Vicent Calbet Riera (Es Viver, Eivissa, 20 d’octubre de 1940 – Fukuoka, Japó, 25 d’abril de 1994)

Pintor. És fill de Marià Calbet, barber, i de Catalina Riera, que regenta una adrogueria. Té tres germans. Un any després del seu naixement, la família trasllada el domicili a Dalt Vila, on ell resideix fins que fa els 25 anys (1965).

El 1951, amb onze anys, comença els estudis de pintura i dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa. Un any més tard, compatibilitza els estudis amb el treball com a auxiliar de la barberia del pare. El 1956, ingressa a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València. Fa els dos primers cursos com a estudiant lliure: va a València solament per als exàmens. El 1957 trasllada la residència a València, assisteix regularment a les classes de l’Escola i, acabada la carrera , es titula (1959). A l’acadèmia estableix amistat amb Manolo Valdés, Enric Solbes, Antoni Riera Terrades, Manel Naranjo, Vicenç Macià i altres condeixebles.

Durant els dos anys d’estada a València descobreix i admira la pintura medieval del Museu de Belles Arts Pius XII, que l’atreu i l’impacta. També descobreix la pintura expressionista europea, sobretot la de Georges Roualt (1871-1958) i la d’Edvard Munch (1863-1944), que a partir d’aleshores considera els seus mestres. Durant aquests anys l’ajuden i animen els pintors Ignasi Agudo Clarà i Antoni Pomar. També l'ajuda el col·leccionista i amic Ramon Medina.

Es relaciona amb el Grup Ibiza 59, que el mou a assajar l’informalisme gestuals, que incorpora al repertori de recursos que té a l’abast tot al llarg de la seva trajectòria professional. El 1960 i el 1961 visita vàries ciutats europees mogut, sobretot, pel desig de visitar museus. Admira els expressionistes i altres pintors. El 1962 resideix a París tot un any amb el suport d’una beca del Govern francès, que complementa treballant. El 1963 resideix a Lübeck (Alemanya), fet que li permet ampliar els seus coneixements dels pintors expressionistes. El 1962 participa en la fundació del Grup Puget (1962-1964), que té un recorregut breu i es dissol el 1964.

Exposició de Vicent Calbet Riera, La tauromàquia,

Galeria Via2, 2010

Per a la pintura fa ús de diverses tècniques: oli/tela, oli/paper, oli/fusta, collage/paper, oli i collage/paper, tècniques mixtes, etc. Per al dibuix usa el carbonet, el pastel, la tinta xinesa, el guaix, el llapis, les ceres, la ploma, el pastel i la ploma, etc. També practica l’aquarel·la. Els suports més usats són la tela, el paper i la fusta. Els colors predominats són el blau, el verd, el groc i  els blancs.

La pintura de Calbet evoluciona amb el temps i s’hi poden identificar vàries etapes prou ben diferenciades.

1) Ressonàncies del vell costumisme (1958-1964)

Les primeres obres del pintor presenten ressonàncies de la vella escola paisatgística i costumista valenciana de la fi del segle XIX. Pinta paisatges rurals amb cases de pagès, personatges, camins de ferradura, sementers tancats amb parets de pedra, processons i manifestacions col·lectives de religiositat, festes populars al carrer, etc.

Esbossa el dibuix, dóna importància al color i fa ús d’una pinzellada solta, fluïda i lleugerament empastada. La temàtica del seu treball respon a les ensenyances que rep en el període d’estudi i formació.

El 1959 rep tres premis de la Galeria El Corsario i obté la tercera medalla de la II Exposició d’Art Jove, de Madrid i fa la primera exposició individual a la Galeria Tanit, d’Eivissa. El 1964 fa dues exposicions, una a les Galeries Quint (Palma) i l’altra a la Galeria El Corsario (Eivissa). També participa a l’Exposició Nacional de Belles Arts, de Madrid. El 1962 viu un idil·li amb Elke, la seva núvia alemanya.

Pertanyen a aquesta època les obres Paisatge. Església de Sant Jordi (1959), Retrat de dama (1964), L’últim sopar (1964) i altres.

