Imatge d'Horaci Sapere (2009)

Horacio Sapere és un pintor mallorquí nat al raval de Bones Aires fa uns 50 anys, massa lluny de ca seva. Per això tan bon punt com pogué, va fer cap a l'illa. Tenia aleshores vint i pocs anys. D’això ara fa uns 35 anys.

Sapere ens va dur aires de renovació i d’avanç que sacsejaren el món tranquil, distret, indolent i anquilosat de la plàstica mallorquina, que fins els anys 80 no va respirar una atmosfera de modernitat. Quan va arribar a Mallorca, el 1974, la seva pintura reflecteix influències del pop-art, del còmic i de la publicitat, d’acord amb corrents innovadors vigents en l’àmbit de la plàstica internacional. A partir dels 80 rebutja progressivament la figuració i es decanta per l’abstracció i la incorporació d’elements surrealistes. En la mesura en la qual el figurativisme no li bastava per copsar tota la realitat que li interessa, recorre al surrealisme, que li dóna ales, li brinda solucions, li permet volar alt i ser tan ambiciós com vol ser-ho.

En el curs dels 80 la seva pintura recupera les referències figuratives i neoexpressionistes d’abans, per bé que transformades pels seus pinzells en elements expressius depurats, estilitzats i simples. Amb elles crea composicions de sentit profund, que conviden a la contemplació i a la reflexió. A partir del 1985 la seva pintura experimenta un procés de fragmentació compositiva. Deixa de banda l’ús de la perspectiva, confronta plànols diversos, hi afegeix elements simbòlics i elements abstractes. Tots ells són de lectura complexa, perquè complex és el món en el qual s’inspira Sapere, el món real en el qual viu, observa i pinta.

Sempre li ha agradat combinar pintura i poesia. L’obra més representativa en aquest sentit és la composició “Poet’s Room”, que va fer part de la seva exposició a Sa Llonja i que no fa gaire vaig poder veure amb detall al seu estudi de Ses Salines. Als seus treballs mai no hi manca una espurna d’humor o d’ironia.

En la seva pintura actual s’hi poden identificar elements constructivistes, que evoquen la plàstica sòlida de Juaquín Torres Garcia. Hi ha elements surrealistes, que eleven l’esperit i transmeten goig i joia de viure. En el meu despatx tenc el dibuix d’una cadira plena d’ulls: n’hi ha al seient, al respatller, a les potes i a les voreres de tot el seu perfil. És una cadira tafanera, morbosament voyeurista, que mira de manera penetrant i, el que és més important, convida a mirar. A la seva pintura també s’hi veuen elements simbòlics gairebé sempre plans, que fan preguntes utilíssimes perquè són preguntes que no tenen respostes o bé no en tenen abastament. Hi ha grans taques de color plenes d’emotivitat, passió per la vida, afanys de superació i propostes de gaudi, del més sà de tots els gaudis: el que neix de la recerca de l’hedonisme o voluntat de gaudir perquè no hi ha res tan plaent i tan sà com el gaudi dels sentits, de l’ànima, de la raó i de la percepció estètica.

La pintura de Sapere convida a mirar, a pensar i a gaudir. És aparentment simple i senzilla: combina formes estilitzades, ambients poètics i masses generoses de color. No es pot estar al costat d’una pintura de Sapere sense mirar-la, sense sentir el seu batec, sense que l’esperit no es commogui i sense saber-se interrogat.

Pintor, gravador, dibuixant, escultor i, sobretot, un plàstic de mena, Així es com veig Sapere: com una gran persona i, sobretot, com un gran pintor. Aquesta és la imatge que tenc d’Horacio Sapere Grima.


Associació Cultural Koslowski (Bunyola)
Bunyola, 26-II-2009