora com a professora a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Abans de la fi de la guerra civil es trasllada a Anglaterra amb el seu marit, Guillem Bestard Cànoves, pintor i fotògraf pollencí, amb qui es va casar el 1931. Passats els anys va compaginar l'estada a Anglaterra, on exerceix la docència a Devon, i a Pollença. Publica nombrosos treballs de caràcter científic i pedagògic. Té una entrada en el Diccionari Biogràfic de Dones i una altra en el Diccionari biogràfic de la Real Academia Española de la Historia.

Bibliografia

DICCIONARI BIOGRÀFIC DE DONES, Margalida Comas i Camps.

DICCIONARI BIOGÁFICO ESPAÑOL, Real Ecademia Española de la Historia.

MUJERES EN BIOLOGIA, Margarita Comas Camps.

VIQUIPEDIA, Margalida Comas i Camps.

María Angeles DLGADO MARTÍNEZ. Margalida Comas Camps (1892-1972), científica i pedagoga, Govern de les Illes Balears, Palma, 2009.

GEM, 18, 389.

Encarnació Vinyes Olivella (Lleida, 1919 – Palma, Mallorca, 11 de desembre de 2003)

Professora i activista cultural. Filla de Gabriel Vinyes i germana de Cèlia Vinyes, estudia a Lleida i a Palma, on la família es trasllada quan el pare ocupa la càtedra de pedagogía de l’Escola Normal de Palma. Cursa el batxillerta i es titula el 1939. A la Universitat de Barcelona es llicencia en filosofia i lletres (1948). Imparteix classes a estudiants que preparen oposicions a places de mestres d’escola públics. Posteriorment fa classes de llengua castellana a l’Escola de Formació del Professorat d’Educació General Bàsica de Palma. Més tard treballa a l’ensenyament secundari en els IES Joan Alcocer i Antoni Maura. Casada amb Joseph M. Llompart de la Peña, dóna suport a l’Obra Cultural Balear (OCB). I a la promoció cultural a l’illa mitjançant l’organització de tertúlies, conferències, debats, representacions teatrals, etc. Vídua des del 1993, el 2002 rep el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.

Bibliografía

GEM, 23, 381

Diccionari biogràfic de dones, Encarnació Viñas Olivella

Salvador Galmés Sanxo (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 de març de 1876 – 25 d’abril de 1951)

Narrador i assagista. Estudia al Seminari de Mallorca i és ordenat de prevere (1904). Tot seguit, cursa el batxillerat a l’Institut de Palma (1904-1905) i es llicencia en dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona (1907). Ocupa diversos càrrecs a la Cúria diocesana de Mallorca. Escriu narracions curtes, que publica a la premsa de Mallorca i de Catalunya. Guanya dues vegades el premi extraordinari dels Jocs Florals de Barcelona. Són obres seves les narracions breus Negrures i La dida i la novel·la Flor de card. Després de la seva mort es publiquen en quatre volums les seves obres completes a cura de Pere Rosselló Bover. Publica articles i escrits sobre temes diversos i sobre la figura de Ramon Llull. Tradueix del llatí al català obres de Cató, Ciceró i altres. Transcriu i prologa els volums del V al XX de les Obres de Ramon Llull.

Bibliografia

GEM, 6, 142-143.

Josep Sureda Blanes (Artà, 1890 – Barcelona, 25 de maig de 1984)

Químic, investigador i escriptor. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma. Es llicencia en farmàcia a la Universitat de Barcelona (1911) i es doctora a la Universitat de Madrid (1915). Becat, amplia estudis a la Universitat de Munic (1913-1914) i a l’Escola Politècnica de Zuric (1915-1918). De retorn a Mallorca (1921), és director de la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi. Posteriorment va a Astúries a treballar a la fàbrica d’amoniac de La Felguera. El 1933 torna a Mallorca per dirigir Indústries Agrícolas de Mallorca (1933-1952). És president de l’Associació per a la Cultura de Mallorca (1934-1936). És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Palma (1953-1984). És nomenat (1962) acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona. El 1983 és proclamat doctor honoris causa de la UIB. Com a escriptor publica El paisatge d’Artà, Mallorca i la tradició tècnica (1958), La creació científica (1963), Orfila i la seva època (1969), Jovellanos a Bellver (1947), Chopin a Mallorca (1954), Mallorquins d’ahir (1974) i altres. Traduí de l’alemany al castellà els dotze toms de Die Balearen, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. L’IES de Son Gotleu i un carrer de Palma duen el seu nom. Casat, és pare de Josep Lluís Sureda Carrión, economista, i d’Alfons Sureda Carrión, diplomàtic. Resident a Palma, mor a Barcelona als 93 anys d’edat.