Ferran II d’Aragó i V de Castella, el Catòlic (Sos, Saragosa, 10 de març de 1452 – Madrigalejo, Càceres, 23 de gener de 1516).

Fill de Joan II d’Aragó, el Gran, i de la seva segona esposa, Juana Enríquez, és proclamat hereu de la corona d’Aragó en morir el seu germanastre Carles el 1461.

Es casa l’octubre de 1469 a Valladolid amb Isabel, hereva de la corona de Castella. El 1474, a la mort d’Enric IV de Castella s’inicia una guerra civil entre els partidaris d’Isabel i els de la filla d’Enric IV, Juana la Beltraneja. Ferran aconsegueix ser designat (1475) rei de Castella, amb els mateixos drets que Isabel i pren part activa en la direcció de la guerra civil, que acaba el 1479 amb la renuncia de Juana a la corona de Castella en favor d’Isabel. Juana es retira a un monestir de Coimbra (Portugal). El 1479, a la mort del pare, és proclmat rei d’Aragó i Isabel passa a ser reina consort, ja que les lleis d’Aragó no permeten fer-la reina titular.

El 1478 crea la Inquisició Espanyola. El 1481 inicia la guerra (1481-1492) contra el regne de Granada, en la qual demostra les seves aptituds diplomàtiques i militars. Granada capitula el 2-I-1492. Ordena la expulsió dels jueus el 3-III-1492, llevat que es bategessin. Publica la pragmàtica del 14-II-1502, que ordena la conversió o l’expulsió dels musulmans de Granada.

El papa Alexandre VI el nomena rei Catòlic a ell i als seus descendents, per la conquesta del regne de Granada, l'expulsió dels jueus i la dels musulmans de Granada. Isabel obté el títol de reina catòlica com a consort que és de Ferran.

A la mort d’Isabel I, el 26 de novembre de1504, a causa d'un càncer d'úter, passa a ser regent de Castella, mentre en són proclamats reis Juana I i el seu marit Felip el Bell. A la mort de Felip I, torna a Castella, tanca la seva filla Juana I en el monestir de Tordesillas i posa el govern de Castella en mans del cardenal Cisneros.

Casat (1505) amb Germana de Foix, neboda del rei de França, cerca un fill baró per poder-lo fer hereu de la corona d’Aragó. El fill neix, però mor poques hores després. Mentrestant, s’ocupa de la guerra amb el Regne de Navarra, que porta amb el duc d’Alba, que ocupa el regne progressivament. Les corts de Navarra, reunides el 23 de març de 1513, el proclamen rei de Navarra. El 7 de juny de 1515 les Corts de Castella, reunides a Burgos, accepten la incorporació del Regne de Navarra a la corona de Castella proposada per Ferran. La guerra continua fins el 1524. Recupera per a la Corona d'Aragó els comtats del Rosselló i la Cerdanya i obté la corona del Regne de Nàpols. En les guerres que porta a Itàlia té com a lloctinent Gonzalo Fernández de Córdoba, el gran capità.

Mor las 64 anys, mentre es preparava per assistir a una reunió de l’Ordre de Calatrava i Alcàntara, al monestir de Guadalupe. D’acord amb la seva disposició testamentària, és enterrat a la capella reial de la catedral de Granada, al costat de la seva primera esposa, Isabel I. Deixa els seus regnes a Juana I i al seu nét Carles de Gant. Designa regent de Castella el cardenal Cisneros i regent d’Aragó el seu fill natural Alfons d’Aragó.