Imatge de Manel Villalonga Pérez (1)

La bandera de la Creu Roja, enarborada a la nostra illa el 1873, com a estendard de caritat i civilització, per l’il·lustre i venerable ancià Manel Villalonga Pérez, reuní al seu entorn cors àvids de fer el bé a la humanitat. Crítiques, censures i fins i tot ridícules burles varen haver de suportar en un principi aquells cors animosos. Van ser tractats de maçons i se’ls va fer el buit. Les grans obres troben sempre obstacles en el seu camí, però sortosament per a la Creu Roja en aquella època brillava a Mallorca pel seu talent, per la seva bondat, per la seva caritat i per la seva vertadera fe catòlica, el nostre inoblidable consoci i president d’honor de feliç memòria, i defensor acèrrim de la veritat, l’Il·lím. Sr. Bisbe Mateu Jaume Garau (2), qui amb les seves llums i el seu clar talent desféu la boira que acompanyava la nostra obra tot fent brillar el sol de la veritat, desterrant per sempre la presència de gents més malicioses que amants de l’amor al proïsme.

Vicissituds que mai no falten a la vida obligaren l’il·lustre president, si no a retirar la bandera, almanco a arriar-la en diferents ocasions per manca de personal a causa de la indiferència pròpia de qui no sap reconèixer els beneficis d’una institució tan humana. Es féu gran la tempesta i sol en el seu petit bot s’enfrontà, sense esperar res a canvi, als temporals, sempre agafat a l’estendard de la seva bandera, tot esperant temps millors. La seva ànima emprenedora no desmaià i després de moltes reorganitzacions i d’haver sofert disgustos innumerables pel bé de la humanitat, avui desplega la seva bandera als quatre vents i té el consol de veure propagada l’associació per tots els racons de l’illa, on arriba ja a més de mil el nombre de socis.

La Creu Roja no finirà a Mallorca. Quan a altres, tal vegada sense tants de mèrits, se’ls han concedit reconeixements, nosaltres amants de la nostra pàtria i dels pròcers que per al seu bé es desviuen, proclamem des del fons del nostre cor Fill Il·lustre de Mallorca el venerable i generós ancià que presideix la nostra associació, a pesar dels seus dilatats anys amb ànima jove i entusiasme juvenil. Ell serà per sempre considerat pare de tan benèfica institució en aquesta illa i mereixedor de les més grans recompenses.

Demano, companys, que sigui un fet que el poble mallorquí guardi en el seu record com a fill il·lustre a qui amb la seva abnegació es desvisqué per auxiliar el poble palmesà. Ho demano jo que el vaig vaig veure a la pubertat, quan el còlera del 65 ofegava Palma i mentre tot el món fugia, romandre serè a l’alcaldia al costat de Miquel Estades (3), batlle de Palma, socorrent la població. Jo, que el vaig veure entrar a l’hospital de la Llonja juntament amb l’Il·lustre Bisbe Sr. Salvà (4), consolant els infeliços abandonats per les seves pròpies famílies. Jo, que en l’edat adulta el vaig acompanyar a demanar llimosna per a les víctimes de la catàstrofe de Múrcia i que el vaig seguir en la qüestació feta per socórrer les víctimes de la segona guerra civil. Jo, que vaig anar al seu costat demanant llimosna per a molts conflictes i darrerament per a la catàstrofe de Calàbria i Messina. Jo, que vaig presenciar a aquest noble ancià a l’Ajuntament en l’acte de ser condecorat amb la medalla d’or de la Junta de Nàufrags (5) pel salvament dut a terme per ell. Responc a un article de “La Última Hora”, on amb el títol de “S’ho mereix”, proposa nomenar-lo Fill Il·lustre de Mallorca. Sí, s’ho mereix. Qui ha ofert la seva pròpia vida en holocaust a favor del seus conciutadans és altament mereixedor que aquests el distingeixin. S’ho mereix, Sr. Nouviles (6). Ara treballem tots.


Víctor Valenzuela Alcarin
Prevere, secretari general de la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears i acadèmic numerari.

Reial Acadèmia de Medicina de les Balears
Discurs de la sessió inaugural del curs 1907/1908
Palma, 26-I-1908


---------

Notes

(1) Nasqué a Palma el 1822 i hi morí el 1914. Va ser president de la Junta directiva de Creu Roja a les Balears durant 40 anys (1874-1914). Abans havia estat nomenat (1873 c.) delegat de Creu Roja a les Balears.
(2) Va ser bisbe de Mallorca entre 1875 i 1886.
(3) Es refereix a Miquel Estades Sabater (s XIX-1881), que va ser alcalde de Palma de gener a octubre de 1865 i d’octubre de 1868 a gener de 1869.
(4) Es refereix a Miquel Salvà Munar, que va ser bisbe de Mallorca entre 1851 i 1873.
(5) Manel Villalonga Pérez també va ser president de la Junta de Nàufrags de les Balears i en certa ocasió va protagonitzar el salvament d’un grup de nàufrags amb la seva barca.
(6) El Sr. Josep Nouviles i de Villar, aleshores tinent coronel d’infanteria, era vocal de la Junta directiva de la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears. Més endavant (1917-19) va ser-ne el President.