Jaume Alenyà Ginard (Palma, Mallorca, 4 de febrer de 1869 - 26 de gener de 1945)

Arquitecte. Estudià i es titulà a l’Escola Superior d’Arquitectura de Madrid. Primer de tot establí el seu despatx professional al carrer Victòria, núm. 7, de Palma. Després el va passar al carrer de Sant Bartomeu, núm. 17, i finalment el va instal·lar al carrer de la Farina, de Palma. Es casà (1903) amb Francisca Pujol Medinas.

Va ser un dels arquitectes més actius i prolífics de Mallorca. Segons l’estudi de Dolors Ladaria “La arquitectura en el ensanche de Palma, 1903-1927”, 215 projectes (33,75 %) d’un total de 637 presentats (1903-27) a l’Ajuntament de Palma eren d’ell.

Són seus els projectes del Teatre Líric (Palma, 1900-02, enderrocat el 1968), l’edifici de la Peixateria (Llucmajor), sa Quartera (Inca, 1920 c.), Can Pomar (Plaça de la Porta Pintada, Palma, 1912), Can Osones (Palma, Via Roma, 1915-17), l’edifici d’habitatges amb planta en forma d’u dels socis Marquès i Planas (Via Roma, Via Portugal, Santiago Rusiñol i Joaquim Botia, Palma, 1915-17), l’Hotel Ciutat Jardí (1921), les cases de la possessió d’Es Rafalot (Bunyola), Can Segura (Palma), l’església de Can Pastilla (1930-32), el xalet de Bartomeu Planas i Catalina Alenyà (Sant Agustí, Palma, 1938-39), l'edifici del Frontó Balear i d’altres.

En col·laboració amb Gaspar Bennàssar va fer diversos projectes com els de Caixa de les Balears “Sa Nostra” (Ramon Llull, 2, Palma, 1904-06), l’Hotel Príncep Alfons (abans Hotel Alhambra, Can Pastilla, Palma, 1906), Can Coll (Passeig Sagrera, Palma 1906-07), l’edifici dels magatzems “L’Àguila” (1908-09), Can Maneu (Es Triquet) (Palma, 1909 c.), l’edifici de Gaietà Segura o del Bar Cristal (Plaça d’Espanya, Palma, 1911-13) i d’altres. Amb col·laboració de Gaspar Reynés va fer Can Pujol (Carrer Pou, Santa Catalina, Palma, 1904), amb interessants ornaments florals i vegetals a la base de les finestres, sota els balcons i a la corona de l’edifici.

Va dirigir les obres del Gran Hotel (1901-03). Amb la col·laboració de l'arquitecte Josep Alomar Bosch, dirigí les obres de l'Institut Balear, Escola d’Arts i Oficis, Escola de Comerç (Palma, 1914-16) i Escola Normal de Magisteri (des del 1966, Institut Joan Alcover). Va projectar i realitzar obres de reforma, com la de Can Fonticelli (Centre de Cultura de Sa Nostra, Palma, 1909), que va donar a la façana un cert aire modernista a causa, sobretot, de l'aspecte de la torreta. El 1912 va redactar un projecte de pla de reforma de Palma que preveia obrir vies de comunicació entre la part alta i la baixa de Palma i altres intervencions a l’interior de la ciutat.

En els seus primers treballs combina solucions eclèctiques, neoarabistes i vuitcentistes. Durant els anys de la seva joventut, treballa d’acord amb la preceptiva artística modernista, per evolucionar posteriorment cap a formes eclèctiques i funcionals, sempre sòbries i equilibrades, amb tocs regionalistes ocasionals.

A l’Exposició Balear de 1903 va presentar dos projectes, que varen ser guardonats amb la medalla de plata. Va ser arquitecte municipal de l’Ajuntament de Palma i soci i directiu del Foment de Turisme de Mallorca. Presidí l'Associació d'Arquitectes de les Balears i la Societat Filatèlica fins que aquesta s'integra (1925) al Foment de Turisme.

Sobre temes d’urbanisme va publicar “Reforma de Palma. Anteproyecto” (Impremta Amengual i Muntaner, 1916), “Abastecimiento de la ciudad de Palma” (Impremta Josep Tous, 1925) i “Bases para la creación del régimen autonómico administrativo de las carreteras de Baleares y anteproyecto de reglamento para la organización del patronato” (Tipografia Provincial, 1932). Escriví diverses narracions curtes, de les quals va publicar “Duda cruel” i “El contrabandista y las cuevas de Mallorca", en un sol volum, dedicat al president del Foment del Turisme.

Gaspar Bennàssar i Jaume Alenyà, arquitectes