Breu història del cafè

Es pensa que l’arbust del cafè és originari de la regió d’Etiòpia (Àfrica), des d’on passa a Egipte i al Iemen. Els documents més antics que parlen del cafè són del segle XV i es refereixen a l’ús del fruit de la planta en els monestirs sufis del Iemen. D’allà el consum del cafè s’estén a tota Aràbia, on els grans són torrats i molts per primera vegada, cosa que permet la presentació del cafè en forma d’infusió. La prohibició del consum d’alcohol per l’Islam afavoreix la popularització del cafè a Aràbia.

Les resistències al consum del cafè a Europa es donen associades a la identificació del seu ús com un costum o hàbit propi dels pobles àrabs o islàmics. El segle XVII els holandesos porten llavors de cafè a la Guaiana holandesa i a la Guaiana francesa. La primera plantació al Brasil s’estableix el segle XVIII, des d’on el conreu s’estén a Veneçuela, les Antilles franceses i, a partir de principi del XIX, a Colòmbia.

Les importacions europees de cafè des dels països d’Amèrica contribueixen a difondre la idea que es tracta d’un producte colonial, la qual cosa afavoreix la proliferació del seu ús a Europa al llarg del s XVIII i, sobretot, al llarg del XIX. La popularització del consum d’infusions de cafè impulsa la implantació dels establiments anomenats cafeteries, on intel·lectuals, escriptors i artistes, es reuneixen a conversar a l’entorn d’una tassa de cafè.

El cafè se serveix de molt diverses maneres. Les més freqüents són el cafè sol, el cafè amb llet, el caputxí (amb llet espumosa), el tallat (amb un poc de llet) i el rebentat (amb brandy , rom o una altra beguda alcohòlica). També se serveix fred o en forma de granissat o gelat. Habitualment s’afegeix sucre al cafè sol, al cafè amb llet i al cafè caputxí, en una mesura variable segons el gust del consumidor.