Josep Monlau i Sala (Barcelona, 1832 – Palma, 1908)

Naturalista i professor. Fill de Pere Felip Monlau i Roca (1808-1871), es llicencia en ciències naturals a la Universitat Complutense (1854) i es doctora l’any següent. Guanya les oposicions a càtedra d’història natural i agricultura d’institut (1855) i és destinat a l’Institut Balear (1855-1862 i 1874-1898). També és catedràtic dels instituts de Barcelona (1862-1872) i Tortosa (1873-1874). De concepcions lliberals, defensa l’evolucionisme darwinista, que coneix a fons. Escriu sobre botànica, ornitologia, mineralogia i agricultura. Són obres seves Compendio de historia natural (3 volums), Programa de un curso de historia natural, Tratado de olivicultura i altres. Publica articles a revistes especialitzades. És soci de l’Ateneu Balear. Dirigeix el butlletí de la Cambra Agrícola Balear i és president de l’entitat (1899-1908). És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i cavaller de la Reial Ordre de Carles III. La biblioteca de Pere Felip Monlau, del seu germà Josep i de Josep Monlau i Sala és donada pel seu nét Ferran Moragues a la biblioteca de la Real.

Bibliografia

GEC

GEM, diverses entrades

TRIAS MERCANT. “Hisoria e ideologia del Instituto, “Las Orlas”, p. I P. Ed., Palma, 1989, pàgines inicials sense numerar.