Prevere, canonista, professor i soci de Creu Roja.
Natural d’Inca, estudia al Seminari Conciliar de Sant Pere (Palma). Posteriorment, es llicencia en teologia i dret canònic. És germà de Mateu Nadal Estrany (Inca 1858), rector de Sant Miquel (Palma) i, després, canonge penitencier de la Seu.
És rector i arxipreste de Llucmajor, canonge doctoral i catedràtic de dret canònic del seminari diocesà. Escriu diverses obres pedagògiques i piadoses. Manté relacions de coneguda i amistat amb el P. Joaquim Rosselló Ferrà, fundador de la congregació dels missioners dels sagrats cors.
És consultor canònic de la comissió de Creu Roja a Palma en el període 1914-1924. El 1924 passa a vocal de la junta directiva i cedeix el càrrec de consultor al canonge Antoni Sanxo Nebot. Mor a Palma als 71 anys.
Referències
Casimir MARTÍ et al., “L’Església mallorquina durant la Restauració”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1992.
sábado, 5 de febrero de 2011
Bonaventura Barceló Ramis (Palma 1845 - 24 de setembre de 1921)
Prevere, canonge, soci i voluntari de Creu Roja.
Estudia al Seminari Conciliar de Sant Pere (Palma) i és ordenat prevere el 24 de setembre de 1860, als 25 anys. És rector de Binissalem i de Sant Jaume (Palma) i posteriorment(1905) canonge arxipreste de la Seu. És amic del P. Joaquim Rosselló Ferrà, fundador dels missioners dels Sagrats Cors.
És vocal, tresorer (1905-1919) i vicepresident (1919-1921) de la junta directiva de Creu Roja. La seu de l’oficina provincial de Creu Roja i la casa on vivia Manuel Villalonga Pérez, eren ubicades dins el terme de la parròquia de Sant Jaume, cosa per la qual el president Villalonga tenia amb ell una bona relació de coneguda, confiança i amistat.
És autor de diverses publicacions piadoses com "Novena en obsequio de San Blas" (1898), "Panegíric de Nostra Senyora de Lluc" (1899) i "Panegíric de Nostra Senyora del Puig de Pollença" (1900). Mor a Palma als 75 anys.
Referències
Casimir MARTÍ et al., “L’Església mallorquina durant la Restauració”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1992.
Guillem BIBILONI i Pere FULLANA PUIGSERVER, "Bonaventura Barceló Ramis", GEM, tom XVIII, pàg. 322, Palma 1991.
Estudia al Seminari Conciliar de Sant Pere (Palma) i és ordenat prevere el 24 de setembre de 1860, als 25 anys. És rector de Binissalem i de Sant Jaume (Palma) i posteriorment(1905) canonge arxipreste de la Seu. És amic del P. Joaquim Rosselló Ferrà, fundador dels missioners dels Sagrats Cors.
És vocal, tresorer (1905-1919) i vicepresident (1919-1921) de la junta directiva de Creu Roja. La seu de l’oficina provincial de Creu Roja i la casa on vivia Manuel Villalonga Pérez, eren ubicades dins el terme de la parròquia de Sant Jaume, cosa per la qual el president Villalonga tenia amb ell una bona relació de coneguda, confiança i amistat.
És autor de diverses publicacions piadoses com "Novena en obsequio de San Blas" (1898), "Panegíric de Nostra Senyora de Lluc" (1899) i "Panegíric de Nostra Senyora del Puig de Pollença" (1900). Mor a Palma als 75 anys.
Referències
Casimir MARTÍ et al., “L’Església mallorquina durant la Restauració”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1992.
Guillem BIBILONI i Pere FULLANA PUIGSERVER, "Bonaventura Barceló Ramis", GEM, tom XVIII, pàg. 322, Palma 1991.
miércoles, 2 de febrero de 2011
Jeroni Pou Magraner (Palma 5 de gener de 1854 - 5 de novembre de 1922)
Advocat, escriptor, polític i soci de Creu Roja.
Fill de l’enginyer d’obres públiques Emili Pou Bonet (1830-1888) i germà del general honorari d’infanteria Emili Pou Magraner (1868-1940), president de Creu Roja a les Balears (1936), és un dels personatges més rellevants del seu temps a Mallorca. Es casa als 41 anys el 21 de gener de 1895. Després de residir durant un temps a París, és reclamat pel president d’El Salvador, que el nomena (1889) ambaixador extraordinari d’aquest país davant el Govern de Mèxic.
