Dades i rectors de la parròquia de Santa Catalina Thomàs (Palma)

Dades rellevants:

El 22 de juny de 1930 Pius XI signa la bul·la papal de canonització de la beata Catalina Thomàs.

Constitució canònica de la parròquia: 13 d’abril de 1938 (Bisbe Josep Miralles Asbert).

Benedicció de la seu provisional en el carrer Pons i Gallarza (actual edifici de l’Hospital de la Creu Roja): 27 de juliol de 1938.

Trasllat a un nou local provisional en el carrer Alfons el Magnànim (actual edifici de l’Hospital de la Creu Roja), cedit pel seu propietari Andreu Buades Ferrer: desembre de 1938.

Impartició del sagrament de la confirmació als nadons de la parròquia: 20 de maig de 1940 (Bisbe Josep Miralles Asbert).

Benedicció de la primera pedra de l’edifici definitiu de la parròquia: 16 de febrer de 1941.

Nomenament de Francesc Jaume Ferrer com a rector de la parròquia: 31 d'octubre de 1941.

Trasllat del sagrari amb processó des del local provisional al local ubicat en els baixos de l’actual casa del rector: 18 de juliol de 1944.

Benedicció del temple de nova planta: 9 de maig de 1954 (Bisbe Joan Hervàs Benet).

Celebració del 50è aniversari: 13 d’abril de 1988.

Missa solemne de clausura del 75è aniversari: 18 de maig de 2013 (Bisbe Xavier Salinas Vinyals).

Vicari encarregat i rectors:

Francesc Jaume Ferrer, vicari encarregat (1938-1941)

Francesc Jaume Ferrer (1941-1969)

Sebastià Capó Leal (1969-1974)

Pere-Joan Llabrés Martorell (1974-1986)

Miquel Orell Sureda (1986-2001)

Ramon Lladó Rotger (2001-actual.)

Han estat vicaris de la parròquia:
Jaume Daviu Romaguera
Brtomeu Ferrer Ordinas
Miquel Alomar Esteve
Jaume Pons Canyelles
Joan Bisellach Llompart
Jaume Fortesa Roca
Cil Buele Ramis
Jaume Canyelles
Jaume Vives Canyelles
Pere Llabrés Martorell
Jaume Capó Leal
Vicenç Orvay Ribas
Josep Amengual Batle (M.SS.CC)
Joan Martorell Mir
Antoni Guillem Gómez Serra
 Etc.                                              

Bibliografia

Amalia ESTABÉN, “75 aniversario de la parroquia de Santa Catalina Thomás”, Última Hora, 2-VI-2013, Palma.

AADD, “50è aniversari de la parròquia de Santa Catalina Thomàs i barriada Bons Aires (1938-1988)”, Conselleria d’Educació i Cultura, Govern Balear, 118 pàg., Palma, 1988.

Pere LLABRÉS MARTORELL, “Sor Catalina Tomàs, la nostra santa”, 64 pàg., Palma, 1980

Alfred Gómez Barnusell (Barcelona, 18 de gener de 1932 – Palma, 1993)

Psicòleg, pedagog i professor universitari. Fill d’una família modesta, estudia al col·legi de Monti-sion gràcies a una beca que guanya i manté a causa del seu aprofitament dels estudis. Fa part de la promoció de batxillers de Monti-sion de 1949 al costat de Guillem Rosselló Bordoy, Pere Mir, Miquel Vaquer, Josep Canyelles, Valentí Ramallo, Mateu Esteva Sulla, etc.

Per ajudar la família, treballa en oficis diversos com ara representant de colònies, caixer de la cafeteria Miami (Palma), cantant d’una companyia de sarsueles (la de Marcos Redondo), auxiliar administratiu de l’empresa Mines Isern i altres.

Ingressa en el Seminari de Sant Pere (Mallorca) , on resta durant dos anys i escaig (1952-1955). A continuació cursa la carrera de magisteri a l’Escola Normal de Palma i es titula (1956). El 1957 guanya les oposicions a mestre nacional amb el número 1 de la convocatòria. És destinat, successivament, a la Soledat, Maria de la Salut i Sant Joan de Déu. El 1960 fa part del grup inicial de professors del col·legi Lluís Vives. Mentrestant, cursa la carrera de filosofia i lletres i es llicencia el 1968. Tot seguit cursa la llicenciatura en psicologia i obté el títol el 1973. Es doctora en psicologia amb la tesi “El magisterio como profesión”. A partir de 1975 és professor de psicologia de l’educació de la UIB i el 1986 guanya per oposició la càtedra universitària corresponent.

