Breu història del trempó

Plat fred típic de Mallorca. És una ensalada amb tomàquet novell, ceba, pebrot verd tendre, oli d’oliva i sal marina. El tomàquet és l’ingredient predominant. Les hortalisses, crues i tallades en trossos petits, se serveixen ben barrejades. Ocasionalment, s’hi afegeix all tallat fi, un raig de vinagre, un raig de suc de llimona, olives, envinagrats, tonyina en conserva esmicolada o una arengada torrada trossejada i sense espines. Essencialment, és una ensalada sense lletuga i amb molt tomàquet.

Els antecedents més antics de l’ensalada són les fulles de lletuga amb oli i sal que mengen els antics egipcis. Els grecs i els romans hi afegeixen hortalisses com la ceba i els espinacs. També hi afegeixen fruits secs. A Roma el plat es fa molt popular i s’estén arreu de l’Imperi. A mitjan s. V, els bàrbars eliminen el plat, que no es recupera fins que els àrabs el popularitzen a la Península Ibèrica a partir del 711 dC.

El s. XVIII el tomàquet s’incorpora a la cuina de Mallorca i produeix a l’illa excedents. Aleshores passa a fer part de les ensalades tradicionals i en defineix una de nova amb molt tomàquet, que rep el nom de trempó, paraula derivada del verb trempar, que a l’illa significa amanir. La GEM  diu que es començà a elaborar a final del s. XVIII, quan els productes americans (tomàquet i pebrot verd) s'introdueixen a Mallorca de manera extensiva.

És un plat saborós, propi de l’estiu, molt agraït perquè porta pocs greixos i moltes vitamines. Se serveix com a plat únic, per dinar o sopar, com a plat principal o com a plat complementari d’un principal que sol ser de carn torrada o de peix torrat. Habitualment es menja acompanyat d’una llesca de pa pagès i d’un got de vi negre.