El projecte de construcció de l'orgue monumental de la parròquia de Santa Maria de Maó va ser concebut per Mn.Gabriel Alenyà Estarelles, natural de Bunyola (Mallorca), rector de la parròquia esmentada entre 1795 i 1813, arran de la necessitat de substituir l'antic orgue, que es trobava en tan mal estat que no era possible la seva restauració.
Les gestions per a la seva construcció començaren el
1804. Gabriel Alenyà es
posà en comunicació amb els organistes alemanys Johann Kyburtz i Francis Otter, que aleshores construïen l'orgue de la parròquia de Santa Maria del Pi (Barcelona).
Amb ells va signar el contracte per a la construcció de l’orgue, el cost del
qual va sumar 11.200 lliures catalanes, que el rector Alenyà va abonar
majoritàriament a càrrec seu. Solament Kyburtz pogué veure l’obra finalitzada
el 1810, ja que Otter havia mort tres anys abans, el 1807.
Un total de 3.006 tubs i 51 registres constitueixen les
dimensions de l’orgue en el moment de la seva inauguració. La seva construcció
durant la Guerra d’Independència va topar amb nombroses dificultats. El trasllat de les peces des de Barcelona hagué d’evitar
els vaixells francesos que patrullaven per la Mediterrània i que varen estar a
punt de capturar la nau que portava a Menorca una partida important de les peces de
l’instrument. Gabriel Alenyà no dubtà a demanar l’ajut de l’esquadra britànica
i les peces esmentades arribaren a Maó el 29 d’agost de 1809. El nou orgue s’inaugurà
solemnement el 30 de setembre de 1810.
Els devuit anys que Gabriel Alenyà va ser
rector de Santa Maria de Maó
es veren recompensats amb el reconeixement que mereixia. Després del seu
traspàs el 31 de
desembre de 1813, els feligresos varen voler que rebés
sepultura a l’església que havia regit a Maó. Erigiren un monument a la seva
memòria a la capella del Santíssim amb una làpida en la que l’escultor Miquel
Comes hi gravà l’epitafi que encara ara es pot llegir: "Sus muchas
virtudes, talentos y méritos y, en especial, su ardiente caridad con los pobres
y esmero en el adorno y lucimiento de este santo templo, le hacen muy acreedor
a las lágrimas y eterna gratitud de los mahoneses". Durant la Guerra Civil les
restes del rector Alenyà varen ser extretes del monument i dispersades.
Al llarg del temps l’orgue ha estat objecte de
diverses restauracions i d'algunes modificacions. El 2010 es va celebrar el segon centenari de l'orgue amb diversos actes de gran solemnitat.
Orgue de Santa Maria de Maó |
Bibliografia
Gabriel JULIÀ SEGUÍ, "L'orgue de Santa Maria: una història de dos segles".
Gabriel JULIÀ SEGUÍ, "L'orgue de Santa Maria: una història de dos segles".
No hay comentarios:
Publicar un comentario