Metge dermatòleg, primer director de l’Hospital de la Creu Roja a Palma i voluntari de la
Creu Roja.
Nat a Palma, va cursar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1906). S’especialitzà (1907) en dermatologia a l’Hospital Sant Lluis, de Paris.
S’incorporà (1908) com a metge interí a la plantilla del dispensari i consultori de Creu Roja, fins que per defunció de Lluci Garcia-Leal Sánchez, ocupà la seva plaça amb caràcter permanent. Va ser director (1937-53) dels serveis del dispensari del carrer 31 de desembre, núm. 6. En inaugurar-se (1953) l’Hospital de Creu Roja a Palma, fou (1953-56) el primer director del centre. Col•laborà amb la institució com a voluntari i com a membre de la Junta directiva, en la qual va ocupar els càrrecs de vocal i tresorer. A partir de 1953 i fins a la seva defunció va fer part de la primera Junta directiva de l’Hospital de la institució. Fou guardonat (1920) amb la medalla de plata de Creu Roja.
Per oposició va guanyar la plaça de metge agregat al Servei d’Higiene i Profilaxi de Malalties Venèries i Sífilis. Va tenir una consulta privada, molt concorreguda, ubicada al carrer de Sant Llorenç, núm. 16 i 18. Aplicà nous mètodes de tractament a malalties com la gonoccòcia i els xancres sifilítics, dolència bacteriana ulcerosa freqüent en aquell temps.
Escriví (1916-40) nombrosos articles sobre temes diversos de la seva especialitat a la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”, que canvià (1926) el nom pel de “Revista Balear de Medicina”, publicació oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de les Balears.
Els especialistes en dermatologia J.J. Gutiérrez de la Peña i A. Montis Suau inclouen una interessant ressenya biogràfica i professional del personatge en el treball “Inicios de la dermatología en Mallorca”, que publicaren (2006) a la “Revista Balear de Medicina” (volum 21, núm. 3).
viernes, 27 de agosto de 2010
jueves, 26 de agosto de 2010
Joan Vidal Miralles (Palma 1906 - 1984)
Metge i col·laborador de Creu Roja.
Féu el batxillerat (1916-23) a l’Institut General i Tècnic, de Palma. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1931) en medicina i cirurgia.
El juliol de 1936 es presentà voluntari per als serveis mèdics i sanitaris militars. Amb la graduació d’alferes provisional va estar destinat (1936-39) a Mallorca i a la Península. Guanyà vàries medalles i va ser vocal de la Germandat Nacional d’Alferessos Provisionals en representació de les Balears.
Durant 30 anys va ser metge d’urgències, consultes i atenció hospitalària de Creu Roja. Prestà serveis, primer de tot, al dispensari i consultori (1936-54) i, després, a l’Hospital (1954-1965) d’aquesta institució a Palma. Fou metge d’urgències de la Clínica Mare Nostrum i, per oposició, guanyà plaça de metge de la Seguretat Social. Va ser (1965-76) metge d’empresa de la base a Palma de la companyia aèria Iberia. Es dedicà a l’exercici privat de la medicina des de la consulta que tingué al carrer de la Concepció, núm. 26 (abans 78), de Palma, en els baixos del seu habitatge familiar, i amb visites domiciliàries, habituals en els anys 40 i 50, que abastaven un ampli col·lectiu de persones, entre les quals gaudia de gran estima.
El novel·lista i dramaturg Josep M. Palau i Camps li va dedicar la peça còmica de teatre “La consulta del doctor” (1963).
Féu el batxillerat (1916-23) a l’Institut General i Tècnic, de Palma. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1931) en medicina i cirurgia.
El juliol de 1936 es presentà voluntari per als serveis mèdics i sanitaris militars. Amb la graduació d’alferes provisional va estar destinat (1936-39) a Mallorca i a la Península. Guanyà vàries medalles i va ser vocal de la Germandat Nacional d’Alferessos Provisionals en representació de les Balears.
Durant 30 anys va ser metge d’urgències, consultes i atenció hospitalària de Creu Roja. Prestà serveis, primer de tot, al dispensari i consultori (1936-54) i, després, a l’Hospital (1954-1965) d’aquesta institució a Palma. Fou metge d’urgències de la Clínica Mare Nostrum i, per oposició, guanyà plaça de metge de la Seguretat Social. Va ser (1965-76) metge d’empresa de la base a Palma de la companyia aèria Iberia. Es dedicà a l’exercici privat de la medicina des de la consulta que tingué al carrer de la Concepció, núm. 26 (abans 78), de Palma, en els baixos del seu habitatge familiar, i amb visites domiciliàries, habituals en els anys 40 i 50, que abastaven un ampli col·lectiu de persones, entre les quals gaudia de gran estima.
