No es pot negar que entre la cultura i
l’economia hi ha nombroses relacions i interrelacions. La cultura demanda
inversions a mitjan i a llarg termini, demana formació i comporta la prestació
de serveis diversos de defensa, conservació i manteniment d'equipaments i inversions. Requereix, a més, la disposició de
recursos per abonar retribucions, sous, salaris, aportacions a la Seguretat Social
dels gestors, intèrprets, productors, etc.
D’altra part, la cultura aporta valor de
gaudi, benestar, equilibri i riquesa personal i col·lectiva als membres d’una
societat i altres elements capaços de fonamentar i sostenir els atractius
d’una regió, una ciutat o un indret amb relació al turisme familiar, de congressos
o, més específicament, amb relació al turisme pròpiament dit cultural. Tant des de la banda dels ingressos com de la de les despeses i les inversions, la cultura genera activitat econòmica i produeix valor afegit, producte i renda.
La cultura,
factor econòmic d’eficiència i de qualitat
Els nivells culturals d’una comunitat o d’un
espai geogràfic constitueixen una variable susceptible de ser elevats, ampliats
i enriquits amb el pas del temps. Seran necessàries inversions en capital humà,
infraestructures adequades, adquisicions patrimonials, promoció, recuperació
del patrimoni, etc.
Les relacions entre cultura i economia,
analitzades des del punt de vista (POV) de l’empresa també aporten un llarg
recorregut obert a la reflexió, l’anàlisi i el debat. En els casos d’algunes
empreses es pot observar que la cultura i l’economia es troben interrelacionades
de manera manifesta i beneficiosa. Les despeses corrents en cultura i les
inversions en cultura aporten sovint quites positives de prestigi a les
persones o entitats que les fan de manera que incrementen la seva notorietat,
el seu bon nom i el Grau d’acceptació general que obtenen.
La
figura de Carles Blanes Nouviles
Ales illes tenen un personatge que excel·lí en
l’aprofitament de les interaccions entre cultura i empres, poc citat en
general, però d’una importància cabdal. Em referesc a Carles
Blanes2013, a causa d’un
alzheimer perllongat i terrible. El funeral que se li dedicà a la parròquia de la Santa Creu (Palma)
constituí una multitudinària manifestació de dol ciutadà, particularment
significativa si es té en compte la seva absència social des de principi del
2004.
 |
| Carles Blanes Nouviles, 1993 c. |
Des del seu càrrec, durant 25 anys, va orientar
l’activitat estratègica de l’entitat vers dos objectius principals: l’atenció
de la demanda de facilitats creditícies per a l‘adquisició de vivenda a Palma i
la progressiva potenciació de la vessant. cultural de l’Obra Social de
l’entitat.
Els
préstecs personals per a l’adquisició de la vivenda
Pel que fa al primer objectiu, la seva gestió
es va veure acompanyada de les oportunitats derivades durant molts d’anys per
la manca d’interès de les entitats bancàries per la figura del préstec
hipotecari per a l’adquisició d’una vivenda i per l’escàs dinamisme de la Caixa de Pensions
per aquest tipus de producte fet al llarg dels anys 60 i 70 el segle pasta. D’altra
banda, la demanda efectiva del producte esmentat es va veure esperonada i
dinamitzada per l’allau immigratòria creixent que registren les Balears els
anys de referència i la progressiva desplaçament de la població de la Part Forana de
Mallorca cap a Palma. S’ha d’afegir que C. Blanes sabia que podia confiar molt
més que els directius de la competència, en la seva viabilitat i els efectes
multiplicadors d’aquesta.
Gairebé totes les edificacions de l’eixample
de Palma construïdes els anys de referència van ser finançades per Sa Nostra,
aleshores coneguda encara com “es Montepío” (Mont de Pietat). Com a
conseqüència dels fets esmentats, la Caixa de Balears
assoleix el 1982 el lideratge del mercant financer de les Balears en superar en
volum d’actius i passius els corresponents a “la Caixa”. Manté la
posició capdavantera fins al 2008-2009.
L’Obra
Social i Cultural de Sa Nostra
L’entitat dóna suport a la realització
d’actuacions tan diverses com ara la recuperació del patrimoni artístic i
històric (restauració del retaule de Castellitx i de l’antic retaule major de
la parròquia de Sant Bartomeu de Montuïr), l’adquisició d’obres destinades a
l’exportació (retaule del Naixement dels López), la col·lecció de ceràmica de
la Roqueta destinada a la dispersió que diposita al Museu de Mallorca.
