Als 10 anys (1943), quan ingressa al seminari, prossegueix durant 8 anys els estudis musicals amb Antoni Torrandell. Interessat en la música d’orgue, cursa durant 2 anys (1959-1961) estudis d’orgue a Barcelona amb el caputxí P. Robert de la Riba, organista de la basílica de Pompeia (Barcelona). El 1961 es matricula al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on és deixeble de Montserrat Torrent. El 1965 hi obté el Premi d’Honor d’Orgue. El juliol de 1966 amplia estudis a l’Acadèmia Haarlem, d’Holanda. A Barcelona, rep classes de Julio Ribelles, estudia contrapunt i fuga amb Josep Poch i practica composició i interpretació amb Xavier Montsalvatge. El 1971 obté el títol de professor de piano del Conservatori Superior de Música de València. A partir d’aleshores exerceix com a professor de cant coral del Conservatori Professional de Música de Palma i, posteriorment (1977-1979), també com a professor d’orgue, d’història i d’estètica. Del 1974 al 1984 és subdirector del citat centre. L’abril del 1974 guanya per oposició la plaça d’organista titular de la Seu de Mallorca. El gener de 1978 obté el títol superior de professor d’orgue i el de composició i instrumentació del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.
Com a compositor crea una obra caracteritzada per un llenguatge marcadament modern (dodecafònic, atonal, politonal...). Són obres seves “Visions tristes” (piano), “Ecce sic benedicetur” (cor), “Suite. Als vells orgues mallorquins” (orgue), “Missa per a lector i versets d’orgue” (cantata), “Concert per a piano i orquestra” i moltes altres. Manté una molt bona relació d’amistat i col·laboració professional amb el P. Antoni Martorell Miralles TOR. Promou la revalorització del patrimoni organístic de Mallorca i participa en la creació de l’Associació Jordi Bosch d’Amics de l’Orgue, de la qual és impulsor i animador principal. El mateix any 1978 es veu afectat per problemes als ulls que l’obliguen a sotmetre-se a quatre intervencions quirúrgiques. Quatre anys més tard pateix un extravessament cerebral que el deixa hemiplègic. Aleshores es dedica tant com pot a la composició. Mor el 1984, dos dies després de fer els 51 anys. El 1986 el Consell Insular de Mallorca li concedeix a títol pòstum la Medalla d’honor i gratitud de Mallorca (medalla d’or). Conserv un record entranyable d’Antoni Matheu.
Era una persona senzilla, cordial, atenta i summament educada. Sobretot, era un home bo, bo de veres. Vaig assistir a la cerimònia de la seva ordenació a la Seu. Quan em vaig casar (1972) a Sant Agustí (Palma), per mitjà de Mn. Gabriel Mesquida acceptà tocar l’orgue durant la cerimònia. Posà tot l’interés del món a fer un intervenció brillant. Va acompanyar l’entrada de la núvia amb un tall magnífic de la marxa nupcial de Felix Mendelssohn i acomiadà l’acte amb un tall de la marxa nupcial de Lohengrin, de Richard Wagner. Era una època en la qual tenia pocs ingressos i per això s’ocupava en la vigilància nocturna d’un col·legi i prestava serveis d’organista a casaments i funerals. Té una entrada a la GEM i una altra al diccionari de compositors de les Illes Balears.
Bibliografia:
Joan COMPANY FLORIT, “Antoni Matheu”, ‘Tres músics mallorquins’, pàg. 147-205, Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, Barcelona 1985.
Joan PARETS SERRA et al., Antoni Matheu Mulet”, ‘Compositors de les Illes Balears”, pàg. 105-106, El Gall editor i Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Palma 2000.
GEM,.10, 358
No hay comentarios:
Publicar un comentario