Ernest Guàrdia Amer (Palma, Mallorca, 1914 – 1979).

Fotògraf. Fill d’Ernest Guàrdia Llaurador (Barcelona, 1881 – Palma, 1951), estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció 1924-1930, de la qual fa part juntament amb Antoni Salvà Ábalos, Joan Miralles Lladó, Francesc Suau Saiz i altres. Acabats els estudis es posa a treballar a l’estudi fotogràfic fundat pel seu pare el 1910, ubicat al carrer del Pas d’en Quint, de Palma. Es fa càrrec de l’establiment els anys setenta. Col·labora amb publicacions il·lustrades com Baleares. Disposa d’una clientela nombrosa i addicta, signa els treballs que fa amb el nom i els dos llinatges, característica que els singularitza i els dota d’una aureola d’obres d’autor. Esdevé un dels fotògrafs de més anomenada de la Palma del seu temps al costat de Gaspar Rul·lan. És president de l’Agrupació Fotogràfica de Mallorca (1951-1961). Mor a Palma als 65 anys.

Lluís Ripoll Arbós (Palma, Mallorca, 30 d'agost de 1913 - Palmanyola, Bunyola, 17 d’octubre de 2000)

Periodista, escriptor i editor. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1929, de la qual fa part juntament amb Josep Font Trias, Bartomeu Mestre i Mestre, Bartomeu Rosselló Pórcel i altres. Comença els treballs periodístics a La Almudaina (1938), és col·laborador i, postirorment, cap de redacció de la revista Destino (1963-1969). El 1969 es fa càrrec de a subdirecció del Majorca Daily Bulletin. També és redactor del Diario de Mallorca. Publica treballs sobre temes d’art, pintura i pintors, com Las Baleares y sus pintores 1836-1936 (1981). Amb Rafel Perelló Paradelo. Escriu llibres de gastronomia i altres temes d’interès local. El 1949 adquireix la imprenta de Mossèn Alcocer. Com a editor publica edicions facsímils de L’Ignorancia, La Roqueta, Cronicon Mayoricense i altres. És acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma (1989-2000).. Té una entrada a la GEM i una a la GEC.

Bibliografía

GEM, 14, 306.

GEC, Lluís Ripoll i Arbós.

Lluís Alemany Vic (Maó, Menorca, 1912 – Palma, Mallorca, 15 de març del 1983).

Farmacèutic i bibliòfil. Estudia al batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1928, de la que fa part juntament amb Josep Font Trias, Lluís Ripoll Arbós, Bartomeu Rosselló Pórcel, Bartomeu Mestre i Mestre i altres. A Palma obre la Farmàcia Alemany i exerceix la docència a diversos centres escolars. També munta la Ferreteria Sant Miquel, que ubica al carrer de Sant Miquel, de Palma. Entre el 1940 i la seva mort reuneix una gran col·lecció de documents gràfics per fer els catàlegs de la premsa periòdica de les Balears. Amb el tom corresponent a Mallorca (inèdit) guanya el premi Ciutat de Palma d’investigació. Reuneix una biblioteca de més de 15.000 volums, que cedeix al Consell Insular de Mallorca. Publica diversos estudis sobre la història de la impremta i la història militar de Mallorca.Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.

Bibliografia

GEM, 1, 99.

GEC, Lluís Alemany i Vich

Bartomeu Fortesa Pinya (Palma, 1894 – Palma, Mallorca, 7 de juliol del 1957).

 Enginyer agrònom, escriptor i professor. Estudia a l’Institut General I Tècnic de Palma amb la promoció que es titular el 1911. Tot seguit cursa la carrera d’enginyer agrònom a Barcelona. Entre 1935 i 1947 és director de la Cooperativa Agrícola de Felanitx i, alhora, professor de l’Institut de Felanitx. Escriu poemes que recull a Dansa de les hores (1955), articles de crítica literària, que reuneix a Espectroscopi (1954) i traduccions al català de poemes francesos com els de Jean de la Bruyère, que reuneix sota el títiol de Roses de França (1953). Publica col·laboracions a La Nostra Terra. L’obra no publicada en vida s’edita el 2009 en el volum Les veus estèrils. Obra poètica: poemes lírics, obra satírica i traduccions. És el germà menor de Miquel i Guillem Fortesa Pinya. Casat amb Elisa Pujol, són pares de quatre fills: Aina, Bartomeu, Elisa i Francesc. Mor a Palma als 63 anys. Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.

Bibliografia

GEM, 6, 27

GEC, Bartomeu Forteza i Pinya

Magí Verdaguer i Callís (Vic, Osona, 1849 – Palma, Mallorca, 1925).

Professor. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, es presenta a oposicions a càtedra d’institut, que guanya. Exerceix als instituts de Maó (Menorca), Segovia, Logronyo, Tarragona, Barcelona i Palma. El 1893 fixa la residència familiar a Palma (1893-1925), on ocupa la càtedra de retòrica i poètica (1893-1900), la de llengua i literatura (1900-1911) i la de llengua llatina (1911-1919). Alhora exerceix el càrrec de secretari (1902-1919) i el de director en funcions (entre febrer i novembre del 1919). Jubilat el 1919, és nomenat director honorífic (1922-1925). Tradueix al català textos llatins d'Horaci, Virgili i Teòcrit i escriu algunes obres com el manual Lengua latina, ejercicios de traducción y análisi. Mor a Palma als 76 anys. Són fills seus Màrius i Joaquim Verdaguer Travessí. Té una entrada a la GEC i una a la GEM.

