Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 – Aranjuez, Madrid, 13 de juny de 1931)

Pintor, novel·lista, dramaturg, assagista, col·leccionista d’antiguitats i ideòleg del moviment modernista català. És el fill primogènit de Joan Rusiñol i d’Amàlia Prats, naturals de Manlleu i de Barcelona respectivament. Neix a la casa assenyalada amb el número 37 del carrer de la Princesa (Barcelona). L'avi patern és el propietari d’una fàbrica de filatures de Manlleu. Santiago té dos germans menors (Albert i Josep Maria). Orfe de petit, es cria sota la tutela de l’avi, Jaume Rusiñol i Bosc (1). Fa els estudis primaris i els cursos de comerç a una escola particular del barri de Ribera. A partir dels 15 anys , d’amagat de l’avi, assisteix a les classes nocturnes de l’acadèmia de Tomàs de Moragas i exposa per primera vegada a l’Exposició del Foment de les Balles Arts, que té lloc al Museu de Girona l’octubre de 1878 (2). El maig de l’any següent participa a una mostra col·lectiva de la Sala Parés.

El 12 de setembre de 1883, quan té 22 anys, l'avi li atorga poders notarials per administrar el negoci familiar. Mentre treballa en tasques de gerència en el negoci familiar, no deixa de pintar i exposar. El 1885 comparteix amb l’amic Enric Clarassó un estudi a Barcelona. Per mitjà de Clarassó coneix Ramon Casas, que estudia pintura a París. El 19 d’abril de 1886 es casa amb Lluïsa Denis i Reverter. El 16 de juny de 1887 neix la seva filla Maria Rusiñol. El 2 de juliol de 1887 mor l'avi Jaume Rusiñol i Bosc. Ell i el seu germà Albert hereten el negoci familiar. Tot seguit deixa l’esposa i la filla i posa en mans del germà Albert la gerència del negoci familiar.

Els inicis (1878-1888)

Alliberat de les tasques executives i de les responsabilitats familiars, es dedica de ple a pintar i a la vida bohèmia. Es relaciona amb els amics Miquel Utrillo (1862-1934), Ramon Canudas ( ? -1892), Enric Clarassó (1857-1941) i Ramon Casas (1866-1932). Fruit d’una estada a Olot, pinta les teles que fan la major part de la seva primera exposició individual a la Sala Parés (desembre de 1888).

Tot seguit, amb Ramon Casas fa un viatge en carro per Catalunya, que els porta a cercar indrets pintorescos i a pintar. Poc després fa la seva segona exposició individual a la Sala Parés (novembre de 1889). Són d’aquesta anys les obres La cargolada (1887), La Font de l’Àngel. Olot (1888), Bosc de Cuní. Olot (1888) i altres.

L’estada a París (1889-1892)

Entre 1889 i 1892 fa una llarga estada a París, que interromp els estius per passar-los a diferents indrets de Catalunya. Comparteix l’estada amb Utrillo, Clarassó i Canudes. També es relaciona amb Ignacio Zuloaga (1870-1945). Assisteix a les classes de l’acadèmia La Palette. Exposa a París (Exposició Universal, Saló de Champs-de-Mars, etc.) i envia obres a la Sala Parés. El 1890 té lloc la primera exposició conjunta de Rusiñol, Casas i Clarassó a la Sala Parés, considerada com el punt de partida del moviment modernisme a Catalunya. Al llarg dels anys fan conjuntament un total de 12 exposicions conjuntes a la Sala Parés, segons relació que s’adjunta més avall.

El 1892 compra una casa a Sitges, que anomena Cau Ferrat, on situa la col·lecció de ferros forjats i antiguitats. Hi organitza exposicions i festivals culturals, que tenen gran projecció i animen el moviment modernista. Són d’aquesta època les teles titulades Fàbrica tèxtil (1889), Ramon Casas, velocipedista (1889), Solitud (1890), Cafè de Montmatre (1890), etc.

La seva pintura  reflecteix les influències que rep a París de l'escola naturalista i dels simbolistes francesos. En canvi es manté al marge dels corrents impressionistes i post-impressionistes. Més endavant, dut de l'interès que sent per fra Angelico i per Boticelli, s'acosta a la pintura dels prerafaelites.

