Francesc Rosselló Miralles (Palma, 1863 - 17 de gener de 1933)

Pintor i professor. Es forma a l'Acadèmia de Belles Arts de Palma, on és condeixeble de Llorenç Cerdà (1862-1955), Pere Càffaro (1866-1959) i altres. Interessat sobretot en la pintura de paisatge, és deixeble de Joan Mestre Bosc (1824-1893), professor d'aquesta assignatura a l'Acadèmia. Amplia estudis en el taller-escola que Joan Mestre té en el carrer d'en Verí, Palma.

Els primers treballs de pintura reflecteixen la influència del naturalisme acadèmic del seu mestre. Posteriorment, presta atenció a la pintura d'Antoni Ribas Oliver i al seu estil realista, sobri i intimista. Els primers anys del segle XX la pintura simbolista i modernista s'imposa a Mallorca entre els pintors joves de la mà de Santiago Rusiñol i Joaquim Mir. El nou corrent de la pintura exerceix en Francesc Rosselló una influència que es limita a aspectes formals i d'aparença i que no afecta la seva fidelitat a les orientacions i principis de la pintura acadèmica del segle XIX. Fa ús de colors no habituals fins aleshores, dóna importància als efectes de la llum, incrementa l'ús de la gamma dels verds, dels violetes i dels grocs vermellosos, augmenta els contrasts de llum i de color i eleva la intensitat cromàtica. Crea atmosferes delicades, captivadores i encisadores, de gran interès. Les composicions són sòbries i equilibrades, es presenten ben distribuïdes i evita les dissonàncies. La temàtica que tracta és bàsicament paisagística amb preferència pels indrets senzills, aliens a l'espectacularitat i a la grandiloqüència. Té el costum de prendre notes en el camp, que li serveixen després per treballar les teles en el taller de casa seva.

Els temes que més li agraden són els paisatges de muntanya (Biniaraix, 1910 ca.), els jardins amb flors (Jardí, 1930 ca.), els infants (La nina Maria, 1910 ca.), les marines (Badia de Palma, 1900 ca.), els camps de conreu i les escenes de treball en el camp (ses Segadores, 1897), els arbres fruiters (La vall de Sóller, 1910 ca.), les imatges de roques en contacte amb l'aigua del mar (Marina, 1930 ca.), cossiols amb plantes (La casa del Bisbat, 1900 ca.), etc. Combina perspectives àmplies i profundes (sa Foradada, 1890 ca.) amb enquadraments de proximitat (Penyassegat de s'Arenal, 1925 ca.). Mogut pel gust que sent per les perspectiva, s'agrada de fer en algunes ocasions treballs que constitueixen exercicis difícils de perspectiva (sa Foradada, 1890). Abunden les obres de mides petites i les notes sobre taula. L'obra més gran que fa és la tela Ses segadores (1897), plena d'un llum daurat encegador, que enlluerna l'espectador i li dificulta la visió del tercer terme. La lluminositat de l'escena principal es veu reforçada pels contorns d'ombra que omplen la part inferior i la banda dreta del primer terme, un recurs freqüent en molts de casos, però poc usat pel pintor, que sovint prefereix treballar amb contrasts més subtils.i depurats.


Francesc Rosselló Miralles, Carrer de poble, oli/tela, 1930 ca.

Personalment manté amb els pintors més representatius del modernisme a Mallorca unes relacions cordials i positives, sobretot amb Antoni Gelabert. Fa una producció escassa amb intermitències i interrupcions, seguides de represes. El nombre d'obres del pintor se situa en un centenar i tants, incloent-hi teles, taules, notes, esbossos, papers i dibuixos. Tenen obra seva el Parlament de les Illes Balears, la Caixa de Balears "Sa Nostra" (Nina cosint a un jardí, 1900 ca.), l'Ateneu de Maó, la família  i a vàries col·leccions privades. Obté diversos premis i guardons, entre els quals es troba el primer premi de la secció de paisatge amb figures del concurs que convoca el Cercle Mallorquí el 1897. Guanya el primer  premi de l'exposició de l'Ateneu de Maó de 1911, a la que es presenten unes 60 obres. Participa a les exposicions del Foment de la Pintura i l'Escultura, a les del Cercle de Belles Arts que li dóna continuïtat, a les de l'Associació d'Artistes Pintors que es fan a la seu de Can Lassalle (Palma), a les del Veloz Sport Balear i a les que es relacionen en un quadre adjunt. Fa quatre exposicions individuals, la primera a Montevideo i les altes tres a Palma (una al Cercle Mallorquí i dues a les Galeries Costa).


Francesc Rosselló Miralles, Nina endolada cosint a un jardí, oli/tela, 1900 ca.

Pel que fa a la dedicació a l'ensenyança, cal dir que el 1901 guanya per oposició la plaça d'ajudant meritori de l'Escola de Belles Arts de Palma (1). Tot seguit, és nomenat vocal de la Junta Provincial d'Instrucció Pública de les Balears. El 1907, després de la mort de Ricard Anckermann (2), amb Llorenç Cerdà rep l'encàrrec de formar el Museu de Belles Arts, instal·lat provisionalment a sa Llonja. El curs 1908/1909 té d'ajudant de professor Antoni Gelabert, al que l'uneix una gran amistat personal. El 1911, després de la mort d'Antoni Ribas Oliver (3), amb 44 anys ocupa la plaça de professor de paisatge i perspectiva de l'Escola de Belles Arts. Manté el càrrec durant 26 anys (1907-1933). Paral·lelament és nomenat secretari de l'esmentada Escola, càrrec vacant des del traspàs d'Antoni Ribas.

Amb motiu de la crisi del Cercle de Belles Arts, s'adhereix a la iniciativa del grup de pintors i afeccionats a la pintura que creen l'Associació d'Artistes Pintors, que es manté activa (1910-1915) fins a la seva absorció per la societat Veloz Sport Balear. El 1913 és un dels signants del manifest que precedeix la creació de la Lliga d'Amics de l'Art, que defensa posicions classicistes, regionalistes i en certa mesura noucentistes.

Mentre tramita l'expedient de jubilació i en sortir de l'acte d'inauguració de la seva segona exposició a les Galeries Costa, és víctima d'un accident de trànsit que té lloc a la costa del Conqueridor (Palma). Mor el 17 de gener, als 69 anys d'edat i 31 anys de magisteri..

Després de la seva desaparició, és objecte de diversos homenatges i d'exposicions retrospectives. D'altra part, la seva pintura fa part d'exposicions col·lectives singulars com la de "Vint pintors mallorquins" de 1984 i la titulada "100 anys, 100 pintors", que es presenta a sa Llonja el 1993. Una plaça de Palma duu el seu nom. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears.



Bibliografia

José M. PARDO, "Rosselló Miralles, Francesc", 'La Pintura i l'Escultura a les Balears', pàg. 161-163, Promomallorca ed., Palma, 1996.

CATÀLEG-1994, "Exposició del pintor Francesc Rosselló Miralles (1863-1933)", 16 pàg., Fundació Barceló ed., Palma, 1994.

Rafel PERELLÓ, "Francisco Rosselló", 'Catàleg-1994', pàg. 3-4.

Joan BAUZÀ GUANYABENS, "Póstuma", 'Catàleg-1994', pàg. 5-6. Reprodueix un article publicat a La Almudaina el 19-I-1933.

