L'emoció de l'assaig (2001)

L’assaig és fruit de la reflexió, de la recerca intel•lectual, del pensament lliure i creador, de les inquietuds ètiques, de la voluntat de fer avançar el coneixement més enllà de les limitacions de l’anàlisi empírica. L’assaig respon als desigs innats de la persona humana de fer preguntes, entendre, descobrir, inventar, trobar respostes, pensar, transformar les percepcions en idees, convertir les sospites en certeses, adquirir experiència i acumular saber. Totes les persones humanes senten en el fons de l’esperit el desig d’esdevenir sàvies.

L’assaig, fet amb voluntat de creació literària, vol il•lustrar, alimentar les ànsies de coneixement, obrir espais nous al pensament, impulsar el debat interior i facilitar l’exercici de les facultats de deduir, induir, relacionar. També vol contribuir al progrés social, a promoure actituds ètiques, a combatre la injustícia i a impulsar la consciència social. Sobretot, però, està destinat a commoure l’esperit i a conduir-lo als indrets de l’emoció artística.

S’equivoquen els que pensen que l’assaig és un gènere superior al de la novel•la perquè toca de manera més directa l’àmbit del coneixement. La novel•la i l’assaig, al llarg de la història, han fet una contribució al món del coneixement extraordinàriament rellevant. La novel•la permet posar en comunicació el lector amb l’esperit dels grans creadors, participar de llur experiència, ampliar i engrandir el fet de viure, obtenir noves idees inabastables a través d’altres vies.

La novel•la i l’assaig aporten elements potents de gaudi. Ambdós gèneres, la prosa de ficció i la prosa no narrativa, fan ús de recursos generadors d’emoció estètica. Alguns assaigs superen els nivells de perfecció literària de moltes novel•les. Hi ha novel•les que superen la qualitat literària d’alguns assaigs. Les grans novel•les i els grans assaigs se situen de manera similar en les posicions més elevades de la qualitat artística. Aquestes afirmacions generals es poden traslladar als casos concrets d’autors que han escrit, indistintament, novel•la i assaig. És millor el Melià de l’assaig "La nació dels mallorquins" o el de la novel•la "Les pluges de sal"? És millor el Porcel assagista de "Mediterrània" o el novel•lista de "Cavalls cap a la fosca"?

Els orígens de l’assaig modern es troben en l’obra "Essais" de Michel de Montaigne (1533-1592), de la qual va prendre el nom , i en les obres del jesuïta Baltasar Gracián (1601-1658). Va experimentar un gran desenvolupament en el segle XVIII, a l’època de la Il•lustració, amb obres com "Pensaments filosòfics" (1746) de Diderot, "L’esperit de les lleis" (1748) de Montesquiu, "Assaigs sobre els costums" (1756) de Voltaire, i "La riquesa de les nacions" (1766) d’Adam Smith. Després de la Segona Guerra Mundial es va donar una nova florida de l’assaig amb autors com Bertrand Russell, Sastre, Camus, Lukács i d’altres, que donaren vida a la figures de l’assagista polèmic, moralista, compromès amb l’avanç del coneixement i amb el progrés de la societat.

Hi ha assaigs que tracten temes filosòfics ("Situacions", de Sastre), religiosos ("L’agonia del cristianisme", d’Unamuno), estètics ("El futurisme", d’Alomar), socials ("L’autoritarisme", d’Adorno), ètics ("Ètica per a nàufrags", de Marina), d’identitat nacional ("Nosaltres el valencians", de Fuster), culturals ("Cultura, llengües, nacions", de J.F. Mira), de pintura ("L’art i els seus llocs", de Tàpies), d’economia i art ("Art i capitalisme", de Melià), d’història ("Mediterrània", de Porcel), de les noves tecnologies ("Viure en digital", de Negroponte), de feminisme ("La cambra pròpia", de Virgínia Wolf), d’anàlisi literària ("Entre la vida i els llibres", de J. L. Estelrich), d’autobiografia ("Un mateix i el seu cervell", de Poper), de biografia ("Rusiñol i el seu temps", de Pla), etc.

Després de 1980 l’article periodístic d’assaig, més adaptat a les urgències del lector actual, ha guanyat gradualment terreny a l’assaig pròpiament dir. Les dues formes no són excloents. Sovint l’assaig actual és un recull sistemàtic d’articles, com "Al temps de les formes", de Joan F. Yvars.

L’assaig convida el lector a pensar i investigar, a enriquir les actituds ètiques de l’esperit i a fruir de l’emoció estètica. L’assaig, com la poesia i la novel•la, és un mitjà indispensable al servei del plaer de la lectura.



Diari de Balears. L’espira, núm. 16, 18-II-2001.