Santiago Rusiñol, Primaveral. La vall de Gènova, oli/tela, 1902

Primer viatge a Mallorca (1893)

Rusiñol arriba a Palma el 24 de febrer de 1893, després d’una exposició amb Casas i Clarassó a la Sala Parés. Fa el viatge acompanyat de Raimon Casellas, Frederic Gomis i el metge Font Torné. Acompanyat de Genís Muntané, el seu secretari, resta a Mallorca unes quatre setmanes més que els companys de viatge amb el propòsit de pintar. S’hi està fins al 2 de maig.

L’estada és fructífera: pinta onze teles, segons el catàleg Laplana-Palau (2004). Toca quatre temes: la murada i el seu entorn de la Porta de Sant Antoni, la Seu, el port de Palma i un taller tèxtil de Sóller. Les obres són les següents: Taverna de Murada, Carrer porticat, El Molinar de Llevant, Moll del Jonquet, Al costat de la porta de Sant Antoni, Pont sobre el fossat, Taller de Sóller, La Seu des del passeig de la Murada, Cobert de les galeres i Mollet del Jonquet. Totes són de 1893. Totes presenten vistes de Palma insòlites, contemplades des de punts de vista sorprenents. L’estil del treball és el propi del naturalisme en voga, que rebutja la idealització i l’exaltació dels temes, per transmetre-hi el batec sincer d’una realitat que es mostra tal com és: senzilla, pobre, humil, vulgar, malenconiosa, etc.

S'estableix a París, on comparteix apartament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga.

Temps de viatges (1893-1901)

El 1894 compra dues teles del Greco, que els modernistes reivindiquen com a un dels grans mestres de la pintura de tots els temps. Pinta una sèrie de treballs sobre noies o dones malenconioses, malaltes, convalescents o drogodependents, que tenen gran èxit entre el públic de Barcelona. Viatja a Itàlia, on estudia l’obra de Fra Angelico i de Boticelli. Es trasllada a Andalusia per pintar. El 1897 esdevé promotor i animador de la cerveseria i cabaret Els Quatre Gats, de Barcelona, lloc de trobada dels modernistes i dels postmodernistes. Allà fa amistat amb Picasso, Rafael Martínez Padilla, Isidre Nonell, Ricard Opisso, etc. Empitjora de la seva malaltia a causa del traumatisme que li havia afectat un ronyó en un viatge a París, i de l’abús que fa de la morfina per controlar el dolor.

El 1899 comença una cura de desintoxicació i deshabituació a París. L’esposa i la filla tornen amb ell per cuidar-lo. Supera l’addicció, però poc després recau i sembla que l’acompanya la resta de la vida. Al balneari de Cardó (Tortosa) es troba amb Joaquim Mir, a qui anima a visitar Mallorca. Mir viatja a l’illa entre final de 1899 i principi de 1900 (3).

El 1900 li és diagnosticada una necrosi al ronyó malalt i li han d’extirpar. Després de la intervenció, se recupera bé i reprèn l’activitat normal. Arran del viatge a Granada, concentra l’atenció en la temàtica dels jardins, que li permet crear composicions malenconioses, tocades de tristor i melangia, molt ajustades als gustos modernistes. Incrementa els efectes de les atmosferes amb llums escasses, de tarda o de capvespre. Són obres d’aquest període La convalescent (1893), Les Visentetes (1895), Novel·la romàntica (1894) i La riallera (1894-1895).

Llarga estada a Mallorca (1901-1902)

Segons Laplana-1995, Santiago Rusiñol amb l’esposa, la filla i la iaia Loles, viatja a Mallorca l’octubre de 1901. Lloga una casa al Terreno, propietat de Conrat Pinto, cunyat del pintor Gaspar Terrassa. Hi fa una llarga campanya, d’uns catorze mesos, dedicat a pintar i a escriure. Participa a reunions de Can Tomeu (restaurant Orient), a vetllades musicals del Saló Beethoven i a les tertúlies de Can Joan Alcover. Pinta les teles destinades al Grand Hotel, que amplia a mides de plafó (El Castell del Rei a l’horabaixa (plafó del Grand Hotel), Castell del Rei II (plafó del Grand Hotel), Primaveral. La Vall de Gènova II (plafó del Grand Hotel) i Jardí de Can Blanes II (plafó del Grand Hotel). 