Joan OLIVER FUSTER "Maneu" (comissari), "100 anys, 100 pintors", catàleg exposició a sa Llonja, pàg. 32 i 150, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, Palma, Mallorca.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, "Francisco Rosselló (1863-1933)", 'Las Baleares y sus pintores', pàg. 71-72, L. Ripoll editor, Palma, 1981.

GEM, 14, 390



Notes

(1) El nom oficial que té l'Escola aleshores és el d'Escola Elemental d'Indústries i Belles Arts de Palma.

(2) Ricard Anckermann Riera, director i professor de l'Escola de Belles Arts, mor el 7 de març de 1907.

(3) Antoni Ribas Oliver, secretari i professor de l'Escola de Belles Arts, mor el 19 de gener de 1911.



Exposicions

1896        The 128 Exhibition of the Royal Academy of Arts,
                Londres

1879         "Exposició Balear, Sóller, Mallorca

1908         Exposició Hispano-francesa, Saragossa

1911         Exposició col·lectiva, Ateneu de Maó, Menorca

1915         "Exposició inaugural", Cercle de Belles Arts del Veloz
                 Sport Balear, Palma

1915         Montevideo, Uruguai (exp. individual)

1917         Col·lectiva, Saló àrab de la Veda, juny, Palma

1917         Col·lectiva de Tardor, Saló àrab de la Veda, Palma

1919         Cercle Mallorquí, Palma, Mallorca (exp. individual)

1920         Exposició Regional d'Art, Ajuntament de Palma.

1923          "Paisatges de Mallorca", Galeria Ca l'Homar, Barcelona
                  (F. Rosselló, P. Montaner, A. Gelabert i B. Ferrà).

1931          "Exposició F. Rosselló", Galeries Costa, Palma, Mallorca
                  (exp. individual)

1933          "Exposició Francesc Rosselló", Galeries Costa, Palma,
                  Mallorca (exp. individual)


Exposicions d'homenatge

1949           Exposició homenatge, Galeries Quint, Palma, Mallorca
                   (exp. individual)

1978           Exposició F. Rosselló, Galeria Rubines, Palma, Mallorca
                   (exp. individual)

1984           "Vint pintors mallorquins", Banc de Santander, Palma

1993           "100 anys, 100 pintors", sa Llonja, Govern Balear i
                   Consell Insular de Mallorca, maig-juny de 1993, Palma,
                   Mallorca.

1994           "Exposició del pintor Francesc Rosselló Miralles",
                   Fundació Barceló, Palma, Mallorca (exp. individual).


Premis i guardons

1897            Primer premi, Concurs per a l'adquisició d'obres
                   destinades  a guarnir la seu social, Secció de paisatge
                   amb figura, Cercle Mallorquí, Palma, projecte "ses
                   Segadores".

1897            Medalla de plata, Exposició Balear de Sóller.

1908            Medalla de bronze, Exposició Hispano-francesa de
                    Saragossa.

1911            Medalla de primera classe, Exposició de l'Ateneu
                    de Maó.

Tito Cittadini Podestà (1886-1960). Exposicions i notes

Exposicions

1914     Salón Argentino, Buenos Aires (exp. individual)

1915     Mostra di Venezia, Venècia, Itàlia

             Seccesione di Roma, Roma, Itàlia

1916     Salones de la Comisión Nacional de Bellas Artes de Buenos
             Aires, juliol (exp. individual)

             Salón Moretti, Catelli i Mazzuchelli, Montevideo, novembre,
             Uruguai (exp. individual)

1917     I Exposición de Arte Argentino, Viña del Mar,
             Montevideo,
             Uruguai Salón de Otoño, noviembre, la Veda, Palma

1918     Exposició col·lectiva, la Veda, Palma

1920     Exposició Cittadini, la Veda, Palma (exp. individual)

             Exposició Regional d’Art, Palma

1921     Salón de la Comisión Nacional de Bellas Artes de Buenos

            Aires (exp. individual)

1922     XIII Exposició Internacional de Venècia, Itàlia

1924     Exposición Nacional de Bellas Artes

             V Salón de Otoño, Madrid

             XXIII Internacional Exhibition Carnegie Institut, Pittsburg, EUA

             Exposition Park, Los Ángeles, California, EUA (exp. individual)

1925     Van Dyke Gallery, NY (exp. individual)

             Duncan Phillips Memorial Gallery, Washington, EUA
             (exp. individual)
             Brooklyn Museum, Brooklyn, NY, EUA

             Col·lectiva, Los Ángeles, Califòrnia, EUA.

             City Library, Des Moines, Iowa, EUA (amb Anglada Camarassa)

             Reinhart Gallery, NY (amb Gutiérrez Solana)

             XXIV International Exhibition Carnegie Institute, Pittsburg, EUA

             VI Salón de Otoño, Madrid

1926     Primer Salón de Arte Argentino en España, febrer, Madrid

             “Pintores argentinos”, Jeu de Paume, Paris

             XXV Internacional Exhibition Carnegie Institut, Pittsburg, EUA

1927     Exposición Cittadini”, la Veda, Palma (exp. individual)

             Sala de exposiciones, Museo de Arte Moderno, abril, Madrid (exp. idividual)

1928     “Exposició de pintura de Mallorca a Buenos Aires”, Pavelló 
             Nacional de Belles Arts, Buenos Aires.

             Leicester Gallery, Londres, RU (exp. individual)

1929     Galeries Costa, Palma (exp. individual)

             Exposición Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires

             XXVIII Autumn Exhibition, Pittsburg, EUA

             LVIII Autumn Exhibition, Liverpool, RU

             Saló de Tardor, Galeries Costa i Cercle Mallorquí, novembre, Palma

1931     Exposició al Carnegie Institut, Pittsburg, EUA.

1932     Galeries Costa, Palma (exp. individual)

1933     Sala Parés, Barcelona (exp. individual)

1937     Galería Michellazzi, Trieste, Itàlia (exp. individual)

             Casa dei Artisti, Milà, Itàlia (exp. individual)

1938     Casa dei Artisti, Milà, Itàlia (exp. individual)

1939     Galeries Costa, febrer, Palma (exp. individual)

1941     Galeries Costa, Palma (exp. individual)

1942     Galería Casa Argos, Barcelona (exp. individual)

             Exposició Nacional de Belles Arts, Barcelona

1943     Galeries Costa, gener, Palma (exp. individual)

             Ateneu Científics, Literari i Artístic, Maó (exp. individual)

             Saló de Primavera, Cercle de Belles Arts, Palma

1944     “Documents”, Galeries Costa, febrer, Palma

             Galerias Peuser, Buenos Aires (exp. individual)

             Galeria Atenea, Barcelona (exp. individual)

1945     Ateneu Científic, Literari i Artístic, Maó (amb D. Bennàssar, Roch Minué

              i R. Ramaugé).

              “Saló de Primavera”, Associació de Pintors i Escultors a Palma, Ajuntament de

              Palma, sa Llonja, juliol de 1945, Palma.

