És elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de
Belles Arts de les Illes Balears (1953), de la qual n’és president durant 12
anys (1989-2003).
El seu treball d’arquitecte barreja elements racionalistes
i regionalistes, d’acord amb la tradició iniciada a Mallorca en els anys 30 del
s. XX per Guillem Fortesa Pinya i seguida per Josep d’Olesa Frates, Josep
Ferragut Pou, Carles Garau Tornabells, Enric Juncosa Iglesias i altres.
Esdevé el més important col·leccionista de
ceràmica de les illes gràcies a la col·laboració que troba en el comerciant
d’antiguitats, ceràmica i art, Antonio Bustamante, que li porta les peces de gran
qualitat que troba a la Península. Ell selecciona les que més li interessen i
les que no adquireix, Bustamante les col·loca entre antiquaris de Palma. És
persona elegant, educada i summament correcta.
En els anys 90 convida el col·leccionista de
ceràmica Manel Ponsetí Bosch i a mi a veure, al llarg d’un matí, la seva
col·lecció. Acceptem la invitació i visitem, acompanyats per ell, Son
Creus i Sarrià. Excel·leix la col·lecció de ceràmica de plats de reflexos
metàl·lics de Manises, la vaixella completa de ceràmica d’Alcora gallonada de
dibuix groc i peces excel·lents de Ribesalbes i d’altres procedències del país
i de l’estranger. Al llarg del recorregut ens demostra que a més d’un
col·leccionista de criteri és un gran erudit en ceràmica.
Bibliografia
GEM, 6, 171
“In memoriam....”, ‘Última Hora ’, 24-I-2013,
pàg. 51
No hay comentarios:
Publicar un comentario