Gaspar Bennàssar Moner (Palma, 18 d'agost de 1869 - Barcelona, 14 de gener de 1933)

Arquitecte, urbanista i soci de Creu Roja. Fill d’Antoni Bennàssar, marí mercant, i Catalina Moner, va ser el cinquè d’una família de 8 fills. Neix a Palma a una casa del carrer Vallseca. estudia el batxillerat a l’Institut Balear. Cursa estudis d’enginyeria de camins i d’arquitectura a Madrid. Es llicencia (1899) a l’Escola d’Arquitectura i a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de Madrid.

És arquitecte diocesà de Menorca (1899) i Mallorca, arquitecte municipal cap de l’Ajuntament de Palma (1901-1933), del Reial Patrimoni i d‘altres entitats. Dirigeix l’enderrocament de les murades de Palma a partir del 1902 i l’execució del Pla Calvet (1901) o d’eixampla de Palma. Projecta la via que havia d'unir el Passeig Sagrera amb les avingudes a l’alçada del Baluard del Príncep o cinturó de ronda, que implicà guanyar terrenys al mar.

Projecta l’edifici de la Caixa d’Estalvis de les Balears (Sa Nostra) (1903) del carrer Ramon Llull, el Restaurant Alhambra, després Hotel Príncep Alfons (Cala Major, 1906), l’Escorxador de Palma (1906), els Magatzems l’Àguila (1908), l’edifici d’habitatges de Can Maneu (Bar Triquet) (1909), l’escala d’honor de l’Ajuntament de Palma (1909), Can Schembri (1909), l’Escola Graduada de Palma (1912), Can Gaietà Segura (Bar Cristal) (1914), el campanar de la parròquia dels Dolors, de Manacor (1921), Can Tous (Plaça de Cort, 1922), la Parròquia d’Esporles (1923), es Pont des Tren (Palma, 1926), Can Bibiloni (1928), el Coliseu Balear (Plaça de Toros, 1929), l’edifici de l’antic Cinema Born (1931) i d’altres. En diversos projectes de la primera època (Magatzems l’Àguila, Hotel Alhambra, Can Maneu, etc.) va treballar en col·laboració amb l’arquitecte Jaume Alenyà Ginard (1870-1945), amb qui compartí despatx professional durant uns anys al carrer Victòria, de Palma.

Fa un Pla General de Reforma de Palma (1916), que s’aprova (27-VII-1917), però mai no s’aplica. Projecta les avingudes, que ocupen l’espai de l’antic fossar de les murades. Dissenya i dirigeix les obres del Passeig Sagrera (1910) i les escales del Mirador de la Seu (1918).

En la seva primera etapa (1900-1919), combina en el marc d’un vibrant eclecticisme solucions estètiques d’influència modernista catalana amb elements historicistes, neoàrabs i evocacions romàntiques del gòtic i romànic. En la seva segona etapa (1920-33) practica un eclecticisme neobarroc, que suma formes renaixentistes, manieristes i neo-plateresques. Fill Il•lustre de Palma (1996), duu el seu nom el carrer que dóna accés al Coliseu Balear.

El novembre del 1932 es fa soci de la Creu Roja, tot donat suport al nou president de l’entitat a les Balears, Manuel Cirer Arbona. Milita en el partit Esquerra Republicana de Mallorca. Casat (1903) amb Amèlia Munar, tenen 3 fills. Mor sobtadament el 14-I-1933 a Barcelona, als 64 anys, mentre assisteix a un Congrés d’Arquitectura.

Can Caubet, al Passeig del Born amb Constitució