             Galeries Costa, Palma (exp. individual)

1946     Cercle de Belles Arts, Palma (exp. individual)

             Sala Macarrón, Madrid (exp. individual)

1947     Galeries Costa, Palma (exp. individual)

             Sala Caralt, Barcelona (exp. individual)

             Galerias Müller, Buenos Aires (exp. individual)

1949     Galeries Syra, Barcelona (exp. individual)

             Cercle de Belles Arts, Palma (exp. individual)

1951     Galerias Velázquez, Buenos Aires (exp. individual)

             Bienal Hispano-americana, Madrid

1952     Galeries Costa, Palma (exp. individual)

             Saló de Tardor, Cercle de Belles Arts, Palma

             Saló d’Hivern, Galeries Danús, Palma

1953     Galeries Costa, Palma (exp. individual)

             La Pinacoteca, Barcelona (exp. individual)

             Cercle de Belles Arts, Palma (exp. individual)

1956     "Exposición homenaje al pintor Tito Cittadini",
             Cercle de Belles Arts, Palma (exp. individual)

             "Exposició antològica 1913-1956", Galeries
             Danús, Palma (exp. individual)

1958     Cercle de Belles Arts, Palma (exp. individual)

Exposicions d’homenatge

1962          Galeries Danús (compartida amb William Edward Cook)

1965          “Exposició Tito Cittadini”, Club Pollença, Pollença,
                  Mallorca

1970          “Homenatge a Cittadini”, Cercle de Belles Arts, Palma

1978          "Homenatge a T. Cittadini", Galeries Bennàssar, Pollença,
                  Mallorca

1983          “Exposició antològica Tito Cittadini”, Museu de 
                  Mallorca, Ajuntament de Palma

1987          “Exposició centenari. Tito Cittadini: apunts i dibuixos”, 
                  Galeria “Maneu”, Palma

1995          “Pintaren Pollença” Capella de Sant Domingo, Pollença
                  (compartida amb H. Anglada, L. Cerdà i D. Bennàssar)

1995          “Pintaren Pollença”, Ses Voltes, Ajuntament de Palma,
                  (compartida amb H. Anglada, L. Cerdà i D. Bennàssar)

2010           "Exposició homenatge al pintor Tito Cittadini", Museu
                  de Pollença, desembre

Tito Cittadini Podestà (Buenos Aires, Argentina, 1886 – Cala Major, Palma, Mallorca, 12 de juliol de 1960)

Pintor, aquarel·lista, dibuixant i articulista. Neix a Buenos Aires el 1886. A pesar de la nostra insistència no hem trobat a cap de les fonts consultades el dia i el mes del naixement. És fill de Basilio Cittadini, emigrant italià, fundador i gerent de La Patria dei Italiani, publicació en llengua italiana, destinada als immigrants. Acabats els estudis primaris i secundaris, estudia arquitectura (1907-1910) a la Universitat de Buenos Aires. Abandona (1910) els estudis d’arquitectura abans d’acabar-los per dedicar-se de ple a la pintura.

El 1911 és a París com a deixeble de l’acadèmia d’Hermenegild Anglada Camarassa, que esdevindrà el seu mestre. El 1912 pinta a Segovia i el 1913 per consell d’Angada viatja a Mallorca per primera vegada. En el Puig de Maria (Pollença) espera l’arribada d’Anglada, Gregorio López Naguil, Roberto Montenegro i altres seguidors d’Anglada. Després de la trobada amb els companys i amb el mestre, viatja a Itàlia. El 1914 abandona París a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial. S’estableix a Pollença amb el propòsit de treballar i progressar en l’ofici de pintor. El 1916 viatja fugaçment a Paris, però de seguida torna a Mallorca.

La trajectòria professional del pintor es pot considerar dividida en vàries etapes. El propi artista manifesta (La Nación. 1956) que la seva obra presenta quatre períodes: decoratiu, impressionista, el de la reacció cezanniana i el d’equilibri. Catalina Cantarellas estableix tres etapes (simbolista, de superació del modernisme fins als límits del noucentisme i de repetició temàtica i tècnica). La Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura en un article sense signatura, atribuïble a l’equip de redacció estableix cinc etapes (inicial, simbolista, reacció contra el modernisme, expressionista-fauvista i de reinterpretació temàtica). Proposem una divisió similar a la de l’Enciclopèdia, per bé que dividim la darrera etapa en dos períodes diferents en atenció a la presència de factors diferencials importants.

La divisió en etapes o períodes s’ha d’entendre en sentit aproximatiu. L’artista no s’ajusta de manera absoluta a la periodificació proposada. Els límits de cada període s’han d’entendre de manera flexible. D’altra part, el pintor fa obres en un moment determinat que s’ajusten millor a les característiques d’una etapa anterior o posterior.

1) Etapa inicial o de formació (1911-1914)

El que anomenem etapa inicial abasta des dels anys d’aprenentatge a Paris fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Els treballs del pintor mostren la influència del decorativisme d’Anglada, el seu mestre, a qui segueix en l’interés pel color, en l’ús de recursos tècnics i estilístics similars i en la temàtica predominant de Pollença. Aquesta etapa coincideix bàsicament amb les referències que fa el propi artista al període decoratiu, sense que mai concretés els corresponents límits temporals.

El pintor visita (1913) Mallorca per primera vegada. El 1914 es refugia en el Port de Pollença (1914), on espera disposar de la tranquil·litat necessària per pintar i treballar com desitja. El seu pas per Segovia (1912) deixa alguns paisatges de cromatisme intensament terrós i de pinzellada empastada i solta, com és el cas de la taula Paisatge de Segovia (1912).

2) Segona etapa: període simbolista (1914-1922)

El pintor realitza obres importants, de mides generoses, enquadraments efectistes i dibuix complex, per bé que sempre resolt amb gran habilitat. Reflecteixen la influència del decorativisme angladià i responen a una visió simbolista d’un Mallorca despoblada, rocosa, de formes fantasioses i de colors irreals. Representen un paradís de pau, serenitat i inesperats goigs visuals. Reiteren la presència d’una mar encalmada i blava, que besa les roques i acarona el litoral, tot transmetent sentiments de seguretat i pau. Són obres destacades d’aquesta etapa La Caleta (1916) (1), Mallorca (1916), Picacho (1916 ca.) i Serenitat (1919).

Segur de la seva condició de pintor, envia (1915) tres paisatges mallorquins a la Secessione de Roma i viatja (1916) a l’Argentina amb més de cinquanta teles i dibuixos. Exposa a Buenos Aires i Montevideo. De retorn continua treballant en la línia simbolista, per bé que amb avanços que aporten formes més suaus, perfils menys rotunds i pinzellades més lliures. Correspon a aquesta etapa la tela La ferida de la muntanya (1919) (2), que és premiada a l’Exposició Regional d’Art (1920). El 1920 fa una exposició individual al saló àrab de la Veda que obté crítiques molt favorables i mobilitza un nombre elevat de visitants. Tot plegat suposa per al pintor la consagració com a pintor de primer ordre i d'anomenada a Mallorca.

Tito Cittadini, "La Caleta", oli/tela, 1916

El pintor s’allunya de les visions simbolistes del  paisatge, que ara contempla sota una llum intensa. Fa ús de solucions luministes, impressionistes i realistes que assaja amb gust. En el paisatge apareix la figura humana, absent en l’etapa simbolista, en posició estàtica o en repòs, amb funcions d’acompanyament o complement. El cromatisme és lluminós i es presenta ben contrastat. La pinzellada és empastada, més curta i més treballada que abans. Les teles dedicades a la representació de muntanyes pollencines s’acosten a les solucions noucentistes, que toca en diverses ocasions, si bé mai no s’hi adhereix amb convicció i fermesa. 

