Pere Joan Llabrés Martorell (Inca, Mallorca, 19 d’octubre de 1938 – Santa Ponsa, Calvià, Mallorca, 7 de juliol de 2006)

Teòleg, liturgista, historiador i prevere. Fill de Pere-Joan Llabrés Mulet i Maria Martorell Tortella, neix a Inca. Té una germana, Magdalena, més gran que ell, que als 16 anys ingressa a la Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia. Assisteix a l’escola de les Germanes Franciscanes d’Inca i a l’escola parroquial. Ingressa en el Seminari Diocesà de Sant Pere el setembre de 1949, on estudia humanitats, filosofia i teologia. És prefecte del tercer curs de llatinistes a partir del setembre de 1958. El 1959 rep la tonsura i el 18 de març de 1961 és ordenat de diaca. El 1961 és enviat al Col·legi Espanyol de Sant Pere (Roma) com a becari diocesà. Es llicencia en teologia a la Universitat Gregoriana (1963) i es diploma en litúrgia a l’Ateneu Anselmià (1965). És ordenat de prevere a la capella del nou Col·legi Espanyol de Roma (Via Torre Rossa) el 19 de març de 1962. De retorn a Mallorca, inicia el ministeri pastoral com a vicari de la parròquia de Sant Nicolau (Palma), càrrec que ocupa durant 9 anys (1965-1974). El 1974 és nomenat rector de la parròquia de Santa Catalina Thomàs (1974-1986), que adapta a les exigències de la reforma litúrgica. Hi incorpora la imatge de Crist Resucitat, obrada per l’escultor Josep Maria Aguilar Collados, i el retaule de l’altar major dedicat a Santa Catalina Thomàs, obra del pintor Pau Lluís Fornès Isern. El 1986 és designat canonge prefecte de litúrgia de la Seu de Mallorca. Des del 1980 és president de la Comissió Diocesana de Litúrgia i el 1981 és elegit membre del consell de direcció del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM), del qual és director durant dos triennis (1986-1989 i 1996-1999). El 1995 és elegit secretari general del Sínode Diocesà de Mallorca i el 1999 és nomenat delegat diocesà de patrimoni cultural. Pel que fa a la seva dedicació a la docència, cal assenyalar que és professor de litúrgia del Seminari i de teologia litúrgica i sacramental al CETEM des de la seva fundació el 1970. A més és professor de llengua i literatura catalanes de l’Escola Universitària “Alberta Jiménez”, de les monges de la Puresa. Pel que fa a la seva dedicació a la conservació i promoció del patrimoni artístic i cultural, dirigeix la restauració de la capella de Sant Pere de la parròquia de Santa Maria la Major d’Inca (1990), el trasllat temporal de part del Museu Diocesà a la capella de l’antic seminari (Casa de l’Església) i l’ampliació i modernització de les instal·lacions del nou Museu Diocesà (Palau Episcopal), que s’inauguren després de la seva mort. Pel que fa a la seva dedicació a la litúrgia, cal assenyalar que fa part dels fundadors de l’Associació Espanyola de Professors de Litúrgia, és ponent en el III Congrés Litúrgic de Montserrat (1990) i dirigeix l’edició dels nous llibres litúrgics adaptats a les reformes del Concili Vaticà II. Estudiós de Ramon Llull, és designat (1991) magister de la Maioricensis Schola Lullística. Amb relació a la seva militància cívica, cultural i lingüística, cal destacar la tasca que desplega com a cap de redacció i animador de la revista Lluc (1974-1983), la participació com a vocal de la Junta directiva de l’Obra Cultural Balear sota la presidència de Josep Maria Llompart de la Peña, l'assistència a la reunió clandestina de s’Arracó de 1987, la participació en la fundació i animació del Grup Blanquerna al costat de Climent Garau Arbona i la participació en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb una comunicació sobre la llengua catalana i l’Església de Mallorca. El 2006 és designat per fer part del Consell Assessor de l’Obra Cultural Balear. Publica nombrosos escrits sobre temes teològics, litúrgics i històrics. Escriu col·laboracions a les revistes Quaderns de Pastoral, “Phase”, Revista Espanyola de Teologia, “Sal Terrae”. Publica nombroses entrades a la Gran Enciclopèdia de Mallorca i al Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya. Dirigeix la revista Comunicació, del CETEM. Entre les obres que publica, cal destacar les biografies de santa Catalina Thomàs (1980), sant Alonso Rodríguez (1988) i la beata Francinaina Cirer (1989). També publica “Sant Domingo d’Inca” (1987), “Celebrar Nadal a