Prevere, canonge, compositor i professor de
música. Fill de Bernat i d’Antònia, és el tercer de
sis germans. Després d’iniciar els estudis amb les
|
El 1948 guanya per oposició la plaça de
beneficiari i mestre de capella de la Seu de Mallorca. També és nomenat professor
de cant gregorià i de piano del Seminari, director de l’Schola Cantorum i president de la Comissió diocesana de música
sacra. El 1963 obté el títol superior de piano en el Conservatori de València.
Amb el suport d’una beca de la Fundació March , es trasllada a Roma per ampliar
estudis de composició, cant gregorià i teologia.
El 1966 funda la Capella Mallorquina
amb el suport econòmic de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’. Fa el
primer concert el 8 de juny de 1966
a la capella de Santa Anna del Palau de l’Almudaina.
N’és el director durant 33 anys. Malgrat les relacions poc amistoses entre
Bernat Julià i Josep Coll
Bardolet, la Capella
Mallorquina protagonitza el Concert del Torrent de Pareis que
té lloc cada any el mes de juliol. La presència de Julià al capdavant de la Capella Mallorquina
aparta Coll Bardolet d’aquesta manifestació coral entre 1968 i 1998. El 1999 hi
torna i d’aleshores ençà hi assisteix cada any fins al 2006.
 |
| Bernat Julià Rosselló |
D’altra part, organitza les Setmanes
Internacionals d’Orgue, que tenen lloc entre 1971 i 1998, gràcies al patrocini
continuat de la Caixa de les Balears
‘Sa Nostra’. Deixa la direcció de l’event el 1998, per bé que
continua vigent sota la direcció d’altres persones fins que l’entitat d’estalvi
decideix prescindir-ne, atesa la proliferació que es dóna en els primers anys
2000 de festivals d’orgue.
Assumeix la tasca encaminada a aconseguir que
el centre d’ensenyança musical de Palma esdevingui Conservatori Professional de
Música. Aconseguit l’objectiu, el 1977 n’és nomenat director i professor del centre.
El 1980 és designat acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts
de Palma, després dita de les Illes Balears. El 1990 es jubila com a director i
professor del Conservatori. El 1997 fa els 75 anys i passa a ser canonge emèrit
i capellà jubilat.
El 2000 rep la medalla d’or de l’Ajuntament de
Palma. El 2012 celebra a la Seu el seu 90è aniversari. Com a compositor és
autor de Fantasia balear, Divina Comèdia, El pi de Formentor, Danza de los honderos, Nuredduna, etc. Mor l’octubre de 2013
als 91 anys, després d’un temps amb problemes de salut que el retenen a casa
seva, per bé que mai no deixa de composar. El 7 d’octubre de 2013 se celebra a
la Seu el funeral, que és presidit pel Bisbe de Mallorca i
acompanyat per la
Capella Mallorquina. És inhumat a la capella que el Capítol
de la Seu té en el cementiri de Palma.
El conec personalment quan ingrés (1955) com a
baix a l’Schola Cantorum. Ens retrobem quan soc nomenat (1996) director de l’Obra
Social de Sa Nostra i celebrem el 30è aniversari de la fundació de l’agrupació
coral el mateix 1996 amb un gran concert a l’Auditori de Palma, la publicació
d’un llibre commemoratiu i un sopar d’aniversari a Can Tàpera. El cessament del
patrocini de Sa Nostra a la capella Mallorquina constitueix un problema de
difícil gestió ja que és fruit d’una situació complexa teixida entre el propi
Bernat Julià i el Consell d’Administració de l’entitat, del que fan part aleshores
Josep Carles Tous Prades i Gabriel Lladó Vidal. Ens tornem a trobar el 2005 a l’Acadèmia de Belles Arts
de les Illes Balears, on reprenem les bones relacions mútues, que sempre són respectuoses
i afectuoses. Quan per iniciativa del Jaume Mir es planteja (2007) la
candidatura d'una coneguda cantautora per a una plaça vacant d’acadèmic numerari, Bernat
Julià presenta una oposició tancada, basada en motius que res no tenen a veure ni
amb la música ni amb la trajectòria memorable de l’artista. El fet produeix una
situació de frustració i ruptura, que dóna pas a alguna dimissió i deixa
l’Acadèmia tocada.
Bibliografia
Diego LEÓN FIORAVANTI, “El canonge Bernat
Julià”, Catedral de Mallorca, Palma.
GEM, III, 112.
No hay comentarios:
Publicar un comentario