Animador i impulsor del republicanisme a Mallorca, el reorganitza (1896) a l’entorn del partit Unió Republicana. Funda i dirigeix el diari “La Unión Republicana” (1896-1904) i crea el setmanari “El ideal” (1910). És regidor de l’ajuntament de Palma, senador per Mallorca (1916) i diputat provincial (1922). Se separa del republicanisme per fundar (1913) a l’illa el Partit Reformista, de Melquíades Álvarez.
Escriu poesia i comèdies en castellà com “Juzgar por indicios”, “La magia electoral” i “Los viejos verdes”. Publica “Lucha por la existencia”, discurs que pronuncia amb motiu de la seva recepció com a soci actiu de l’Acadèmia de Ciències i Belles Arts de San Salvador (1889).
En els primers anys del s. XX, es dóna d’alta com a soci de número de Creu Roja a les Balears. Afeccionat a la caça, és membre de la societat de caçadors. Joan Bauzà pinta (1895 c.) el seu retrat en una escena costumista a l’interior de la taverna de Can Bartola, que es conserva al Museu de Lluc. Un carrer de Palma duu el seu nom.
Rep la Legió d’Honor per la seva adhesió al govern de França durant la Primera Guerra Mundial. Essent diputat provincial, mor a Palma als 68 anys.
Fill de l’enginyer d’obres públiques Emili Pou Bonet (1830-1888) i germà del general honorari d’infanteria Emili Pou Magraner (1868-1940), president de Creu Roja a les Balears (1936), és un dels personatges més rellevants del seu temps a Mallorca. Es casa als 41 anys el 21 de gener de 1895. Després de residir durant un temps a París, és reclamat pel president d’El Salvador, que el nomena (1889) ambaixador extraordinari d’aquest país davant el Govern de Mèxic.
Animador i impulsor del republicanisme a Mallorca, el reorganitza (1896) a l’entorn del partit Unió Republicana. Funda i dirigeix el diari “La Unión Republicana” (1896-1904) i crea el setmanari “El ideal” (1910). És regidor de l’ajuntament de Palma, senador per Mallorca (1916) i diputat provincial (1922). Se separa del republicanisme per fundar (1913) a l’illa el Partit Reformista, de Melquíades Álvarez.
Escriu poesia i comèdies en castellà com “Juzgar por indicios”, “La magia electoral” i “Los viejos verdes”. Publica “Lucha por la existencia”, discurs que pronuncia amb motiu de la seva recepció com a soci actiu de l’Acadèmia de Ciències i Belles Arts de San Salvador (1889).
En els primers anys del s. XX, es dóna d’alta com a soci de número de Creu Roja a les Balears. Afeccionat a la caça, és membre de la societat de caçadors. Joan Bauzà pinta (1895 c.) el seu retrat en una escena costumista a l’interior de la taverna de Can Bartola, que es conserva al Museu de Lluc. Un carrer de Palma duu el seu nom.
Rep la Legió d’Honor per la seva adhesió al govern de França durant la Primera Guerra Mundial. Essent diputat provincial, mor a Palma als 68 anys.
domingo, 30 de enero de 2011
Gabriel de Semir i Carrós (Barcelona, 1884 - 3 de setembre de 1965)
Empresari, polític i soci de Creu Roja.
Fill de Francesc de Semir i Calbetó i Àngela Carrós Hansen, és germà de Francesc i Jaume. Estudia el batxillerat a Palma i obté el títol el 1901.
Dedicat als negocis, funda (1934) una empresa de transport de viatgers entre Manresa i Berga, la Companyia General d’Auto Transport SA (ATSA). Fa part d’una societat dedicada a la fabricació d’extintors i d’altres negocis industrials i comercials. Durant els anys del directori de Primo de Rivera, és designat diputat de la Diputació Provincial de Barcelona. Des d’aquest càrrec desplega una intensa activitat pública.
Mentre el seu pare treballa com a funcionari tècnic de la Delegació d’Hisenda a Palma, amb 16 anys es fa (1900) soci numerari de l’assemblea de Creu Roja a les Balears. El seu germà gran, Francesc, advocat, es casa a Palma amb Maria de l’Assumpció Rovira i Truiols.
Mor a Barcelona als 81 anys.
Fill de Francesc de Semir i Calbetó i Àngela Carrós Hansen, és germà de Francesc i Jaume. Estudia el batxillerat a Palma i obté el títol el 1901.
Dedicat als negocis, funda (1934) una empresa de transport de viatgers entre Manresa i Berga, la Companyia General d’Auto Transport SA (ATSA). Fa part d’una societat dedicada a la fabricació d’extintors i d’altres negocis industrials i comercials. Durant els anys del directori de Primo de Rivera, és designat diputat de la Diputació Provincial de Barcelona. Des d’aquest càrrec desplega una intensa activitat pública.
