Josep M. Olesa Frates (Palma)

Cursa el batxillerat a Palma. Estudia arquitectura superior i obté el títol el 1923.

El 1928 és secretari de l’associació d’arquitectes de les Balears, que aleshores presideix Jaume Alenyà Ginard.

És l’arquitecte de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, per a la qual fa l’edifici de Can Tàpera i el de l’antiga Residència de Persones Grans. Per al Bisbat de Mallorca projecta i dirigeix les obres del Seminari Nou, ubicat a Son Gibert (Palma), l’església parroquial de Sant Joan (Mallorca) i altres.

Per a Andreu Buades Ferrer fa (1934) l’edifici del xalet Buades, després convertit en l’hospital de Creu Roja (Pons i Gallarça cantonada amb Francesc Layret, després Capità Salom i ara Alfons el Magnànim). És una obra significativa dels seus treballs clarament regionalistes l’edifici (1933) per a Coloma Garcia (Santiago Rusiñol cantonada amb Baró de Pinopar) en la qual s’inspira per al projecte del xalet Buades, que reprodueix diversos elements d’aquella, com és el gran hivernacle de la cantonada, de disseny racionalista. Val a dir que el xalet Buades s’acosta millor que la casa de Coloma Garcia a la concepció original d’antic casal rural mallorquí.

És deixeble de Guillem Fortesa Pinya. En els seus inicis aplica a l’arquitectura solucions racionalistes, que combina amb elements de l’arquitectura tradicional. Posteriorment, evoluciona vers un eclecticisme funcional. Els edificis de Can Tàpera, Seminari Nou, xalet d'Andreu Buades i casa de Coloma Garcia, posen de manifest les seves preferències per les façanes blanques i els portals d'accés amb arcs de mig punt.



Referències

Jaume MAYOL AMENGUAL, “Mallorca 1932”, www.annuairemassilia.files.wordpress.com