A la Sala Parés exposa (1902) uns 40 quadres de temàtica mallorquina. Poc després publica l’àlbum Jardines de Espanya en el que inclou textos de Joan Alcover, Gabriel Alomar, Miquel Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver i d’altres i unes 40 reproduccions de quadres de jardins, deu dels quals són de Mallorca. Fa ús de la Casa dels Poetes, una iniciativa d’Antoni Gelabert i Màrius Verdaguer, destinada a oferir un lloc adequat per escriure i pintar. És situada al costat de can Alomar amb una vista panoràmica sobre la murada, segons sembla, hi pinta Vell Faune. L’octubre de 1902 exposa al Cercle Mallorquí 26 quadres de Mallorca, entre els quals es troba Vell Faune.. El 23 d’octubre la família (l’esposa, la filla i la sogra) tornen a Barcelona, mentre ell marxa a Sóller i s’allotja a la fonda de la Marina.

A mitjan desembre deixa Mallorca per passar les festes de Nadal i Cap d’Any amb la família. Els amics li dediquen un comiat multitudinari al port de Palma. Són obres d’aquests mesos les titulades Jardí senyorial. Raixa II (1902), Jardí del Pirata I (1902), Caminal d’Alfàbia (1901-1902) i altres.

Santiago Rusiñol, Castell del Rei II, oli/tela, 1902

Estades a Mallorca i viatges (1903-1905)

El febrer de 1903 és temporalment a Palma per assistir a la inauguració del Grand Hotel (9-II-1903). A mitjan febrer se’n va a Valldemossa per pintar ametllers florits i jardins. S’allotja a la fonda de Can Marió. El 17 d’abril assisteix a l’estrena a Barcelona de L’heroi, obra antimilitarista i antibel·licista, que provoca algunes reaccions irades. Es fan dues representacions i l’empresa decideix retirar l’obra de la cartellera per pressions de l’entorn del Govern Civil. Tot seguit, Rusiñol marxa a París. El juliol de 1903 torna a Mallorca i s’instal·la de bell nou a Sóller per pintar i escriure. Allà participa a les tertúlies que es fan a l’apotecaria de Jaume Torrens.

El gener de 1904 torna a Mallorca, mentre Gelabert exposa a Palma. Aleshores, publica a La Almudaina tres articles de contestació als articles anònims que es publiquen al diari La Tarde. Defensa les obres d’Antoni Gelabert exposades al Cercle Mallorquí. Passa per Valldemossa i se’n va al Torrent de Pareis i al Gorc Blau. Amb la família viu uns dos mesos a Cal Rei, una finca rústica del metge Pere Serra. Mentrestant, Joaquim Mir, cerca indrets pintorescos i originals a sa Calobra. El 24 d’abril de 1904 Mir cau a sa Calobra i pren mal. La família el recull i se l’emporta a Barcelona. Rusiñol, de bell nou, és a Mallorca el novembre de 1904 amb motiu de compartir amb Llorenç Cerdà l’exposició de presentació (prèvia a la inaugural) dels nous locals del Cercle de Belles Arts, de Palma.

El febrer de 1905 mostra a Barcelona l’exposició Impressions de Mallorca amb 20 teles de Sóller, Valldemossa, Torrent de Pareis i el retrat del pintor Gaspar Terrassa. Són d’aquests anys les obres El port de Sóller  (1903), El port de Sóller III (1903), Fossar de pedres. El camí de ses monges (1904) (4) i altres.