El novel·lista i dramaturg Josep M. Palau i Camps li va dedicar la peça còmica de teatre “La consulta del doctor” (1963).
miércoles, 25 de agosto de 2010
Cosme Vidal Juan (Eivissa 1930 - 2001)
Empresari, polític i voluntari de Creu Roja. Dedicat al món del negocis, fa part de vàries societats dedicades al comerç i a les instal·lacions de béns d’equip. És president (1971-79) de la Junta directiva de l’oficina a Eivissa de Foica i Caixa d’Inversió, que finançà el viatge de Joan Pau II a Espanya (1982).És col·laborador del "Diario de Ibiza" i funda juntament amb Ildefons Pineda el club de futbol “S.D. Ibiza”.
És (1977-79) delegat del Govern Central a Eivissa i Formentera. Després és president (1979-87) i conseller (1991-95) del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. El fet de ser el primer president de la institució li permet de participar en la direcció del procés de transferència de les competències de l’antiga Diputació provincial als consells insulars i de negociar les transferències que el Govern Balear féu al consell d’Eivissa i Formentera. Posa en marxa la institució i li imprimeix un notable dinamisme. Funda (1991) la Federació d’Independents d’Eivissa i Formentera, que es dissol quan ell es retira de la política (1995) en fer els 65 anys.
Com a voluntari, presideix (1980-89) l’assemblea insular de Creu Roja a Eivissa i Formentera amb el suport (1985-89) del vicepresident, Antoni Tur Torres. Impulsa la implantació de Creu Roja del Mar, els serveis de salvament marítim, l’extensió de Creu Roja Joventut i l’orientació de la institució vers la prestació de serveis socials.
 |
| Cosme Vidal Juanm 1990 ca. |
És (1977-79) delegat del Govern Central a Eivissa i Formentera. Després és president (1979-87) i conseller (1991-95) del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. El fet de ser el primer president de la institució li permet de participar en la direcció del procés de transferència de les competències de l’antiga Diputació provincial als consells insulars i de negociar les transferències que el Govern Balear féu al consell d’Eivissa i Formentera. Posa en marxa la institució i li imprimeix un notable dinamisme. Funda (1991) la Federació d’Independents d’Eivissa i Formentera, que es dissol quan ell es retira de la política (1995) en fer els 65 anys.
Com a voluntari, presideix (1980-89) l’assemblea insular de Creu Roja a Eivissa i Formentera amb el suport (1985-89) del vicepresident, Antoni Tur Torres. Impulsa la implantació de Creu Roja del Mar, els serveis de salvament marítim, l’extensió de Creu Roja Joventut i l’orientació de la institució vers la prestació de serveis socials.
lunes, 23 de agosto de 2010
Gabriel Oliver Capó (Palma, 2 de juny de 1934 - 2004)
Metge, polític i voluntari de Creu Roja.
Estudia el batxillerat a Monti-sion (1944-49) i a l’Acadèmia Mayol (1949-51). Es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona (1959) i s’hi especialitza en otorinolaringologia i cirurgia oncològica (1962).
És (1962) professor auxiliar de la càtedra d'otorinolaringologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. És cap del servei d’otorinolaringologia de l’Hospital de Creu Roja a Palma (1962-74) i del Centre Regional d’Oncologia de l’Associació Espanyola de Lluita contra el Càncer (1971-74). El 1974 passa a l’Hospital de Son Dureta, on arriba a ser (1980-99) cap del servei de la seva especialitat. A partir del 1999 es dedica a l’exercici privat de la medicina.
Va ser conseller de sanitat (1983-93) del Govern. Des del seu càrrec presta especial atenció a les necessitats de les persones en situació de risc, cosa que l’impulsa a construir el centre de discapacitats psíquics de Son Tugores, elaborar la Llei d’acció social, crear una xarxa de residències per a persones grans i aplicar programes de lluita contra la droga.
Com a voluntari de Creu Roja fa part de la Junta directiva a les Balears (1980-84). Afeccionat a la gastronomia i a la lectura, és president (1994-2000) del Consell Social de la UIB. Rep la medalla d’or de la Universitat (2003) i el premi Ramon Llull (2004).
Estudia el batxillerat a Monti-sion (1944-49) i a l’Acadèmia Mayol (1949-51). Es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona (1959) i s’hi especialitza en otorinolaringologia i cirurgia oncològica (1962).
És (1962) professor auxiliar de la càtedra d'otorinolaringologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. És cap del servei d’otorinolaringologia de l’Hospital de Creu Roja a Palma (1962-74) i del Centre Regional d’Oncologia de l’Associació Espanyola de Lluita contra el Càncer (1971-74). El 1974 passa a l’Hospital de Son Dureta, on arriba a ser (1980-99) cap del servei de la seva especialitat. A partir del 1999 es dedica a l’exercici privat de la medicina.
