Miquel Dolç i Dolç ( Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 de desembre de 1912 – Madrid, 27 de desembre de 1994)

Filòleg, poeta, traductor i professor universitari. Fill d’Antoni Dolç i de Rosa Dolç, és el setè de set germans. Fa els primers estudis a l’escola de Santa Maria i als 12 anys ingressa a l’institut religiós dels clergues regulars o teatins. Cursa estudis eclesiàstics a Roma i Sicília (1924-34). Torna a Mallorca als 22 anys, fa el batxillerat a l’Institut Ramon Llull, de Palma, i durant els anys de la guerra civil serveix com a intèrpret dels militars italians que arriben a Mallorca en els primers mesos de la guerra civil.

Entre 1939 i 1942 estudia a la facultat de Filosofia i Lletres (secció de Filologia Clàssica) de la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1942) amb la qualificació de premi extraordinari. L’any següent obté per oposició la càtedra de Llengua Llatina a l’Institut d’Osca, que ocupa durant 12 anys (1943-1955). Es doctora en Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid (1951) amb premi extraordinari i guanya per oposició la càtedra de Llengua Llatina de la Universitat de Sevilla (1955-57). El 1957 per concurs de mèrits passa a ocupar la mateixa càtedra a la Universitat de València (1957-68). El 1968 obté el trasllat de la càtedra a la Universitat Autònoma de Madrid (1968-82), on és degà de la Facultat de Lletres.

Col·labora amb la Fundació Bernat Metge amb traduccions del llatí al català d’obres de Virgili, Ovidi, Tàcit, Prudenci i altres. Des del 1960 és membre del consell directiu de la citada fundació. Com a poeta publica “El somni encetat” (1946), “Ofrena de sonets” (1946), “Elegies de guerra” (1948), “Petites elegies” (1958), “Flama” (1962), “Imago Mundi” (1972), “L’ombra que s’allarga” (1984) i altres obres i reculls. Com a traductor, publica la versió al català de l’obra “Els Lusiades”, de Camoes i al castellà de l’obra “De la brevedad de la vida”, de Sèneca (1944). Exerceix la crítica literària amb obres com “El color en la poesia de Costa i Llobera” (1953), “Virgili i nosaltres”, “Estudis de crítica literària: de Ramon Llull a Bartomeu Rosselló Pòrcel” (1994) i altres. Publica articles i col·laboracions en diversos mitjans escrits, com “Destino”, “La Vanguardia”, “Serra d’Or”, “La Almudaina”, “Lluc”, “La Nostra Terra”, etc.

Casat (1945) amb Maria Eugènia Rincón, és pare d’un fill, Miquel Antoni. Obté diversos premis com el Premi Nacional de Traducció (1987) per la versió de “De la natura”, de Lucreci, i el premi de Crítica de Serra d’Or (1989). És distingit amb la creu de Sant Jordi (1983) i l’encomana de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi (1951). És professor de la Maioricensis Schola Lul·lística (1951) i director (1993-94) de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. El 1993 és proclamat fill il·lustre de Santa Maria del Camí. El 1999 rep la medalla d’or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Un carrer de Santa Maria del Camí duu el seu nom.

Bibliografia

AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DEL CAMÍ, “Miquel Dolç, Fill Il·lustre de la vila de Santa Maria del Camí”, Documenta  Balear, Col·lecció “Coanegra”, Palma 1994

GEM, 4, 322-323

Maria del Carme BOSC, “Miquel Dolç: els fets i les paraules”, Ajuntament-1994, 15-23

Josep M. LLOMPART, “Presentació de l’obra ‘Imago Mundi’ de Miquel Dolç”, Parlament, 23-VIII-1973, Cases de Son Pou de Coanegra (Santa Maria del Camí), Ajuntament-1994, 36-40