2) Temps d’avanços (1965-1971)

Gradualment, el pintor abandona les temàtiques costumistes i fan la seva aparició els collages i treballs informalistes, que recullen bona part del que ha vist i ha après en els seus viatges o amb les seves relacions amb els artistes estrangers que resideixen en a l’illa.

Exposa a la Galeria i sala de concerts Iván Spence d’Eivissa poc després de la seva inauguració. Acusa la influència d’artistes residents a Eivissa, com Erwin Broner, Dimitrenko, Giorgio Pagliari, etc.

El 1966 obté el primer premi de pintura de la II Biennal Internacional d’Art d’Eivissa. Participa en vàries exposicions nacionals. El 1971 lloga Can Pubill per viure i pintar a plaer. Obté el primer premi de la primera Exposició Internacional de Pintura d’Eivissa.

Són d’aquesta etapa les obres “Artista al seu estudi” (1966) i nombrosos collages sense títol, difícils de citar.

3) Anys de maduresa (1972-1985)

El 1971 instal·la l’estudi a Can Pubill, als afores de Sant Josep, on es concentra en la feina. No deixa de costat les relacions amb les galeries, però trenca amb el seu marxant a l’estranger. No disminueix el ritme de treball i de producció. Apareixen depressions, que aconsellen una etapa de descans per donar pas, tot seguit, a un període més assossegat de feina, amb el ritme d’una exposició anual.

Incrementa l’activitat expositiva amb mostres a Eivissa, Palma, Barcelona, Saragossa i Dinamarca. Són d’aquesta època les obres Composició (1982), Composició (1985) i altres, en gran part sense títol.

4) Temps de plenitud (1986-1994)

Incrementa la producció d’obres de petit format. Utilitza deixalles i materials usats per crear les seves caixes. El 1989, Guillem Frontera publica el llibre Vicent Calbet, que parla del pintor i de la seva obra. D’altra part, reprèn el tema religiós, que tracta des d’una perspectiva nova.

El 1991 exposa a la Fira d’Art de Niça. El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa i l’Ajuntament de Palma acorden muntar una exposició antològica de l’artista amb el títol de “Vicent Calbet. Trenta anys de pintura”, que es mostra a Eivissa i a Palma.

La seva obra esdevé més lírica i més intimista. Lluny de la grandiloqüència i bolcada en la realitat quotidiana, colpeix, sedueix la mirada i enamora. El pintor es mostra segur del que fa. Es troba en un moment dolç per a la creació i la construcció de les obres. El 1985, als 46 anys, es troba en condicions de ser ambiciós i gaudir-ne.

Són obres d’aquests anys Del blanc al verd (1988), Sense títol (caixa de papallones) (1988), Paràfrasi de Rembrandt (1989), Església (1990), Església (1991), Es Vedrà (1992), etc.

Marxa al Japó acompanyat de l’amic Antoni Planells. El viatge amb avió li fa pànic i el fatiga més del compte. A la ciutat de Fukuoka, ha de preparar una exposició en el Museu local d’Art Contemporani. Arriba força cansat i es retira aviat a descansar. Al matí el troben mort al llit. Tenia 53 anys. L’exposició no es fa i les teles que hi aportava (La Tauromàquia i altres) són trameses a Eivissa. El 2009 es mostren al Centre Cultural s’Alamera (Eivissa).

Té una entrada a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. La Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears li dedica una entrada extensa. Una plaça de la vila d’Eivissa duu el seu nom. Tenen obra seva el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, la col·lecció d’Art Serra, El Museu d’Art Modern i Contemporani “Es Baluard” (Palma) i col·leccions privades d’Eivissa, Mallorca i d’altres indrets.

Bibliografia

CATÀLEG-2002, Poètiques modernes. Obra sobre paper a la col·lecció Serra, gener-febrer de 2002, pàg. 46, Ajuntament de Palma, Consell Insular de Mallorca, Govern de les Illes Balears, Palma, 2002.

Elena RUIZ SASTRE, “Calbet Ribas, Vicent”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg.345-352, Promomallorca ed., Palma, 1996.

Elena RUIZ SASTRE, “Les caixes de Vicent Calbet”, ‘Catàleg-1993’, pàg. 19-20.

Antonio COLINAS, “Entre el combat i la calma”, ‘Catàleg-1993’, pàg. 13-15.

Guillem FRONTERA, “Vicent Calbet”, Enciola ed., Barcelona, 1989.

