Guillem Fiol Colom (Palma, 3 de gener de 1918 – 5 de febrer de 1993)

Prevere, compositor, catedràtic del Seminari, director de Ràdio Popular i vicari general. Nat a Palma, és fill de Jaume i Maria, de Valldemossa. Abans de l’any resta orfe de pare i sa mare torna a Valldemossa amb ell, on es cria. Ingressa en el Seminari als 10 anys (1928). Destaca en música vocal, com a intèrpret de l’orgue i en habilitats manuals. És patge del bisbe Josep Miralles. Ordenat de prevere el 1940, és destinat a Sóller com a vicari (1940-1943). Tot seguit, és nomenat rector de Deià (1943-1949), d’on passa com a regent a Ses Salines (1949-1952). El 1952 és nomenat superior del Seminari, on és professor interí (1957-1959) de matemàtiques, física i ciències naturals fins que obté la càtedra per oposició (1959-1965). Substitueix en el càrrec Emili Sagristà.

El 1952 és nomenat director de la comissió diocesana de radiodifusió (1958) i un any més tard (1959) rep l’encàrrec de muntar l’emissora Ràdio Popular de Mallorca, que dirigeix fins al 1966. El 1967 és nomenat vicari general, càrrec que ocupa durant 10 anys (1967-1977). El 1977 és fet canonge. Com a músic, a més de ser un excel·lent organista, composa diverses peces per a orgue, com “Meditació”, “Ofertoris”, “Plany”, “Fantasia a sor Tomasseta”, diverses harmonitzacions com les de “Cirer florit”, “Vou, veri-vou”, “Nadal a Suïssa” i “Himnes de Laudes i Vespres”, diversos goigs com “A la Mare de Déu de Lluc” i la peça per a banda de música “Marxa processional Valldemossa”, etc. Dibuixa i fa aquarel·les, que el 1977 exposa a Valldemossa. Durant molts d’anys és el capellà de les Escolàpies (Palma), càrrec que havia ocupat Joan Capó Bosc abans d’anar-se’n a Còrdova (1957). Per tenir una mobilitat adequada, utilitza una característica Isetta, que sembla un ou i s’obre per davant.

Va ser un home ordenat i equilibrat, feiner, discret i molt humà. El vaig conèixer el setembre de 1955 i el vaig tractar fins al setembre del 1959. Durant el curs 1956-1957 vaig ser a Son Gibert el seu fàmul. Ocupava l’habitació que era al costat de la seva i quan em necessitava feia anar un timbre enorme que hi havia a la paret. El renou que feia era tan estrident que mai no vaig acostumar-m’hi. Cada avís em costava un ensurt. La meva comesa consistia a servir-li la missa a la capella de les monges, a prendre-li avisos i encàrrecs, quan no hi era, i a fer-li gestions senzilles que m’encomanava (portar una avís a un altre superior o a un alumne, baixar una carta al correu, mostrar la casa a un visitant de compromís, etc.). Avui moltes d’aquestes diligències es farien amb l’ajut del telèfon, però a Son Gibert no hi havia telèfons a les habitacions. Ni a les dels alumnes ni a les dels superiors. Solament hi havia el telèfon de la recepció.

Conservo d’ell un record entranyable, viu i potent, potser perquè forta i potent era la seva personalitat. Jubilat, mor a Palma als 75 anys l’hivern de 1993. Té una entrada a la GEM i una altra al diccionari de compositors de les Illes Balears.

Bibliografia

Joan DARDER BROTAT, “Don Guillem Fiol i Colom, bondat i harmonia”, Modèlics i modelicons, núm. 32, maig 2013, pàg. 11-18, Palma

GEM, 5, 327

Joan PARETS SERRA et al., “Compositors de les Illes Balears”, El Gall editor, Palma, 2000

Arnau COMPANY, Jordi PONS i Sebastià SERRA (edició i coordinació), “La comunicació audiovisual en la història”, Servei de Publicacions de la UIB, Palma, 2003