Santiago Rusiñol, Fossar de pedres. El camí de ses monges,
oli/tela, 1904

Altres viatges i noves estades a Mallorca (1906-1924)

El 1906 Unamuno visita Mallorca i es troba amb Rusiñol a la casa valldemossina de Joan Sureda i Pilar Montaner. El 1907 visita l’illa Rubén Darío, que també coincideix amb Rusiñol a la casa de Joan Sureda i Pilar Montaner. El 1907 el pintor torna a ser a Palma, hostatjat al Grand Hotel. Obté una medalla de primera classe a la V Exposició Internacional de Barcelona. El juny rep la Gran Creu d’Isabel la Catòlica. El febrer de 1908 (mes de la florida dels ametllers) torna a ser a Mallorca. Pinta a Valldemossa i a Son Marroig. Aconsegueix una medalla de primera classe a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. El gener de 1909 exposa a la Sala Parés 15 obres pintades el 1907 i el 1908 a Mallorca i a Aranjuez. Torna a Mallorca, on passa dos mesos pintant a Valldemossa i Bunyola. D’aleshores és la tela Bunyola (1909) que el 1923 compra l’Ajuntament de Palma (5). Després marxa a l’Argentina.

El 1912 assisteix a la inauguració del tren de Sóller i torna a l’estiu. Comença a escriure L’Illa de la calma. El febrer de 1913 va a Eivissa per fer una excavació al Puig dels Molins i pintar. Publica 7 articles amb el títol de L’Illa blanca, que després recull en un volum. El gener de 1915 Rusiñol, Casas i Clarassó fan una exposició conjunta de caràcter retrospectiu amb motiu dels 25 anys de la primera exposició dels tres artistes.

El 1922 es publica L’Illa de la calma. El 1923 l’Ajuntament de Palma, presidit per Guillem Fortesa Pinya, acorda adquirir la tela del pintor titulada Bunyola (1909), dedicar-li un carrer i fer-li un homenatge. L’homenatge consisteix amb un banquet al Grand Hotel i la representació de la peça El místic al Teatre Líric.

Combina estades a Mallorca amb viatges a París, Itàlia i diversos indrets de la Península: Granada, Aranjuez, Conca, València, Xàtiva, Girona, etc. Tot plegat, manté durant aquests anys una activitat intensa com a pintor i com a escriptor. La seva vàlua és reconeguda de manera gairebé general i la seva pintura assoleix un nivell alt de preus. Són obres d’aquesta època les titulades El claustre de Sant Benet de Bages (1907), El Tajo II. Aranjuez (1912) (6), Jardí blau I. Girona (1916), etc.

Les seves preferències s’inclinen cada vegada amb més determinació per temes de llums de tarda o crepusculars i atmosferes que suggereixen malenconia, tristesa o melangia. Les remarca sovint amb l’ús de colors violetes, morats, blaus. Els jardins parlen a l’espectador d’una natura sotmesa, modificada i alterada, en certa manera oprimida. Li agrada afegir tocs que revelen el seu gust per les antiguitats, els elements erosionats pel pas del temps i esquerdats o mutilats com a conseqüència de la descurança i l’abandonament. Representa temes de runes, restes del passat, escenaris foscos, contrallums o llums de vespre. Crea composicions que respiren calma, solitud i desempara. La temàtica que tracta porta en el fons de la seva pròpia realitat un discurs trist i nostàlgic, que constitueix un dels trets més característics del pintor i de la seva obra.

Darrers treballs, declivi i fi (1925-1931)

Rusiñol, sempre reservat amb la política, es manifesta contra la dictadura de Primo de Rivera. El seu escrit no es publica (7). Alhora, la salut es deteriora a causa de problemes de gota, urèmia i artrosi. És l’hora dels homenatges: el 24 de gener de 1926 es congreguen més de 15.000 persones, majoritàriament treballadors manuals, en el parc de la Ciutadella (Barcelona) en homenatge al pintor i escriptor. Li dediquen homenatges altres indrets, pobles i viles de Catalunya. Pinta a Arbúcies i Girona, però la feina avança a un ritme lent, la pinzellada es fa insegura i els trets presenten dureses insòlites. El 1931 rep un homenatge a Sitges. Són treballs d’aquests anys les teles titulades Aigües cap al tard. Arbúcies (1929), El Montseny (1929) i Ramell de pins. Aranjuez (1930).

A mitjan maig de 1931 arriba a Aranjuez. El 13 de juny entra en coma i, poc després, mor a la Fonda del Comercio, a Aranjuez, als 70 anys. La capella ardent s’instal·la a la seu del Círculo de Bellas Artes de Madrid. El dol de Madrid és presidit per Niceto Alcalá Zamora, president de la República. L’Ajuntament de Palma li dedica un monument projectat per l’arquitecte Guillem Fortesa Pinya, que s’ubica al fons del carrer del marquès de la Sènia (Son Armadams, Palma).