Mentre el seu pare treballa com a funcionari tècnic de la Delegació d’Hisenda a Palma, amb 16 anys es fa (1900) soci numerari de l’assemblea de Creu Roja a les Balears. El seu germà gran, Francesc, advocat, es casa a Palma amb Maria de l’Assumpció Rovira i Truiols.
Mor a Barcelona als 81 anys.
sábado, 29 de enero de 2011
Joan Mir Peña (Palma 1878 c. - ? )
Químic, farmacèutic, professor universitari i soci de Creu Roja.
Estudia el batxillerat a Palma. Posteriorment es llicencia i es doctora en ciències físiques i químiques i en farmàcia. De Palma estant, prepara les oposicions a càtedra de física i química d’Institut. Per oposició guanya (1906) plaça de catedràtic i és destinat a Cadis. Més endavant aconsegueix que el trasllat de càtedra a Granada, on exerceix, a més, com a professor auxiliar de la Facultat de farmàcia.
Escriu treballs de la seva especialitat, com “La cafeína. Estudios químicos” (1901) i manuals per a estudiants, com “Compendio general de química general y descriptiva” (Cadis 1906), “Compendio de Física” (Palma 1908), “Física razonada para segunda enseñanza" (Granada 1927) y “Nociones de Física i Química” (Granada 1928). El febrer de 1940 és promogut a catedràtic de segona categoria (sobre les set existents) per antiguitat, amb un sou de 18.000 ptes.
És soci de Creu Roja des del 1901. També ho és el seu germà metge Josep, que és elegit (1905) vocal de la Junta directiva i subdirector del magatzem.
Referències
GEM, “Mir Peña, Joan”, volum 11, pàg. 48, Palma 1991.
Revista de Creu Roja
Estudia el batxillerat a Palma. Posteriorment es llicencia i es doctora en ciències físiques i químiques i en farmàcia. De Palma estant, prepara les oposicions a càtedra de física i química d’Institut. Per oposició guanya (1906) plaça de catedràtic i és destinat a Cadis. Més endavant aconsegueix que el trasllat de càtedra a Granada, on exerceix, a més, com a professor auxiliar de la Facultat de farmàcia.
Escriu treballs de la seva especialitat, com “La cafeína. Estudios químicos” (1901) i manuals per a estudiants, com “Compendio general de química general y descriptiva” (Cadis 1906), “Compendio de Física” (Palma 1908), “Física razonada para segunda enseñanza" (Granada 1927) y “Nociones de Física i Química” (Granada 1928). El febrer de 1940 és promogut a catedràtic de segona categoria (sobre les set existents) per antiguitat, amb un sou de 18.000 ptes.
És soci de Creu Roja des del 1901. També ho és el seu germà metge Josep, que és elegit (1905) vocal de la Junta directiva i subdirector del magatzem.
Referències
GEM, “Mir Peña, Joan”, volum 11, pàg. 48, Palma 1991.
Revista de Creu Roja
Francesc de Semir Calbetó (Arenys de Mar, 1847 - Barcelona, 21 d'abril de 1919)
Afeccionat al teatre, tècnic superior d’Hisenda i soci de Creu Roja.
Segon fill d’Agustí de Semir Buch i Maria Josepa Calbetó Baralt, és germà d’Agustí i de Maria Assumpció.
Estudia a la Universitat de Barcelona i fa oposicions al cos tècnic superior d’Hisenda, que guanya. Destinat a la Delegació d’Hisenda a Palma, es dóna d’alta (1905) com a soci de número de Creu Roja juntament amb el seu fill Gabriel.
Durant els anys de joventut resideix a Arenys de Mar, on fa d’actor i dirigeix un grup d’afeccionats al teatre que ofereix representacions públiques (1870). Casat amb Àngela Carrós Hansen, és jubila com a Delegat d’Hisenda a Barcelona. Mor a Barcelona als 72 anys.
Segon fill d’Agustí de Semir Buch i Maria Josepa Calbetó Baralt, és germà d’Agustí i de Maria Assumpció.
Estudia a la Universitat de Barcelona i fa oposicions al cos tècnic superior d’Hisenda, que guanya. Destinat a la Delegació d’Hisenda a Palma, es dóna d’alta (1905) com a soci de número de Creu Roja juntament amb el seu fill Gabriel.
