Antoni Roca Várez (Llumena Nou, Alaior, 3 de febrer de 1866 – Girona, 20 de setembre de 1925)

Fill del metge Antoni Roca Flaquer i de Carme Várez Triay, per part del pare descendeix d’una família originària de la Península que s’estableix inicialment a Es Castell, on treballa en la construcció del Castell de Sant Felip. Per part de la mare descendeix d’una família originària de Sevilla, establerta a Cuba, on neix la seva àvia Carme Várez Triay, que rep en herència de la seva mare la propietat de la possessió (o lloc) de Llumena Nou (Alaior), abans de Santa Catalina.

Estudia el batxillerat a l’Institut de Menorca. Cursa la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1888) i es doctora a Madrid. Exerceix com a professor de l’Institut de Maó i és vicecònsol de Portugal i Dinamarca a Menorca. Fets els 50 anys, es presenta a oposicions de càtedra d’institut i guanya (1921) la plaça de llengua i literatura a l’institut d’Osca, on resta un any (1921-1922). Passa després a ocupar la càtedra de llengua i literatura a l’institut de Girona (1922-1925).

Molt afeccionat a la lectura, reuneix una important biblioteca, coneguda amb el nom de “Biblioteca Roca”, que després de la seva mort es dispersa. És director del diari “El Heraldo”. En possessió d’una vasta cultura, s’agrada d’impartir conferències i publicar col•laboracions a la “Revista de Menorca” i al butlletí “Guía del trabajador”. Dotat d’una oïda extraordinària, inventa un instrument (“litòfon”) que produeix notes musicals mitjançant la percussió sobre pedres planes i polides. Presenta l’invent a una exposició de Nàpols, on aconsegueix la medalla d’or (1901). En subhasta pública adquireix la propietat de l’Illa d’en Colom (1904), de 59 Ha, on fa experimentacions de conreus i extraccions de minerals (ferro, coure...). Actualment l’illa fa part del Parc Natural de s’Albufera des Grau i és propietat dels seus descendents.

Impulsa i funda l’assemblea insular de Creu Roja a Menorca, de la qual és el primer president (1899-1902). Impulsa personalment la creació de les comissions locals de Creu Roja a Maó, Es Mercadal, Alaior, Es Castell i altres localitats. Fa part de la Junta de Salvament de Nàufrags i és soci de l’Ateneu. És guardonat per Creu Roja amb la medalla d’or (1900) i amb la Gran Placa d’Honor (1901). El 16 d’abril de 1924 li és concedida la medalla a la constància amb motiu dels 25 anys de pertinença a l’entitat. Casat amb Magdalena Bofill, són pares de 5 fills. La seva besnéta Núria Roca Comella treballa a l’oficina insular entre el 2001 i el 2010.