La recent catalogació de Laplana-Palau (2004) permet establir que Rusiñol pinta a Mallorca 104 obres, que es reparteixen de la manera següent: Valldemossa (26), Sóller (25), Palma (22), Bunyola (11), Pollença (9), Lluc, gorcs i torrents (5), cementiris i calvaris (4), fàbriques (1) i retrats (1). A Eivissa pinta 4 obres.

Consideracions generals

Rusiñol també excel·leix com a escriptor. Les seves obres de teatre li proporcionen una gran popularitat. Distribueix el temps entre les seves dues grans afeccions: pintar i escriure. A Mallorca comença a escriure, escriu parcialment o íntegrament les obres El pati blau (1903), L’heroi (1903), Els jocs florals de Camprosa, El poble gris, La nit de l’amor, El bomber i altres. Hi redacta també capítols de L’Auca del senyor Esteve i de L’Illa de la Calma. També destaca com a cartellista i decorador. Publica articles a diaris i revistes com La Vanguardia, L'Avenç, L'Esquella de la Torratxa, etc.

A Mallorca estableix relacions d’amistat amb Antoni Gelabert, Antoni Noguera, Joan Fuster Bonnín, Francisco Bernareggi, Gaspar Terrassa, Cesáreo Bernaldo de Quirós, Pere Blanes Viale, Antoni Ribas Prats, Gabriel Alomar Villalonga, Joan Torrendell, Miquel dels Sants Oliver, Joan Lluís Estelrich, Mateu Obrador, Joan Rosselló de Son Fortesa, Joan Sureda Bimet, Pilar Montaner Maturana, Antoni Albareda, Miquel Sarmiento, Joan Alcover, Conrat Pinto, Cristòfol Pizà, Jaume Torrens, Lluís Martí, Pere Serra, etc.

Pinta a Barcelona, Pedralbes (Barcelona), Montjuïc (Barcelona), París, Rouen, La Alhambra i El Generalife (Granada), Girona, Tarragona, Conca, València, Xàtiva, Alcoi, Elx, Sagunt, Soneixa, Bétera, Sot de Ferrer, Palma, Molinar de Llevant (Palma), Pollença, Biniaraix, Sóller, Port de Sóller, Fornalutx, Valldemossa, Lluc, Bunyola, El Terreno (Palma), Galilea, Raixa, Alfàbia, Algaida, Canet (Esporles), Coves del Drac (Manacor), Son Marroig, Eivissa, Sant Vicenç de Torelló, Montserrat, Sant Benet de Bages, Poblet, Montseny, Horta (Barcelona), Torrent, La Bisbal, Centelles, Aranjuez, Arbúcies (la Selva), Sitges, Olot, Bages, Arenys de Munt, la Granja (Segovia), Puigcerdà, Gavà, Llinars del Vallès, Les Escaldes (Andorra), Port Lligat (Girona), Tívoli i Frascati (Roma), etc.

Hi ha obra seva a la col·lecció del Patrimoni Nacional, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Generalitat de Catalunya, Museu de Montserrat, Museu d’Art Modern de Barcelona, Philadelphia Museum of Art, Museu Cau Ferrat, Museu d’Orsay (París), Casa Museu Joan Maragall, Museu d’Art de Girona, Museo Casa de los Tiros (Granada), Museo Provincial de Bellas Artes Caraffa (Córdoba, Argentina), Museo de Artes Visuales de Montevideo (Uruguai), Museu Goya (Castres, França), Museo Ángel Barrios (Granada), Museu Comarcal del Maresme (Mataró), Museu del Monestir de Lluc (Mallorca), Museo de Pontevedra, Museu Municipal de l’Almudí (Xàtiva), Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), Centre de Lectura de Reus, Foment del Treball Nacional (Barcelona), Institut del Teatre (Diputació de Barcelona), Instituto Cervantes (París), Cercle del Liceu (Barcelona), Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Banco Santander, Banco Sabadell Atlàntic, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Companyia d’Asegurances de Vida ‘Sa Nostra’, Círculo de Bellas Artes de Madrid, Cercle de Belles Arts de València, Ayuntamiento de Aranjuez, Ajuntament de Tarragona, Ajuntament de Palma (Mallorca), Museu d’Art Modern i Contemporani “Es Baluard” (Palma), altres col·leccions institucionals i a nombroses col·leccions privades.

