Mateu Roca Colom (Palma, 1939 – Barcelona, 24 de juliol de 2009)

Estudia al Col·legi de Monti-sion de Palma, per bé que acaba el batxillerat, fa la Revàlida Superior i segueix el curs preuniversitari a l’Institut Ramon Llull. Obté el títol de professor mercantil a l’Escola Superior de Comerç de Palma i es trasllada a Barcelona on entra en contacte amb l’empresa Antoni Puig, de perfums, moda i productes de bellesa, on es posa a treballar, mentre cursa la carrera de Ciències Econòmiques. Ascendeix en l’escala professional gradualment fins que assumeix la direcció de l’empresa, a la que  imprimeix un fort impuls a l’empara d’una encertada visió estratègica,  unes excel·lents aptituds per al lideratge i unes bones relacions personals amb la família propietària de la firma. Sota la seva direcció l’empresa, fundada el 1914 per Antoni Puig Castelló, adquireix la firma de moda Paco Rabanne i gestiona, a més, les marques Carolina Herrera i Nina Ricci. Pel que fa als perfums, Puig és accionista majoritari de Jean Paul Gaultier i té les llicències de les marques Comme des Garçons,  Prada, Valentino i altres, com ara Flamagás, Massimo Dutti, Heno de Pravia, Adolfo Dominguez, etc. Exporta a 140 països, té representació directa a 21 països i ocupa unes 4.000 persones a tot el món, amb una facturació superior als mil milions d’euros anuals. És el tercer grup empresarial de la seva especialitat en el món. Munta (1976) una planta de fabricació a Chartres (França). El 1997 es funda de nou l’empresa amb el nom Puig Beauty and Fashion Group, que amb una única estructura abasta les tres línies bàsiques del negoci: moda, perfums i cosmètica. Durant prop de quaranta anys és la persona de confiança i la mà dreta del president del grup Josep Maria Puig, que el 2007 cedeix la presidència de l’empresa a Marc Puig, membre de la tercera generació familiar. Enric Puig, conseller delegat, mor sobtadament el 2008. Dedicat a la seva tasca amb discreció exemplar i dedicació plenària fins que li arriba la jubilació el 2008, adquireix (2000) una casa a Valldemossa de nova planta, on passa les vacances d’estiu i alguns caps de setmana. Resta vidu i poc després mor als 70 anys d’edat.

Joan Galmés Gomila (Sant Llorenç des Cardassar, 1912 - 1995 c.).

Professor de grec clàssic. Es llicencia en llengues clàssiques a la Universitat de Barcelona. Oposita a càtedra d’institut, obté plaça i és destinat a l’Institut Ramon Llull de Palma (1945 c.). Entre el 1949 i el 1959 n’és cap d’estudis, entre el 1959 i el 1962 n’és el secretari i entre el 1962 i el 1964 n’és el director. Té el suport com a professor adjunt de Miquel Martorell Salvà. Durant l’etapa marcada per la presència de Mn. Joan Capó Bosch (1948-1956) com a professor de religió, congenia amb ell i sempre li dóna suport. De talant tolerant i comprensiu, es caracteritza per tractar els alumnes amb respecte i afecte. Jubilat el 1982, mor fadrí a la vora dels 80 anys.

Antoni Mestres Gómez (Barcelona ?, 1839 – Es Capdellà, Calvià, Mallorca, 19 de maig de 1908)