Va ser conseller de sanitat (1983-93) del Govern. Des del seu càrrec presta especial atenció a les necessitats de les persones en situació de risc, cosa que l’impulsa a construir el centre de discapacitats psíquics de Son Tugores, elaborar la Llei d’acció social, crear una xarxa de residències per a persones grans i aplicar programes de lluita contra la droga.
Com a voluntari de Creu Roja fa part de la Junta directiva a les Balears (1980-84). Afeccionat a la gastronomia i a la lectura, és president (1994-2000) del Consell Social de la UIB. Rep la medalla d’or de la Universitat (2003) i el premi Ramon Llull (2004).
domingo, 22 de agosto de 2010
Marià Aguiló Cortès (Palma 1852-1924)
Metge, polític i voluntari de Creu Roja.
Fill de Francesc de Sales Aguiló Fortesa (+ 1877) i d’Anna Cortès Fortesa, va ser el segon de set germans. Estudià el batxillerat a l’Institut Balear, de Palma (1862-69) i féu la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1876). Exercí com a metge de la Inclusa i tingué la consulta privada al carrer de Sant Bartomeu (Palma).
Va ser vicepresident (1903-05) i president (1911-13) del Col•legi de Metges. Fou, successivament, bibliotecari, tresorer, comptador i administrador de la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”.
Militant del partit lliberal, va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Palma (1894-97) i membre de la Junta de govern del partit a les Balears.
Mantingué una llarga relació amb Creu Roja, de la qual va ser soci i voluntari. El 1892 l’Assemblea Suprema el nomenà delegat provincial, càrrec al qual renuncià per raons personals. Presidí (1901) la comissió de quatre metges encarregada d’informar el projecte de creació d’un dispensari d’urgències a Palma. Durant 15 anys consecutius (1902-17) va ser membre de la Junta directiva provincial, per passar tot seguit a ser-ne vicepresident (1917-24) fins a la seva defunció. Casat (1887) amb Maria Francisca Pinya Aguiló, varen tenir dos fills, Francesc de Sales i Eugeni. El primer i un fill seu, Marià Aguiló Mercader, llicenciats en medicina, varen prestar serveis al dispensari i a l’Hospital de l’entitat.
Fill de Francesc de Sales Aguiló Fortesa (+ 1877) i d’Anna Cortès Fortesa, va ser el segon de set germans. Estudià el batxillerat a l’Institut Balear, de Palma (1862-69) i féu la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1876). Exercí com a metge de la Inclusa i tingué la consulta privada al carrer de Sant Bartomeu (Palma).
Va ser vicepresident (1903-05) i president (1911-13) del Col•legi de Metges. Fou, successivament, bibliotecari, tresorer, comptador i administrador de la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”.
Militant del partit lliberal, va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Palma (1894-97) i membre de la Junta de govern del partit a les Balears.
Mantingué una llarga relació amb Creu Roja, de la qual va ser soci i voluntari. El 1892 l’Assemblea Suprema el nomenà delegat provincial, càrrec al qual renuncià per raons personals. Presidí (1901) la comissió de quatre metges encarregada d’informar el projecte de creació d’un dispensari d’urgències a Palma. Durant 15 anys consecutius (1902-17) va ser membre de la Junta directiva provincial, per passar tot seguit a ser-ne vicepresident (1917-24) fins a la seva defunció. Casat (1887) amb Maria Francisca Pinya Aguiló, varen tenir dos fills, Francesc de Sales i Eugeni. El primer i un fill seu, Marià Aguiló Mercader, llicenciats en medicina, varen prestar serveis al dispensari i a l’Hospital de l’entitat.
sábado, 21 de agosto de 2010
Antoni Maria Ques Ventayol (Alcúdia 1889 - Palma 1937)
Empresari, polític i soci de Creu Roja.
Descendent de dues de les famílies alcudienques més antigues i vidu, es dedicà professionalment al món dels negocis. Tot donant continuïtat a les relacions de societat que havien tingut el seu pare i Joan March Ordinas, va participar amb aquest en operacions relacionades amb el món del transport de mercaderies i persones, el comerç del tabac, importacions i exportacions i d’altres. Va ser accionista i directiu de la Companyia Transmediterrània i apoderat de Banca March.
Milità en el partit lliberal que a Mallorca, sota el lideratge de Joan March, esdevingué en els anys 20 el més votat a l’illa. Arran de la proclamació de la II República, evolucionà cap el republicanisme. Alhora, les relacions amb Joan March es refredaren gradualment fins que es trencaren. Va ser (1934) un dels fundadors d’Esquerra Republicana Balear i féu part del comitè executiu del partit amb el càrrec de comptador. Lliurà aportacions econòmiques al partit, possiblement importants, que ell mai no va negar.