Santiago Rusiñol, El Castell del Rei, oli/tela, 1902

Bibliografia (selecció)

CATÀLEG-2010, “Rusiñol, la passió per Mallorca”, Govern de les Illes Balears, Ajuntament de Palma i Fundació d’Art Serra, Museu “Es Baluard”, maig-juny, Palma, 2010.

Isabel COLL, “Rusiñol, la passió per Mallorca. Del luminisme i el simbolisme a l’estampa japonesa”, Catàleg-2010, pàg. 17-55.

Marie-Claire URBEQUOI, “Santiago Rusiñol i Mallorca; un camí d’anada i tornada”, Catàleg-2010, pàg. 13-15.

CATÀLEG-2007, "Un segle de paisatgisme a les Illes Balears", Museu d'Art Modern i Contemporani "Es Baluard", març-juliol, Palma, 2007.

Francesc MIRALLES, "Un segle de paisatgisme a les Illes Balears", Catàleg-2007, pàg. 13-23.

Francesc FONTBONA, "Els pintors catalans i Mallorca", Catàleg-2007, pàg. 29-35.

Josep de C. LAPLANA i Mercè PALAU-RIBES O’CALLAGHAN, “La pintura de Santiago Rusiñol” (tres toms), Editorial Mediterrània, Barcelona, 2004.

CATÀLEG-1999, "Els jardins de l'ànima de Santiago Rusiñol", Fundació Caixa de Girona, Fundació Caixa de Sabadell, Caixa de les Balears 'Sa Nostra' i Caja de Segovia, Girona, 1999.

Margarida CASACUBERTA, "Els jardins de l'ànima de Santiago Rusiñol", Catàleg-1999, pàg. 9-19.

Xavier ANTICH, "El paisatge en vers, l'espai de la contemplació", Catàleg-1999, pàg. 21-27.

Josep GORDI i SERRAT, "La natura en els jardins de Rusiñol", Catàleg-1999, pàg. 29-37.

Vinyet PANYELLA, "Dels jardins de l'Alhambra al jardí abandonat", Catàleg-1999, pàg. 39-47.

Marina GUSTÀ, "Escenes d'una devoció", Catàleg-1999, pàg. 51-53.

Josep de C. LAPLANA, “Santiago Rusiñol, el pintor, l’home”, Biblioteca Abat Oliba, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995.

Mercè DOÑATE i Cristina MENDOZA (dir.), "Santiago Rusiñol", Museu MNAC i Fundació Mapfre Vida, Exposicions a Madrid i a Barcelona, Madrid, 1997.

José M. PARDO, “Rusiñol Prat, Santiago”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’. t. 4, pàg. 173-190, Promomallorca ed., Palma, 1996.

Miquel ALENYÀ, “Santiago Rusiñol Prats”, ‘La pintura moderna a Mallorca’, pàg. 26-27, Ajuntament de Palma, Palma, 1996.

CATÀLEG-1994, “100 anys, 100 pintors, 1893-1993”, sa Llonja i Sala Guillem Mesquida, maig-juny de 1993, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, pàg. 3 i 150-151, Palma, 1993.

Isabel COLL MIRABENT, "Santiago Rusiñol", Editorial Ausa, Barcelona, 1992.

Miquel ALENYÀ, “Rusiñol Prats, Santiago”, ‘GEM’, t. 15, pàg. 21-22, Palma, 1991.

Josep PLA, “Santiago Rusiñol y su época”, Ediciones Destino, Barcelona, 1989.

Josep PLA, "Santiago Rusiñol i el seu temps", Editorial Selecta, Barcelona, 1955.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Santiago Rusiñol”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 104-106, L. Ripoll editor, Palma, 1981.

Maria RUSIÑOL, “Santiago Rusiñol vist per la seva filla”, Editorial Aedos, segona edició amb un nou capítol, Barcelona, 1955.

Notes

(1). La forta personalitat de l’avi és evocada a L’auca del senyor Esteve, que escriu el 1907.

