Gerard Matas Vanrell (Palma, 1945 - 15 de maig de 2016)

Pintor i escultor. Estudia a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma i a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Sempre ha reconegut que deu molt al seu pare, Gabriel Matas Valls (Palma, 1896-1981), també pintor i escultor.

Ha exposat sense interrupcions des del 1968. Ha presentat exposicions individuals a Palma, Felanitx, Manacor, Campos, Inca, Pollença, Tarragona, Zamora, Madrid, Bilbao, Múrcia, Alacant, Barcelona, Lleida, Santiago de Xile, Viena, etc. A Palma ha exposat a la Galeria 4 Gats, Col·legi d’Arquitectes, Galeria Lluc Fluxà, sa Llonja, etc.. Ha participat a les mostres col·lectives Miró-80, que el Col·legi d’Arquitectes de les Balears presenta (1973) amb motiu del vuitantè aniversari de Joan Miró, Ensenya-1 (Palma, 1973), Pintura Jove de Mallorca (Campanet i Inca, 1974), Art Jove de Mallorca (Inca, 1976) i a la Mostra d’Art Actual a les Balears (Casal Solleric, Palma, i Palau de la Virreina, Barcelona, 1981). Ha participat a fires d’art de Madrid (Arco) i València i a l’Expo 92 (Sevilla). Hi ha obra seva a la Fundació Bartomeu March, al fons d’art contemporani del Govern de les Illes Balears, a la col·lecció d’escultures de les Tanques d’en Serra (Sóller), al Museu d’Art Contemporani de Can Planes (sa Pobla) i a col·leccions privades.

La seva pintura es caracteritza per la investigació constant de formes d’expressió i elements nous de llenguatge. S’agrada de barrejar sovint recursos estilístics diversos amb la vista posada en l’aprenentatge i el gust que sent per l’experimentació. S’interessa a donar solucions adequades a cada composició. No cerca línies de treball coherents ni pretén crear una obra immersa en una concepció de formes coherents o duradores. En cada ocasió es concentra en l’obra singular que ocupa la seva atenció i el seu interès.

Al llarg dels anys ha combinat la pràctica de la pintura i l’escultura amb etapes en les que ha alternat solucions figuratives i informals o abstractes. Al final dels anys 70 es dedica preferentment a l’escultura. Construeix una sèrie d’artefactes de fusta i corda d’aparença primitivista, curulls de referències simbòliques. Els dóna formes estilitzades a la manera de Giacometti o de gran senzillesa a la manera de vells totems primitius. En tot cas, les seves obres traspuen ressonàncies mediterrànies pròpies de les illes, que enriqueix amb tocs humorístics i crítics. L’obra pictòrica que fa els anys 90, d’execució detallista, evoca paisatges urbans realistes, que acompanya d’elements burletes, de vegades distorsionats o surrealistes. És un dels representants més destacats de l’anomenada Nova Plàstica Mallorquina.

Bibliografía

GEM, 10, 349-350.

Josep BAUZÀ i PIZÀ. “Pintores con historia: Gerard Matas”, Última Hora, 11-V-2014, pàg. 71.

Joan Carles GOMIS. “Matas Vanrell, Gerard”, La Pintura i l’Escultura a les Balears, Promomallorca, pàg. 109-110, Palma, 1996.

DD.AA. Mostra d’Art Actual a les Balears, Palau de la Virreina, Ajuntament de Palma i Ajuntament de Barcelona, Octubre 1991.