L’acostament de Cittadini al noucentisme mai no supera els límits de l’assaig i la prova.

Són obres rellevants d’aquest anys les teles Repòs (1924), L’arc de Sant Martí (“El recodo”) (1926) (3), Muntanya de Bóquer (1925) (4), Paisatge (1925 ca.) i Març a l’Horta (1924 ca.), amb la que guanya una tercera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid (1924).

Exposa a diverses localitats dels EUA amb el suport de les relacions d’Anglada amb el Carnegie Institut. Participa en exposicions col·lectives a Pittsburg, Filadèlfia, NY, etc. També participa a l’Argentina en exposicions col·lectives de pintors argentins.

4) Quarta etapa: la descoberta de Cézanne (1927-1938)

La descoberta de Cézanne (1839-1906) el 1926, produeix en l’esperit del pintor  un impacte fort i durador que el porta a introduir canvis i innovacions estilístiques, patents sobretot en l’adopció de característiques expressionistes i més tard fauvistes. Les formes es distorsionen, s’intensifica el cromatisme i els colors guanyen en contrastos. La figura humana és present, per bé que amb funcions anecdòtiques.

Els canvis es posen de manifest amb l’exposició a les Galeries Costa de 1932. Les teles que s’hi mostren reflecteixen ressonàncies expressionistes i fauvistes. Són d’aquest període les teles Festeig interromput (1927), El Puig (Nocturn) (1927 ca.), Pollença (1928 ca.) El port de Palma (1932) (5), Paisatge amb figures (1932) i altres.

El canvi d’estil no proporciona a l’artista l’èxit de vendes i de crítica que esperava, fet que el sorprèn i el contraria. El 1933 torna a exposar a Palma (Galeries Costa) i a Barcelona (Sala Parés) treballs que mantenen la línia pròpia de l’etapa. L’aixecament militar de juliol de 1936 i la Guerra civil li aconsellen deixar l’illa. Aprofita l’avinentesa per visitar l’Argentina i , després, s’estableix temporalment a Itàlia, on exposa a Trieste i dues vegades a Milà. A final de 1938 torna a Mallorca.

5) Cinquena etapa: una esplèndida maduresa (1939-1951)

Acabada la guerra, el pintor reprèn amb ànims renovats l’activitat expositiva. Fa exposicions a Palma (Galeries Costa , Cercle de Belles Arts, etc.), a Barcelona i Madrid i a l’Argentina. El 1945 pinta a Girona en busca de temes nous i de nova inspiració. El 1947 viatja a Buenos Aires per veure els vells coneguts i els familiars i per exposar. Torna a l’Argentina el 1951 per restar-hi gairebé un any.

Treballa fent us dels coneixements que ha adquirit al llarg de la seva carrera professional. Coneix prou bé els secrets tècnics, les modalitats estilístiques i les seves possibilitats, els efectes de la llum, la importància del clarobscur, etc. Se serveix del repertori de solucions apreses o investigades en les etapes anteriors per pintar a plaer amb l’atenció posada en l’obra ben feta. La presència humana es multiplica i les figures sovint saturen el paisatge o l’escenari d’interior. D’altra part, accentua la volumetria de les edificacions i llur caràcter monumental.

No introdueix novetats, ni grans canvis, però el treball que fa reflecteix més maduresa, equilibri i serenitat que mai. Els resultats són notables com ho demostren les teles Alcúdia (1946 ca.), Taverna (1949) (6), Carrer de Pollença (1950 ca.) (7), etc.

Tito Cittadini, "Taverna", oli/tela, 1949

6) Darrera etapa: temps d’homenatges (1952-1960)

Trona a Mallorca el febrer de 1952 amb 65 anys. A partir d’aleshores el ritme de feina s’alenteix, per bé que no deixa de treballar i d’exposar. Es multipliquen els homenatges. El Cercle de Belles Arts li concedeix la medalla de l’entitat (1956) i amb la col·laboració de l’Associació de la Premsa i del Foment del Turisme li dedica una exposició antològica (1913-1956) en els seus salons. Es publica el llibre de Miquel Àngel Colomar (1956). L’Ajuntament de Palma li concedeix la medalla de plata de l’entitat. El Cercle de Belles Arts li organitza un nou homenatge.

Mentrestant, la paleta del pintor s’omple de grisos i s’entristeix sense perdre brillantor i lluminositat. Les mides de les obres es fan petites amb predomini de notes plenes de frescor i espontaneïtat. Atén encàrrecs de retrats, que resol amb facilitat i rapidesa. El temps passa irremediablement. No deixa de pintar. Són obres notables d’aquesta etapa s’Era (1953), Font de Pollença (1953) (8), Marina (1955) (9), Marina dedicada a Josep Coll Bardolet (1956), Grup al camp (1957), etc.

 

 Tito Cittadini, Autoretrat, oli/tela, 1955 ca.

És vicecònsol de l’Argentina a Mallorca (1926-1951). Es casa amb Magdalena Caissac i, després d’enviduar, es casa en segones núpcies amb Consol Pascó Besora, que el sobreviu. No té descendència. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Mai no deixa de treballar. La parca el sorprèn amb una tela a mig fer. Mor el 12 de juliol de 1960, als 73 o 74 anys.

Hi ha obra seva al Consell Insular de Mallorca, Ajuntament de Palma, Ajuntament de Sa Pobla, Cercle de Belles Arts de Palma, Museu Municipal de Pollença, Caixa de Balears Sa Nostra, Foment del Turisme de Mallorca, Banc de Crèdit Balear, Fundació Barceló, Museu de la ciutat de Buenos Aires, Museu de la Plata, Museu Duncan Phillips Memorial Gallery (Pittsburg, EUA) i a nombroses col·leccions privades.

Després del seu traspàs, li dediquen diverses exposicions d’homenatge, que se relacionen més avall. El 1965 l’Ajuntament de Pollença el nomena fill adoptiu i li dedica un carrer de la vila. El 1967 l’Ajuntament de Palma li dedica un carrer a la zona de Cala Major (Palma). Les exposicions de pintors reconeguts i nombroses exposicions commemoratives inclouen alguna obra de l’artista, el record del qual es manté viu en la memòria col·lectiva. Del 7 al 26 de febrer de 2012, l'Ajuntament de Valldemossa li dedica una exposició retrospectiva de 25 obres a la seu de la Fundació Cultural Coll Bardolet.

Bibliografia

Francisca LLADÓ, "Pintores argentinos en Mallorca (1900-1939)", Lleonard Muntaner ed., Palma, 2006

Joan ESTELRICH i Valentí PUIG, “Tito Cittadini”, Biblioteca Maneu, núm. 2, Palma, 1987.

Gudi MORAGUES, “La imatge del desig”, exposició a ses Voltes, març-abril de 1997, Ajuntament de Palma, pàg. 32 i 42-43, Palma, 1997.

Gudi MORAGUES, “Tito Cittadini”, ‘Pintaren Pollença’, Ajuntament de Pollença i Federació Balear de Caixes d’Estalvis (Colonya i Sa Nostra), catàleg de l’exposició (L. Cerdà, H. Anglada, T. Cittadini i D. Bennàssar) que es fa a la capella de Sant Domingo (Pollença) amb motiu de la Reunió a Formentor dels Caps d’Estat i de Govern de la UE. Palma, 1995.