(2) Dedica l’obra que exposa a l’avi, Jaume Rusiñol.

(3) Segons Maria Rusiñol, l’arribada de Santiago Rusiñol i la família a Mallorca se situa a final del 1899 o principi de 1900. Les dades aportades per Laplana-Palau (2004) situen la data d’arribada de la família Rusiñol a Mallorca l’octubre de 1901. La referència de Laplana és coherent amb el que fa Rusiñol el 1900 i el 1901 fins al mes d’octubre.

(4) El paisatge que reprodueix és conegut popularment amb el nom de Les monges del camí de Lluc a Pollença.

(5) La transmissió no es fa efectiva fins al 2-XI-1925, quan l’Ajuntament lliura a Rusiñol el pagament convingut de 3.000 ptes. i rep la tela en qüestió.

(6) Aquesta tela va ser adquirida per la companyia d’assegurances de vida de ‘Sa Nostra’ en una subhasta a Madrid.

(7) El 1917 va signar el manifest públic dels intel·lectuals espanyols a favor de la causa aliada.

Exposicions individuals

1888     “Exposició Rusiñol”, Sala Parés, Barcelona, desembre

1889     “Quadres de Santiago Rusiñol”, Sala Parés, Barcelona,
             novembre

1893     “Exposició Santiago Rusiñol”, Sala Parés, Barcelona, octubre

1894     “Exposició Santiago Rusiñol”, Sala Parés, Barcelona, octubre

1897     “Quatre jardins de Granada” Sala Parés, Barcelona, octubre

1898     Salón del diario El defensor de Granada, Granada, abril

1899     “Els jardins d’Espanya”, Sala Bing, París, octubre

1900     “Jardins d’Espanya. Santiago Rusiñol” Sala Parés, Barcelona,
             novembre

1902     “Exposició Rusiñol”, Cercle Mallorquí, Palma, octubre

             “Exposició Rusiñol”, Societat La Unió, Sóller, desembre

1903     “Exposició Rusiñol”, Sala Parés, Barcelona, febrer

1904     Saló Beethoven, Palma

1905     “Santiago Rusiñol. Impressions de Mallorca”, Sala Parés,
             Barcelona, febrer

             “Exposició Rusiñol”, Fonda la Marina, Sóller, desembre

1906     “Port de Sóller i notes de Mallorca”, Sala Parés, Barcelona,
             juny

             “Exposició Rusiñol”, Grand Hotel, Palma, desembre

1909     “Santiago Rusiñol”, Sala Parés, Barcelona, gener

             “Exposición Rusiñol”, Centro Artístico, Granada.

1910     “Exposició Santiago Rusiñol”, Sala Parés, Barcelona, gener

             “Exposición Santiago Rusiñol”, Salón Moody, Buenos Aires, maig

             “Exposición Rusiñol”, Moretti, Catelli y Cia, Montevideo, juliol.

             “Exposición Rusiñol”, Galería Fasce, Córdoba, Argentina

1912     “Exposició Rusiñol”, Cercle de Belles Arts, València, març

             “Exposició Santiago Rusiñol”, Sala Parés, Barcelona, març

1914     “Exposició Rusiñol”, Sala Parés, Barcelona, gener.

1916     “Exposició Rusiñol”, Sala Athenea, Girona, gener

             “Exposició Santiago Rusiñol”, Sala Parés, Barcelona, gener

             “Exposición Santiago Rusiñol”, Salón Vilches, Madrid, abril

1917     “Santiago Rusiñol”, Sala Parés, Barcelona, gener

             “Exposición Santiago Rusiñol”, Asociación Artistas Vascos,
             Bilbao, març

1918     “Exposició Rusiñol”, Sala Parés, Barcelona, gener

1919     “Exposició Rusiñol”, Botiga la Pilarica, Palma, agost.

             “Exposició Santiago Rusiñol”, Barcelona, febrer.

