John Ulbricht, 1980 ca.
Entre 1952 i 1954 és director assistent del
Museu d’Art de Denver (Colorado, EUA). Hi organitza exposicions d’art
contemporani, entre les quals no hi falta ni la dedicada als expressionistes
abstractes nord-americans (Pollock, De Kooning, Rothko, etc.), ni la dedicada als
grans mestres europeus (Picasso, Matisse, Klee, Kandinski, Bracque, Mondrian,
etc.). El 1954 recorre Europa per visitar museus. El 1956 fixa la residència a
Mallorca. Primer, s’instal·la a
Deià i, després, a Galilea (Puigpunyent, Mallorca).
El 1958 és seleccionat per participar al Saló
d’Art Abstracte del Cercle
de Belles Arts , de Palma. El 1963 fa part del grup Es Deu des Teix. El 1965, la revista Papeles de
Son Armadams, li dedica un número extraordinari amb reproduccions dels 12
retrats que havia exposat a la
Fira Mundial de NY d’aquell any. El 1973 participa a la mostra Miró 80,
que té lloc amb motiu del 80è aniversari de Joan Miró i que s’inaugura la nova
seu del Col·legi d’Arquitectes de les Balears a Palma. El
1981 és seleccionat per participar a la Mostra d’Art Actual a les Balears, que l’Ajuntament
de Palma presenta al Casal Solleric. El 1986 el Museu Municipal de
Belles Arts de Santander li dedica una exposició antològica que reuneix obra
seva dels darrers 15 anys (1961-1986). El 1990 participa a l’exposició
inaugural del Centre Cultural Contemporani Pelaires (Palma) i el 1994 participa
a la mostra Figuracions de la
Torre dels Enagistes (Manacor).
La seva trajectòria com a pintor es divideix
en tres etapes pro ben diferenciades:
Primera
etapa: l’abstracció expressionista (1950-1963)
En aquest període inicial treballa
l’abstracció expressionista amb teles de sòlida estructura compositiva,
textures suggerents i formes harmòniques i ben distribuïdes en conjunts compensats
i equilibrats. El 1958 exposa per primera vegada a Mallorca, a les Galeries
Costa.
John Ulbricht, Espardenyes, 1982
Segona
etapa: les grans natures mortes (1964-1984)
A partir del 1963, el pintor treballa formes
concretes corresponents a objectes quotidians i senzills, que representa amb
unes mides molt més grans que les reals. Aquest fet els confereix, alhora,
elements de misteri, interrogació i grandesa. Les obres es presenten dotades
d’una atmosfera que suscita sensacions de proximitat i d’un intimisme que es
veu subratllat pel caràcter peridor i efímer dels objectes (o fragments
d’objectes) representats.
Les espardenyes usades, les cordes
enrotllades, les fruites partides pel mig, els rovellons o esclata-sangs, les hortalisses
senceres, el manyoc de raves, els codonys, les fulles de tardor, les flors de
camp o de jardí, etc., es troben immerses, més enllà de la seva aparença, en
processos de deteriorament imperatius. Aquest fet omple l’ambient d’una tensió estranya
i d’un neguit sord.
Són camps deserts i desolats, sense la
presència de l’home i del ramat domèstic, sense cases ni altres construccions i
sense conrar. No hi manquen les oliveres de soques gruixudes i de formes
inversemblants, gairebé fantasmagòriques.
Aquests anys, exposa a la Sala Pelaires (1969,
1971, 1973, 1976 i 1978).
Tercera
etapa: paisatges del Paradís (1985-2006).
El protagonisme abassegador dels objectes
senzills i quotidians dóna pas gradualment a la creació de paisatges de la
Serra de Tramuntana. Comença amb arbres assotats pel vent, esbrancats i
tristos, envoltats d’una garriga de verds austers. Hi afegeix branques
acaronades per flors silvestres, fruites o fulles de tardor. Continua amb
paisatges poblats de flors (margalides, lliris, roselles, etc.) acompanyades de
trèvol, herba de prat o pastures.
La reiteració del tema i el treball de taller
porten el pintor a idealitzar els paisatges cada cop més i a dotar-los de
formes i dimensions fantasioses, que converteixen les visions del camp en
representacions d’un paradís immens i lluminós, fet per gaudir dels colors vegetals
(grocs, vermells, rosats, morats, liles, blancs, verds, etc) i del flaire de
terra, pluja, rosada i sol.