Miquel ALENYÀ, “La pintura moderna a Mallorca (1830-1970)”, pàg. 38-39, Ajuntament de Palma, Palma, 1996.

Miquel PONS BONET, “Tito Cittadini”, ‘Pintors Americans d’Ahir’, exposició a sa Llonja, abril-maig de 1992, Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, pàg. 40-47, Palma, 1992.

CATÀLEG-1983, “Exposició antològica de Tito Cittadini, març-abril de 1983, Museu de Mallorca, Ajuntament de Palma, Palma, 1983.

Catalina CANTARELLAS CAMPS, “Assaig per a una recuperació crítica del pintor Tito Cittadini (1886-1960)”, “Catàleg-1983’, pàg. 11-25.

Miquel BOTA TOTXO, “Tito Cittadini, l’home, l’amic”, ‘Catàleg-1983, pàg. 31-33.

Rafel PERELLÓ PARADELO, “Cittadini en Mallorca”, ‘Catàleg-1983’, pàg. 31-33.

Guillem FRONTERA, “Una exposición antológica de Tito Cittadini”, Quadern de Cultura, pàg. 2, El País, 10-IV-1983.

Rafel PERELLÓ PARADELO, "Tito Cittadini Podestà", 'Pintores extranjeros en Mallorca', pàg. 11-26, R. Perelló editor, Palma, 1979.

Miquel Àngel COLOMAR, “Tito Cittadini; apuntes para una interpretación crítica de su obra pictórica”, Atlante ed., Palma, 1956.

Gabriel FUSTER MAYANS "Gafim", "Exposición homenaje al pintor tito Cittadini. Presentación", Galeria Danus, novembre de 1956, Palma, 1956

Pedro FERRER GIBERT, “”Tito Cittadini”, ‘Galeria de autorretratos’, Ediciones Vic, Palma, 1945.

Gabriel ALOMAR, “Presentación de la Exposición Cittadini”, 2-15 de abril de 1927, Sala de exposiciones del Museo de Arte Moderno, Madrid.

Joan ALOMAR, “La exposición Cittadini”, El Día, 13-III-1927.

Josep TOUS i MAROTO, “Exposición Cittadini”, La Almudaina, 13-III-1941, pàg. 1.

Tito CITTADINI, “”Pretextos y aforismos”, Cercle de Belles Arts, Palma, 1982.

Tito CITTADINI, “Vademécum del aspirante a pintor”, Palma, 1965.

Tito CITTADINI, “De cómo vine a parar a Mallorca”, Revista del Cercle de Belles Arts de Palma, gener-desembre de 1950, núm. 50, pàg.40-45.

Notas

(1) Tela documentada a “Pintors americans...”, pàg. 41 i a “La Pintura..·, pàg. 28.

(2) Col·lecció de l’Ajuntament de Palma. Actualment la tela està dipositada al Museu “Es Baluard”.

(3) Vegeu “La Pintura...”m pàg. 32.

4) Vegeu “Exposició antològica ...”, pàg. 81, imatge 74.

(5) També titulat de vegades “El moll de Ciutat”, fa part de la col·lecció del Consell Insular de Mallorca. Vegeu “La Pintura...”, pàg. 35 i “Exposició antològica...”, pàg. 47

(6) Vegeu “La Pintura...”, pàg. 38

(7) Col·lecció de Sa Nostra Caixa de Balears. Vegeu “La Pintura...”, pàg. 39.

(8) Col·lecció del Museu Municipal de Pollença.

(9) Col·lecció del Foment de Turisme de Mallorca.

Archie Gittes (Melrose, Massachussetts, EUA, 21 d’abril de 1903 – Boston, Massachussetts, EUA, 24 d’agost de 1991)

Pintor, comerciant d’antiguitats i professor de pintura. Després de fer el batxillerat, es matricula a l’Institut de Belles Arts de Xicago. Complementa la formació amb visites al Museu de Belles Arts de Xicago, que ocupa art de l’edifici de l’Institut de Belles Arts. El 1926 ingressa al Museum School de Boston, però l’abandona per assistir a les classes de Charles Hopkinson (Cambridge, 1869-1962) a l’Escola d’Arts i Oficis, de qui sempre es declararà deixeble i seguidor. Alhora estudia els gran mestres i s’interessa, sobretot, per Tizià i El Greco. Amb la seva germana Edith Gittes passa algunes temporades de vacances escolars a la colònia d’art modern de Woodstock (NY).

El 1929 obté una beca de 1.500 USD de l’Escola d’Arts i Oficis de Boston per ampliar estudis a Europa. Visita els principals museus de França, Itàlia i Londres. El 1930 realitza l’oli sobre tela que titula Nu de dona negra (1930). A París assisteix a les classes de les acadèmies Colarossi i Grande Chaumière, on coincideix (1931) amb el pintor mallorquí Juli Ramis. Estudia, sobretot, la figura humana i el nu. Visita Itàlia (Milà, Florència, Venècia, Roma, Nàpols ...) i s’interessa per Giotto, Boticelli i Tizià.

Archie Gittes, "Nu", oli/tela, 1933 ca., col·lecció particular

Després de fer notes, dibuixar esbossos i pintar esporàdicament des de principi dels anys 20, el 1930 comença a pintar de manera continuada. Ho fa intensament a Cagnes-sur-Mer (1), on estudia la figura i l’obra de Renoir. A continuació visita Madrid i fa còpies de Tizià al Museu del Prado. Després visita els museus de Londres, el Marroc i bona part d’Espanya. És d’aquesta època l’obra Nu en un sofà (1931 ca.), també titulat Nu d’esquena. El 1932 arriba a Mallorca acompanyat de l’esposa, la compositora Cicely Foster, que serà la mare dels seus fills i amb la que es casarà el 1948 perquè pugui obtenir el visat d’entrada i el permís de residència als EUA. Llevats viatges puntuals, resideixen a Mallorca durant 16 anys (1932-1948) entre Gènova, Palma (carrer de Sant Pere Nolasc) i Deià. Devers el 1932 pinta a Mallorca les teles Sesta (Gènova) i Al·lota nua devora un canterano, ambdues datades el 1932 ca., i altres obres notables. El 1934 pinta a Fes i a Marràqueix (Marroc) convidat per Govern francès. Tot seguit pinta a Sevilla, Còrdova i Toledo. L’esclat de la Guerra civil el sorprèn a Deià. Com que no abandona l’illa, és considerat sospitós d’espionatge. Aleshores li aconsellen que no treballi fora de casa seva, fet pel qual durant un temps pinta paisatges des de les finestres de la casa o treballa a l’interior amb natures mortes (2). Pertanyen a aquesta època les obres Flors i reflexos, Cactus a la finestra i Roses i paisatge, la correcta datació de les quals se situa entre 1936 i 1937 (3).

