Pere d'Alcàntara Penya Nicolau (Palma 1823 - 1906)

Escriptor costumista, pintor, arquitecte, enginyer i voluntari de Creu Roja.

Estudià (1833-41) a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma i féu (1835-41) el batxillerat a l’Institut Balear (1835-41). Començà la carrera de dret a Barcelona i es llicencià a Madrid (1849). Féu estudis de música, astronomia, anatomia, dibuix, pintura, física, química i enginyeria.

De retorn (1850) a Mallorca, treballà com advocat (1850-51), delineant d’Obres Públiques (1851-54), aparellador de carreteres (1852-54), mestre major de fortificacions i edificis militars (1854-80) i perit agrònom. Dissenyà les esglésies de Sant Alfons, de Felanitx (1878) i Sant Felip Neri, de Porreres (1886), el quarter del Carme, de Palma (1855), l’Hospital Militar, de Palma, i d’altres.

Publicà estudis d’història. Escriví poemes, com “La colcada (1861); obres en prosa, com la novel•la “La gota de l’aigua (1893) i obres de teatre. Col•laborà a “El Isleño”, “Museo Balear”, “Revista Balear”, “El Palmesano”, “La Roqueta” i “L’ignorància”, que impulsà i dirigí (1881-83).

Féu part de la Junta que fundà (1880) la Societat Arqueològica Lul•liana. Fou membre de la societat “El Provenir del Obrero” i de la Societat Astronòmica de Paris. Com a voluntari, féu part de la Junta directiva de Creu Roja a les Balears, de la qual va ser vicepresident (1880-84).

És fill il•lustre de Palma, on té dedicat un carrer.