Organitza cicles de conferències d’autors de primer nivell a l’àmbit cultural
català i castellà, conferències d’economia (Fuentes Quintana) i altres matèries
(tècniques innovadores per al tractament de l’ametlla, la cura del ramat oví,
etc.). Finança la publicació d’obres d’autoria recent i d’una acurada traducció
de Die Balearen, de l’arxiduc Lluís
Salvador d’Hasburgo-Lorena. Dedica partides a la defensa del Medi Ambient, a
l’experimentació agrícola i ramadera (finca de Sa Canova), la promoció de les
arts escèniques i, sobretot, al cinema de filmoteca (A Can Domenge es fan les
primeres projeccions).
Val a dir que dedica un esforç extraordinari a
la formació i l’educació (escoleta de Son Gotleu, Escola de Can Domenge , Escola de
Formació de Can Tàpera, l’IBEDE, tallers formatius per a infants i, sobretot, a
la Universitat). També dóna suport a la publicació d’informacions econòmiques
d’interès general com l’Informe econòmic,
que publica des del 1968 com a obra pròpia de Sa Nostra i a partir del 1974 com
a publicació amb la col·laboració de la Banca Catalana. El
1989 obre el Centre
de Cultura de Palma, que s’uneix a les cases de cultura de
Maó, Ciutadella i Eivissa i altres.
L’estil
de Carles Blanes
La gestió de C. Blanes es va caracteritzar
sempre pel bon gust, la prudència en l’administració dels recursos, la
moderació, la proporció, una adequada distribució entre les diferents
manifestacions culturals, la neutralitat ideològica, la continuïtat de l’acció,
la insistència i la intensitat dels ritmes de treball, la convicció i la pròpia
participació personal a inauguracions d’exposicions, concerts i altres actes
culturals. A ell es deu la posta en marxa de la promoció cultural de més gran
abast que hi ha hagut mai a les illes. Quan es jubila el 31 de maig de 1993, la
seva obra té continuïtat fins al 2005 quan entren en vigor les directrius per a
l’Obra Social del Pla Estratègic 2004-2008 de l’entitat.
El 2005 l’entitat adopta un estrafolari Pla
Estratègic d’expansió geogràfica i de creixement del negoci a partir d’unes
directrius comercials, de marcat caràcter mercantil, publicitari i, sobretot,
obsedides pel retorn quantificable (monetari) d’unes accions culturals que mai
havien de deixar d’estar orientades a la promoció del bé comú i de l’interès
general de les Balears.
Trià bons col·laboradors, externs i interns.
Entre els primers cal citar el P. Bernat Julià Rosselló ,
canonge de la Seu i acadèmic de Belles Arts. Entre els col·laboradors interns
s’han de recordar Jaume
Galmés Tous , Miquel Pascual, Coloma Borràs , Andreu
Ramis Puig·gròs, Bartomeu
Mestre Sureda , Ferran Olesa Llobera, Pere Miralles Cerdà, Albert Ribas Juan ,
Magdalena Aguiló Victory, Guillem Payeras Bujosa , Maria Payeras, Margalida Alemany Ensenyat ,
Jaume Vidal Amengual ,
Francisca Niell
Llabrés , Gabriel
Amer i Amer i altres.
A tall
de conclusió
Els consells desafortunats de la consultora madrilenya
AFI varen suposar un preavís de l’ensulsiada de l’Obra Social de l’entitat i de
la seva pràctica desaparició a partir del 2009. Malgrat tot, encara resten a
les illes els batecs que havia aportat una etapa llarga, ben dissenyada,
intensa i ben executada, durant més de 25 anys de durada, que arribà a aportar un
catàleg de 40 activitats culturals cada setmana en el conjunt del territori de
les quatre illes. L’eficàcia d’aquella experiència va ser suficient per
arrossegar vers programes similars d’Obres Socials i Culturals d’altes entitats
financeres, d’institucions públiques diverses, de fundacions privades i
d’altres agents culturals, la suma de les quals arribà a donar un saldo ingent,
avui (2014) dissortadament reduït considerablement.
Extracte de l’exposició feta a Can Alcover amb motiu de la
taula rodona “Economia i cultura” del dia 19 de febrer de 2014. Varen fer part
de la taula Jaume
Garau Taberner, Gabriel Amer i Amer, Miquel Alenyà Fuster i
Josep Maria Llauradó (moderador).
No hay comentarios:
Publicar un comentario