El febrer de 1940 exposa per primera vegada a Mallorca: ho fa a les Gelaries Costa. El 1941 presenta al I Saló de Primavera, del Cercle de Belles Arts, la tela Retrat de Cicely Foster, dues escultures i dos dibuixos i obté una menció honorífica d’escultura. El 1941 fa al Cercle de Belles Arts una exposició individual. El 1942 en el II Saló de Primavera presenta un paisatge de Deià i una natura morta que guanya la primera medalla. En el I Saló de Tardor obté (1942) primera medalla de paisatge. Participa a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona amb dues teles (Oliveres i El tul i el gerro) (4). En el II Saló de Tardor guanya (1943) primera medalla de figura per El malalt (Autoretrat). Participa a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona de 1944 amb l’obra Paisatge mallorquí (5). En el III Saló de Tardor presenta (1944) un paisatge, una escultura i un dibuix amb el que guanya la primera medalla de dibuix. En el III Saló de Flors obté (1945) segona medalla per Roses místiques. En el IV Saló de Tardor presenta (1945) Maria Magdalena segle XX, retrat de la seva cunyada Joan Foster, esposa de Juli Ramis. Entre 1945 i 1946 pinta paisatges a Menorca. El 1946 fa una exposició individual al Cercle de Belles Arts de Palma (gener) i una altra (abril) a les Galeries Quint, on presenta retrats de Bússer, Miquel Àngel Colomar i altres, i una altra  al Cercle de Belles Arts de Palma. El 1947 Miquel Àngel Colomar, escriptor i crític d’art, publica el llibre Archie Gittes (Notas para una biografia crítica). El novembre de 1947 el pintor fa part del jurat del VI Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma.

El 1948 es trasllada als EUA amb Cicely i els quatre fills, nats a Mallorca: Rubén (1934), Anthony (1936), Henry (1939) i Billy (1944). El 17 de juny de 1948 ell i la família embarquen a Southampton (Regne Unit) en el Queen Mary rumb a NY. S’estableix a Boston, on exerceix de professor de pintura a l’Escola de Belles Arts de la ciutat. Un temps després deixa l’ensenyament atenent un suggeriment lamentable de l’absurda Comissió d’Activitats Antiamericanes. El 1952 guanya el segon premi del Primer Festival d’Art de Boston amb l’obra Retrat de Robert Graves. Posteriorment, de mica en mica deixa la pintura i es dedica al comerç d’antiguitats, que li proporciona uns guanys confortables.

Torna a Mallorca el 1967, el 1987 i el 1989. En la segona ocasió ho fa amb motiu de l’exposició antològica que la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear li dedica al Museu de Mallorca (6). El 1989 ho fa per rebre la medalla d’or del Cercle de Belles Arts, que li és lliurada en un acte solemne que té lloc el dia primer de juny amb presència del batlle de Palma, Ramon Aguiló Munar. Dos anys després, l’estiu de 1991, mor a Boston als 88 anys.

Pinta a la rodalies dels llocs on resideix: Gènova, Palma, Deià, Valldemossa, etc. o les localitats que visita (Marràqueix, Fes, Tànger, etc.). La temàtica que treballa inclou el paisatge, la figura humana, el retrat i la natura morta. Fa ús de l’oli sobre tela i ocasionalment sobre cartró, taula o tablex. En els dibuixos se serveix de la tinta, la sanguina, el llapis, el carbó i el grafit sobre paper. El cromatisme de la seva pintura excel·leix pels tons suaus, delicats i depurats. Les composicions són austeres, els llums són atenuats i el dibuix descansa en línies ben definides, acompanyades d’equilibrats jocs de clarobscur. Les obres contrasten amb les dels modernistes de l’època i contenen alguns paral·lelismes amb les de Jaume Mercant, Pere Sureda i altres. S’hi adverteixen influències de Tizià, Botticelli, Matisse, etc. Les bases del seu treball són classicistes i realistes, però admeten, entenen i accepten les aportacions de les avantguardes.

El pintor aconsegueix integrar-se en la societat illenca. Es relaciona amb un grup prou ampli i diversificat de persones i amb bons amics. En els cercles artístics és respectat per la seriositat del seu comportament i la qualitat dels seus treballs. Fan part dels seus grups de relació Pere Sureda Montaner, Miquel Àngel Colomar, Jaume Mercant, William Edward Cook, Josep M. Costa Gispert, el seu deixeble predilecte i col·laborador lleial Rafel Pons, Quinito Caldentey, Josep Mascaró Pasarius, el seu deixeble Sebastià Busquets Servera “Bússer”, Ignasi Fortesa-Rei, Marià Rovira, Maria Lluïsa Marquès, Juli Ramis, Ramon Nadal, Gabriel Alomar, Gaspar Sabater, etc. D’altra part, la crítica sempre el tracta bé i li dedica elogis.

El 1942 publica a La Última Hora l’article “Joan Miró o la lucha con los monstruos”, en el que defensa el surrealisme i la figura de Joan Miró contra l’ambient dominant de rebuig de les manifestacions de les avantguardes.

Deixa un llegat al Cercle de Belles Arts de Palma perquè institueixi un premi per a joves en el marc del Saló de Tardor. Suprimida la manifestació esmentada, el Cercle i la família Gittes converteixen el premi en una beca per ampliació d’estudis a una ciutat europea de reconegut prestigi cultural mitjançant la realització d’un projecte de pintura, escultura o gravat. És destina a joves residents a les Balears de 18 a 30 anys. La beca d’estudis artístics Archie Gittes de 2013 va estar dotada amb 5.000 euros i es va atorgar al projecte "El viatge de Beckford", presentat per Tomàs Pizà. Hi ha obra seva al Museu de Mallorca, a la col·lecció d’Art Serra, al Museu d’Art Modern i Contemporani “Es Baluard”, a la col·lecció de Sa Nostra, al Cercle de Belles Arts de Palma i a col·leccions privades i institucionals. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.

 

Archie Gittes, "Portada del llibre de Miquel Àngel Colomar"

Notes

(1) És la localitat on viu els darrers anys de vida i mor August Renoir.

(2) Cf. A. SASTRE-1996

(3) La datació convencional les situa en el 1945 ca.

(4) Cf. Catàleg de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona de 1942, pàg. 48 i 111, números 257 i 266.

(5) Cf. Catàleg Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona de 1944, pàg. 41, número 162.

(6) Posa a disposició del Museu de Mallorca tota la seva col·lecció de treballs fets a Mallorca (dibuixos, olis, natures mortes...) i les teles rebudes com a obsequi dels pintors residents a l’illa abans de la marxa al EUA. Una part de la col·lecció d’obres pròpies va ser venuda a través de la Galeria Maneu per a la constitució d’un fons destinat a la dotació d’un premi per a joves pintors en el marc del Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts (1987).

Bibliografia

Archie GITTES, “Joan Miró o la lucha con los monstruos”, La Última Hora, 21-I-1942.

Archie GITTES, “Un recuerdo a Mallorca desde Chicago”, La Última Hora, 14-I-1949.

Josep M. PARDO, “Gittes, Archie”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 2, pàg. 262-266, Palma, 1996.

CATÀLEG-2000, “Archie Gittes 1903-1991”, Casal Solleric, març-abril de 2000, Ajuntament de Palma, Palma 2000.

Gudi MORAGUES, “Archie Gittes (1903-1991), ‘Catàleg-2000’.

CATÀLEG 1987, “Archie Gittes, exposició antològica”, maig-juny 1987, Museu de Mallorca, Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, Palma, 1987

Catalina CANTARELLAS, “Archie Gittes, la fidelidad al realismo pictòrico”, ‘Catàleg-1987’.

Damià FERRÀ-PONÇ, “Archie Gittes a Mallorca”, ‘Catàleg-1987’.

Joana M. PALOU SAMPOL, “Notes a una exposició”, ‘Catàleg-1987’.

