Breu història de la ceba

La ceba comuna és un dels ingredient bàsics de la cuina mediterrània. De bulb únic de forma ovoide, és un dels fruits vegetals que des de fa més temps s’usa com a aliment dels éssers humans.

És una de les primeres plantes cultivades, l’origen de la qual se situa a l’Àsia central (Pèrsia i Mesopotàmia) devers el 7.000 aC. En temps remots s’estén a la Xina i a l’Índia. Entra a Europa de la mà dels grecs i dels romans, que la usen com a complement de diversos aliments i com a base d’algunes salses. Arriba a la Península Ibèrica i a les illes de la mà dels romans.

És un aliment molt recomanable per tal com contribueix a l’eliminació de l’àcid úric, combatre les infeccions pel seu contingut de sosa i potassa, protegir el sistema cardiovascular pel seu contingut de silici i queratina i és eficaç en les afeccions de la pròstata i contra el reumatisme. Conté vitamines i minerals. També ha estat i és usada com a planta medicinal.

Els principals països productors són actualment la Xina i l’Índia. És molt apreciada la ceba que es cultiva a Catalunya, a l’horta de València i a Sa Pobla (Mallorca).

La ceba fa part dels ingredients del trempó, la samfaina, l’escalivada, el bullit de verdures, la truita amb ceba, la sopa de ceba, la truita de patates i ceba, la coca de verdures, etc. El conill amb ceba i la sípia amb ceba són plats força coneguts i molt populars a casa nostra.

Ser de la ceba es diu d’aquell català que ho és de cap a peus, amb ple convenciment i de manera molt arrelada i tossuda. La ceba és una planta molt difícil d’arrabassar, fet pel qual s’ha popularitzat el seu ús com a símbol de resistència i arrelament.