Exposicions de Rusiñol, Casas i Clarassó

1890     Sala Parés, Barcelona, octubre

1891     Sala Parés, Barcelona, novembre

1893     Sala Parés, Barcelona, febrer

1915     Sala Parés, Barcelona, gener

1921     Sala Parés, Barcelona, gener

1922     Sala Parés, Barcelona, gener

1923     Sala Parés, Barcelona, gener

1924     Sala Parés, Barcelona, gener

1926     Sala Parés, Barcelona, gener

1928     Sala Parés, Barcelona, gener

1929     Sala Parés, Barcelona, octubre

1931     Sala Parés, Barcelona, març

Exposicions d’homenatge

(Posteriors a la seva defunció)

1931     “Exposició d’homenatge a Santiago Rusiñol”, Sala Parés, 
             Barcelona, desembre

1932     “Exposició homenatge a Santiago Rusiñol”, Cercle Artístic, 
             Barcelona, maig

1941     “Exposició Homenatge a Santiago Rusiñol”, Galerias 
             españolas, Barcelona, novembre

1944     “Quadres de Santiago Rusiñol”, Col·lecció Planàs-Rusiñol,
             Sala Parés, Barcelona

             “Exposición de cuadros de Santiago Rusiñol”, Salón Vilches,
             Madrid

1956     “Exposición XXV aniversario de la muerte de Santiago 
             Rusiñol”, Palau Maricel i Cau Ferrat, Sitges

            “Exposició homenatge a Santiago Rusiñol en el XXV
            aniversari  de la seva mort”, Sala Municipal d’Exposicions,
            Girona.

            “Exposición homenaje a Santiago Rusiñol”, Cercle Artístic, 
            Barcelona.

1961     “Exposició Centenari naixement de Santiago Rusiñol, 
            Antic Hospital de la  Santa Creu, Ajuntament de
            Barcelona.

             “Exposició Rusiñol”, Sala Vayreda, Ajuntament d’Olot.

1969     “Exposició homenatge a Santiago Rusiñol” Sala Parés,
             Barcelona

1981     “Homenatge a Rusiñol”, Cinquanta aniversari de la seva 
             mort, Sala Parés, Barcelona.

             “Santiago Rusiñol. Homenatge 50è aniversari de la seva
             mort”, Casa de la Cultura, Girona,

             “Santiago Rusiñol. Homenatge 50è aniversari de la seva
             mort”,  Palau de la Virreina, Barcelona.

             “Santiago Rusiñol. Homenatge 50è aniversari de la seva 
             mort”, Museu d’Art  Modern, Tarragona

1983     “Exposició Rusiñol, Casas i Clarassó”, Sala Parés, 
             Barcelona.

1995     “Rusiñol a Tarragona”, Ajuntament de Tarragona, 
             Tarragona.

1996     “Santiago Rusiñol (1861-1931). Obra pictòrica y literaria”, 
             Fundación Caja de Galícia, La Corunya.

             “Santiago Rusiñol (1861-1931). Obra pictòrica y literaria”, 
             Fundación Caja de Galícia, Lugo.

             “Santiago Rusiñol (1861-1931). Obra pictórica y literaria”,
             Fundación Caja Galícia, Santiago.

1997     “Santiago Rusiñol (1861-1931)”, Fundación Cultural
             Mapfre  Vida, Barcelona

             “Santiago Rusiñol (1861-1931)”, Fundación Cultural 
             Mapfre  Vida, Madrid

1999     “Els jardins de l’ànima de Santiago Rusiñol”, Fundació
            Caixa de Sabadell, Sabadell, abril-maig.

             “Els jardins de l’ànima de Santiago Rusiñol”, Fundació 
            Caixa de Girona, Girona, juny-juliol.

             “Els jardins de l’ànima de Santiago Rusiñol”, Caixa de
             les Balears ‘Sa Nostra’, Palma, agost-setembre.

             “Els jardins de l’ànima de Santiago Rusiñol”, Caja de 
             Segovia, Segovia, octubre-novembre.

             “Santiago Rusiñol”, Centro de Cultura Castillo de Maya,
             Caja de Navarra, Pamplona, septiembre

2001     “Santiago Rusiñol en Granada”, Museo Casa de los Tiros,
             Granada.

2010     “Santiago Rusiñol, la passió per Mallorca”, Govern de les
             Illes Balears, Ajuntament de Palma, Fundació d’Art Serra,
             Museu “Es Baluard”, Palma, maig-juny.