Breu història dels llumins

Fins a mitjan s. XIX el foc s’obté per fricció d’un fragment de sílex contra uns superfície d'acer. Aquesta operació produeix espires capaces de provocar una combustió.

El 1826 John Walker, apotecari d’Stockton-on-Tees (Anglaterra, RU), treballa sovint en el laboratori annex a la farmàcia. Tracta de trobar un nou explosiu. Un bon dia mescla un conjunt de productes químics, entre els quals es troba el fòsfor,  mitjançant un petit pal i observa que a l’extrem del pal s’ha format una gota solidificada en forma de llàgrima. Per tal de llevar-la del pal, la frega contra el sòl de pedra del laboratori i el pal s’inflama. En una demostració que fa a Londres, Samuel Jones se n'adona que allò pot ser una font important de guanys i decideix dedicar-se a la fabricació i venda de llumins o mistos, als quals posa el nom comercial de llumins Lucífer.

El producte es perfecciona gradualment amb el pas del temps mitjançant la substitució de la fusta per paper impregnat de cera i altres millores de seguretat, sanitat i eficàcia.

Bibliografia

Felipe MORENO ROMERO, “Breve historia de la cerilla”, monografias.com