El 4 d’abril de 1925 la Junta directiva de Creu Roja a les Balears va donar curs a la seva sol•licitud d’alta com a soci de l’entitat. Ho va ser des d’aleshores fins a la seva defunció. Participà en altres iniciatives solidàries i altruistes no confessionals, com les del Rotary Club.
Malvist en el bàndol nacional per la seva condició d’empresari progressista d'èxit, va ser detingut poc després del cop d’estat del juliol de 1936 i sotmès a un consell de guerra que el condemnà a mort. Fou afusellat el 24-II-1937 al costat d’Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu.
Descendent de dues de les famílies alcudienques més antigues i vidu, es dedicà professionalment al món dels negocis. Tot donant continuïtat a les relacions de societat que havien tingut el seu pare i Joan March Ordinas, va participar amb aquest en operacions relacionades amb el món del transport de mercaderies i persones, el comerç del tabac, importacions i exportacions i d’altres. Va ser accionista i directiu de la Companyia Transmediterrània i apoderat de Banca March.
Milità en el partit lliberal que a Mallorca, sota el lideratge de Joan March, esdevingué en els anys 20 el més votat a l’illa. Arran de la proclamació de la II República, evolucionà cap el republicanisme. Alhora, les relacions amb Joan March es refredaren gradualment fins que es trencaren. Va ser (1934) un dels fundadors d’Esquerra Republicana Balear i féu part del comitè executiu del partit amb el càrrec de comptador. Lliurà aportacions econòmiques al partit, possiblement importants, que ell mai no va negar.
El 4 d’abril de 1925 la Junta directiva de Creu Roja a les Balears va donar curs a la seva sol•licitud d’alta com a soci de l’entitat. Ho va ser des d’aleshores fins a la seva defunció. Participà en altres iniciatives solidàries i altruistes no confessionals, com les del Rotary Club.
Malvist en el bàndol nacional per la seva condició d’empresari progressista d'èxit, va ser detingut poc després del cop d’estat del juliol de 1936 i sotmès a un consell de guerra que el condemnà a mort. Fou afusellat el 24-II-1937 al costat d’Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu.
viernes, 20 de agosto de 2010
Eugeni Losada Mulet (Palma 1860-1923)
Metge, polític, acadèmic i voluntari de Creu Roja.
Estudià el batxillerat a Palma i féu la carrera de medicina a la Universitat de Madrid, on es llicencià i doctorà (1880).
Defensà l’alletament matern i introduí l’ús de la cocaïna com a anestèsic local en oftalmologia. Va ser metge forense i inspector de l’Ajuntament de Palma. Ingressà (1881) com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina, on ocupà el càrrec de vicesecretari i durant molts d’anys, el de secretari general. Va fer part (1892) de la Junta directiva del Col•legi de metges.
Publicà articles a la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”. Féu els parlaments inaugurals dels cursos de l’Acadèmia dels anys 1891, 1895 i d’altres. A l’Acadèmia Universitària de Palma, dirigida per Alexandre Rosselló i Pere Estelrich, impartí classes de medicina i farmàcia. Féu part (1894) del claustre de professors del Col•legi Politècnic Bellver.
Com a militant del partit lliberal, va ser elegit regidor i batle de Palma (1897-99).
Com a soci i voluntari de Creu Roja a les Balears, va fer part de la seva Junta Directiva, on ocupà els càrrecs de secretari (1893-97) i vicepresident (1902-05). Va donar suport (1901), juntament amb altres socis, al projecte de Creu Roja de crear a Palma un dispensari i consultori destinat a persones sense recursos.
Estudià el batxillerat a Palma i féu la carrera de medicina a la Universitat de Madrid, on es llicencià i doctorà (1880).
Defensà l’alletament matern i introduí l’ús de la cocaïna com a anestèsic local en oftalmologia. Va ser metge forense i inspector de l’Ajuntament de Palma. Ingressà (1881) com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina, on ocupà el càrrec de vicesecretari i durant molts d’anys, el de secretari general. Va fer part (1892) de la Junta directiva del Col•legi de metges.
Publicà articles a la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”. Féu els parlaments inaugurals dels cursos de l’Acadèmia dels anys 1891, 1895 i d’altres. A l’Acadèmia Universitària de Palma, dirigida per Alexandre Rosselló i Pere Estelrich, impartí classes de medicina i farmàcia. Féu part (1894) del claustre de professors del Col•legi Politècnic Bellver.
Com a militant del partit lliberal, va ser elegit regidor i batle de Palma (1897-99).
Com a soci i voluntari de Creu Roja a les Balears, va fer part de la seva Junta Directiva, on ocupà els càrrecs de secretari (1893-97) i vicepresident (1902-05). Va donar suport (1901), juntament amb altres socis, al projecte de Creu Roja de crear a Palma un dispensari i consultori destinat a persones sense recursos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)