Escriptor
costumista, pintor, arquitecte, enginyer i advocat. Fill d'Antoni Penya Rotger (1792-1858) i de Josepa Nicolau Oliver (1801-1882), estudia (1833-1841) a l’Acadèmia de Belles Arts
de Palma i cursa (1836-1841) el batxillerat a l’Institut Balear. Comença la
carrera de dret a Barcelona i es llicencia a Madrid (1849). Cursa estudis de
música, astronomia, anatomia, dibuix, pintura, física, química i enginyeria. De
retorn (1850) a Mallorca, treballa d’advocat (1850-1851), delineant d’obres públiques
(1851-1854), aparellador de carreteres (1852-1854), mestre major de
fortificacions i edificis militars (1854-1880) i pèrit agrònom. Dissenya les
esglésies de Sant Alfons, de Felanitx (1878), de Sant Felip Neri, de Porreres
(1886) i de La Soledat, de Palma, la caserna del Carme, de Palma (1855), l’Hospital
Militar de Palma i altres edificis. Publica estudis d’història. Escriu poemes,
obres en prosa i obres de teatre. Col·labora als diaris i revistes i dirigeix L’ignorància (1881-1883). Fa part de la
junta que funda (1880) la Societat Arqueològica Lul ·liana. És membre de la societat El Porvenir
del Obrero i de la
Societat Astronòmica de París. Com a voluntari, forma part en
qualitat de vicepresident de la Junta directiva provincial de la Creu Roja elegida el
1880. Fill il·lustre de Palma, un carrer de la ciutat duu el seu nom.
viernes, 16 de enero de 2015
lunes, 12 de enero de 2015
Espinagada
Coca de pasta, coberta, de forma rectangular,
que conté espinacs i anguiles. Habitualment es presenta pujada d’espècies, fet
que contribueix a combatre el fred propi de l’època més freda de l’hivern. El
consum d’espinagades es concentra a l’entorn de les festes de Sant Antoni Abat (17 de gener). Es
creu que inicialment l’espinagada contenia solament espinacs i era una menja associada
a l’abstinència quaresmal. Posteriorment se li afegirien les anguiles de
s’Albufera, cosa que permetia contenir el caràcter quaresmal del producte i, a
més, no l’encaria, atesa la proximitat de l’obtenció, la captura amb la mà i la
seva relativa abundància.
Pren el nom dels espinacs, introduïts a la
Península pels àrabs el segle VIII i a Mallorca a partir del segle X. La
captura d’anguiles a s’Albufera és antiga, però no apareix documentada fins a
mitjan segle XIV. No és segur que l’anguila s’afegís al producte durant el
relativament breu període del domini àrab a les Balears. S’aconsella menjar-la
acompanyada de vi i d’un vas d’aigua si molt convé.
Les espinagades actualment poden ser de
mussola i de verdura (coliflor, bledes, espinacs, porros, ceba tendra, alls
tallats i pèsols). S’hi afegeixen saïm, julivert, oli d’oliva i un vermell d’ou
per donar color a la
pasta. També es fan espinagades de llom amb col, per bé que
predominen les d’espinacs i anguiles de s’Albufera. Quan les anguiles
escassegen i pugen de preu se n’importen de València.
sábado, 10 de enero de 2015
Els caragols
El caragol o cargol és un mòl·lusc gateròpod
que ha desenvolupat un pulmó per repirar (pulmonat). Té la closca en forma
d’espiral.
Segons els especialistes en història de la
gastronomia, el caragol s’incorpora a l’alimentació humana en una època
primerenca, que se situa vers l’any 1.800 a . C., a l’edat de bronze. Són, però, els
romans els que eleven el caragol a la categoria d’aliment freqüent i força
generalitzat. El seu consum adquireix gran difussió a França, Països Catalans,
Castella i Portugal. A les Illes Balears la seva aplicació culinària es troba
documentada a partir dels segles XIII i XIV.
Es cuinen de molts diverses maneres, si bé les
més habituals són els caragols a la
llauna, caragols a la suïssa, caragols farcits, greixonera de caragols, etc. S’aconsella el seu consum acompanyat
de vi de bon cos i d’all-i-oli. Les principals espècies comestibles són el caragol bover, de closca de color verd, i les
viudes, de mida més petita i closca de colors esblanqueïts. El caragol de vinya o de vinyet es cria als
camps de vinya i és de mida més grossa. Es parla de caragols terrers per distingir-los dels de la mar. És molt apreciat
l’arròs de caragols.
L’etimologia del nom és desconeguda. S’ha volgut
trobar el seu origen en el llatí, però no s’han pogut resoldre les dificultats
que presenta la proposta.
Coromines creu probable que és un mot fundat en el renou que
fa la closca.
Hi ha moltes expressions i frases fetes que
fan ús del mot com mesclar ous amb
caragols, ser una olla de caragols,
haver de mester més temps que un caragol,
brusca de caragols, etc.