CATÀLEG-1993, “Vicent Calbet. Trenta anys de pintura”, Ajuntament de Palma i Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, Eivissa, 1993.

José M. SARRIEGUI (Coord.), “Vicent Calbet”, ‘Las Artes’, Basilio Baltasar ediciones, pàg. 50-51, Palma, 1990.

Josep P. RIBAS, “Artistes a Eivissa. Vicent Calbet”, Live Ibiza, http://www.liveibiza.com/ibiza_art/vicent_calbet2.htm, sense data.

Exposicions

1960     Galeria Tanit, Eivissa

             II Exposición de Arte Joven, Madrid

1961     Sala Rovira, Barcelona

1963     Kunstlerklub Die Insel, Hamburg

1964     Galeries Quint, Palma

             Galeria El Corsario, Eivissa

             Exposició Nacional de Belles Artes, Madrid

1965     Galeria Ivan Spence, Eivissa

1966     II Bienal d’Art d’Eivissa, Eivissa

1967     Gallery City of Stockholm, Estocolm, Suècia

1968     Exposició Nacional de Belles Arts, Madrid

             XII Saló de Maig, Barcelona

1969     Galeria 5, Eivissa

             Galeria Ariel, Palma

             Atlantis Gallery, Duisburg, Alemanya

1970     Galeria Chedel, Ginebra, Suïssa

             Galeria Marlekin, Estocolm, Suècia

             Galeria L’Ull de Vidre, Palma

1971     Sala Libros, Saragossa

             Atelier Gallery, Milà, Itàlia

             Galeria de Morona, Milà, Itàlia

             Galeria Alfa, Madrid

             Galeria Latina, Palma

             Museu de Pintura, Osnabrück, Alemanya

             Exposició Internacional de Pintura, Ajuntament d’Eivissa, Eivissa

1972     Gallery Petit, Londres, RU

             Atlantis, Duisburg, Alemanya

             Kunstenaarscentrum, Bergen, Bèlgica

1973     Sala Libros, Saragossa

             Galeria Joan Blanes, Palma

1974     Galeria Llatina, Palma

1975     Galeria Jeksen, Copenhague, Dinamarca

             Galeria Quatre Gats, Palma

1976     Galeria Eivissa, Eivissa

1977     Galeria Norai, Pollença, Mallorca

1982     Sala de Cultura, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Eivissa

             Feria Internacional de Arte Contemporáneo (ARCO), Madrid

1983     Sala de Cultura, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Eivissa

             Feria Internacional de Arte Contemporáneo (ARCO), Madrid

1984     Sala de Cultura, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Eivissa

             Feria Internacional de Arte Contemporáneo (ARCO), Madrid

             Mostra Itinerant d’Art d’Eivissa, Eivissa

1985     Sala d’Exposicions, “la Caixa”, Muro, Mallorca

             Sala de Cultura de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Eivissa

             Mostra de Cultura de les Balears, Cotlliure, França

1987     Sala Pelaires, Palma

             Fira Internacional d’Art Contemporani (ARCO), Madrid

1989     Galeria Van der Voort, Eivissa

             Galeria Bisart, Palma

1990     Galeria Fenici, Madrid

             “Paràfrasis”, Sala de Cultura, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Eivissa

1991     Fira d’Art, Niça, França

1992     Galeria Bisart, Palma

             Secció de les lles Balears del Pavelló Espanyol, Fira 
             Universal de Sevilla,  Sevilla

             “Rutes balears. Confluències culturals de la Mediterània”,
             Govern Balear, Washington, EUA

             Galeria Urbe, Alcúdia, Mallorca

1993     “Vicent Calbet. Trenta anys de pintura”, Ses Voltes, 
             Ajuntament de Palma, setembre-octubre

             “Vicent Calbet. Trenta anys de pintura”, Museu d’Art
             Contemporani d’Eivissa,novembre-desembre

Exposicions de reconeixement i d’homenatge

(Posterior a 1994)

2002     Poètiques modernes, Obra sobre paper a la col·lecció Serra, gener-febrer.

2009     Tauromàquia, Centre Cultural s’Alamera, Eivissa

2010     Tauromàquia, Galeria Via2, Eivissa, novembre-desembre