viernes, 4 de marzo de 2011

Cristina de Montis i Von Der Klee (Guatemala 1874 - Eivissa 1951)

Culta, melòmana, mare de família nombrosa, sòcia i directiva de Creu Roja.

Filla de Mariano de Montis y Romero de Tejada, natural de Cadis, descendent d’una família d’origen sard, una branca de la qual s’estableix a Andalusia en el s. XVII, i d’una filla del baró Friederich von der Klee i la seva esposa Josefina Guillen de Ubico y Pardomo. Després de viatjar per Europa i residir temporalment a Paris, Berlín i Viena, el matrimoni amb els fill s’estableix a Barcelona, on Cristina coneix el capità Joan Tur Palau, natural d’Eivissa.

Casats (1905), s’estableixen a Eivissa a la casa de la Portella (o Can Balanzat), prop de la Catedral i tenen 6 fills: Joan, Guadalupe, Marià, Fanny, Màrius i un altre. En morir el sogre, Joan Tur Llaneres d’Espanyol, gran terratinent d’Eivissa, traslladen el domicili a Can Llaneres, de Dalt Vila.

El marit ascendeix en l’escala militar i arriba a general. Voluntària de Creu Roja, és elegida (1917) presidenta de la junta de dames infermeres auxiliars i el 1924, arran de l’entrada en vigor dels nous estatus de l’entitat, és elegida presidenta d’honor de l’assemblea insular d’Eivissa i Formentera. Ocupa el càrrec fins el 1931, quan és suprimit durant la II República. Com a presidenta d’honor impulsa les activitats del cos d’infermeres auxiliars que presideix, fomenta la participació activa de les associades en el consultori i dispensari de l’entitat, promou l’animació del col•lectiu i la captació de fons amb destinació a la cobertura dels dèficits públics en sanitat i serveis socials. És l’animadora de la recaptació de fons per a l’adquisició d’un aparell de raigs X destinat al dispensari de Creu Roja. Comparteix el seu treball directiu amb els presidents insulars Manuel A. Escandell Ferrer i Salvador Quetglas Ramon. És guardonada (1929) amb la medalla d’or de l’entitat.

Amb facilitat per a l’aprenentatge d’idiomes, en parla uns quants (alemany, francès, castellà i català). Culta, melòmana i afeccionada a tocar el violí, fa concerts a casa seva i té el costum de viatjar regularment a Barcelona per assistir a les temporades d’òpera del Liceu. De caràcter lliberal i tolerant, es fa amb tothom, presta ajut a jueus fugitius de l’Alemanya nazi i es manifesta contrària a les desqualificacions personals i a les crítiques intolerants de fets i persones. També es relaciona amb les personalitats que visiten l’illa, com Sorolla, Menéndez y Pelayo, Mercedes Martínez de Campos (duquessa consort de la Torre), Juan Contreras y López de Ayala (marquès de Lozoya), Rusiñol i Blasco Ibáñez.

Mor a Eivissa als 76 anys, rodejada de l’afecte i el respecte de molts. Les exèquies, presidides pel bisbe d’Eivissa, Antoni Cardona Riera, constitueixen una manifestació espontània de dol. És inhumada en el cementiri d’Eivissa. Un carrer de Figueretes (Eivissa) duu el seu nom. El seu fill Marià és dedica a la pintura i Màrius, professor de matemàtiques de l’Institut Santa Maria, és alcalde d’Eivissa (1958-1966).


Referències


JBM, “Montis i von Klee, Cristina”, ‘Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera’, Consell Insular d’Eivissa i Formentera.

Lydia SÁNCHEZ HERGÓN, “En la vida de Cristina de Montis la realidad supera a la ficción”, Diario de Ibiza, 23-II-2009.

Marián SUÁREZ FERREIRO, “Clara Campoamor: una mujer recuperada”, texte de la conferència llegida a Eivissa, elblogdemarian.org, 2006.

No hay comentarios:

Publicar un comentario