Antoni Maura Montaner (Palma, Mallorca, 2 de maig de 1853 - Torrelodones, Madrid, 13 de desembre de 1925)

Polític i escriptor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1869. Poc després marxa a Madrid per estudiar dret a la Universitat Complutense (1869-1972). Acabada la carrera (1872), es posa a treballar en el bufet de l’advocat Germán Gamazo. Uns anys més tard es casa amb la seva germana, Constancia Gamazo Calvo (1878). El 1881 és elegit diputat al Congrés per Mallorca. El 1886 és vicepresident del Congrés i el 1892 ocupa el càrrec de ministre d’Ultramar. A la mort de Gamazo, esdevé el líder del partit lliberal fins al 1902, quan passa al partit conservador juntament amb tot el grup lliberal gamacista. És president del  Consell de Ministres en cinc ocasions entre 1903 i 1922. El 1924 manifesta davant el rei la seva protesta per la Dictadura de Primo de Rivera. Retirat de la política, es dedica a escriure les seves memòries i a gaudir de la pràctica de la pintura. Fa, sobretot, aquarel·les. Palma li dedica un monument, obra de Marià Benlliure, a la plaça del Mercat de Palma (1929). L’Ajuntament posa el seu nom a una plaça i, després, a una avinguda de Palma. Proclamat fill il·lustre de Palma, una escola i un institut de segona ensenyança porten el seu nom. Rep el Toisón de Oro i es distingit amb el títol de duc de Maura.