Maria del Pilar Barril Fuster “Pili” (Barcelona, 10 d’octubre de 1931 – 30 de setembre de 2011)

Tennista, 11 vegades campiona individual de Catalunya i 9 vegades campiona individual d’Espanya. Comença a jugar al tennis als 5 anys en el si d’una família aficionada a aquest esport, que practica el seu pare, Lluís Barril Donzel, i els seus germans Ramon (segona categoria) i Lluís Barril Fuster (primera categoria). Aquest darrer va fer part de l’equip espanyol de la Copa Davis i va estar classificat com el quart jugador de tennis d'Espanya.

Pel que fa als campionats de Catalunya, als 16 anys guanya (1948) els campionats individuals femenins de tercera i de segona categoria. Guanya els campionats individuals femenins de segona categoria de 1948, 1949, 1950 i 1951. Entre 1953 i 1971, guanya 11 vegades (7 de manera consecutiva) el campionat individual femení de primera categoria de 1953, 1956, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1966, 1968 i 1971. Guanya els campionats de dobles femení de primera categoria de 1960, 1962, 1964, 1965, 1966, 1967 i 1968. Guanya el campionat de dobles mixt de primera categoria de 1949.

D'altra part, aconsegueix 9 campionats d’Espanya en la modalitat individual femenina i 12 campionats d’Espanya en les modalitats de dobles femenins o de dobles parelles mixtes. Més concretament, guanya el campionat individual femení d'Espanya de 1952, 1954, 1955, 1956, 1958, 1960, 1961, 1962 i 1963. Amb Alícia Guri de Salomó guanya el campionat d’Espanya de dobles femení de 1951, 1952, 1953, 1954, 1955, 1956, 1957 i 1958. Amb Maria del Carmen Hernández-Coronado guanya el campionat de dobles femení de 1960 i amb Rosario Sendra de Couder guanya el campionat de dobles femení de 1963. Amb Antoni Martínez guanya el campionat d’Espanya de dobles mixts de 1956 i 1958. Ella és l'única que ha guanyat 11 vegades el campionat individual femení de tennis de Catalunya. Ella i Carmen Perea són les úniques tennistes que han obtingut 9 vegades el campionat individual femení de tennis d'Espanya.

Guanya nombroses finals corresponents a trofeus de Catalunya i de diferents federacions regionals espanyoles. Participa en successives edicions dels tornejos internacionals d’Austràlia, Paris, Wimbledon i Nova York. El 1956 és semifinalista en la modalitat de dobles mixtos a l’Open de França i el 1961 arriba als quarts de final dels individuals femenins de l’Open de França (Roland Garros), no assolits per una tenista espanyola des de que ho havia fet Lilí Álvarez. Guanya el Trofeu Comte de Godó (Barcelona) i altres trofeus a Evian (França), Oslo (Noruega), Ingolstadt (Baviera, Alemanya) i Nuremberg (Alemanya). Es retira als 42 anys (1973). Practica assíduament el tennis fins als 77 anys (2009).

Des de ben jove és sòcia del Reial Club de Tennis del Turó (Barcelona) i durant uns anys ho és alhora del Tennis Barcino. Acabada l’etapa competitiva, inicia (1970) una llarga etapa d’impartició de classes de tennis a nois i noies i a principiants al Reial Club de Tennis del Turó i a la Reial Federació Catalana de Tennis.

Filla de la mallorquina Josepa Fuster Miró-Granada, manté una relació continuada i fluida amb Mallorca, on té el costum de passar cada any una part de les vacances d’estiu i les de Nadal o Pasqua. El seu esperit solidari sempre troba temps i motius per dedicar temps lliure a tasques altruistes. Com a voluntària, col·labora molts d’anys amb l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac a la Barceloneta (Barcelona).

Dotada d’una voluntat de ferro i d’un gran esperit de lluita, a la pista mai no dóna ni una pilota per perduda ni un partit per impossible de guanyar. Destaca per l’extraordinària mobilitat que desplega en la pista i pel moviment corporal que l’acompanya gràcies a una agilitat i a una flexibilitat poc comunes, sempre tocades d’elegància i precisió. Es recorda l’excel·lència del seu joc de tocs regulars, anticipació i resposta amb sentit de l’oportunitat. El revés era la seva arma més poderosa. D’esperit obert, franc, sincer i espontani, sempre l’acompanya un sentit de l’humor bulliciós, rialler i festiu.

Va ser distingida amb la Medalla d'Argent al Mèrit Esportiu per l'Ajuntament de Barcelona. La Federació Espanyola de Tenis la considera "Gran Dama del Tennis" i ingressa al "Club dels Grans del Tennis Espanyol". El Reial Club de Tennis del Turó institueix el Trofeu Internacional Infantil Pilar Barril i la Federació Catalana de Tennis institueix el Trofeu Pilar Barril per a dames veteranes.

Després d’una vida força activa, acompanyada per les seves nebodes Cristina Barril i Josepa Matheu, mor a Barcelona 10 dies abans de fer els 80 anys. Reposa en el cementiri de Montjuic (Barcelona). La Federació Catalana de Tennis amb motiu del seu traspàs fa constar a la memòria de 2011 que "El tennis català no podrà oblidar mai una de les grans pioneres que amb el seu joc elegant va inspirar a moltes de les nostres joves i va obrir les portes a la plena incorporació de la dona al nostre esport". El 2013 el Gabinet de Gènere de la Federació Catalana de Tennis publica a la xarxa una nota biogràfica detallada i precisa, que recull els seus èxits esportius i explica els principals trets del seu estil de joc.

Vaig mantenir amb ella una molt bona relació, que amb el pas del temps s’enfortí gràcies a les afinitats que compartíem, probablement, a causa del fet de ser cosins germans. Les llargues tertúlies amb ella a la vora d'un bon dinar o d'un bon sopar, mirant el mar des de la terrassa de sa Portassa (Palma), asseguts a un racó del restaurant del Club Turó (Barcelona) o caminant pausadament pel Passeig de Gràcia, varen ser per a mi una font inesgotable de goig i de plaer.

Pilar Barril Fuster, 1965 ca.


Bibliografia

Carmen PEREA, “Recordando a Pilar”, La web del tenis.net, 6-X-2011.

GABINET DE GÈNERE, "Forjadors de la història esportiva de Catalunya. Pilar Barril Fuster",  Generalitat de Catalunya, 2013, www.20.gencat.cat.

FCT, "Adéu a Pilar Barril", "Memòria d'activitats del tennis català", Federació Catalana de Tennis, pàg. 5, Barcelona, 2012.

David MENAYO, “Homenaje póstumo a Pilar Barril”, Marca.com, 6-X-2011, Madrid.

Pablo ROS ALOMAR, “Pilar Barril Fuster y su cuna mallorquina”, Diario de Mallorca, 26-XI-2011, Palma.

SONFO i ROLLO, “Pilar Barril”, tennisforum.com, 9-X-2011.

RFET, "El club de los Grandes del Tenis Español" (tríptic).