Possiblement, l’inici de la tercera etapa es
produeix a partir de l’exposició que fa a la Sala Pelaires el
1981 amb catàleg editat per la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, amb
textos de Gabriel Janer
Manila. El 1998, de la mà de la Galeria Jaume III, fa a la seu d'aquesta en el complex Capuchino del carrer de Sant Miquel una magna exposició monogràfica. L’etapa acaba inesperadament els darrers dies del 2006.
John Ulbricht, Vall groga, 1993
Conclusió
Tot al llarg de la carrera excel·leix com a
bon retratista. Li agrada fer retrats de gran format, vistos amb enquadraments
de primers plans, gairebé cinematogràfics, treballats amb una tècnica d’aparença
puntillista i interpretats amb gran sobrietat. Fa els retrats, entre d’altres,
de Camilo J. Cela Trulock (1972), Azorín, Josep Pla (1964), Pablo Neruda
(1965), Llorenç Villalonga (1980), Earl Mountbatten, Maria del Mar Bonet,
Robert Graves, Joan Miró, David L. Bazelon (1975), Ana Maria Matute, La Chunga,
Josep Melià, etc.
Ha fet exposicions individuals a Mèxic, EUA,
Alemanya, Regne Unit, França, Espanya, Palma i Cala d’Or. Ha participat a
exposicions col·lectives a Bèlgica, Finlàndia, Alemanya, Itàlia, França i
Espanya (Madrid, Barcelona, Pamplona, Palma, etc.). Ha participat a diverses
edicions de les fires d’art contemporani de Madrid, Hong-Kong i Miami (EUA).
´
Han comentat la figura del pintor i les
característiques de la seva obra Gabriel Janer Manila, Miguel Ángel Asturias, Camilo
J. Cela Trulock, Vicente Aleixandre, Joan Bonet, Anthony Bonner, Ángel Terrón,
Valentí Puig, Carlos Antonio Areán, Josep Melià, etc. S’han ocupat d’analitzar
la seva obra els crítics d’art José Corredor Matheos, Joan Carles Gomis i altres.
Hi ha obra seva als museus d’art de Dallas,
Denver, Columbus (Ohio), Pasadena, La Jolla, Santander, a les universitats de NY,
Texas, Illinois, Victòria (Canadà), Galeria Nacional de Retrats de Londres, la
seu del Parlament Europeu a Estrasburg (França), a les col·leccions de la
Generalitat de Catalunya, la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, el Consell Insular de Mallorca
i el Govern de les Illes Balears i a nombroses col·leccions privades. A Palma
entre 1970 i 1990 exposa a la
Sala Pelaires i des de mitjan dècada dels 90 ho fa a la Galeria Jaume III.
Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia
de la Pintura i l’Escultura a les Balears.
Casat (1950) amb Àngela von Neumann
(1928-2010), és pare d’una filla, Saskia, i d’un fill, Joan. De tracte cordial,
és de temperament alegre, jovial, divertit i ocurrent. Amb Andreu Picó prepara
una exposició a la Galeria Jaume III
prevista per a la primavera de 2007. Feiner, treballa en un paisatge fins que el dóna per acabat. Demana al fill Joan que el porti a la galeria, mentre es retira profundament i estranyament fatigat. Un o dos dies després, mor a causa d’un infart de miocardi que li sobrevé de matina
mentre dorm. Amb motiu de la seva defunció, el Centre Cultural Pelaires li
dedica (2007) una exposició d’homenatge.
Bibliografia
ALTA MAR, “Los paisajes de John Ulbricht”,
14-VI-2011, www.fabian.balearweb.net/post/102245.
Joan Carles GOMIS , “Ulbricht, John”, ‘La Pintura i
l’Escultura a les Balears’, t. 4, pàg. 342-346, Promomallorca ed., Palma, 1996.
Andreu MANRESA, “John Ulbricht, pintor”, El
País, 14-XII-2006.
AJUNTAMENT DE PALMA (Editor), "John Ulbricht", catàleg de l'exposició del pintor al Casal Solleric, novembre 2000-gener 2001, textos de Nicolau Llaneras, Fernando Castro, John Ulbricht, Camilo José Cela i Azorín-Ulbricht, Palma, 2000.
AJUNTAMENT DE PALMA (Editor), "John Ulbricht", catàleg de l'exposició del pintor al Casal Solleric, novembre 2000-gener 2001, textos de Nicolau Llaneras, Fernando Castro, John Ulbricht, Camilo José Cela i Azorín-Ulbricht, Palma, 2000.
Josep MELIÀ, “John Ulbricht”, Rayuela ed.,
Madrid, 1974.
GEM, 17, 349.
No hay comentarios:
Publicar un comentario