Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d’octubre de 1903 – Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991)

Filòleg, escriptor, editor i professor. Estudia humanitat i filosofia a Menorca i amplia estudis de lingüística a Alemanya. El 1921 es trasllada a Mallorca per treballar al costat d’Antoni M. Alcover en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear (DCVB). A la mort d’Antoni Alcover continua la tasca del Diccionari, al que aplica les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans. A més del Diccionari, publica Cançons populars mallorquines, Els llinatges catalans, Un home de combat, Mossèn Alcover, Els meus primers quaranta anys, Els altres quaranta anys, Diccionari català-castellà, Diccionari castellà-català, La llengua de les Balears (1 i 2), etc. És nomenat professor d’alemany de l'Institut Ramon Llull l'octubre del 1938 en substitució de Pere Bonet de los Herreros, tot just jubilat. Posteriorment es fa càrrec de les classes de grec modern, italià i portuguès del centre esmentat. Per compte de l'Obra Cultural Balear fa les classes de llengua catalana a l’Estudi General Lul·lià. És vocal del consell rector de l’Estudi General Lul·lià i rector de la institució (1980-1991). Crea l’Editorial Moll. És l’impulsor i participa en la fundació de l’Obra Cultural Balear. És guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1971), la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya (1983) i la medalla d’or de la Comunitat de les Illes Balears (1983). És elegit membre de la Secció Filològica de l’IEC, És doctor honoris causa de les universitat de Basilea, Barcelona, Illes Balears i València. Un carrer i un IES de Palma porten el seu nom. És fill il·lustre de Menorca.