Són molt interessants les referències que han
fet als caragols des del punt de vista gastronòmic Néstor Luján (El libro de la cocina española), Josep
Pla, Antoni M. Alcover (Les rondalles
mallorquines), Antoni
Tugores , Antoni Contreres Mas (Capítols de cuina mallorquina), etc. Són importants les referències
que hi fan el receptari de Fra Jaume Martí i el de Fra Francesc Roger de
Ciutadella.
miércoles, 7 de enero de 2015
Guillem Fortesa Valentí (Palma, Mallorca, 1830 - 1873)
Arxiver, assagista, poeta i crític literari i teatral. Estudia el
batxillerat a l’Institut
Balear (Palma) amb la promoció del 1846. Treballa a l’arxiu municipal de
Barcelona i al de l’Acadèmia de la Història (Madrid). És autor de Juicio crítico de las obras de don Antonio
de Capmany de Montpalau (1857) i de Algunas
reflexiones acerca del estado actual de las letras en España (1860). Participà
vàries vegades als Jocs Florals de Barcelona. Com a poeta és conegut sobretot
pel poema en català L’orfenet savoiard.
Després de la seva mort es publiquen les Obras
críticas (1882) i les Obras
literarias (1894). D’esperit bohemi i crític prou destraler, mor prematurament
als 42 anys.
Bibliografía
GES, Guillem Forteza i Valentí.
VIQUIPÈDIA, Guillem Forteza i
Valentí.
Margalida TOMÀS, Sol contra tots: aproximació a la biografia de Guillem Fortesa i
Valentí, Randa, 54, pàg. 109-128, Barcelona, 2005.
sábado, 3 de enero de 2015
La sopa
És un plat destinat a l'alimentació humana que combina un líquid saborós i
elements sòlids de mida petita. La seva ingesta es fa amb cullera. Se serveix
com a primer plat del dinar o del sopar.
El brou, base de totes les sopes, s’obté per
cocció de verdures, carn, peix, marisc, ossos de bestiar vacú, talls de carn de
gallina, menuts de pollastre, etc. Habitualment s’hi afegeixen condiments com
la sal, el julivert, els alls, el safrà i espècies. Els elements sòlids poden
ser miques de pa, trossos de pa fregit, fideus i altres elements fets amb pasta
de farina, etc.
Els especialistes estableixen que el seu
origen es dóna a les terres de la Mediterrània i a Europa fa uns 8.000 anys (6.000 aC .). Neix després
de la invenció del foc i la seva difusió comporta un augment de l’esperança de
vida, una millor conservació de la dentadura, l’ajornament i la reducció de les
molèsties derivades del desgastament de la dentadura, una millora general del
benestar personal i col·lectiu, un alleujament de la digestió, etc. Sembla que
les primeres sopes es feien amb brou al que s’afegia pa esmicolat per donar-li densitat.
Es distingeixen les sopes de brou, les cremes o purés i els cuinats (de llegums o similars). També es distingeix entres les sopes fredes (gaspatxo, vichyssoise, etc.) i calentes.
La paraula, d’origen germànic (suppa), és
adoptada pel llatí, d’on passa a les llengües romàniques i a les del seu
entorn. La paraula fa part de nombroses dites i frases fetes de la llengua
catalana, com ara Sembla que els àngels
li fan sopes, Estar com una sopa,
Del seu pa en farà sopes, etc.
miércoles, 10 de diciembre de 2014
Universitat de les Illes Balears (UIB). Creació
El 1978 es crea la
Universitat de Palma, després dita Universitat de les Illes Balears. El 1972 es
constitueix a Palma la facultat de Ciències, dependent de la UAB, i poc després la
facultat de Filosofia i Lletres, dependent de la Universitat de Barcelona.
Posteriorment es crea la facultat de dret, que s’ubica a l’Edifici de sa Riera (abans de l’Escola
Professional de Comerç). Aquestes facultats se segreguen de les universitats respectives el 1978 i creen, juntamente amb l’Escola Normal, la
Universitat de Palma.
lunes, 8 de diciembre de 2014
Joaquim Fiol Pujol (Palma, Mallorca, 1831 - 1895).
Advocat, polític i escriptor. Estudia el
batxillerat a l'Institut Balear, on es titula el 1847. Es llicencia en
dret a la Universitat de Barcelona i es doctora a la de Madrid. Fa part
de diverses iniciatives empresarials com la Societat d'Enllumenat del Gas, el
Banc de Crèdit Balear i altres. És cònsol a Alexandria (Egipte) i
governador civil d'Almeria, València, Barcelona i Madrid. És elegit diputat
per les Balears a les eleccions d'abril del 1872, agost del 1872, del 1881
i del 1886. Publica poesia i escrits sobre el tema xueta.
Bibliografia
GEM, 5, 329-330
Congrés dels Diputats. Histórico de Diputados
Suscribirse a:
Entradas (Atom)