Bibliografia

GEC, Magí Verdaguer I Callís

GEM, 18, 77.

Manel Amat Garcia (Barcelona, 1933 – Palma, Mallorca, 26 de setembre de 2014)

Executiu bancari. Al servei del Banc Popular, treballa amb funcions directives a Tenerife i Bilbao. Nomenat director general del Banc de Crèdit Balear als 33 anys, ocupa el càrrec durant 18 anys (1966-1984). Després d’una darrera etapa bancària a Salamanca, és nomenat conseller de la companyia d’assegurances Mare Nostrum amb funcions executives. Ocupa el càrrec fins que l’entitat és adquirida i absorbida per una companyia europea.

Al capdavant del Banc de Crèdit Balear desplega una encertada activitat orientada a donar suport al procés de creixement econòmic de les Balears i a la popularització de l’entitat. Analitza la realitat insular, les mancances que hi detecta i les possibilitats que se li ofereixen. Ho fa amb esperit crític, sense defugir la polèmica ni la formulació de propostes que defensa amb convicció i apassionada reiteració. S’agrada de ser present en els actes públics relacionats amb l’economia regional, en els que intervé sovint aportant coneixements, observacions precises, advertències i iniciatives que palesen el seu judici lúcid i profund. Al costat de Sa Nostra, “la Caixa”, el Banc de Bilbao, el Banc de Santander i la Banca Catalana, situa el Banc de Crèdit Balear entre les entitats financeres més dinàmiques i compromeses amb el servei a les illes. El record en el seu despatx (en el de l’antiga seu del BCB del carrer del Palau Reial i en el nou de la nova seu), on rebia clients als que atenia amb respecte, atenció i interès. Els donava respostes concretes i raonades. El seu llenguatge era senzill, planer, clar i rigorós. Parlava amb el característic accent barceloní al que gradualment incorpora expressions i locucions pròpies de les illes. Li agrada la pintura dels grans mestres locals, sobretot l’excel·lent paisatge de muntanya del pintor Antoni Ribas que, segurament per iniciativa seva, va adquirir l’entitat que dirigia.

Elegant, educat, feiner i afectuós, dirigeix l’entitat amb encert. Trasllada la seu de les antigues oficines del carrer Palau Reial a l’actual ubicació a la plaça d’Espanya, incrementa notablement la xarxa d’oficines a les illes, modernitza els mètodes i els procediments, implanta la informàtica i s’adapta a les noves realitats d’una economia sotmesa a canvis profunds. Com fa Carles Blanes amb Sa Nostra, esdevé la imatge personal i alhora institucional que identifica i distingeix “Es Crèdit”. Jubilat, s’estableix a Palma amb la família fins als seus darrers dies. Casat amb Matilde Ortega, tenen sis fills (Matilde, Roser, Mercè, Cristina, Manel i Montserrat). Amb ell desapareix un personatge emblemàtic dels anys 60 als 80 de les Balears, un banquer a l’antiga, humà i dialogant, que amb modèstia, prudència i sense enrenous, va contribuir amb eficàcia a fer la història econòmica de les Balears.

Antoni Ramis Capllong (Palma, 1885 - 22 de febrer de 1956).

Metge dermatòleg, primer director de l’Hospital de la Creu Roja a Palma, soci i voluntari de la Creu Roja. Nat a Palma, estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1901 i cursa la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1906). S’especialitza (1907) en dermatologia a l’Hospital Sant Lluís, de París.

S’incorpora (1908) com a metge interí a la plantilla del dispensari de la Creu Roja fins que per defunció de Lucio Garcia-Leal Sánchez, ocupa la plaça amb caràcter permanent. És director (1937-1953) dels serveis del consultori del carrer del 31 de Desembre, núm. 6. Quan es nomena la Junta directiva de l‘Hospital de Palma (1953), és designat primer director del centre (1953-1956). Col·labora amb la institució com a voluntari i com a membre de la Junta directiva provincial, en la qual ocupa els càrrecs de vocal i tresorer. A partir del 1953 i fins a la seva defunció fa part de la Junta directiva de l’hospital. 

Per oposició guanya la plaça de metge agregat al Servei d’Higiene i Profilaxi de malalties venèries i sífilis. Té la consulta privada al carrer de Sant Llorenç, núm. 16 i 18. Aplica nous mètodes de tractament a malalties com la gonocòccia i altres de transmissió sexual freqüents en aquell temps.Té a Palma una consulta privada molt concorreguda i força acreditada.

Escriu (1916-1940) articles sobre temes de la seva especialitat a la Revista Balear de Medicina. Els dermatòlegs José Javier Gutiérrez de la Peña i Antoni Montis Suau inclouen una interessant ressenya biogràfica i professional del personatge en el treball “Inicios de la dermatología en Mallorca”, que publiquen (2006) a la Revista Balear de Medicina. Al vestíbul de l'Hospital de la Creu Roja hi ha una fotografia seva des del gener del 2010.