Durant els anys de joventut resideix a Arenys de Mar, on fa d’actor i dirigeix un grup d’afeccionats al teatre que ofereix representacions públiques (1870). Casat amb Àngela Carrós Hansen, és jubila com a Delegat d’Hisenda a Barcelona. Mor a Barcelona als 72 anys.
jueves, 20 de enero de 2011
Antoni Marquès Pons “Toni de Son Arro” (Ferreries, Menorca, 1924 – 2001)
Amo de Son Arro, persona generosa i altruista, regidor de l’Ajuntament, president de Creu Roja a Ferreries i de la Germandat de Donants de Sang de Creu Roja a Ferreries.
Nat a la finca de Sant Josep (Ferreries), és el fill major de Gabriel Marquès Seguí i Magdalena Pons Al•lès, que tenen 6 fills: 3 nois (Antoni, Miquel i Gabriel) i 3 noies (Maria, Margarida i Magdalena). En els primers anys de la dècada dels 40 passen de Sant Josep a Son Arro (Ferreries), una finca més extensa i més productiva. El pare la regeix durant 5 anys. A causa de la seva mort sobtada i prematura, assumeix la gestió de l’explotació agrària la seva vídua, que compta amb el suport del fill major, Antoni, encara menor d’edat.
Casat amb Àgueda Martí, tenen 10 fills, un dels quals mor en edat pupil·lar. Treballa a Son Arro durant prop de 40 anys fins que es retira. Passa aleshores a prestar serveis de xofer i transportista a una empresa de fabricació de mobles. Mentrestant, funda i presideix la Germandat de Donants de Sang de Creu Roja a Ferreries. És, a més, president (1984-88) de Creu Roja a Ferreries fins que Antoni Riudavets Salom accepta de substituir-lo (abril de 1988).
Persona senzilla, generosa i altruista, gaudeix de gran prestigi a la vila. És regidor de l’Ajuntament durant uns anys. Mor el 27 de novembre de 2001, als 77 anys, a causa d’una ràpida malaltia. El dia 8 de desembre de 2010 es posa el seu nom a les noves instal·lacions de l’oficina de Creu Roja i es penja un quadre memorial a la paret principal del local. A l’event hi assisteixen el batlle de Ferreries, Josep Carreres Coll; la regidora de Serveis Socials, Àngela Coll Truyol; el president de Creu Roja a Ferreries, Antoni Riudavets Salom; el president autonòmic i el secretari autonòmic de Creu Roja; la vídua, els fills i filles, nets, les seves germanes Margarida i Magdalena i altres familiars; el president de la Germandat de Donants de Sang de Ferreries i una àmplia representació d’amics i ferreriencs.
Nat a la finca de Sant Josep (Ferreries), és el fill major de Gabriel Marquès Seguí i Magdalena Pons Al•lès, que tenen 6 fills: 3 nois (Antoni, Miquel i Gabriel) i 3 noies (Maria, Margarida i Magdalena). En els primers anys de la dècada dels 40 passen de Sant Josep a Son Arro (Ferreries), una finca més extensa i més productiva. El pare la regeix durant 5 anys. A causa de la seva mort sobtada i prematura, assumeix la gestió de l’explotació agrària la seva vídua, que compta amb el suport del fill major, Antoni, encara menor d’edat.
Casat amb Àgueda Martí, tenen 10 fills, un dels quals mor en edat pupil·lar. Treballa a Son Arro durant prop de 40 anys fins que es retira. Passa aleshores a prestar serveis de xofer i transportista a una empresa de fabricació de mobles. Mentrestant, funda i presideix la Germandat de Donants de Sang de Creu Roja a Ferreries. És, a més, president (1984-88) de Creu Roja a Ferreries fins que Antoni Riudavets Salom accepta de substituir-lo (abril de 1988).
Persona senzilla, generosa i altruista, gaudeix de gran prestigi a la vila. És regidor de l’Ajuntament durant uns anys. Mor el 27 de novembre de 2001, als 77 anys, a causa d’una ràpida malaltia. El dia 8 de desembre de 2010 es posa el seu nom a les noves instal·lacions de l’oficina de Creu Roja i es penja un quadre memorial a la paret principal del local. A l’event hi assisteixen el batlle de Ferreries, Josep Carreres Coll; la regidora de Serveis Socials, Àngela Coll Truyol; el president de Creu Roja a Ferreries, Antoni Riudavets Salom; el president autonòmic i el secretari autonòmic de Creu Roja; la vídua, els fills i filles, nets, les seves germanes Margarida i Magdalena i altres familiars; el president de la Germandat de Donants de Sang de Ferreries i una àmplia representació d’amics i ferreriencs.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)