Entre 1975 i 1993 és director del Secretariat d’accés a la Universitat i des del 1978 és, alhora, director de l’Escola de Formació de Professorat d’EGB Alberta Jiménez.

Publica articles sobre psicologia, educació i temes referents a persones grans. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Casat amb Maria Jaume, és pare de 5 fills. Exemple d’una vida d’esforç i de superació personal, mor a Palma als 61 anys. El 1995 la Universitat de les Illes Balears (UIB) li dedica un llibre d’homenatge.

Bibliografia

GEM, 6, 278 i 19, 47

Joan PLA, “Las Orlas”, pàg. 181, P & P ed., Palma, 1989

Martí X. MARCH i Eduard RIGO CARRATALÀ, “Psicologia i pedagogia: llibre homenatge a Alfred Gómez Barnusell”, UIB, Palma, 1995

Professors de l'IES Ramon Llull (Palma)

Promoció 1949-1955

Carles José Guitart, geografia i història, secretari

Joan Galmés Gomila, llengua grega, cap d’estudis

Joan Capó Bosch, religió i llatí

Jaume Daviu Romaguera, llatí

Jaume Capó Villalonga, religió

Jaume Serra Carbonell, matemàtiques

Catalina Pallicer Ferrer, ciències naturals

Fernando Esteve Chueca, ciències naturals

Ignasi Ribas Muntaner, llengua i literatura

Joan Garcia Fayos, llengua i literatura

Rafel Ferreres Ciurana, llengua i literatura

Ignasi Bonnín Valls, llengua i literatura

Josep Morell Ripoll, matemàtiques

Josep Font Trias, filosofia

Joaquim Verdaguer Travessí, anglès

Feliu Calafat Morey, francès

José Casares Roldan, física i química

Jaume Mir Ramis, dibuix

Joan Pla Balbastre, dibuix

Francesc Picó Paulo, francès

Sebastià Castell Cabot, llatí

Bartomeu Bosch Sansó, llatí, director

Guillem Estarellas Nadal, matemàtiques

Antoni d’Olesa Frates

Jaume Lladó Ferragut

Francesc Homar Llinàs, gimnàstica i FEN

Col·legi de Nostra Senyora de la Sapiència (Mallorca)

Col·legials de 1958

Manel Bauçà Ochogavia

Miquel Mulet Coll

Joan Trias Lladó

Gabriel Lliteres Miralles

Lluc Morell

Miquel Llompart

Jaume Santandreu Sureda

Joan Pla Garcia

Font: Modèlics i modelicons, núm. 29, Palma, maig 2012

Joan A. Pla Garcia (Felanitx, Mallorca, 22 de desembre de 1934 - Palma, 29 de juny de 2016)

Escriptor, periodista i dibuixant. Fill de Joan Pla Balbastre, professor de dibuix, i de Josefa Garcia Martínez, mestra d’escola, fa els estudis primaris a València i hi comença el batxillerat, que continua a l’institut de Felanitx (cinquè i sisè) (1950-1951 i 1951-1952) i finalitza (setè i examen d’estat) a l’institut Ramon Llull (Palma) (1952-1953). Acabat el batxillerat, marxa amb el pare a Santiago de Xile, on es matricula a la Facultat de Medicina i, alhora, treballa en tasques de restauració de quadres, mobles artístics i antiguitats. Després de la mort sobtada del pare (als 48 anys), torna a Mallorca (1955) per cursar estudis d’humanitats, filosofia i teologia al Seminari de Sant Pere (Palma). Entre 1957 i 1960 és membre del Pontifici Col·legi Major de Nostra Senyora de la Sapiència (Palma). El 1960-1961 segueix els estudis de teologia a la Pontifícia Universitat de Salamanca. Es llicencia (1963) en filosofia i lletres a la Universitat Complutense (Madrid).

Com a escriptor publica novel·la, biografia, assaig i cròniques. És autor de les novel·les “Tiempo en un reloj de arena” (19657), “Hora de muertes” (1970), “Maremagnum” (1972), “Morts de cara al sol” (1986) i “Llum de l’Est” (1999). Amb la novel·la "Hora de muertes" guanya el premi Ramiro Calle i amb "Maremagnum" el premi Águilas. Amb "Llum de l'Est" és finalista del premi Ramon Llull, de l'editorial Planeta. Escriu les biografies “Manuel Benítez , el cordobés” (1972), “Luis Miguel Dominguín” (1972), “Gabriel Barceló, semblanza de un líder” (1993) i “Miquel Nigorra: arrels, branques i fruits” (2003). Escriu els llibres de cròniques “Vint anys d’angelots” (1997), “Las Orlas, memoria de un tiempo feliz” (1989) i “Relojería Alemana, toda una institución” (2005). Dins l’àmbit de l’assaig i l’anàlisi crítica escriu “Daniel Codorniu, humanización del arte”.