Miquel PONS BONET, “Archie Gittes”, ‘Pintors americans d’ahir’, exposició a Sa Llonja, abril-maig de 1992, Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, pàg. 96-99, Palma, 1992.

Miquel Àngel COLOMAR, “Archie Gittes”, Editorial Moll, Palma, 1947.

Pere FERRER GIBERT, “Archie Gittes”, ‘Galeria de autorretratos’, Ediciones Vic, Palma, 1945

Antònia SASTRE, “Archie Gittes i Mallorca”, Última Hora, pàg. 44, 25-VII-1996.

GEM, 6, 271.

Exposicions

1930          Saló de Tardor, Paris

1932          “Exposició d’artistes americans de Paris”, Galerie la Renaissance

1940          Galeries Costa, Palma (exposició individual)

1941          I Saló de Primavera, Cercle de Belles Arts, Palma

1941          Cercle de Belles Arts, Palma, abril (exposició individual)

1941          Cercle de Belles Arts, Palma, desembre (exposició individual)

1942          I Exposició-subhasta a benefici del Cercle de Belles Arts, febrer

1942          II Saló de Primavera, Cercle de Belles Arts, Palma

1942          Cercle de Belles Arts, Palma, novembre (exposició individual)

1942          Exposició Nacional de Belles Arts, Barcelona

1942          I Saló de Tardor, Cercle de Belles Arts, Palma

1943          II Saló de Tardor, Cercle de Belles Arts, Palma

1944          Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona

1944          IV Saló d’Art, Societat Cultural i Artística Ebusus, Eivissa

1944          II Exposició-subhasta a benefici del Cercle de Belles Arts, juny

1944          III Saló de Tardor, Cercle de Belles Arts, Palma

1945          III Saló de Flors, Cercle de Belles Arts, Palma

1945          Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó (exposició individual)

1945          IV Saló de Tardor, Cercle de Belles Arts, Palma

1946          Cercle de Belles Arts, Palma, gener (exposició individual)

1946          Galeries Quint, Palma, abril (exposició individual)

1948          Exposició retrospectiva (1920-1940), Wessell Library

                  of  Tufts University, EUA (exposició individual).

1952          Primer Festival d’Art de Boston

1987          “Exposició antològica”, Museu de Mallorca, Palma (exposició individual)

Antoni Ribas Oliver (Palma, 17 de febrer de 1845 – 19 de gener de 1911)

Pintor. Neix a Palma el febrer de 1845. És fill de Bartomeu Ribas “Moreno” (1), mestre d’escola, natural de Montuïri, i de Joaquima Oliver. És batiat a la parròquia de Santa Eulàlia (Palma) el mateix dia del naixement. Estudia (1860-1867) a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma, on és deixeble de Joan Mestre Bosc, Miquel Torres Sanxo i Guillem Torres. Són condeixebles seus Ricard Anckermann, Bartomeu Maura Montaner, Joan Bauzà Mas i el polifacètic mestre d’obres i arquitecte Bartomeu Ferrà Perelló. El 1864, abans d’acabar els estudis acadèmics, viatja a Madrid per estudiar els gran mestres. Allà fa còpies de diversos autors, per bé que sent predilecció per Velázquez.


Antoni Ribas Oliver, 1895 ca.

El 1872 es presenta a les oposicions per cobrir la plaça de professor de “paisatge i perspectiva” de l’Acadèmia de Belles Arts convocada per la Diputació Provincial. Guanya l’oposició als 27 anys i ocupa la plaça. El 1875 pren possessió com a acadèmic de número de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts. Poc després és elegit secretari general interí de l’Acadèmia amb la missió de substituir les absències del titular, Miquel Rigo. El 1876 participa en la fundació de la societat “Foment de la Pintura i l’Escultura” al costat dels seus dos promotors, Ricard Anckermann i Emili Pou. El 1878 visita l’Exposició Universal de París. Allà coneix l’obra de Meissonnier, que capta la seva atenció i el seu interès i de la que rep una poderosa influència. El 1878, als 33 anys, és nomenat cavaller de l’Ordre d’Isabel la Catòlica.

Amb motiu de la separació de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia, és nomenat (1892) secretari de l’esmentada escola. El 1897 presenta al concurs convocat per Cercle Mallorquí una proposta per a la secció de paisatge. Guanyen el premi d’adquisició Francesc Rosselló i ell. El 1907 es nomenat conservador del Museu Provincial de Pintura (1907-1911) (2). També a partir del 1907 i fins al 1911 ocupa vàries vegades el càrrec de director accidental de l’Escola de Belles Arts amb motiu de les absències del director Eliseu Meifrén.

La pintura d’Antoni Ribas es pot considerar dividida en quatre etapes, d’acord amb el que estableix Príam Villalonga (3) i accepta Josep M. Pardo (4).

1) Primera etapa. Temps de formació (1864-1870)

Ribas posa de manifest des de l’inici l’interés que sent pel paisatge. Essent estudiant de l’Acadèmia envia dos paisatges a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1864. Aquest mateix any data dues teles que fan part d’un conjunt de paisatges de taller, d’invenció o semi-invenció, elaborats d’acord amb les indicacions que Joan O’Neille publica en el seu “Tractat de paisatge” (1862). Són obres d’aquesta etapa vàries versions que fa de la vall d’en March (Pollença) i Grup d’arbres al costat d’un riuet (1865 ca.).

Llevades excepcions, la paleta amb què treballa aquests anys és limitada en colors i d’escasses tonalitats verdes, ocres, blanques i blaves. Sovint hi afegeix algunes petites figures humanes, que resol amb tocs vermells, blaus i blancs que les destaquen sobre el conjunt obscur de les teles. Es fan evidents les vinculacions estètiques amb l’escola de Barbizon i els seus seguidors. Constitueix un exemple emblemàtic de les limitacions de la paleta de colors la tela Interior de la Seu (1869 ca.).

Alhora realitza obres de caire religiós, com L’ascensió de la Beata Catalina Thomàs (1865) i Sant Primitiu, màrtir (1868 ca.). Juntament amb Ricard Anckermann s’interessa per la pintura escenogràfica. Els dos presenten conjuntament una proposta per a la decoració de l’òpera Faust, que és aprovada per la Junta de Beneficència. Amb motiu de la representació de l’òpera, el públic reclama la presència dels dos pintors a l’escenari per dedicar-los una ovació. Arran d’aquest fet són nomenats pintors escenogràfics del Teatre Príncep d’Astúries (avui Teatre Principal de Palma).

2) Segona etapa. S’imposa el realisme (1870-1878)

Sota la influència de Carlos de Haes, el pintor s’inclina cada vegada de manera més patent per l’estil realista. D’altra part, progressa en els aspectes tècnics i enriqueix la paleta de colors. L’atenció al paisatge ocupa el principal centre d’interès del pintor, si bé fa alguns treballs de pintura de gènere i d’història.

Per pintar els paisatges surt al camp a prendre notes i apunts. Acusa la influència de Carlos de Haes i de la seva grandiloqüència. Ho demostra en obres com El barranc de Biniaraix (1876 ca.), que tracta en diverses versions. Aquests anys es dedica a la pintura costumista, amb la que presta atenció als personatges del camp de Mallorca. En diverses ocasions pinta el pagès i la pagesa sols o acompanyats d’animals domèstics o estris de feina. De vegades els presenta en posició estàtica i de vegades ocupats en les feines pròpies (Pagesa filant, 1871 ca.). Són d’aquests temps les primeres marines, que suposen una novetat en els interessos de l’artista i constituiran a la llarga un dels factors d’impuls de la seva popularitat i del seu prestigi.