Mallorca” (1990), “El retaule de la Puríssima de Sant Bartomeu d’Inca” (2001) i “Gaudí a la Seu de Mallorca” (2002). Amb Nadal Trias Orell i Santiago M. Amer Pol té cura de la publicació de l’obra “Sínode Diocesà de Mallorca (1998-1999). Crònica, documents, decrets i constitucions sinodals” (2002).Tenen especial interès els seus treballs “El mestratge de Francesc de Borja Moll en les versions litúrgiques i bíbliques en català adaptades per a les Balears” (2002), “Les Germanes de la Caritat d’Inca” (1993) i la història de la congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia titulada “Dos cents anys de Caritat (1798-1998)” (3 toms) (2007). És distingit amb diversos premis, entre els quals excel·leixen el Premi Jaume I d’actuació cívica catalana de la Generalitat de Catalunya (1983). El 2001 rep el premi Josep Maria Llompart, dels Premis 31 de desembre, de l’Obra Cultural Balear, i el II Premi Fra Miquel Colom TOR, de l’OCB d’Inca. El 7 de juliol de 2006, als 67 anys, mor sobtadament, mentre pren un bany de mar a la platja després d’una jornada de treball. El bisbe de Mallorca, Jesús Murgui Soriano, presideix el funeral que se diu a la Seu l’11 de juliol de 2006. Després del seu traspàs li dediquen un homenatge el Grup Blanquerna i l’Obra Cultural Balear. En el marc d’aquest homenatge es presenta el llibre “La fidelitat obstinada. Homenatge a Mn. Pere Joan Llabrés i Martorell”. Gaudí d’una extraordinària capacitat intel·lectual i d’una intel·ligència brillant. Feiner de mena, treballà en l’anàlisi i la investigació de camps molt diversos, per bé que els seus interessos principals són la litúrgia, la teologia sacramental, la figura de Ramon Llull, la cultura popular de Mallorca, la història de les institucions religioses de l’illa, l’art, la conservació del patrimoni i la militància cívica a favor de la llengua catalana. Ens coneguérem el 1955: teníem 15 i 18 anys. D’aleshores ençà en diverses oportunitats disposem de la possibilitat de compartir experiències, converses, feines i ambicions, en el marc d’una amistat sincera i perllongada. En el curs 1957-58 coincidim com a prefectes de la secció menor (llatinistes) del seminari. Ell s’encarrega del tercer curs, Miquel Orell Sureda i Joan Puig-gròs Sbert s’encarreguen del primer curs i jo del segon. En els anys 70 li deman en diverses ocasions la revisió lingüística d’alguns escrits meus d’economia, cosa que sempre fa aviat, amb cura extremada i amb explicacions plenes de cordialitat. El 1986 coincidim casualment a la porta d’entrada del Palau Episcopal, on havia estat cridat pel bisbe Teodor Úbeda. Ell estava neguitós i preocupat perquè no sabia la raó de la convocatòria. Record que em repetí amb cara d’estranyesa “no sé perquè m’ha cridat, no ho sé”. Després vaig saber que el bisbe li havia demanat de rellevar-lo de la parròquia de Santa Catalina Thomàs per fer-lo canonge. En els anys 1996-2004 coincidim i ens trobem moltes vegades, mentre sóc director de l’Obra Social de Sa Nostra. En són la causa la meva col·laboració en el Sínode Diocesà amb una subponència sobre la realitat econòmica i social de Mallorca i la meva participació al costat del bisbe Teodor Úbeda i d’ell en dues rodes de premsa (la posterior a la primera sessió del Sínode i la de presentació de la mostra provisional del Museu Diocesà a la capella de la Casa de l’Església). Amb ell particip en la roda de premsa de presentació de la restauració del retaule de Sant Jordi de Pere Nissard, que té lloc al taller del restaurador José M. Pardo Falcón. Aquesta és per a ell una etapa molt atrafegada per l’acumulació de feines que havia assumit. Record la seva llarga resistència a adquirir un telèfon mòbil i a comunicar-se per mitjà del correu electrònic. Finalment ho assumí, per bé que a contra cor. Bibliografia GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, “Llabrés Martorell, Pere Joan”, t. 23 (Apèndix), pàg. 202, Palma 1991. Aurelio GARCÍA MACIAS, “Pere-Joan Llabrés Martorell (1938-2006)”, “Pastoral Litúrgica”, núm. 315-316, pàg. 197-201, Madrid 2010. Pere FULLANA PUIGSERVER, “Pere-Joan Llabrés Martorell (1938-2006)”, ‘Estudis Romànics’, Necrologies, t. 29, pàg. 668-670, Barcelona 2007. Antoni MARIMÓN RIUTORT, “Llabrés Martorell, Pere Joan”, Gran Enciclopèdia de Mallorca, t. 7, pàg. 292-293, Palma 1991.