Cercle de Belles Arts (1904-15)

El Saló Beethoven creat el 1898 es va veure sacsejat el març de 1904 per la mort del compositor Antoni Noguera, un dels seus principals promotors i animadors. D'altra part, el Foment de la Pintura i l'Escultura, tocat per la seva participació en les contovèrsies que s'havien mogut arran de l'exposició d'Antoni Gelabert del 1902, necessitava una renovació profunda, un canvi d'imatge i un nou lideratge.

La societat de concerts Beethoven (o Saló Beethoven) i el Foment de la Pintura i l’Escultura, per raons de mutu interès, acordaren fusionar-se en una nova entitat, que s’anomenà Cercle de Belles Arts. En fou elegit president Ricard Roca Amorós, industrial de prestigi, deslliurat de compromisos d’etapes anteriors. A més, es decidí condicionar una nova seu, situada al passeig de la Constitució (avui, passeig del Born), núm. 12, que s’inaugurà el 4-XII-1904 amb una exposició oberta a tots els socis i amb un concert a càrrec del jove pianista Antoni Torrandell. Abans de la inauguració es va fer una exposició de quadres de S. Rusiñol i L. Cerdà i una de Joan Fuster.

La combinació de manifestacions pictòriques i musicals donà bons resultats. La vida de la societat s’animà i al seu recer quallaren diverses tertúlies artístiques. Amb poc temps la societat passà de l’animació a l’eufòria. El mes de setembre del 1907 acordà adquirir uns nous locals a l’edifici que es construïa al carrer de la Marina (actualment, d’Antoni Maura), devora el Teatre Líric. Constaven de planta baixa i entresol. La planta baixa disposava d’un saló de 16 metres de llarg per 9 d’ample, una sala de billar, una tribuna de 22 m2 i dependències complementàries. A l’entresol hi havia sala de descans, sala de lectura, sala de música de cambra, sala de tertúlies (sala del tresillo), sala de Juntes, despatx per a la secretaria i estances del conserge. La inauguració del local tingué lloc el juliol del 1908.

Pocs dies abans de la inauguració, el 30 de juny, la Junta General de la societat havia procedit a la renovació estatutària de la Junta Directiva. N’havia estat elegit president el metge Josep Arís Garcia, anterior vice-president. El dia 8-XI-1908 es convocà Junta General Extraordinària, a la qual hi assistí un nombre elevat de socis. La Junta Directiva proposà l’emissió d’un emprèstit de 6.000 PTA a 15 anys, amortitzable a raó de 400 PTA anuals, dividit en 600 obligacions de 10 PTA cada una. L’objecte de l’operació era atendre les necessitats de finançament derivades de l’adquisició i condicionament del nou local social. D’altra part s’autoritzà la Junta Directiva perquè elaborés un nou reglament. Amb aquesta finalitat es nomenà una comissió assessora integrada pels socis Joan Marquès Luigi, Melcior Oliver, Llorenç Cerdà Bisbal, Joan Bauzà Mas, Miquel Sarmiento i Domènec Riutort.

L’eufòria dels darrers dos anys, la manca de realisme d'algunes actuacions de la Junta Directiva i el fracàs de l’emissió d’obligacions destinada a finançar la nova seu, feren que minvés la participació de socis, sobretot d’aquells que eren més afeccionats a la pintura i a la música que a les reunions de societat. Malgrat això, la Junta Directiva de l’entitat en la seva sessió del 19-I-1909 acordà d’organitzar una kermesse i un ball de màscares als locals propis i als del Teatre Líric. El juliol organitzà un viatge de turisme a Marsella, Niça, Gènova, Venècia i Milà. Les exposicions de pintura i els concerts de música restaven desplaçats a un segon pla.

Un grup de socis descontents va crear una nova societat, l’Associació d’Artistes Pintors, i es va donar de baixa en el Cercle de Belles Arts. D’altra banda, el Cercle de Belles Arts es va traslladar a uns locals modestos del passeig del Born i reemprengué el mes d’abril del 1910 la celebració de sorteigs de pintura i escultura. Inicialment hi varen participar nombrosos pintors no integrats en l’Associació d’Artistes Pintors, com Antoni Ribas Oliver, Joan Fuster Bonnín, Joan Pallicer, Jordi Anckermann Ribas, Josep Pons Frau i Antoni Ribas Prats. Joan Bauzà Mas, soci de l’Associació d’Artistes Pintors, a partir del 1912 participà, també, en alguns sorteigs del Cercle de Belles Arts.

El juny del 1914 es va declarar la Primera Guerra Mundial. La tensió i les inquietuds que provocà enrariren el mercat local de la pintura i la seva demanda registrà una disminució important. D’altra part, el sistema de vendes de pintura mitjançant sorteigs mensuals no responia tan bé com anys enrera als gusts i a les preferències del nous col·leccionistes i dels joves afeccionats a l’art. Aquests desitjaven canals més amplis, més directes i més lliures d’accés a l’oferta.

L’arribada a Mallorca d’Hermenegild Anglada, acompanyat d’un grup nombrós de pintors joves, de bell antuvi afegí elements d’incertesa al mercat local de l’art. Els temps es presentaven difícils. Tot plegat féu que l’Associació d’Artistes Pintors i el Cercle de Belles Arts cerquessin el suport d’una societat més gran i més forta. El Veloç Sport Balear s’agradà de les seves propostes i acceptà d’acollir-los.

El dia primer del 1915 el Cercle de Belles Arts absorbí l’Associació d’Artistes Pintors, i alhora va ser absorbit per la societat recreativa i esportiva Veloç Sport Balear. Aleshores aquesta creà una secció dedicada a la celebració d’exposicions i sorteigs de pintura i de concerts de música, a la qual es donà el nom de Cercle de Belles Arts.


Palma, desembre del 1992 i actualització febrer 2010.