Antoni Ribas Oliver, "El barranc de Biniaraix", oli/tela, 1876 ca.

Sovint combina pintura de paisatge i pintura costumista, com és el cas de les escenes de pescadors, que treballa aquests anys amb bons resultats de públic i de vendes. Un exemple d’aquestes escenes ve donat per l’obra de Sa Nostra Pescadors arribant de la pesca (1875 ca.).


Antoni Ribas Oliver, "Pescadors arribant de la pesca", oli/tela, col·lecció Sa Nostra, 1875 ca.

Entre 1873 i 1874 pinta paisatges urbans, imatges parcials de la Seu i de la Llonja. També fa paisatges pomposos de muntanya (Paisatge de la Costa Nord, 1875 ca.) i accepta encàrrecs esporàdics de pintura d’història com és el cas de la tela no localitzada Madona Violant davant el cadàver del seu espòs Jaume III (1973). Fa alguns retrats de compromís (Retrat d’Elisabet Alzina Bennàssar, 1873 ca.).

3) Tercera etapa. Sota la influència de Marià Fortuny (1878-1890)

El pintor progressa tècnicament. El color adquireix major importància i assaja efectes de llum. A més de la pintura, fa incursions en l’aquarel·la, la litografia, el retrat i el dibuix. Els temes preferits són ara Porto Pi,  es Jonquet i el Terreno. A l’entorn de 1880 fa algunes marines de Cabrera.

La influència de Marià Fortuny porta el pintor a tractar temes caracteritzats per l’exotisme, personatges galants, escenes gitanes, composicions morunes, etc. Corresponen a aquest apartat les obres Gitanos d’es Jonquet (1885 ca.) i Figura de cassacó (1886 ca.).

4) Quarta etapa. El paisatgisme luminista (1890-1911)

El pintor en aquesta època domina amb soltesa i seguretat el realisme. No passa, però, del realisme a l’impressionisme. Enriqueix la paleta, fet que li facilita el domini del tractament de la llum i el porta a realitzar treballs d’un realisme luminista que el caracteritza aquests anys. Incrementa el nombre de marines, que reprodueixen imatges d’es Jonquet, el Terreno, el Molinar de Llevant, la costa de Deià, Cala Sant Vicenç, etc. En són exemples la tela del Parlament de les Illes Balears Es canyaret de la cala de Deià, també titulada Els còdols blancs de Cala Deià (1895 ca.) i la magnífica tela preparatòria de mida força més petita.

Antoni Ribas Oliver, "Els còdols blanc de Llucalcari", oli/tela,
col·lecció Parlament de les Illes Balears, 1895 ca.

Augmenta l’interés del pintor per la temàtica costumista, que es reflecteix en un augment dels treballs dedicats als pescadors i mariners. Reapareixen els temes de la Seu, sa Llonja, Bellver, el Terreno (Can Rubert, Son Catlaret, Punta del Terreno, les roques d’en Fideu ...), Porto Pi i els temes urbans (Plaça de la reina, 1895 ca.). Les obres mantenen la profunditat habitual o l’accentuen, mentre els punts de vista amb què el pintor mira les coses es fan amplis, oberts, diàfans i lluminosos, com s’esdevé en Jardí de Can Rubert (1901 ca.), també titulat Jardí de Natzaret (5), Vista de Porto Pi (1898 ca.), Palma des de les roques d’en Fideu (1898 ca.), La punta del Terreno (1901 ca.), etc.



Antoni Ribas Oliver, "Palma des de les roques d'en Fideu", oli/tela, 1898 ca.


Antoni Ribas Oliver, "Desembarcament a Santa Ponça", oli/tela, col·lecció Hotel Son Vida, 1902 ca.

Els darrers anys, quan la salut comença a mancar, els pinzells de l’artista guanyen en agosarament, milloren en habilitats i creen composicions joioses plenes de llum i de colors.

Casat amb Isabel Prats Pons, és pare de tres fills: Maria, Isabel i Antoni. Mor a Palma el gener de 1911, als 66 anys d’edat.

Introductor del paisatgisme a Mallorca, la seva contribució a la pintura de les illes ha estat rellevant i memorable. Hi ha obra seva al Parlament de les Illes Balears, Ajuntament de Palma, Consell Insular de Mallorca, Hotel Son Vida, Sa Nostra Caixa de Balears, Fundació Barceló, Banc de Crèdit Balear i a nombroses col·leccions privades. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Un carrer de Palma duu el seu nom. El 1928 Galeries Costa dedica al pintor una exposició antològica i edita un llibre a càrrec de Lluís Ripoll amb motiu de la inauguració de l’establiment. El 1991 el Centre de Cultura de Sa Nostra (Palma) li dedica una exposició retrospectiva que reuneix 67 obres i s’edita un llibre-catàleg a càrrec de diversos autors.

Premis

1866           Medalla d’or, Exposició d’objectes d’art, Acadèmia de Belles Arts de

                         Barcelona

1878           Primer premi, Exposició-concurs del Foment de la Pintura i l’Escultura

                         (“Marina”)
1880            Medalla de bonze, Exposició de Belles Arts d’Alger

                    (“Passeig a cavall”)

1881            Accèssit, Certamen de la Diputació de les Balears

1897                        Diploma d’honor, Exposició Balear, Sóller, Mallorca

1897                        Premi adquisició, Cercle Mallorquí, Tema: paisatge o marina amb

figures mallorquines (“Idil·li”)

1904                        Menció especial, Revista anglesa “The Studio” (“Ceres”)

1905                        Segon premi, Revista anglesa “The Studio” (“Capri”)

Bibliografia

Príam VILLALONGA, “El pintor Antonio Ribas y Oliver (1845-1911)”, Mayurqa, núm. 20, pàg. 345-392, Palma, 1981-1984.

Príam VILLALONGA, “Pintura a Sa Nostra”, Caixa de Balears “Sa Nostra”, Palma, 1989.

Josep M. PARDO FALCÓN, “Ribas Oliver, Antoni”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 111-121, Promomallorca ed., Palma, 1996.

SA NOSTRA (ed.), “Antoni Ribas”, Llibre-catàleg de l’exposició antològica dedicada a Antoni Ribas en el Centre de Cultura “Sa Nostra”, textos de diversos autors, Palma, 1991.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Antonio Ribas Oliver (1845-1911)”, ‘Las Baleares y sus pintores (1836-1936)”, pàg. 59-61, Lluís Ripoll editor. Palma, 1981.

Lluís RIPOLL, “Antoni Ribas”, Galerías Costa ed., Palma, 1948.

Joan RIERA, “Antonio Ribas y la atmósfera de Palma”, Diario de Mallorca, 26-I-2011.

GEM, 14, 290-291

Notes

(1) “Moreno” és el malnom de la seva família i d’ell a la vila de Montuïri.

(2) Substitueix en el càrrec el seu amic i cunyat Ricard Anckermann que mor el 1907.

(3) Cf. Príam Villalonga, Mayurqa, núm. 20

(4) Cf. José M. Pardo, Sa Nostra-1991

(5) El títol original és “Jardí de Can Rubert”. La creació de la institució de Natzaret és posterior a la mort del pintor.