Com a periodista treballa a RTVE, per a la que escriu guions de la sèrie “Semblanzas de un personaje” i és col·laborador de redacció del programa “Fantástico” (1978-1980), que realitza Fernando Navarrete i presenta José M. Iñigo. Duu la crítica teatral i és reporter del diari SP (1966-1968), redactor de Nuevo Diario (1968-1969) i des del 1969 és reporter i columnista del diari Pueblo (Madrid), que l’envia com a corresponsal a Rabat i a la “Marxa verda” (1975) i a Lisboa durant els primers 15 mesos (1974-1975) de la“Revolució dels clavells”. És redactor del diari Baleares (1976-1978 i 1982-1995). Entre 1978 i 1981 és cronista parlamentari, director adjunt i director del diari El Imparcial. El 1982 torna a Mallorca, treballa un temps per al Diario de Mallorca (1981) i, tot seguit, s’incorpora a El Día de Baleares. El 1982 torna al diari Baleares,  on treballa fins que aquest mitjà es converteix (1995) en el Diari de Balears, primer diari que es publica a les illes en llengua catalana, pel al que treballa fins al 2001. El 1987 funda i dirigeix el setmanari El Quid d’informació general de Calvià (Mallorca). És col·laborador de El Mundo. El Día de Baleares del 2001 ençà. Ha publicat col·laboracions a El Tiempo (Bogotà) i Interviu (Madrid). Durant un temps és (1997-1998) cap de comunicació de la Fundació Kovacs (Palma). El 2004 fa el pregó de Setmana Santa de Felanitx.

Pel que fa a docència, és professor del Col·legi Lluís Vives (Palma) i de l’Institut Eduardo Torroja (del CSIC) (Madrid). Amb relació amb la publicitat, és redactor publicitari de Lintas (Unilever) (Madrid) i cap de publicitat de Sherwin Williams (1966-1967).

Com a dibuixant crea (1977), mentre és redactor del diari Baleares, els “angelots d’en Pla”, que il·lustren i acompanyen els seus articles. La vinyeta “El Puput” neix amb el primer número de El Día de Baleares i la titulada “Puput i angelots” s’inicia (2001) a El Mundo. El Día de Baleares i s’hi manté d’aleshores ençà.. Realitza exposicions individuals dels seus dibuixos i d’algunes pintures a Madrid (1967), Rabat (1973), Oviedo (1962), Felanitx (1992) i Palma (1994).

Escriu la seva biografia Jaume Santandreu Sureda, que titula “Joan Pla i Garcia, vist per a sentència”. Té una entrada a la GEM i una altra al “Qui és qui a Mallorca”. És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Han estat grans amics seus Vicenç Jasso, Jaume Santandreu, Bartomeu Fortesa, Jeroni Fito, Antoni Soto, Marià Cortès, etc. Professa gran respecte i afecte a Mn. Joan Capó Bosch i a Mn. Miquel Moncadas Noguera. El 1951 participa com a professor en el curset de cristiandat que es fa per a alumnes de sisè i setè de l'IES Ramon Llull. Aviat esdevé un dels primers dirigents del moviment dels cursets i és citat com a tal per Francesc Fortesa Pujol en el llibre “Historia y memoria de los Cursillos”. Casat (16-III-1963) amb Dolores Martín Fito, és pare de tres fills (Joan Manel, Òscar i Cèsar) i avi de dues nétes (Irene i Laia).

Bibliografia

AA.DD., “Qui és qui a Mallorca”, Promomallorca ed., pàg. 419, Palma 1999

GEM, 13, 169

Jaume SANTANDREU, “Joan Pla i Garcia, vist per a sentència”, Lleonard Muntaner ed., Palma, 2000

Joan PLA GARCIA, “Dotze respostes a Antoni Bennàssar”, Modèlics i modelicons, múm. 29, pàg. 19-27, Palma, maig, 2012.