Professor, músic, matemàtic i enginyer industrial. Estudia el batxillerat a l'Institut de Palma. A Barcelona cursa la carrera d’enginyeria a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial. A la relació d’alumnes titulats per l’Escola el 1863 apareix el seu nom al costat d’Odó Cabrer Vila, Josep Campalans, Furtià Comas, Doménech Corominas, Josep Folc i altres. Estudiós de la música, n’esdevé un virtuós com a intèrpret i com a compositor. És autor de les peces per a guitarra Elegía a la memoria de D. Agustín Altamira, Vals, Estudis, Cançó de taverna, Minuetto i altres. Les dues peces esmentades en darrer lloc varen ser harmonitzades per Joan Maria Thomàs. Va ser un dels mestres del guitarrista mallorquí Bartomeu Calatayud. És catedràtic de matemàtiques de l’Institut Balear, en el quadre de professors del qual figura a partir de la relació referida al 1891, per bé que molt probablement ocupa la plaça des d’una data anterior. El 1900 és designat director del centre arran de la jubilació de Francesc Manel de los Herreros. Ocupa el càrrec fins a la seva defunció (1908) als 69 anys. Té una entrada a la GEM, el text de la qual, elaborat pel Centre de Recerca i Documentació Musical, reprodueix el diccionari Compositors de les Illes Balears. Al despatx del director de l’Institut Ramon Llull es conserva un retrat seu (probablement) a l’oli que el mostra assegut a la taula de treball amb una munió de llibres ben ordenats i un exemplar de La Vanguardia, ben plegat amb tres voltes, tot just acabat de llegir. La tela posa de manifest la seva afecció a l’estudi, la lectura i l’ordre.

Bibliografía

GEM, 11, 7.

Joan PARETS et al. Compositors de les Illes Balears, pàg. 109, El Gall editor, Palma, 2000.

Josep Caixés Gilabert (Reus, 1886-1954)

Professor i polític. Fa els primers estudis a Reus. Estudia química i ciències físiques a Barcelona. Fa oposicions a càtedra de ciències d'institut, que guanya. Exerceix la docència a Vilanova i la Geltrú, Madrid, Palma (Mallorca) i Reus. A l'Institut General i Tècnic de Palma imparteix classes d'agicultura el curs 1913-1914. El 1914 accedeix a una càtedra de l'Institut de Reus, del que és director fins que és elegit regidor i alcalde (1930-1934) de l'Ajuntament de Reus. Un carrer de Reus duu el seu nom.

Juan Llopis Gálvez (Almeria, 1851 – Espanya, s. XX)

Professor i polític republicà. Llicenciat en geografia i història, obté per oposició la càtedra de geografia i història de l’Institut Balear (Palma) el 1889. Publica textos destinats a l’ensenyament de la geografia als alumnes dels instituts, com Artículos històricos y geogràficos (Palma, 1898), Compendio de geografia general y particular de Europa (Palma, 1908), Compendio de geografia especial de España (2 toms) (Madrid, 1918) i altres. És militant del Partit Republicà Federal. A Palma esdevé un dels dirigents del partit Unió Republicana de Mallorca (1896) i és regidor de l’Ajuntament de Palma entre 1899 i 1911. S’uneix a Francesc Julià per organitzar el Partit Republicà Radical. El 1914 intenta el reagrupament amb el partit Unió Republicana de Mallorca. El 1913 permuta amb Gabriel Llabrés Quintana la càtedra de geografia i història de l’Institut de Palma amb la de l’Institut de Santander. Un carrer d’Almeria duu el seu nom. Té entrades pròpies a la GEM i a la GEC.

Jaume Doménech Llompart (Inca, Mallorca, 12 de desembre de 1857 – Palma ?, 1929)

Es llicencia en medicina i cirurgia (1884) i en ciències físiques i químiques (1890). Comença a treballar a l’Institut Balear com a professor auxiliar numerari de ciències (1890). Obté per oposició la càtedra de física i química de l’Institut de Pamplona. Passa al de Terol per permuta i, finalment, es trasllada a Múrcia, on resta fins a la jubilació (1914-1929).

Pere Estelric Fuster (Santa Margalida, Mallorca, 1845 c. – Palma, 1912)

Professor. Dedicat a l’estudi de l’agricultura, és professor auxiliar de l’Institut Balear i, posteriorment, catedràtic d’agricultura (1899-1912). Publica El almendro y su cultivo en el mediodía de España e Islas Baleares (1907), La higuera y su cultivo en Mallorca (1888), un tractat d’agricultura i altres obres. Tradueix del francès al castellà (1902) Un hiver a Majorque, de George Sand i altres obres. Mor a Palma als 67 anys. Té una entrada a la GEM, la GEC i l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Un carrer de Santa Margalida duu el seu nom.