Manuel Hernández Mompó (València, 10 d’octubre de 1927 – Madrid, 25 de gener de 1992)

Pintor. Fill de Josep Hernández, pintor i professor de dibuix, i de Maria Mompó, té un germà, Josep Maria, dos anys més gran que ell, que es dedicarà a la decoració. Entre 1931 i 1937 és alumne de l’Escola Municipal Lluís Vives. De ben jove practica el dibuix amb models vius (al carrer, des de la finestra de casa, de passeig, amb familiars, etc.), sota el guiatge i la supervisió del pare, que no li deixa emprar els colors perquè pensa que així és més ràpid i eficaç l’aprenentatge del dibuix.

Els anys 40. Professor de dibuix.

A partir de 1940 assisteix a les classes de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de València. El 1942 ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, de València. El 1948 presenta la primera exposició individual al Centre Artístic de Granada i fa una estada en aquesta ciutat gràcies a una beca de la Residència de Pintors.

El 1948 exposa a la Sala Prat, de València i el 1949 obté el títol de professor de dibuix.

H. Mompó, Carrer de festa, 1977

Els anys 50. L’alliberament

El 1951 viatja a París, on hi fa una estada de sis mesos que li serveix per entrar en contacte amb les avantguardes i, sobretot, per alliberar-se d’influències i lligams anteriors, inclosos els del pare. S’interessa sobretot per Cézanne, Picasso, Matisse, Kandinsky, Gris, Klee, Miró, Braque i altres. El 1954 obté una beca del Ministeri d’Educació per residir un any a l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma. Coneix Dalí, De Chirico, Lucio Muñoz i altres pintors. És aquest any un temps d’anàlisi dels pintors del passat i de recerca d’un llenguatge propi. A Roma coneix To-Postma, l’holandesa que serà la seva esposa i la mare de les seves dues filla i del fill. Admira els mosaics de Ràvena, l’obra de Leonardo da Vinci, Giotto, Mantegna i, també, de Modigliani, Chirico, Morandi, etc.

El 1955 marxa a Holanda, on entra en comunicació amb el grup Cobra, fet que li permet avançar en la cerca d’un llenguatge propi i d’uns colors propis. Es posa en contacte amb els grups informalistes. Admira els treballs de Rembrandt, Vermeer i, sobretot, l’impressiona el Museu Stedeligk d’Art Contemporani d’Amsterdam. Pinta personatges diversos sobre el fons de la Mediterrània. Se n’adona que els seus colors són els mediterranis. Deixa de banda la pintura de cavallet i de model.

El 1957 torna a Espanya i s’estableix a Aravaca (Madrid). El 1959 obté una beca de 75.000 ptes. de la Fundació Joan March per estudiar la tècnica del mosaic. Continua buscant el seu llenguatge plàstic, que gradualment es concreta amb el maneig d’elements i recursos mínims. D’altra part, es decanta per l’ús de la tela i del paper com a suports habituals.

Els anys 60. Eivissa, la descoberta del blanc

En començar el decenni dels anys 60 del segle XX, trenca definitivament amb es lligams formals de l’etapa de formació i amb la influència de les avantguardes. Mentrestant obté diverses medalles i alguns guardons a certàmens nacionals i internacionals. El 1963 visita Eivissa, l’illa blanca de Rusiñol, que el mou a fer un ús més intensiu dels blancs. El blanc esdevé per al pintor la representació de l’espai, de l’aire, de l’atmosfera. Exposa a la mostra col·lectiva del grup Ibiza-59.

Atret per l’illa i per la colònia de pintors de diverses nacionalitats europees que hi resideixen, decideix passar temporades a l’illa, que alterna amb estades a Madrid. Continua avançant en la definició dels codis de signes, lletres, jeroglífics i ideogrames que incorpora de manera permanent a la pintura. Amb 12 teles de grans dimensions destinades a la decoració del Pavelló d’Espanya de la XXXIV Biennal de Venècia obté el premi Unesco.