Els primers dirigents dels Cursets de Cristiandat

Eduard Bonnín Aguiló

Josep Ferragut Pou

Antoni Ruiz

Guillem Estarellas Nadal

Josep Seguí

Bartomeu Riutort

Joan Mir

Onofre Arbona

Antoni Salvà

Miquel Fiol

Jeroni Salleras

Vicenç Bonet

Bernat Ribas

Antoni Frau

Faust Morell

Miquel Mulet

Pascual Moragón

Mn. Sebastià Gayà Riera

Andreu Rullan

Mn. Joan Capó Bosch

Mn Guillem Payeras Bujosa

Mn. Jaume Daviu Romaguera

Critóbal Almendro del Viejo

Mn. Sebastià Jaume Adrover

Mn. Francesc Suárez Yúfera

Vicenç Bonnín

Joan Moncadas Noguera

Miquel Oliver Trobat

Ramon Rosselló

Gabriel Moranta

Joan Pla Garcia

Josep Lluís Pla Garcia

Ventura Rubí Servera

Josep Ramon Femenias

Eladi Sánchez

Mn. Jaume Capó Bosch

Pere Servera

Antoni Darder

Mn. Miquel Fernández Bosch

Joan Coll Huguet

Font: “Historia y memoria de los Cursillos”, Francisco Forteza Pujol, edició digital

Guillem Estarellas Nadal (Bunyola, Mallorca, 26 de desembre de 1921 – Palma, 25 de maig de 2013)

Fill del folklorista Andreu Estarellas Pascual i de Maria Nadal, estudia el batxiller al col·legi dels Teatins. Obté el títol de mestre d’escola (1941) i es llicencia a la Universitat de València (1946) en Física i Química.

Entre 1940 i 1941 col·labora amb el pare en la recollida de cançons populars de Mallorca. Fa classes de Física i Química i de Matemàtiques al col·legi de les monges del Pont d’Inca, a l’Institut “Ramon Llull” (Palma) i als col·legis de Sant Lluís Gonzaga i Sant Francesc. Participa en la creació de centres docents com el de Sant Francesc (1950) i el Lluís Vives (1960). Per oposició guanya (1948) una plaça de metereòleg, que exerceix a l’aeroport de Son Bonet i, posteriorment, al de Son Sant Joan. A més, fa classes particulars de matemàtiques a casa seva. Per als seus freqüents desplaçaments fa ús aleshores d’una moto “Lube”.

Funda els centres escolars CIDE (1966), Liceu Balear (1980), Aula Balear (1981) i Scal Magalluf (1988). És el director del Lluís Vives (1960-1966), CIDE (1966-1980), Liceu Balear (1980-1981), Aula Balear (1981-1987) i Scal Magaluf.

A partir de 1948 és un dels primers i principals dirigents del moviment dels Cursets de Cristiandat. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Casat amb Marisa, és pare de sis fills (Maria Teresa, Guillem, Joan Josep, Aina, Carme i un que mor d’al·lot a causa d’un accident domèstic esdevingut els primers anys 50). Mor a Palma als 91 anys. El funeral en la seva memòria té lloc a la parròquia de Santa Teresa del Nin Jesús (Son Armadams) el dilluns 27 de maig de 2013.

Vaig ser alumne seu de matemàtiques el cinquè (1953-1954) i el sisè curs de batxiller (1954-1955) a l’Institut “Ramon Llull”. Ens tractà amb deferència i amb gran simpatia, fet que la nostra promoció li agraí incorporant-lo a la nòmina dels professors preferits del curs al costat de Jaume Serra Carbonell, Catalina Pallicer, Jaume Capó Villalonga, Josep Font Trias, Joan Capó Bosch, Ignasi Ribas Muntaner, Sebastià Castell i altres. Entre ell i jo s’estableix a l’Institut una relació d’afecte i respecte que des del principi es desplega en el marc d'algunes diferències de criteri, que no deixen de manifestar-se ocasionalment tot al llarg dels anys. Record la invitació que em féu, el 1987 o el 1988, a participar en la taula rodona que organitzà sobre "Lengua, derecho y sociedad" a la sala Atenea de l’Hotel Palas Atenea (Palma) amb la participació de Manuel Jiménez de Parga i Antoni Alemany Dezcallar. També tinc un record viu de la darrera vegada que va participar en un sopar de companyonia de la promoció de 1955 de l’Institut i del parlament que ens va fer tot recordant l’època d'estudiants. Mai no oblidaré la il·lusió amb què exerceix (1954-1955) de redactor, impulsor, articulista, publicista, humorista i director de la revista “Instituto”, on publica (1954-1955) col·laboracions dels alumnes.

Guillem Estarellas Nadal, 1960 ca.

Bibliografia

GEM, 5, 106-107

Joan PLA, “Las Orlas”, P & P ed., pàg. 101, Palma 1989

R.L. “Guillem Estarellas Nadal”, Obituario, Última Hora, 27-V-2013, pàg. 18

Conxa OBRADOR, “Es Liceu”, www.esliceu.com

Francisco FORTEZA PUJOL, “Historia y memoria de Cursillos”, disponible a la xarxa