Els anys 70. A Mallorca

El 1973 marxa als EUA amb motiu d’una exposició a Santa Bàrbara (Califòrnia). L’estada es perllonga durant un any a causa de l’interés que troba a conèixer de primera mà el moviment minimalista.

El 1974 s’instal·la a Mallorca. Resideix primer a Palma i, després, a Alaró (1977), on viu 6 anys. Redueix i simplifica els signes, però incrementa els volums de suggerències que aporten les obres que fa. Exposa a la Sala Pelaires (1974), de Palma. A Alaró crea els artefactes que anomena alarons, en es que es perd el suport limitador i amb l’ús del metacrilat aconsegueix que les taques de clor semblin suspeses  en el aire. A Mallorca es relaciona amb Joan Miró, Ritch Miller, Juli Ramis, els pintors del Grup Dimecres, i altres.

Els anys 80. Madrid, definitivament

El 1981 inicia una sèrie d’escultures fetes amb planxes de ferro d’una sola peça tallada o doblegada i pintada de blanc amb algunes taques de colors purs. Vol que semblin papers blancs pintats i abandonats a l’espai com a elements destinats a acompanyar la natura.

El 1982 participa a l’Exposició col·lectiva “Pintura Abstracta Espanyola 1960-1970”, que presenta a Madrid la Fundació Joan March.. El 1983 s’instal·la a Madrid i en els Talleres de Arte Actual, del Círculo de Bellas Artes de Madrid, imparteix un curs per a pintors joves. El 1984 la Sala Parpalló (València) i el Palau Medici-Riccardi (Florència) organitzen conjuntament una exposició retrospectiva de la seva obra, que s’exposa successivament en els dos centres.

El 1984 li és concedit el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. El 1985, amb motiu de l’adhesió espanyola a la Comunitat Econòmica Europea, realitza l’edició especial d’una serigrafia. El 1986 participa a l’exposició col·lectiva “Pintors per la Pau” que es presenta al Palau de Cristall de Madrid. El 1987 és designat acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de València i realitza dos murals de ferro per al Palau de la Música de València. A partir de 1988 viu entre Mijas (Màlaga) i Madrid.

Els anys 90. “Amb Mompó”

El 1991 el Centre Cultural Pelaires (Palma) li dedica com a homenatge l’exposició “Amb Mompó”, que inclou obres seves i dels amics: Alfaro, Canogar, Chillida, Guinovart, Hernández Pijoan, Millares, Ràfols Casamada, Valdés, etc.

El gener de 1992 mor a Madrid als 64 anys. La seva vida constitueix un exemple emblemàtic de dedicació a la pintura, d’investigació de nous camins, d’esforç i coherència i, sobretot, de cerca d’un llenguatge propi, singular i personal, que enriqueix i enalteix el món de la plàstica.

Hi ha obra seva a la Fundació Joan March (Madrid), al British Museum (Londres), al Centre d’Art Reina Sofia (Madrid), al Museu d’Art Abstracte Espanyol de Conca, al fons d’art contemporani de l’Ajuntament de Palma, a la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’ i a altres col·leccions institucionals i privades. Té entrades a la Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana, a la GEM i a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. El 2005 el Museu Reina Sofia (Madrid) publica un catàleg raonat de l’obra completa del pintor.

Bibliografia

Cristina ROS, “Mompó”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 3, pàg. 274-280, Promomallorca ed., Palma, 1996.

CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, pàg. 92 i 136, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, Palma, 1993.

CATÀLEG-1991, Exposició “Amb Mompó” al Centre Cultural Pelaires, Basilio Baltasar editor, Palma, 1991.

Josep MELIÀ, “Il·luminar-se d’alegria”, Catàleg-1991, pàg. 11-15.

Francisco CALVO SERRALLER, “El arte como un don”, Catàleg-1991, pàg. 25-27.

Manolo H. MOMPÓ, “Manolo H. Mompó”, Catàleg-1991, pàg. 29-38.

C.C.C. PELAIRES, “Biografia de Mompó”, Catàleg-1991, pàg. 41-43.

GEM, 7, 9-10.

Exposicions individuals

1948     Centre Artístic de Granada.

             Sala Prat, València

1950     Sala Mateu, València

1951     Institut Francès, València

             Sala Mateu, València (“París vista per H. Mompó”)

1952     Llar Gallega de València (“Galícia a traves de H. Mompó”)

             Sala del Centre Industrial d’Alcoi

1954     Sala Mateu, València.

1956     Sala Carpa, Madrid.

             Galeria Stella, Gijón.

1957     Sala Clan, Madrid.

1958     Galería Dintel, Santander.

             Ateneu de Madrid.

1959     Sala Neblí, Madrid.

1961     Galeria Synthese, París

1962     Galeria Diario de Notícias, Lisboa

             Mortimer Brandt Gallery, NY

             Círculo de la Amistad, Còrdova

1963     Galeria Biosca, Madrid.

1965     Galería Juana Mordó, Madrid.

             Galería Iván Spender, Eivissa.

1966     Galeria Claude Bernnard, París.

             McRoberts Tunnard Gallery, Londres.

1967     Galería Buchholz, Munic.

             Galaría Grises, Bilbao.

1969     Galeria Val i 30, València

             Ajuntament de València.

1972     Galeria Iván Spence, Eivissa.

1973     Galería Juana Mordó, Madrid.

             Ruth S. Schaffner Gallery, Santa Barbara, Califòrnia.

             Campbell Gallery, San Francisco, EUA.

1974     Sala Pelaires, Palma.

             Galería Ciento, Barcelona.

1975     Galería Canem, Castelló.

             Galeria Itàlia, Alacant.

             Galeria Juana de Aixpuru, Sevilla.

             Galeria Il Coleexionista, Roma.

1976     Galería Trece, Barcelona.

             Galería Lozano, Bilbao.

1977     Galería Juana Mordó, Madrid.

1978     Galeria Itàlia, Alacant.

             Galeria Pepe Rebollo, Saragossa.

             Galería Trece, Barcelona.

             Galería Once, Mèxic D. F.

1979     Galeria Theo, València.

1980     Galería Juana de Aizpuru, Sevilla.

             Galeria Theo, Madrid.

1981     Sala Pelaires, Palma.

             Galeria Theo, València.

             Galeria Collage, Madrid.

1982     Museo de Bellas Artes de Caracas.

1983     Instituto Espanyol de Atenas.

             Galeria Cellini, Madrid.

             Galeria Odile, Saragossa.

             Galeria Itàlia, Alacant (Exp. antlògica).

1984     Sala Parpalló, València U(Exp. retrospectiva).

             Palazzo Medici-Riccardi (Florencia) (Exp. retorspectiva).

             Galeria Juan Prats, Barcelona.

             Galeria Theo, València.

             Galeria Kaj Frosblom, Helsinki.

1985     Sala Pelaires, Palma.

1986     Galería Theo, València.

             Galería Cellini, Madrid.

1987     Galeria Bennàssar, Pollença, Mallorca.

1989     Galería Trazo, Santander.

             Galeria Itàlia, Alacant.

1991     Centre Julio González, IVAM, València.

              “Amb Mompó”, Centre Cultural Contemporani Pelaires, Palma.

Premis i guardons

1946     Medalla d’Or de Pintura, Exposició d’Art Universitari, València.

1954     Premi Navigazione Italiana, Exposició”El paisatge italià

              vist pels artistes estrangers”, Viareggio, Itàlia.

1962     Segona Medalla de Pintura, Exposició Nacional de Belles Arts, Madrid.

1963     Gran Premi de Pintura, II Certamen Nacional d’Arts Plàstiques, Madrid.

1966     Primera Medalla de Pintura, Exposició Nacional de Belles Arts, Madrid.

1968     Premi UNESCO, XXXIV Biennal de Venècia.

1982     Premi Alfons Roig, València.

1984     Premi Nacional de Belles Arts, Madrid.

1990     Premi al Mèrit Cultural, Generalitat Valenciana, València.

1992     Medalla d’Or, a títol pòstum, al Mèrit en les Belles Arts.